,la pena de mort ,gabriel ,alomar #aiab ,aquest text ha estat digitalitzat i processat per l',institut d',estudis ,catalans1 com a part del projecte ,corpus ,textual ,informatitzat de la ,llengua ,catalana4 ,aquest treball fou llegit en el 99,congrs de la ,llibertat991 celebrat a ,barcelona en el mes de febrer de #aiab1 i en el qual l'autor era ponent del tema ,,la ,,pena ,,de ,,mort ,i ,la pena de mort es1 jurdicament1 la reducci d'una costum a dret2 i no l'aplicaci d'un principi racional de dret a l'exercici d'una civilitzaci4 ,es la persistencia d'un fet anterior a tota vera cultura social2 d'un fet entre individus qui no compten amb la mutual garanta d'un organisme colectiu1 embrionari de la ,ciutat4 ,es1 en f1 com la religi1 com el culte1 una persistencia plebeia de l'element tradicional1 de l'element multitut1 en mig de les cultures constitudes per la dictadura espiritual de les seleccions4 ,en aquest rpid estudi sobre la pena de mort1 vull tractar separadament el dret i el fet4 ,,ii ,la pena de mort com a dret 7pseudo-dret71 es originariament la consagraci d'un instint hum1 de una passi individual1 per la societat3 es la jurisprudencia de la venjana4 ,de manera que l'expressi vindicta pblica expressa b la naturalesa ntima de tal sanci4 ,el f de la pena de mort1 entesa aix1 es doble3 en l'aspecte que'n direm immaterial1 teric1 es la satisfacci de la justicia ofesa2 en l'aspecte material1 prctic1 es l'exemplaritat1 l'evitaci dels crims futurs que puguin cometre'ls altres homes1 l's del terror suprem an el crim exercit per la societat pera impedir el crim exercit per l'individu4 ,l'idea mitolgica de la ,justicia persisteix ben viva entre nosaltres4 ,la ,justicia-,astrea1 ,themis o ,nmesis1 es encara una deesa4 ,i la pena de mort es1 sense metfora1 el sacrifici hum que se li tributa ritualment4 ,per poc que examineu la naturalesa de la pena de mort1 sobre tot comparant-la amb totes les dems penes1 la veureu com un acte religis4 ,l'execuci es ben b un rite1 una missa cruenta1 un veritable sacrifici1 un aute1 l'acte de desagravi a un ,du irritat4 ,hi ha una superstici de justicia satisfeta en el moment d'estupor que segueix a la consumaci d'una mort jurdica4 ,el butx1 pera la concepci rudimentaria de la plebs1 es un sacerdot1 el sacerdot del du negre i temible1 el sacerdot de la nit1 qui ofica1 com els seus innombrables avantpassats1 pera fer caure sobre la testa de la vctima 7com un boc emissari71 els desastres que menacen tota una colectivitat1 agenollada d'esglai davant el patbol-altar4 ,hi ha1 en l'aire1 en aquells instants1 com una divina voluntat de sang1 dolor i mort1 qui se complau en la vctima i satisf la sed roja del ,du-mal4 ,ah6 ,tal volta en aquesta curiosa i contubernial aliana entre'l butx i el sacerdot1 en aquesta defensa obstinada de la pena de mort pel catolicisme1 hi ha una herencia dels cultes primitius1 transmigrats a les nostres ares desde l',antic ,testament i a travers el concepte del ,calvari ents com a divinitzaci d'un parricidi expiatori1 necessari pera castigar en el cap d'un ,du els crims de tota una humanitat4 ,i adems1 s'ha pogut contemplar1 per exemple1 en diverses hores doloroses de ,barcelona1 l'idea de la pena de mort com a desagravi a la ,justicia ofesa per urbicidis misteriosos1 com a necessitat de sang expiatoria1 de cap d'escarment1 fos quina fos la culpabilitat provada de les vctimes4 ,aix la pena de mort es l'anell de ,polcrat2 la vida del reu s'ofereix com un rescat pera conjurar els mals futurs2 es la presentalla del dolor i la mort de un home pera que ell pagui per totes les compensacions de la justicia immanent i oculta4 ,l'ltima pena1 als ulls del qui l'observa b1 es una mena d'antropofagia ritual4 ,la societat ---no ja l'individu1--- devora la seva vctima pera satisfer un dever imposat per la divina justicia4 ,hi ha1 en lo invisible1 unes balances1 aquelles famoses balances amb que'ls dus egipcis d'ultratomba pesaven les nimes1 com el ,miquel de la superstici catlica1 o aquelles altres balances simbliques amb que se pinta a la ,themis greco-llatina2 i el cap del condemnat1 caient en el platet1 restableix l'equilibri1 l'idea de just1 d'igual1 de nivellaci violenta4 ,veieu el selvatjisme atvic de la penalitat de mort8 ,mireu ara l'espectacle de l'execuci4 ,aqu la justicia primitiva1 fent-se plstica1 esdev tragedia1 representaci1 mite escenificat4 ,el terror opera en l'nima dels espectadors com una emoci educativa1 esttica en el veritable sentit1 aix es1 excitadora dels nervis pera produir una vibraci modificadora de la sentimentalitat4 ,les cultures solen tenir1 en els llurs origens1 una mena d'espectacles nacionals qui sn1 intencionalment o no1 escoles de les respectives ciutadanes4 ,aix el ,circ rom4 ,aix les nostres corridas de toros4 ,aix els autes de fe se usaven a vegades formant part de programes de festes1 com en el casament dels monarques4 ,aix sn avui les execucions pbliques en els pasos ont encara sn celebrades al bell mig de la plaa1 com a ,frana4 ,i en aquells altres pasos ont sn consumades en l'interior de les presons1 com ,anglaterra i ,espanya1 roman de totes maneres l'espectativa malsana1 melodramtica1 de la noticia1 l'imaginar dels moments horrorosos de la capella1 la visi1 en f1 de la bandera negra en el cim de la porta trgica444 ,hi ha en aquestes costums un sadisme social ont pren delectacions de dolor la turba espectacular2 hi ha una aura d'impietat i d'homicidi qui escampa sobre la multitut de testes un contagi de maldat i de violencia4 ,es l'exemplaritat444 ,l'aspecte religis de la pena de mort va nixer1 segurament1 del concepte de l'autoritat com a delegaci divina4 ,si imaginem ,du com a propietari absolut de les vides humanes1 els ,reis o l',estat ho seran tamb per representaci4 ,la pena de mort es una conseqencia natural de l'absolutisme4 ,el cadafalc1 segons aquest sistema1 t d'esser un signe de reialesa com el ceptre1 tamb smbol de violencia en els seus origens4 ,la forca i el ganivet eren1 per aquesta mateixa consideraci1 emblemes de domini senyorial1 en l'edat mitja4 ,,iii ,vegem ara l'aspecte prctic de la pena de mort2 considerem-la1 no ja sota un criteri de justicia1 sin sota un criteri d'utilitat4 ,no com a instituci jurdica1 sin com a eficacia social4 ,tractem1 doncs1 de la exemplaritat4 ,podrem representar-la en la forma d'unes altres balances3 la societat posa davant el criminal possible l'alternativa de la mort com a pes equivalent a la mort2 es1 en realitat1 una persistencia de la superstici teolgica dita del tali4 ,usa el terror suprem com a element determinatiu en la voluntat de l'home4 ,per no troba1 pera oposar-se an el crim1 altre remei ms que'l mateix crim1 en una aplicaci monstruosa del similia similibus4 ,sempre el f de la pena1 jurdicament1 ha d'estar condicionat pel dret mateix que tracta d'aplicar4 ,castigar un crim amb la repetici agravada del mateix crim es el major dels absurdes4 ,amb quin dret1 amb quina autoritat1 podr castigar l'homicidi un homicida8 ,el mal se compensa amb un b i no amb el mal4 ,jo no s veure1 en la pena de mort1 ms que un exemple3 el de l'assassinat6 ,totes les agravants possibles se reuneixen en aqueix acte pseudo-jurdic1 qui inhabilita pera tot exercici de dret i de poltica les societats que l'exerceixen4 ,l'home1 pera elles1 no es un f2 es un medi pera que els dems homes prenguin exemple444 ,exemple de qu8 ,exemple de que la vida humana t un valor relatiu i medial1 i de que qualsevol mat1 en un pati de pres o davant una multitut1 un ciutad pot esser matat amb refinada fredor1 en la simulada conciencia d'exercir un acte august1 un moviment de justicia4 ,reconstituim per un moment l'esglaiosa escena3 el reu1 vestit amb l'irrisoria hopa1 lligat estretament1 puja els graons de l'escala fatal4 ,el ministre del ,crist autoritza1 sense cap protesta1 sense cap reserva1 l'execuci1 i en la seva m1 sarcsticament1 hi ha l'imatge d'un div reu de mort444 ,i un altre funcionari1 envilit per totes les malediccions1 fa asseure'l condemnat sobre la banqueta1 li ajusta la argolla1 roda l'aparat444 ,es possible1 es possible1 exhibir davant el ,poble una major ctedra d'immoralitat i d'ignominia8 ,per l'exemplaritat de la pena de mort est judicada per l'historia4 ,la pena de mort1 a mesura que han avenat els temps1 ha anat aplicant-se ms rares vegades4 ,i tant com ha anat atenuant-se la vella barbarie judicial1 la criminalitat ha anat disminuint4 ,la seguretat personal1 el respecte a la vida humana sn nocions qui s'han exteses entre'ls ciutadans a mesura que les ha acceptades el poder pblic en la seva llegislaci4 ,l'abolici de la pena de mort es1 doncs1 el punt final d'una evoluci ben clara1 que pot seguir-se a travers l'historia contemporania4 ,va comenar per limitar-se en general a l'homicidi la pena capital1 que abans era aplicada1 com se sab1 a molts delictes incruents2 s'ha anat seguint per excloure encara de la pena de mort els homicidis no caracteritzats d'assassinat1 i entre aquests els no acompanyats de circumstancies totalment odioses4 ,sols en els delictes de carcter poltic o militar1 de que tractar ms endavant1 se conserva l'antiga rigidesa jurdica4 ,per continuem analitzant l'exemplaritat en la seva ms directa acci3 ,qun es el pblic habitual de les execucions o la turba qui sol pulular entorn de les presons en els des de pena capital8 ,tots sabem que es lo ms baix de les multituts plebeies1 i que entre ella solen trobar-s'hi els professionals del crim4 ,la flor de l'apatxisme espera1 cantant1 a les portes de la ,petite ,roquette de ,pars1 l'escena gratuita que li oferir el darrer gest del company caigut en el moment de casar-se amb la viuda1 com sol dir-se en l'argot carcelari1 o b treure'l cap a la finestra i estornudar dins el sac1 com deien les munions rojes de #agic4 ,morir 99crnement99 en la guillotina o en el pal es1 pera tal gent1 una executoria de valenta2 i al peu mateix del cadafalc germina de bell nou l'eterna flor del crim1 regada per la sang oferta444 ,qun respecte voleu que inspiri la vida humana an el qui veu erigir-se la mort violenta com una obra santa1 i la venjana com un dever8 ,recordem una vella i brbara costum de certes mares1 qui1 acompanyant les criatures a la visi de les execucions capitals1 afortunadament incompreses encara per les conciencies infantils1 donaven una forta bofetada a la galta dels nens pera fer-los recordar d'aquell acte horrible4 ,veieu aqu l'exemplaritat444 ,corre encara1 entre'ls partidaris de la pena de mort1 una antiga frase inepta1 que es pera ells casi b l'argument nic3 parlo de la frase d',alfons ,karr3 ,que comencin els senyors assassins4 ,per1 senyors meus1 la resposta primera que se m'ocurreix es una monosilbica interrogaci3 ,quns8 ,quns assassins tenen de comenar1 els criminals vulgars1 o els assassins legals8 ,jo crec que han de comenar els ms dignes6 ,i com la societat sols pot conservar el dret a castigar mentres conservi la propia superioritat moral sobre'ls castigats1 es evident que a la societat li toca comenar4 ,qu direu si una naci civilitzadora uss1 en la guerra contra barbres o selvatges1 els mateixos procediments blics de aquests8 ,direu que ha perdut1 ipso facto1 el seu dret d'interventora1 perqu ha deixat de tenir superioritat social4 ,doncs la societat es l'eterna interventora1 encarregada de civilitzar les costums de crim1 qui sn a manera de pululacions de selvatges en l'interior de les nostres ,ciutats4 ,el dret dels individus est limitat per l'inters social4 ,tot seguit que l'individu deixa d'esser home social1 la societat podr interceptar-li les seves relacions lliures amb la societat1 pera que'ls dems individus no sofreixen en la propia llibertat4 ,per tamb1 inversament1 el dret social est limitat pel dret individual4 ,la societat no pot deixar d'esser-ho1 so pena de perdre tot dret4 ,i com la seva obligaci primera es garantir la vida1 per aix la pena de mort est fora dels seus drets4 ,si el seu dret es limitat1 no podr mai aplicar una pena ilimitada2 no podr privar de la vida1 ni les privacions que de la llibertat imposi podran mai esser perpetues4 ,el dret de repressi social es una llei de guerra entre la societat i l'individu4 ,est b4 ,per1 com tota guerra1 ha de tenir les seves lleis4 ,la societat1 pera reprimir les infraccions del dret1 podr recrrer an els medis de violencia necessaris pera apoderar-se de la persona de l'infractor1 si precisa4 ,per en quant aquest sa reduit a pres1 aleshores l'ampara la llei1 protectora de tots els presoners de guerra1 en la nostra civilitzaci4 ,la seva llibertat est en mans de la llei2 per la seva vida es sagrada per ministeri de la llei4 ,la pena de mort1 en conseqencia1 equival a l'execuci dels presoners1 sistema de guerra abandonat per totes les nacions civilitzades4 ,es l'execuci dels presoners en la guerra entre individu i societat4 ,per hi ha1 contra la pena de mort1 un argument pera m decisiu3 la pena de mort repugna absolutament a la conciencia social4 ,anem a veure3 tota acci ha de tenir la seva responsabilitat4 ,doncs b3 l'acci pena de mort es totalment irresponsable4 ,hi ha1 davant les execucions1 un cas flagrant de covarda social4 ,la societat no's limita a esser crudel amb la vctima2 es tamb covarda davant les responsabilitats4 ,qun ciutad vol recabar pera s l'imputabilitat de l'execuci8 ,quan una multitut es responsable1 cap dels individus qui la formen se sent amb responsabilitat4 ,es un cmode sistema de inhibici4 ,la culpa colectiva allibera de les culpes personals4 ,en la vetlla de les execucions1 el poble clama per l'indult1 clama perqu sa alliberat de l'ira del poble1 en nom de la voluntat del poble1 l'home que sols el poble matar6 ,voleu contrassentit ms monstrus8 ,jo crec que'l clam de perd qui s'eleva de tots vents en aquelles diades negres1 en les ciutats veritablement civilitzades1 es un eco del remordiment espargit entre les multituts1 diluit infinitesimalment en la mar de testes humanes1 totes coparticipants en una culpa qui a cada nima li sembla ms petita perqu cada nima la sent dividida entre tota l'humanitat4 ,cada ciutad t una m seva posada en l'instrument de suplici1 i cada un sent la seva part d'assassinat4 ,i pera netejar-se completament d'aqueixa culpa1 els homes han trobat la figura d'una altra horrible vctima o boc emissari en qui descarregar la responsabilitat ambient que tothom rebutja3 i aquesta vctima es el butx4 ,per el butx ja's cuida de dir sacramentalment que no es ell qui mata1 sin la llei444 ,la llei1 cmoda paraula1 personalitzaci idoltrica d'una lletra qui no t cap eficacia si no expressa una voluntat de poble qui la dict1 com trassumpte d'una nima nacional4 ,el llegislador qui vot la llei de mort1 el cap d',estat qui va sancionar-la1 el ciutad qui va aplaudir-la1 el ministre qui va proposar-la1 el fiscal qui la demana1 el magistrat qui la dicta1 tots se consideraren deshonrats si haguessin d'aplicar-la personalment i abandonaren les llurs investidures pera no fer-ho4 ,ms encara3 tots ells rebujaren indignats la m de l'executor1 pera no tacar-se d'ignominia4 ,veieu l'injusticia que aix representa8 ,veieu l'hipocresa que aix significa8 ,com podem creure que creguin acte de justicia aquella justicia que demanen1 el compliment de la qual deshonra pera sempre an el ministre qui l'exerceix8 ,per aix la personalitat de l'executor1 tant suggestiva pera aquella recerca d'anttesis esttiques que fou el romanticisme1 t una literatura propia1 genuina1 privativa1 un aspecte de satanisme potic1 i el seu nom de rprob1 qui paga les negrors de tota la conciencia social1 s'uneix an el dels paries cantats per la mussa dels romntics1 en les estrofes d',espronceda1 en les irones de ,heine1 en les fantasmagores de ,vctor ,hugo1 el gran patriarca de tots els abolicionistes del patbol1 junt amb ,lamartine4 ,i per contracop1 el romanticisme de reacci absolutista idealitza el butx com a pedra angular de l'edifici social1 en les pgines inhumanes de ,de ,maistre1 creador de lo que podrem anomenar patibulisme4 ,,iv ,seguint la moderna evoluci del dret penal1 la pena de mort1 com a doctrina jurdica1 ha hagut de evolucionar tamb1 i aleshores els tractadistes1 veient la fallida dels arguments tradicionals en favor del patbol1 s'han vist precisats a cercar-ne d'altres ms conformes amb la frmula penal de la hora4 ,desde'l concepte histric de la pena com a satisfacci espiritual de la justicia ofesa1 el dret ha passat a l'idea de defensa social pura i simple o a l'idea 7ms humana7 de correcci del delinqent4 ,no cal aturar-se a considerar l'absoluta incompatibilitat entre la pena de mort i el sistema correccional4 ,ens queda doncs1 nicament1 considerar la veritablement inhumana teora qui vol fer compatibles la pena de mort com a sanci amb la doctrina de l'absoluta irresponsabilitat del delinqent4 ,pera aquesta coneguda escola penal del determinisme tic1 la pena de mort es una extirpaci del membre social podrit1 es l'aniquilament del criminal com una fera1 no en vista de la seva conciencia de crim1 sin en vista del perill social que implica4 ,no crec pas que hi hagi en el nostre capdal de doctrina contemporania una ms inhumana i vergonyosa concepci4 ,si el criminal es sempre un vesnic1 un boig1 un anormal1 creencia de la qual en certa manera participo1 aleshores el crim de la societat qui'l mata sera el veritable crim1 exercit amb responsabilitat i conciencia4 ,i si en tal cas proclamem lcita la pena de mort1 s'ha d'aplicar-la tamb an els bojos homicides1 o an els malalts atacats de malures infeccioses1 d'epidemies1 com a homicides inconscients de la societat4 ,i si la reclosi en les presons no es garanta perfecta pera'l reste dels ciutadans1 la llgica implica que tampoc ho sn els hospitals1 els manicomis1 els llatzarets1 les quarentenes6 ,v ,he parlat1 fins ara1 de la pena de mort com a dret4 ,dedicar quatre paraules a la pena de mort com a fet4 ,i1 per de prompte1 me fixar en una consideraci que crec veritablement capital3 l'ltima pena no recau exclusivament sobre'l condemnat2 recau1 amb ms extensi i tal volta amb ms intensitat1 sobre la seva familia1 es dir1 sobre innocents4 ,perqu la mort es una contingencia horrorosa pera'l ciutad a qui se li aplica2 per hi ha encara un dolor ms fort pera molts3 l'execuci d'un fill6 ,es que no hi ha pares1 es que no hi ha1 sobre tot1 mares qui posaren voluntariament el cap sota l'instrument de suplici pera salvar la vida dels fills8 ,aqu teniu una altra suprema i vitanda immoralitat d'aqueixa llei iniqua4 ,i no sols es un torment moral esglais aquest qui fa una ,dolorosa de cada mare1 sin que1 adems1 la societat1 impa1 inexorable1 redueix a l'interdicte d'una deshonra perpetua el nom mateix de la familia del reu1 en una excomuni infamant i definitiva4 ,com a fet1 cal dir tamb que la pena de mort es una violaci sacrlega de lo incognoscible1 i posa una m profana en el domini de l'infinit4 ,es que l'home pot desterrar l'home a la no existencia o a les existencies tenebroses i desconegudes de ms enll8 ,es que1 pera els qui creguin en ,deu1 pot esser lcit que l'home faci obra reservada a ,deu1 destruint una vida abans del terme natural8 ,es que pot alar-se aquest vel terrible sense que l'acte de qui ho faci sa comparable an el sacrilegi simblic dels qui aixecaren el vel de l',arca i caigueren ferits del llamp1 segons se conta a l',escriptura8 ,ja sento la paraula amb que certes multituts solen acullir aquestes generoses creuades contra la pena de mort4 ,sentimentalisme1 sentimentalisme cursi444 ,b1 doncs2 aquest sentimentalisme ha creat la civilitzaci2 aquest sentimentalisme acabar dem amb les guerres1 com ahir acab amb l'herencia brbara de totes les infancies populars4 ,i per altra part1 es que 7com notava molt b en ,benavente71 no es tamb un sentimentalisme oposat aquell frenes amb que totes les veus de crudeltat social demanen la sang de les vctimes1 els des en que consideren indefensos els interessos de casta1 de jerarqua o de riquesa1 interessos que tenen d'esser per fora atacats si hem d'obrir pas an el pervenir8 ,arribem ara a un altre argument formidable contra la pena capital3 el de la seva irreparabilitat i el de la condici falible de tot tribunal4 ,la pena de mort equival a la proclamaci de l'infalibilitat de la justicia humana4 ,i1 de fet1 una antiga ficci legal ha volgut imposar aquest dogma a la justicia amb el respecte idoltric1 de noli me tangere1 de tabo1 a lo que s'en ha dit cosa jutjada4 ,tots recordarem exemples d'ocasions en que s'ha volgut retreure 7pera apagar discusions en que'ls governs se senten febles7 l'autoritat indiscutible de la cosa jutjada4 ,vet-aqu una prova ms de que la nostra societat se troba encara en lo que'n deia ,august ,comte l'estat teolgic1 i de que'l catolicisme ha inficionat de tal manera els fonaments de la nostra ciutadana1 que la por al lliure examen ataca fins les garantes ms fermes de la llibertat i de la sobirana populars4 ,l'poca nova que nosaltres voldrem iniciar aqu1 es la d'una indefinida revisi de tots els valors religiosos1 morals1 socials1 jurdics1 poltics2 perqu aquesta revisi es1 en definitiva1 el progrs hum1 la llum1 el sentit de lo millor1 l'ideal1 totes les parts nobles de l'economa humana1 totes les perfectibilitats de l'historia2 i podrem anar seguint aquesta serie gloriosa de revisions a travers les poques1 com a fites deixades en el cam de la gloria per tots els hroes i per tots els savis1 qui tenen1 cada un1 el seu nom donat a una revisi salvadora i regeneratriu1 com qui bateja un estel ms en l'infinita ,va ,lactia4 ,ah61 aquesta nebulosa es una ,va roja1 vermella de la sang generosa amb que cada redemptor ha amarat la terra2 i la supressi de la pena de mort1 quan sa definitiva1 s'haur alcanat a copia d'infinites penes de mort rescatadores4 ,dedicar ara una rpida recordana an aqueixa teora de vctimes ilustres qui en totes les nacions formen el martirologi de la ,ciutadana i de la ,llibertat4 ,es que1 pera la propia civilitzaci cristiana1 el sol exemple de l'injusticia del ,calvari no fora ja un argument incontestable contra la pena de mort8 ,es que1 pera el propi rgim constitucional de l',espanya present1 la llista immensa de les vctimes fernandines no bastara a desterrar pera sempre dels nostres codis la pena qui tals matances produ8 ,penseu que'l mateix poble qui matava els homes de la llibertat i del constitucionalisme els haura aclamat pocs anys desprs1 i que ara ha inscrit1 amb la mateixa m qui els entreg a la mort1 llurs noms en lletres d'or a la capsalera del ,palau de les lleis1 pera que ells1 vctimes de la llei1 presidissin la creaci de les altres lleis i les perfumessin de llur sang generosa1 no pera que tals lleis causessin noves vctimes1 esperant el marbre dels futurs ,congressos1 sin pera que l'exemplaritat formidable dels errors jurdics fos testimoni etern de la flaquesa humana4 ,jo no'ls citar aquests hroes triomfants de la mort1 qui avui cooperen amb llur presencia immaterial en la nostra tasca4 ,per deixeu que1 a la memoria de tots ells1 deposem una branca de roure4 ,l'autoritat de la cosa jutjada va rebre un cop mortal en els debats del procs ,dreyfus4 ,aquell es un moment qui romandr significatiu en l'historia contemporania1 perqu representar1 en lo jurdic1 l'emancipaci de tot religiosisme legal1 com el principi constitucional i la supressi del dret div dels reis sn1 en lo poltic1 l'emancipaci d'un altre religiosisme4 ,la justicia humana es una cosa essencialment insegura4 ,es1 adems1 en la seva aplicaci extrema1 literal1 la 99suma injuria991 com deien els romans4 ,i pera obviar a les injusticies de la justicia1 els homes han inventat la gracia1 el perd1 l'indult1 reste del principi qui atribua an els reis l'administraci originaria de justicia i per tant el dret de vida i mort sobre'ls homes4 ,per l'indult1 en s1 es una instituci immoral4 ,la seva concessi depn de causes moltes vegades ben diverses de les depuracions de justicia1 com sn una festa reial1 l'adoraci de la ,creu en els ,divendres ,sants1 un clam colectiu i de ocasi1 a l'atzar de la sentimentalitat pblica4 ,l'indult sol esser una mida poltica1 i no jurdica4 ,la vida o la mort dels reus se juga a la sort de les corrents d'opini o de les conveniencies d',estat4 ,un tractadista francs va dir-ne la lotera de la mort4 ,avui ser indultat un criminal odis1 i dem's denegar l'indult a un pobre home4 ,els exemples sn eloqents444 ,,vi ,la pena de mort en l'historia1 conforme ha anat disminuint en el nombre i l'extensi de les seves aplicacions1 ha canviat tamb en la seva qualitat4 ,vull dir que desde'l concepte de suplici1 o sa de dolor suprem infligit an el condemnat1 com un cstic1 com una pena en el veritable sentit de la paraula1 s'ha passat an el concepte de supressi de la vida amb supressi del dolor4 ,com a conseqencia de la doctrina beccariana1 la guillotina francesa1 avui imatge ttrica i vil1 va esser1 en son da1 casi un instrument medical1 en que'l cirurgi ,louis 7d'aqu el nom de 99,louison997 i el metge ,guillotin donaven mostra1 a llur manera1 de la famosa sensiblera caracterstica de la f del segle ,,xviii4 ,poc deuren pensar que ben aviat la guillotina hava de tenyir la seva geniva torta amb sang de reis1 amb sang representativa i expiatoria de tot un rgim qui mora1 com si la ira desfermada d'un cataclisme popular volgus venjar1 amb la mort pura i simple1 la tradici de l'antiga barbarie penal4 ,qui compari la furia momentania1 febril i malaltia de #agic amb la freda i sistemtica crudeltat legal de l'antic rgim1 podr judicar serenament l'obra de la ,revoluci1 trnsit entre les dues poques4 ,i qui hi compari1 plstica i concretament1 el suplici refinat i llargussim d'un ,damiens 7el regicida frustrat de ,lluis ,,xv7 o d'un ,de la ,barre 7el cavaller qui mor per no haver volgut saludar una profess7 coneixer l'immensa distancia entre temps i temps4 ,afegeixi-s a tal diferencia la supressi de la barbarie processal del torment1 qui implicava la possibilitat natural de l'innocencia del torturat4 ,entre'ls dos rgims hi ha1 doncs1 en quant a la pena de mort1 l'evoluci desde'l concepte pena o dolor an el concepte supressi de vida4 ,la guillotina era una mena de cloroform4 ,en aquest concepte1 l'electrocuci 7qui ha donat a voltes1 com tots els instruments1 resultats contraris7 es una prova ms d'aquest penalisme4 ,en els temps futurs1 quan la pena de mort sa una llunyana barbarie1 estudiada en l'historia1 les nostres descendencies no podran compendre cm poda coexistir amb les ciutats d'avui la figura del patbol2 i tindran pera aquest record el mateix gest de repugnancia que'ns inspira avui a nosaltres el torment1 la tortura processal4 ,en la nostra llegislaci podem notar1 darrerament1 reformes qui han volgut atenuar l'horror del suprem cstic4 ,una d'elles es la disminuci de les hores foroses de capella2 la capella1 imposada per un escrpol religis1 es un reste de refinament en la mort3 es una mena de torment moral1 suprimit ja per tot arreu4 ,una altra reforma es la qui separ de la vista del pblic les execucions1 amb una patent inconseqencia respecte al principi de l'exemplaritat4 ,a ,anglaterra les execucions sn efectuades tamb a porta tancada4 ,a ,frana sn encara pbliques4 ,recordo que quan va presentar-s'hi la proposta de llei demanant que la guillotina queds relegada a l'interior de les presons1 tots els abolicionistes votaren en contra1 perqu cregueren que la publicitat escandalosa d'aquells fets era una garanta de que la conciencia social clamara ms prompte per la supressi total de la pena4 ,vagi ara una salutaci entusiasta a les nacions qui tenen ja suprimit el cadafalc4 ,vagi1 singularment1 a la jova i nobilssima ,repblica de ,portugal1 preclar exemple pera l',iberia4 ,vagi a ,italia4 ,vagi a l'estol d'aquests abolicionistes francesos1 venuts ahir per l'endarreriment social de les multituts parisenques4 ,i vagi1 en f1 un vot pera que ,espanya doni aviat an el mn aquesta lli de noblesa i de dignificaci1 aquest imperialisme de gloria1 irradiador i exportador d'una espanyolitat qui verament podra erigir-se en europeitat doctrinal i exemplarssima1 reduint les nostres antigues negrors histriques4 ,,vii ,he d'afegir unes paraules sobre la pena de mort en les jurisdiccions o en les lleis d'excepci4 ,cada vegada que les veus del poder han parlat d'una prxima supressi de la pena de mort1 no han mancat de dir que l'abolici no s'extendra a la jurisdicci de guerra4 ,i en aquest punt calen algunes distincions4 ,italia1 qui t suprimida la pena de mort1 la conserva en la jurisdicci militar1 per sols en el temps de guerra4 ,vet-aqu una aclaraci ben necessaria4 ,a nosaltres1 de moment1 no'ns importara que la llegislaci espanyola adopts el mateix principi4 ,la guerra1 per s sola1 representa un instint atvic consemblant an el de la pena de mort4 ,de fet1 es una pena de mort aleatoria4 ,i com s un estat anormalssim1 pera lograr el qual se necessiten fortes coaccions1 la pena de mort n'es una natural conseqencia4 ,per voldrem1 en canvi1 la supressi absoluta de la pena de mort en temps de pau1 aix en la jurisdicci militar com en la civil4 ,no creiem que sa d'una absoluta necessitat pera la disciplina1 com creu un tpic corrent4 ,caldra1 en aquest punt1 fer una comparaci entre les sancions senyalades en els diversos ,cdics militars d',europa1 i modificar1 en vista d'elles1 el ,cdic espanyol1 repetides vegades calificat d'arcic4 ,s'ha de tenir en compte1 adems1 que'ls delictes penats de mort1 en jurisdicci militar sn de dues classes3 o b els de disciplina1 o b els d'orde pblic4 ,uns i altres sn delictes pera'ls quals1 en general1 no regeix l'extradici1 i per tant no sn considerats delictes universals1 delictes naturals2 sin delictes artificials1 locals1 nacionals1 poltics1 creats per la llei i no per la naturalesa4 ,els homes sobre qui recauen en general aquestes condemnes no sn criminals nats1 professionals2 sin ocasionals1 adjectius4 ,si acudim a l'historia1 veurem que les vctimes proclamades avui ilustres foren un da sacrificades per jurisdiccions excepcionals o de guerra1 sota les ires o les passions del moment1 unides a la rapidesa dels trmits4 ,alguns d'ells ahir foren criminals i avui sn hroes3 qunes honres nacionals semblaren abastament avui1 per exemple1 pera'l general ,lacy1 o pera l',empecinado1 o pera ,torrijos1 si poguessin ressucitar8 ,,viii ,la subsistencia de la pena de mort es un perill general1 contra lo que podra semblar tal volta an els qui aixequen les espatlles egoistament1 tot dient-se3 ,qu se m'endona a m d'una penalitat en que mai caur8 ,per es que aquest bon burgs sab en quines apariencies de crim pot dem tombar1 o sota quin monstrus error jurdic pot esser encls8 ,es que ha meditat b les conseqencies que podra portar-li una revoluci victoriosa plena de repressalies i de venjances8 ,l'abolici del patbol implicara una dolcificaci general de les costums1 privades i pbliques1 i amb el transcurs dels anys sera un impossible natural pera l'humanitat el restabliment de la pena de mort1 com ho sera avui en les terres de civilitzaci1 el de la tortura judicial4 ,aix com crec profondament que la pena de mort fomenta l'assassinat1 crec que l'abolici fomentara l'educaci moral de l'home i del poble1 moralitzant per de prompte el poder1 com a representaci veritable de les seleccions1 dels ms dignes4 ,la societat no ha d'imaginar-se com una ,medea qui degolla els fills davant el ,poble1 ni com un ,moloc div que devora els humans en sacrifici4 ,en la protesta general que s'eleva de per tot arreu les vetlles d'execuci1 hi ha un ress de conciencia2 es el vagir infantil de la futura conciencia1 del grau prxim i superior de la conciencia humana1 en l'esdevenir del seu transformisme1 reaccionant contra la conciencia d'ahir1 ms prxima an els orgens bestials4 ,la meva petita gloria d'escriptor se xifrara precisament en haver contribuit1 en la mesura de mes forces1 an el despertar d'aquella nova conciencia444