,la p5a de mort    ,gabriel ,alom>     
#aiab      ,aque/ text ha e/at          
digitalitzat i processat p] l',in/itut  
d',e/udis   ,catalans1 com a "p del     
projecte ,corpus ,textual ,in=matitzat  
de la   ,ll5gua ,catalana4     ,aque/   
treball f\ llegit en el 99,congrs de la 
,llib]tat991 celebrat a   ,b>celona en  
el mes de febr] de #aiab1 i en el qual  
l'autor era pon5t   del tema ,,la ,,p5a 
,,de ,,mort     ,i    ,la p5a de mort   
es1 jurdicam5t1 la r$ucci d'una co/um a 
dret2 i no  l'aplicaci d'un pr9cipi     
racional de dret a l'ex]cici d'una      
civilitzaci4 ,es la p]si/5cia d'un fet  
ant]ior a tota v]a cultura  social2 d'un
 fet entre individus qui no compt5 amb  
la mutual g>anta  d'un organisme        
colectiu1 embrion>i de la ,ciutat4 ,es1 
en f1 com la  religi1 com el culte1 una 
p]si/5cia plebeia de l'elem5t           
tradicional1 de l'elem5t multitut1 en   
mig de les cultures con/itudes  p] la   
dictadura espiritual de les seleccions4 
,en aque/ rpid e/udi sobre la p5a de    

mort1 vull tract> sep>adam5t  el dret i 
el fet4     ,,ii    ,la p5a de mort com 
a dret 7pseudo-dret71 es orig9>iam5t la 
consagraci d'un in/9t hum1 de una passi 
individual1 p] la  societat3 es la      
jurisprud5cia de la v5jana4 ,de man]a   
que l'expressi  v9dicta pblica expressa 
b la naturalesa ntima de tal sanci4 ,el 
f  de la p5a de mort1 entesa aix1 es    
doble3 en l'aspecte que'n direm         
immat]ial1 teric1 es la satisfacci de la
 ju/icia (esa2 en l'aspecte  mat]ial1   
prctic1 es l'exempl>itat1 l'evitaci dels
 crims futurs que  pugu9 cometre'ls     
altres homes1 l's del t]ror suprem an el
 crim  ex]cit p] la societat p]a imp$ir 
el crim ex]cit p] l'individu4    ,l'idea
 mitolgica de la ,ju/icia p]si/eix b5   
viva entre nosaltres4 ,la               
,ju/icia-,a/rea1 ,!mis o ,nmesis1 es    
enc>a una deesa4 ,i la p5a de  mort es1 
s5se met=a1 el sacrifici hum que se li  
tributa ritualm5t4  ,p] poc que exam9eu 
la naturalesa de la p5a de mort1 sobre  
tot  comp>ant-la amb totes les dems     

p5es1 la veureu com un acte religis4    
,l'execuci es b5 b un rite1 una missa   
cru5ta1 un v]itable sacrifici1  un aute1
 l'acte de desagravi a un ,du irritat4  
,hi ha una sup]/ici de  ju/icia         
satisfeta en el mom5t d'e/upor que      
segueix a la consumaci  d'una mort      
jurdica4 ,el butx1 p]a la concepci      
rudim5t>ia de la  plebs1 es un sac]dot1 
el sac]dot del du negre i temible1 el   
sac]dot  de la nit1 qui (ica1 com els   
seus innombrables avantpassats1 p]a f]  
caure sobre la te/a de la vctima 7com un
 boc emiss>i71 els desa/res  que m5ac5  
tota una colectivitat1 ag5ollada        
d'esglai davant el  patbol-alt>4 ,hi ha1
 en l'aire1 en aquells in/ants1 com una 
div9a  voluntat de sang1 dolor i mort1  
qui se complau en la vctima i satisf  la
 s$ roja del ,du-mal4 ,ah6 ,tal volta en
 aque/a curiosa i contub]nial  aliana   
entre'l butx i el sac]dot1 en aque/a    
def5sa ob/9ada de la  p5a de mort pel   
catolicisme1 hi ha una h]5cia dels      
cultes primitius1  transmigrats a les   

no/res ares desde l',antic ,te/am5t i a 
trav]s el  concepte del ,calv>i ents com
 a div9itzaci d'un p>ricidi expiatori1  
necess>i p]a ca/ig> en el cap d'un ,du  
els crims de tota una  humanitat4 ,i    
adems1 s'ha pogut contempl>1 p] exemple1
 en div]ses  hores doloroses de         
,b>celona1 l'idea de la p5a de mort com 
a desagravi  a la ,ju/icia (esa p]      
urbicidis mi/]iosos1 com a necessitat de
 sang  expiatoria1 de cap d'esc>m5t1 fos
 qu9a fos la culpabilitat provada de    
les vctimes4 ,aix la p5a de mort es     
l'anell de ,polcrat2 la vida del  reu   
s'(]eix com un rescat p]a conjur> els   
mals futurs2 es la  pres5talla del dolor
 i la mort de un home p]a que ell pagui 
p] totes  les comp5sacions de la ju/icia
 imman5t i oculta4    ,l'ltima p5a1 als 
ulls del qui l'obs]va b1 es una m5a     
d'antrop(agia  ritual4 ,la societat     
---no ja l'individu1--- devora la seva  
vctima p]a  satisf] un dev] imposat p]  
la div9a ju/icia4 ,hi ha1 en lo         
invisible1 unes balances1 aquelles      

famoses balances amb que'ls du  egipcis 
d'ultratomba pesav5 les nimes1 com el   
,miquel de la sup]/ici  catlica1 o      
aquelles altres balances simbliques amb 
que se p9ta a la  ,!mis greco-llat9a2 i 
el cap del condemnat1 cai5t en el       
platet1  re/ableix l'equilibri1 l'idea  
de j1 d'igual1 de nivellaci viol5ta4    
,veieu el selvatjisme atvic de la       
p5alitat de mort8    ,mireu ara         
l'espectacle de l'execuci4 ,aqu la      
ju/icia primitiva1  f5t-se pl/ica1 esdev
 trag$ia1 repres5taci1 mite esc5ificat4 
,el  t]ror op]a en l'nima dels          
espectadors com una emoci educativa1    
e/tica en el v]itable s5tit1 aix es1    
excitadora dels n]vis p]a  produir una  
vibraci modificadora de la              
s5tim5talitat4 ,les cultures  sol5 t5ir1
 en els llurs orig5s1 una m5a           
d'espectacles nacionals qui  sn1        
int5cionalm5t o no1 escoles de les      
respectives ciutadanes4 ,aix  el ,circ  
rom4 ,aix les no/res corridas de toros4 
,aix els autes de fe  se usav5 a vegades

 =mant "p de programes de fe/es1 com en 
el  casam5t dels mon>ques4 ,aix sn avui 
les execucions pbliques en els  pasos   
ont enc>a sn celebrades al bell mig de  
la plaa1 com a ,frana4  ,i en aquells   
altres pasos ont sn consumades en       
l'int]ior de les  presons1 com          
,anglat]ra i ,espanya1 roman de totes   
man]es l'espectativa  malsana1          
melodramtica1 de la noticia1 l'imag9>   
dels mom5ts  horrorosos de la capella1  
la visi1 en f1 de la b&]a negra en el   
cim  de la porta trgica444 ,hi ha en    
aque/es co/ums un sadisme social ont    
pr5 delectacions de dolor la turba      
espectacul>2 hi ha una aura  d'impietat 
i d'homicidi qui escampa sobre la       
multitut de te/es un  contagi de maldat 
i de viol5cia4 ,es l'exempl>itat444     
,l'aspecte religis de la p5a de mort va 
nix]1 seguram5t1 del  concepte de       
l'autoritat com a delegaci div9a4 ,si   
imag9em ,du com a  propiet>i absolut de 
les vides humanes1 els ,reis o l',e/at  
ho s]an  tamb p] repres5taci4 ,la p5a de

 mort es una conseqencia natural de     
l'absolutisme4 ,el cadafalc1 segons     
aque/ si/ema1 t d'ess] un signe  de     
reialesa com el ceptre1 tamb smbol de   
viol5cia en els seus  orig5s4 ,la =ca i 
el ganivet er51 p] aque/a mateixa       
consid]aci1  emblemes de dom9i s5yorial1
 en l'edat mitja4     ,,iii    ,vegem   
ara l'aspecte prctic de la p5a de mort2 
consid]em-la1 no ja  sota un crit]i de  
ju/icia1 s9 sota un crit]i d'utilitat4  
,no com a  in/ituci jurdica1 s9 com a   
eficacia social4 ,tractem1 doncs1 de la 
exempl>itat4    ,podrem repres5t>-la en 
la =ma d'unes altres balances3 la       
societat  posa davant el crim9al        
possible l'alt]nativa de la mort com a  
pes  equival5t a la mort2 es1 en        
realitat1 una p]si/5cia de la  sup]/ici 
teolgica dita del tali4 ,usa el t]ror   
suprem com a elem5t  det]m9atiu en la   
voluntat de l'home4 ,p] no troba1 p]a   
opos>-se an  el crim1 altre remei ms    
que'l mateix crim1 en una aplicaci      
mon/ruosa  del similia similibus4       

,sempre el f de la p5a1 jurdicam5t1 ha  
d'e/>  condicionat pel dret mateix que  
tracta d'aplic>4 ,ca/ig> un crim amb  la
 repetici agravada del mateix crim es el
 major dels absurdes4 ,amb  qu9 dret1   
amb qu9a autoritat1 podr ca/ig>         
l'homicidi un homicida8  ,el mal se     
comp5sa amb un b i no amb el mal4 ,jo no
 s veure1 en la p5a  de mort1 ms que un 
exemple3 el de l'assass9at6 ,totes les  
agravants  possibles se reuneix5 en     
aqueix acte pseudo-jurdic1 qui          
inhabilita  p]a tot ex]cici de dret i de
 poltica les societats que l'ex]ceix54  
,l'home1 p]a elles1 no es un f2 es un   
m$i p]a que els dems homes  pr5gu9      
exemple444 ,exemple de qu8 ,exemple de  
que la vida humana t un  valor relatiu i
 m$ial1 i de que qualsevol mat1 en un   
pati de pres o  davant una multitut1 un 
ciutad pot ess] matat amb ref9ada fr$or1
 en  la simulada conci5cia d'ex]cir un  
acte augu/1 un movim5t de  ju/icia4     
,recon/ituim p] un mom5t l'esglaiosa    
esc5a3 el reu1 ve/it amb  l'irrisoria   

hopa1 lligat e/retam5t1 puja els graons 
de l'escala fatal4  ,el m9i/re del ,cri/
 autoritza1 s5se cap prote/a1 s5se cap  
res]va1  l'execuci1 i en la seva m1     
s>c/icam5t1 hi ha l'imatge d'un div  reu
 de mort444 ,i un altre funcion>i1      
envilit p] totes les  mal$iccions1 fa   
asseure'l condemnat sobre la banqueta1  
li aju/a la  argolla1 roda l'ap>at444   
,es possible1 es possible1 exhibir      
davant el  ,poble una major ct$ra       
d'immoralitat i d'ignom9ia8    ,p]      
l'exempl>itat de la p5a de mort e/      
judicada p] l'hi/oria4 ,la  p5a de mort1
 a mesura que han av5at els temps1 ha   
anat aplicant-se  ms r>es vegades4 ,i   
tant com ha anat at5uant-se la vella    
b>b>ie  judicial1 la crim9alitat ha anat
 dism9u9t4 ,la seguretat p]sonal1 el    
respecte a la vida humana sn nocions qui
 s'han exteses entre'ls  ciutadans a    
mesura que les ha acceptades el pod]    
pblic en la seva  llegislaci4 ,l'abolici
 de la p5a de mort es1 doncs1 el punt   
f9al  d'una evoluci b5 cl>a1 que pot    

seguir-se a trav]s l'hi/oria            
contemporania4 ,va com5ar p] limit>-se  
en g5]al a l'homicidi la  p5a capital1  
que abans era aplicada1 com se sab1 a   
molts delictes  incru5ts2 s'ha anat     
segu9t p] excl\re enc>a de la p5a de    
mort els  homicidis no c>act]itzats     
d'assass9at1 i entre aque/s els no      
acompanyats de circum/ancies totalm5t   
odioses4 ,sols en els delictes de  c>ct]
 poltic o milit>1 de que tract> ms      
endavant1 se cons]va  l'antiga rigidesa 
jurdica4    ,p] cont9uem analitzant     
l'exempl>itat en la seva ms directa     
acci3  ,qun es el pblic habitual de les 
execucions o la turba qui sol pulul>    
entorn de les presons en els des de p5a 
capital8 ,tots sabem que es lo  ms baix 
de les multituts plebeies1 i que entre  
ella sol5 trob>-s'hi  els pr(essionals  
del crim4 ,la flor de l'apatxisme esp]a1
 cantant1 a  les portes de la ,petite   
,roquette de ,p>s1 l'esc5a gratuita que 
li  (]ir el d>r] ge/ del company caigut 
en el mom5t de cas>-se amb  la viuda1   

com sol dir-se en l'argot c>cel>i1 o b  
treure'l cap a la  f9e/ra i e/ornud> d9s
 el sac1 com dei5 les munions rojes de  
#agic4  ,morir 99crnem5t99 en la        
guillot9a o en el pal es1 p]a tal g5t1  
una  executoria de val5ta2 i al peu     
mateix del cadafalc g]m9a de bell n\    
l'et]na flor del crim1 regada p] la sang
 (]ta444 ,qun respecte voleu  que       
inspiri la vida humana an el qui veu    
erigir-se la mort viol5ta com  una obra 
santa1 i la v5jana com un dev]8         
,recordem una vella i brb>a co/um de    
c]tes m>es1 qui1 acompanyant  les       
criatures a la visi de les execucions   
capitals1 a=tunadam5t  incompreses enc>a
 p] les conci5cies infantils1 donav5 una
 =ta  b(etada a la galta dels n5s p]a   
f]-los record> d'aquell acte  horrible4 
,veieu aqu l'exempl>itat444    ,corre   
enc>a1 entre'ls p>tid>is de la p5a de   
mort1 una antiga frase  inepta1 que es  
p]a ells casi b l'argum5t nic3 p>lo de  
la frase  d',alfons ,k>r3 ,que com5c9   
els s5yors assass9s4 ,p]1 s5yors meus1  

la respo/a prim]a que se m'ocurreix es  
una monosilbica int]rogaci3  ,quns8     
,quns assass9s t55 de com5ar1 els       
crim9als vulg>s1 o els  assass9s legals8
 ,jo crec que han de com5ar els ms      
dignes6 ,i com la  societat sols pot    
cons]v> el dret a ca/ig> m5tres cons]vi 
la  propia sup]ioritat moral sobre'ls   
ca/igats1 es evid5t que a la  societat  
li toca com5ar4 ,qu direu si una naci   
civilitzadora us1  en la gu]ra contra   
b>bres o selvatges1 els mateixos        
proc$im5ts  blics de aque/s8 ,direu que 
ha p]dut1 ipso facto1 el seu dret       
d'int]v5tora1 p]qu ha deixat de t5ir    
sup]ioritat social4 ,doncs la  societat 
es l'et]na int]v5tora1 enc>regada de    
civilitz> les co/ums  de crim1 qui sn a 
man]a de pululacions de selvatges en    
l'int]ior de  les no/res ,ciutats4      
,el dret dels individus e/ limitat p]   
l'int]s social4 ,tot seguit que         
l'individu deixa d'ess] home social1 la 
societat podr int]cept>-li  les seves   
relacions lliures amb la societat1 p]a  

que'ls dems individus  no s(reix5 en la 
propia llib]tat4 ,p] tamb1 inv]sam5t1 el
 dret  social e/ limitat pel dret       
individual4 ,la societat no pot deix>   
d'ess]-ho1 s p5a de p]dre tot dret4 ,i  
com la seva obligaci prim]a  es g>antir 
la vida1 p] aix la p5a de mort e/ =a    
dels seus drets4  ,si el seu dret es    
limitat1 no podr mai aplic> una p5a     
ilimitada2 no  podr priv> de la vida1 ni
 les privacions que de la llib]tat      
imposi  podran mai ess] p]petues4    ,el
 dret de repressi social es una llei de 
gu]ra entre la societat i  l'individu4  
,e/ b4 ,p]1 com tota gu]ra1 ha de t5ir  
les seves lleis4  ,la societat1 p]a     
reprimir les infraccions del dret1 podr 
recrr] an  els m$is de viol5cia         
necess>is p]a apod]>-se de la p]sona de 
l'infractor1 si precisa4 ,p] en quant   
aque/ sa r$uit a pres1  ale%ores l'amp>a
 la llei1 protectora de tots els        
preson]s de gu]ra1  en la no/ra         
civilitzaci4 ,la seva llib]tat e/ en    
mans de la llei2  p] la seva vida es    

sagrada p] m9i/]i de la llei4 ,la p5a de
 mort1  en conseqencia1 equival a       
l'execuci dels preson]s1 si/ema de gu]ra
  ab&onat p] totes les nacions          
civilitzades4 ,es l'execuci dels        
preson]s en la gu]ra entre individu i   
societat4    ,p] hi ha1 contra la p5a de
 mort1 un argum5t p]a m decisiu3 la p5a 
de mort repugna absolutam5t a la        
conci5cia social4 ,anem a veure3 tota   
acci ha de t5ir la seva responsabilitat4
 ,doncs b3 l'acci p5a de  mort es       
totalm5t irresponsable4 ,hi ha1 davant  
les execucions1 un cas  flagrant de     
cov>da social4 ,la societat no's limita 
a ess] crudel amb  la vctima2 es tamb   
cov>da davant les responsabilitats4 ,qun
 ciutad  vol recab> p]a s               
l'imputabilitat de l'execuci8 ,quan una 
multitut es  responsable1 cap dels      
individus qui la =m5 se s5t amb         
responsabilitat4 ,es un cmode si/ema de 
inhibici4 ,la culpa colectiva  allib]a  
de les culpes p]sonals4 ,en la vetlla de
 les execucions1 el  poble clama p]     

l'indult1 clama p]qu sa allib]at de     
l'ira del poble1  en nom de la voluntat 
del poble1 l'home que sols el poble     
mat>6 ,voleu  contrass5tit ms mon/rus8  
,jo crec que'l clam de p]d qui s'eleva  
de  tots v5ts en aquelles diades negres1
 en les ciutats v]itablem5t             
civilitzades1 es un eco del remordim5t  
esp>git entre les multituts1  diluit    
inf9itesimalm5t en la m> de te/es       
humanes1 totes  cop>ticipants en una    
culpa qui a cada nima li sembla ms      
petita p]qu  cada nima la s5t dividida  
entre tota l'humanitat4 ,cada ciutad t  
una  m seva posada en l'in/rum5t de     
suplici1 i cada un s5t la seva "p       
d'assass9at4 ,i p]a netej>-se           
completam5t d'aqueixa culpa1 els homes  
han trobat la figura d'una altra        
horrible vctima o boc emiss>i en qui    
desc>reg> la responsabilitat ambi5t que 
to?om rebutja3 i aque/a  vctima es el   
butx4 ,p] el butx ja's cuida de dir     
sacram5talm5t que  no es ell qui mata1  
s9 la llei444 ,la llei1 cmoda p>aula1   

p]sonalitzaci idoltrica d'una lletra qui
 no t cap eficacia si no  expressa una  
voluntat de poble qui la dict1 com      
trassumpte d'una nima  nacional4 ,el    
llegislador qui vot la llei de mort1 el 
cap d',e/at qui va  sancion>-la1 el     
ciutad qui va aplaudir-la1 el m9i/re qui
 va  propos>-la1 el fiscal qui la       
demana1 el magi/rat qui la dicta1 tots  
se  consid]>en de%onrats si haguess9    
d'aplic>-la p]sonalm5t i  ab&on>en les  
llurs inve/idures p]a no f]-ho4 ,ms     
enc>a3 tots  ells rebuj>en indignats la 
m de l'executor1 p]a no tac>-se         
d'ignom9ia4 ,veieu l'inju/icia que aix  
repres5ta8 ,veieu l'hipocresa  que aix  
significa8 ,com podem creure que cregu9 
acte de ju/icia  aquella ju/icia que    
deman51 el complim5t de la qual de%onra 
p]a  sempre an el m9i/re qui l'ex]ceix8 
,p] aix la p]sonalitat de l'executor1   
tant sugge/iva p]a aquella  rec]ca      
d'anttesis e/tiques que f\ el           
romanticisme1 t una  lit]atura propia1  
g5u9a1 privativa1 un aspecte de         

satanisme potic1 i  el seu nom de rprob1
 qui paga les negrors de tota la        
conci5cia social1  s'uneix an el dels   
p>ies cantats p] la mussa dels romntics1
 en les  e/r(es d',espronc$a1 en les    
irones de ,he9e1 en les fantasmagores de
  ,vctor ,hugo1 el gran patri>ca de tots
 els abolicioni/es del patbol1  junt amb
 ,lam>t9e4 ,i p] contracop1 el          
romanticisme de reacci  absoluti/a      
idealitza el butx com a p$ra angul> de  
l'edifici social1  en les pg9es         
inhumanes de ,de ,mai/re1 creador de lo 
que podrem  anom5> patibulisme4     ,,iv
    ,segu9t la mod]na evoluci del dret  
p5al1 la p5a de mort1 com a  doctr9a    
jurdica1 ha hagut de evolucion> tamb1 i 
ale%ores els  tractadi/es1 vei5t la     
fallida dels argum5ts tradicionals en   
favor del  patbol1 s'han vi/ precisats a
 c]c>-ne d'altres ms con=mes amb la     
frmula p5al de la hora4 ,desde'l        
concepte hi/ric de la p5a com a         
satisfacci espiritual de la ju/icia     
(esa1 el dret ha passat a l'idea  de    

def5sa social pura i simple o a l'idea  
7ms humana7 de correcci del  del9qent4  
,no cal atur>-se a consid]> l'absoluta  
incompatibilitat  entre la p5a de mort i
 el si/ema correccional4 ,ens qu$a      
doncs1  nicam5t1 consid]> la v]itablem5t
 inhumana teora qui vol f]  compatibles 
la p5a de mort com a sanci amb la       
doctr9a de l'absoluta  irresponsabilitat
 del del9qent4 ,p]a aque/a coneguda     
escola p5al del  det]m9isme tic1 la p5a 
de mort es una extirpaci del membre     
social  podrit1 es l'aniquilam5t del    
crim9al com una f]a1 no en vi/a de la   
seva conci5cia de crim1 s9 en vi/a del  
p]ill social que implica4 ,no  crec pas 
que hi hagi en el no/re capdal de       
doctr9a contemporania una  ms inhumana i
 v]gonyosa concepci4 ,si el crim9al es  
sempre un  vesnic1 un boig1 un anormal1 
cre5cia de la qual en c]ta man]a        
p>ticipo1 ale%ores el crim de la        
societat qui'l mata s]a el  v]itable    
crim1 ex]cit amb responsabilitat i      
conci5cia4 ,i si en tal  cas proclamem  

lcita la p5a de mort1 s'ha d'aplic>-la  
tamb an els  bojos homicides1 o an els  
malalts atacats de malures infeccioses1 
d'epidemies1 com a homicides inconsci5ts
 de la societat4 ,i si la  reclosi en   
les presons no es g>anta p]fecta p]a'l  
re/e dels  ciutadans1 la llgica implica 
que tampoc ho sn els hospitals1 els     
manicomis1 els llatz>ets1 les qu>5t5es6 
,v    ,he p>lat1 f9s ara1 de la p5a de  
mort com a dret4 ,d$ic> quatre  p>aules 
a la p5a de mort com a fet4 ,i1 p] de   
prompte1 me fix> en  una consid]aci que 
crec v]itablem5t capital3 l'ltima p5a no
 recau  exclusivam5t sobre'l condemnat2 
recau1 amb ms ext5si i tal volta amb  ms
 int5sitat1 sobre la seva familia1 es   
dir1 sobre innoc5ts4 ,p]qu  la mort es  
una cont+5cia horrorosa p]a'l ciutad a  
qui se li aplica2  p] hi ha enc>a un    
dolor ms =t p]a molts3 l'execuci d'un   
fill6 ,es  que no hi ha p>es1 es que no 
hi ha1 sobre tot1 m>es qui pos>en       
volunt>iam5t el cap sota l'in/rum5t de  
suplici p]a salv> la vida  dels fills8  

,aqu t5iu una altra suprema i vit&a     
immoralitat d'aqueixa  llei iniqua4 ,i  
no sols es un torm5t moral esglais aque/
 qui fa una  ,dolorosa de cada m>e1 s9  
que1 adems1 la societat1 impa1          
inexorable1  r$ueix a l'int]dicte d'una 
de%onra p]petua el nom mateix de la     
familia del reu1 en una excomuni        
infamant i def9itiva4    ,com a fet1 cal
 dir tamb que la p5a de mort es una     
violaci sacrlega  de lo incognoscible1 i
 posa una m pr(ana en el dom9i de       
l'inf9it4 ,es  que l'home pot de/]r>    
l'home a la no exi/5cia o a les         
exi/5cies  t5ebroses i desconegudes de  
ms enll8 ,es que1 p]a els qui cregu9 en 
,deu1 pot ess] lcit que l'home faci obra
 res]vada a ,deu1 de/ru9t una  vida     
abans del t]me natural8 ,es que pot     
alar-se aque/ vel t]rible  s5se que     
l'acte de qui ho faci sa comp>able an el
 sacrilegi simblic  dels qui aixec>5 el 
vel de l',arca i caigu]5 f]its del      
llamp1 segons  se conta a l',escriptura8
    ,ja s5to la p>aula amb que c]tes    

multituts sol5 acullir aque/es  g5]oses 
creuades contra la p5a de mort4         
,s5tim5talisme1  s5tim5talisme cursi444 
,b1 doncs2 aque/ s5tim5talisme ha creat 
la  civilitzaci2 aque/ s5tim5talisme    
acab> dem amb les gu]res1 com  ahir acab
 amb l'h]5cia brb>a de totes les        
infancies popul>s4 ,i p]  altra "p1 es  
que 7com notava molt b en ,b5av5te71 no 
es tamb un  s5tim5talisme oposat aquell 
fr5es amb que totes les veus de         
crudeltat social deman5 la sang de les  
vctimes1 els des en que  consid]5       
indef5sos els int]essos de ca/a1 de     
j]>qua o de  riquesa1 int]essos que t55 
d'ess] p] =a atacats si hem d'obrir  pas
 an el p]v5ir8    ,arribem ara a un     
altre argum5t =midable contra la p5a    
capital3 el de  la seva irrep>abilitat i
 el de la condici falible de tot        
tribunal4 ,la  p5a de mort equival a la 
proclamaci de l'infalibilitat de la     
ju/icia  humana4 ,i1 de fet1 una antiga 
ficci legal ha volgut impos> aque/      
dogma a la ju/icia amb el respecte      

idoltric1 de noli me tang]e1 de  tabo1 a
 lo que s'en ha dit cosa jutjada4 ,tots 
record>em exemples  d'ocasions en que   
s'ha volgut retreure 7p]a apag>         
discusions en que'ls  gov]ns se s5ten   
febles7 l'autoritat indiscutible de la  
cosa jutjada4  ,vet-aqu una prova ms de 
que la no/ra societat se troba enc>a en 
lo  que'n deia ,augu/ ,comte l'e/at     
teolgic1 i de que'l catolicisme ha      
inficionat de tal man]a els fonam5ts de 
la no/ra ciutadana1 que la  por al      
lliure exam5 ataca f9s les g>antes ms   
f]mes de la llib]tat  i de la sobirana  
popul>s4 ,l'poca nova que nosaltres     
voldrem inici>  aqu1 es la d'una        
indef9ida revisi de tots els valors     
religiosos1  morals1 socials1 jurdics1  
poltics2 p]qu aque/a revisi es1 en      
def9itiva1 el progrs hum1 la llum1 el   
s5tit de lo millor1 l'ideal1  totes les 
p>ts nobles de l'economa humana1 totes  
les p]fectibilitats  de l'hi/oria2 i    
podrem an> segu9t aque/a s]ie gloriosa  
de  revisions a trav]s les poques1 com a

 fites deixades en el cam de la  gloria 
p] tots els hroes i p] tots els savis1  
qui t551 cada un1 el  seu nom donat a   
una revisi salvadora i reg5]atriu1 com  
qui bateja un  e/el ms en l'inf9ita ,va 
,lactia4 ,ah61 aque/a nebulosa es una   
,va  roja1 v]mella de la sang g5]osa amb
 que cada r$emptor ha am>at la  t]ra2 i 
la supressi de la p5a de mort1 quan sa  
def9itiva1 s'haur  alcanat a copia      
d'inf9ites p5es de mort rescatadores4   
,d$ic> ara una rpida recordana an       
aqueixa teora de vctimes  ilu/res qui en
 totes les nacions =m5 el m>tirologi de 
la ,ciutadana  i de la ,llib]tat4 ,es   
que1 p]a la propia civilitzaci cri/iana1
 el sol  exemple de l'inju/icia del     
,calv>i no =a ja un argum5t inconte/able
  contra la p5a de mort8 ,es que1 p]a el
 propi rgim con/itucional de  l',espanya
 pres5t1 la lli/a imm5sa de les vctimes 
f]n&9es no  ba/>a a de/]r> p]a sempre   
dels no/res codis la p5a qui tals       
matances produ8 ,p5seu que'l mateix     
poble qui matava els homes de la        

llib]tat i del con/itucionalisme els    
haura aclamat pocs anys desprs1  i que  
ara ha inscrit1 amb la mateixa m qui els
 entreg a la mort1 llurs  noms en       
lletres d'or a la capsal]a del ,palau de
 les lleis1 p]a que  ells1 vctimes de la
 llei1 presidiss9 la creaci de les      
altres lleis i  les p]fumess9 de llur   
sang g5]osa1 no p]a que tals lleis      
causess9  noves vctimes1 esp]ant el     
m>bre dels futurs ,congressos1 s9 p]a   
que  l'exempl>itat =midable dels errors 
jurdics fos te/imoni et]n de la         
flaquesa humana4    ,jo no'ls cit>      
aque/s hroes triomfants de la mort1 qui 
avui coop]5  amb llur pres5cia immat]ial
 en la no/ra tasca4 ,p] deixeu que1 a la
  memoria de tots ells1 deposem una     
branca de r\re4    ,l'autoritat de la   
cosa jutjada va rebre un cop mortal en  
els debats del  procs ,dreyfus4 ,aquell 
es un mom5t qui rom&r significatiu en   
l'hi/oria contemporania1 p]qu repres5t>1
 en lo jurdic1  l'emancipaci de tot     
religiosisme legal1 com el pr9cipi      

con/itucional  i la supressi del dret   
div dels reis sn1 en lo poltic1         
l'emancipaci  d'un altre religiosisme4  
,la ju/icia humana es una cosa          
ess5cialm5t insegura4 ,es1 adems1 en la 
seva aplicaci extrema1 lit]al1 la 99suma
 injuria991 com dei5 els  romans4 ,i p]a
 obvi> a les inju/icies de la ju/icia1  
els homes han  inv5tat la gracia1 el    
p]d1 l'indult1 re/e del pr9cipi qui     
atribua  an els reis l'adm9i/raci       
orig9>ia de ju/icia i p] tant el dret de
  vida i mort sobre'ls homes4 ,p]       
l'indult1 en s1 es una in/ituci         
immoral4 ,la seva concessi depn de      
causes moltes vegades b5 div]ses  de les
 depuracions de ju/icia1 com sn una fe/a
 reial1 l'adoraci de  la ,creu en els   
,div5dres ,sants1 un clam colectiu i de 
ocasi1 a l'atz>  de la s5tim5talitat    
pblica4 ,l'indult sol ess] una mida     
poltica1 i  no jurdica4 ,la vida o la   
mort dels reus se juga a la sort de les 
corr5ts d'op9i o de les conv5i5cies     
d',e/at4 ,un tractadi/a francs  va      

dir-ne la lot]a de la mort4 ,avui s]    
indultat un crim9al odis1 i  dem's d5eg>
 l'indult a un pobre home4 ,els exemples
 sn eloqents444     ,,vi    ,la p5a de  
mort en l'hi/oria1 con=me ha anat       
dism9u9t en el nombre  i l'ext5si de les
 seves aplicacions1 ha canviat tamb en  
la seva  qualitat4 ,vull dir que desde'l
 concepte de suplici1 o sa de dolor     
suprem infligit an el condemnat1 com un 
c/ic1 com una p5a en el  v]itable s5tit 
de la p>aula1 s'ha passat an el concepte
 de supressi  de la vida amb supressi   
del dolor4 ,com a conseqencia de la     
doctr9a  becc>iana1 la guillot9a        
francesa1 avui imatge ttrica i vil1 va  
ess]1  en son da1 casi un in/rum5t      
m$ical1 en que'l cirurgi ,l\is 7d'aqu   
el nom de 99,l\ison997 i el metge       
,guillot9 donav5 mo/ra1 a llur man]a1   
de la famosa s5sibl]a c>act]/ica de la f
 del segle ,,xviii4 ,poc  deuren p5s>   
que b5 aviat la guillot9a hava de t5yir 
la seva  g5iva torta amb sang de reis1  
amb sang repres5tativa i expiatoria de  

tot un rgim qui mora1 com si la ira     
desf]mada d'un cataclisme popul>  volgus
 v5j>1 amb la mort pura i simple1 la    
tradici de l'antiga  b>b>ie p5al4 ,qui  
comp>i la furia mom5tania1 febril i     
malaltia de  #agic amb la fr$a i        
si/emtica crudeltat legal de l'antic    
rgim1 podr  judic> s]5am5t l'obra de la 
,revoluci1 trnsit entre les dues        
poques4 ,i qui hi comp>i1 pl/ica i      
concretam5t1 el suplici ref9at i        
ll>gussim d'un ,dami5s 7el regicida     
fru/rat de ,lluis ,,xv7 o d'un ,de la   
,b>re 7el cavall] qui mor p] no hav]    
volgut salud> una pr(ess7  coneix]      
l'imm5sa di/ancia entre temps i temps4  
,afegeixi-s a tal  dif]5cia la supressi 
de la b>b>ie processal del torm5t1 qui  
implicava la possibilitat natural de    
l'innoc5cia del torturat4 ,entre'ls  dos
 rgims hi ha1 doncs1 en quant a la p5a  
de mort1 l'evoluci desde'l  concepte p5a
 o dolor an el concepte supressi de     
vida4 ,la guillot9a  era una m5a de     
clor(orm4 ,en aque/ concepte1           

l'electrocuci 7qui ha  donat a voltes1  
com tots els in/rum5ts1 resultats       
contr>is7 es una  prova ms d'aque/      
p5alisme4 ,en els temps futurs1 quan la 
p5a de mort  sa una llunyana b>b>ie1    
e/udiada en l'hi/oria1 les no/res       
desc5d5cies no podran comp5dre cm poda  
coexi/ir amb les ciutats  d'avui la     
figura del patbol2 i t9dran p]a aque/   
record el mateix  ge/ de repugnancia    
que'ns inspira avui a nosaltres el      
torm5t1 la  tortura processal4    ,en la
 no/ra llegislaci podem not>1 d>r]am5t1 
re=mes qui han  volgut at5u> l'horror   
del suprem c/ic4 ,una d'elles es la     
dism9uci  de les hores =oses de capella2
 la capella1 imposada p] un escrpol     
religis1 es un re/e de ref9am5t en la   
mort3 es una m5a de torm5t  moral1      
suprimit ja p] tot arreu4 ,una altra    
re=ma es la qui sep> de  la vi/a del    
pblic les execucions1 amb una pat5t     
inconseqencia  respecte al pr9cipi de   
l'exempl>itat4 ,a ,anglat]ra les        
execucions sn  efectuades tamb a porta  

tancada4 ,a ,frana sn enc>a pbliques4   
,recordo  que quan va pres5t>-s'hi la   
propo/a de llei demanant que la         
guillot9a qu$s relegada a l'int]ior de  
les presons1 tots els  abolicioni/es    
vot>5 en contra1 p]qu cregu]5 que la    
publicitat  esc&alosa d'aquells fets era
 una g>anta de que la conci5cia social  
clam>a ms prompte p] la supressi total  
de la p5a4    ,vagi ara una salutaci    
entusia/a a les nacions qui t55 ja      
suprimit el  cadafalc4 ,vagi1 s+ul>m5t1 
a la jova i nobilssima ,repblica de     
,portugal1 precl> exemple p]a l',ib]ia4 
,vagi a ,italia4 ,vagi a l'e/ol         
d'aque/s abolicioni/es francesos1 v5uts 
ahir p] l'end>r]im5t  social de les     
multituts p>is5ques4 ,i vagi1 en f1 un  
vot p]a que  ,espanya doni aviat an el  
mn aque/a lli de noblesa i de           
dignificaci1  aque/ imp]ialisme de      
gloria1 irradiador i exportador d'una   
espanyolitat qui v]am5t podra erigir-se 
en europeitat doctr9al i  exempl>ssima1 
r$u9t les no/res antigues negrors       

hi/riques4     ,,vii    ,he d'afegir    
unes p>aules sobre la p5a de mort en les
 jurisdiccions o  en les lleis          
d'excepci4    ,cada vegada que les veus 
del pod] han p>lat d'una prxima supressi
 de  la p5a de mort1 no han mancat de   
dir que l'abolici no s'ext5dra a la     
jurisdicci de gu]ra4 ,i en aque/ punt   
cal5 algunes di/9cions4    ,italia1 qui 
t suprimida la p5a de mort1 la cons]va  
en la jurisdicci  milit>1 p] sols en el 
temps de gu]ra4 ,vet-aqu una acl>aci b5 
necess>ia4 ,a nosaltres1 de mom5t1 no'ns
 import>a que la llegislaci  espanyola  
adopts el mateix pr9cipi4 ,la gu]ra1 p] 
s sola1 repres5ta  un in/9t atvic       
consemblant an el de la p5a de mort4 ,de
 fet1 es una  p5a de mort aleatoria4 ,i 
com s un e/at anormalssim1 p]a logr> el 
qual se necessit5 =tes coaccions1 la p5a
 de mort n'es una natural  conseqencia4 
,p] voldrem1 en canvi1 la supressi      
absoluta de la p5a  de mort en temps de 
pau1 aix en la jurisdicci milit> com en 
la civil4  ,no creiem que sa d'una      

absoluta necessitat p]a la discipl9a1   
com creu  un tpic corr5t4 ,caldra1 en   
aque/ punt1 f] una comp>aci entre les   
sancions s5yalades en els div]sos ,cdics
 milit>s d',europa1 i  modific>1 en vi/a
 d'elles1 el ,cdic espanyol1 repetides  
vegades  calificat d'arcic4    ,s'ha de 
t5ir en compte1 adems1 que'ls delictes  
p5ats de mort1 en  jurisdicci milit> sn 
de dues classes3 o b els de discipl9a1 o
 b  els d'orde pblic4 ,uns i altres sn  
delictes p]a'ls quals1 en g5]al1  no    
regeix l'extradici1 i p] tant no sn     
consid]ats delictes  univ]sals1 delictes
 naturals2 s9 delictes artificials1     
locals1  nacionals1 poltics1 creats p]  
la llei i no p] la naturalesa4 ,els     
homes sobre qui recau5 en g5]al aque/es 
condemnes no sn crim9als  nats1         
pr(essionals2 s9 ocasionals1 adjectius4 
,si acudim a l'hi/oria1  veurem que les 
vctimes proclamades avui ilu/res =5 un  
da  sacrificades p] jurisdiccions       
excepcionals o de gu]ra1 sota les ires o
  les passions del mom5t1 unides a la   

rapidesa dels trmits4 ,alguns  d'ells   
ahir =5 crim9als i avui sn hroes3 qunes 
honres nacionals  sembl>en aba/am5t     
avui1 p] exemple1 p]a'l g5]al ,lacy1 o  
p]a  l',empec9ado1 o p]a ,torrijos1 si  
poguess9 ressucit>8     ,,viii    ,la   
subsi/5cia de la p5a de mort es un p]ill
 g5]al1 contra lo que  podra sembl> tal 
volta an els qui aixequ5 les espatlles  
egoi/am5t1  tot di5t-se3 ,qu se m'endona
 a m d'una p5alitat en que mai caur8    
,p] es que aque/ bon burgs sab en qu9es 
ap>i5cies de crim pot  dem tomb>1 o sota
 qu9 mon/rus error jurdic pot ess]      
encls8 ,es  que ha m$itat b les         
conseqencies que podra port>-li una     
revoluci  victoriosa pl5a de            
repressalies i de v5jances8 ,l'abolici  
del patbol  implic>a una dolcificaci    
g5]al de les co/ums1 privades i         
pbliques1 i amb el transcurs dels anys  
s]a un impossible natural p]a           
l'humanitat el re/ablim5t de la p5a de  
mort1 com ho s]a avui en les  t]res de  
civilitzaci1 el de la tortura judicial4 

,aix com crec  pr(ondam5t que la p5a de 
mort fom5ta l'assass9at1 crec que       
l'abolici fom5t>a l'educaci moral de    
l'home i del poble1  moralitzant p] de  
prompte el pod]1 com a repres5taci      
v]itable de  les seleccions1 dels ms    
dignes4 ,la societat no ha d'imag9>-se  
com una  ,m$ea qui degolla els fills    
davant el ,poble1 ni com un ,moloc div  
que  devora els humans en sacrifici4 ,en
 la prote/a g5]al que s'eleva de  p] tot
 arreu les vetlles d'execuci1 hi ha un  
ress de conci5cia2 es  el vagir infantil
 de la futura conci5cia1 del grau prxim 
i sup]ior de  la conci5cia humana1 en   
l'esdev5ir del seu trans=misme1         
reaccionant  contra la conci5cia d'ahir1
 ms prxima an els org5s be/ials4    ,la 
meva petita gloria d'escriptor se xifr>a
 precisam5t en hav]  contribuit1 en la  
mesura de mes =ces1 an el desp]t>       
d'aquella nova  conci5cia444