,els aucells ms tils la agricultura de ,catalunya ,emili ,t>r #aijb ,aque/ text ha e/at digitalitzat i processat p] l',in/itut d',e/udis ,catalans1 com a "p del projecte ,corpus ,textual ,in=matitzat de la ,ll5gua ,catalana4 ,prle* ,de qu>anta anys ens1 la ,agricultura de no/ra t]ra1 com aixs tamb la de les altres regins d',espanya y la d'algns passos d',europa1 se veu agobiada pel excessiu y creix5t nombre d'insectes devoradors dels vegetals y llurs productes4 ,aix succeeix desde que se nota una gran escass$at d'aucells4 ,el fet de la desap>ici dels aucells ab la vida prsp]a dels insectes enemi*s de les plantes1 va port> al e/udi dels prim]s1 que anava realisantse al comps de les altres branques de la ,zoologa1 una emp5ta =ta1 y els e/udis se f]5 m9uciosos en inve/igacions multiplicades1 totes encam9ades esbr9> y pos> en evid5cia la relaci qu' els aucells t55 ab la ,agricultura4 ,altum1 ,audubon1 ,h4 de la ,blan*re1 ,brehm1 ,b4 ,d',hamonville1 ,flor5t ,prvo/1 ,j]be1 ,h9tz1 ,l5z1 ,naumann1 ,lescuy]1 ,t\ss5el1 ,spallanzani1 ,wilson y altres s'han d$icat ab v]itable entussiasme al e/udi dels aucells2 la major "p1 al de llurs co/ms y alim5taci4 ,avuy es evid5t que l'aucell es p]a la ,agricultura de tota necessitat y que la falta dels mateixos ha p]ms l'aum5t dels insectes de/ruhidors dels vegetals2 y que p] consegent la falta d'aucells es la causa de que les cullites result9 delmades de que no arrib9 t]me4 ,no totes les espcies son de la mateixa importancia p]a la ,agricultura2 no totes disp5san llurs b5eficis d'una man]a completam5t des9t]essada2 ms cap arriba exigir una recomp5sa que no se la t+ui b5 m]escuda2 cap d'ells fa al home ms dany qu'el b5efici que li reporta4 ,molts d'ells travallan s5s deman>li al agricultor cap sacrifici2 molts d'altres1 tan sols un infim tant p] c5t1 sempre c9quanta vegades inf]ior al que exigirian els enemi*s dels conreus que l'aucell de/rueix4 ,no/re obgecte es avuy pres5t> als agricultors1 els ms importants s]vidors seus1 es dir els aucells ms tils la ,agricultura de no/ra t]ra4 ,ms avns1 dihm quelcm sobre els aucells en g5]al4 ,els aucells se divideix5 en #h ordres3 ,aucells nadadors 7,oca72 ,aucells xancuts 7,cigonya72 ,aucells corr$ors 7,p]diu72 ,aucells cam9adors 7,colom72 ,aucells de branca 7,ross9yol72 ,aucells enr9xadors 7,picot72 ,aucells de ramp9ya 7,aliga72 ,aucells de peu preh5sor 7,lloro74 ,els aucells nadadors t55 sobre la ,agricultura poca influ5cia4 ,son elim9adors del peix que b n$a la sup]ficie se troba sobre les roques platjes deixat p] les m>ors4 ,es p]a la salubritat en g5]al1 qu'els aucells nadadors travallan1 elim9ant organismes en descomposici que alt]>ian la puresa del aire4 ,els aucells xancuts t55 igualm5t importancia p]a la salubritat de la atmsf]a1 ab la elim9aci dels focos de descomposici dels detritus vegetals y animals que se troban en les ri]es1 gor*s y t]res enllotades2 no limitantse la elim9aci dels cossos morts1 de reptils1 batracis 7granotes1 etc471 s9o qu'els devoran tamb ab vida1 evitant l'excs en la multiplicaci d'aquets4 ,els aucells corr$ors1 op]an en els t]r]s planures ermes en les prades1 c]cant esc>abats1 llago/es1 orugues1 c>gols1 c>goles y llima*s1 adems de llevors vegetals4 ,els aucells cam9adors1 travallan sobre la prada y el bos*1 alim5tantse de llevors y de fruyts silve/res4 ,els aucells de branca viu5 en el bos*1 la prada1 els camps de c]eals1 les v9yes1 les hortes1 y en els oliv]s1 g>r(]s1 ametll]s y cases de camp2 arreu hi troban la vida y s]veix5 els int]essos del agricultor1 ab la de/rucci dels esc>abats1 llago/es1 papallones1 orugues1 cuques1 mosques1 mosquits1 pugns y altres insectes1 y c>gols1 c>goles y llima*s4 ,son1 junt ab els aucells del segent ordre dels enr9xadors1 els impresc9dibles obr]s dels conreus1 qu9a falta es una de les causes de la aflictiva situaci de la producci agrcola en no/ra t]ra y en ,europa en g5]al4 ,els ,enr9xadors aucells que pujan y baixan p] les soques y branques1 ag>rats ab llurs peus1 proveits d'ungles robu/es y encorvades y dits plans ll>*s y robu/os tamb1 son els indiscutibles def5sors del arbre secul>1 d9tre el que hi viu5 y mor51 del que no se sep>an may1 lliurantlo dels insectes que devoran de/rueix5 son tron* son fullm4 ,son com hem dit1 ab els del ordre ant]ior1 aucells impresc9dibles p]a la regul>itat y seguretat de les cullites4 ,els aucells de ramp9ya t55 influ5cia3 una "p d'ells sobre els aucells en g5]al1 limitant llur nombre2 l'altra "p son elim9adors dels cossos morts1 travallant p]a la salubritat pblica1 y la re/ant "p1 cassa de nits l'enemi* t]rible dels conreus 7el ,rosegador47 ,el d>r] ordre dels preh5sors1 el =man aucells habitants del ,asia1 ,africa1 ,amriques y ,occeania4 ,llur missi es la elim9aci del excessiu nombre de llevors y fruyts1 qu9 des5rotllo cap b f>ia als vegetals grossos4 ,de les #aj4jjj espcies d'aucells que en nm]o rod exi/eix51 n'hi ha ,europa unes #ejj y d'elles son conegudes ,catalunya #chf classificades com segueix3 #gi nadadores2 #ef xancudes2 #bc corr$ores2 #d cam9adores2 #afe de branca2 #ab enr9*adores2 #dg de ramp9ya4 ,i ,el bos* ,els boscos en un t]ritori1 son els mod]adors de la temp]atura1 del mpetu de les corr5ts pluvials1 del e/at higromtri* del ayre3 ag5ts pod]osos1 don*s1 d'equilibri que tan necessita la ,agricultura4 ,pr\ s'es fet evid5t el pap] que en la armonia de la naturalesa desemp5yan els boscos1 desde que la de/rucci de grans ext5sins dels mateixos1 ha sigut seguida molts ,reyalmes d',europa --,espanya un d'ells-- p] la abundor de aygats1 p$regades1 aixuts p]si/5ts cambis de temp]atura1 ara molt baixa1 ara molt alta4 ,si els boscos han viscut y prosp]at1 y viu5 enc>a y prosp]an s5s la int]v5ci del home --c]tes regions de les ,amriques1 ,occeania y ,africa en son te/imoni--1 no ho pod5 f] s5se c]tes espcies d'aucells enc>regades de def5s>los de la acci dels insectes vegetalbors4 ,els arbres sotmesos la acci dels insectes esm5tats1 veu5 limitat son des5rotllo en nombre y en gr&ria1 resultantne un efecte conv5i5t p]a llur vida sana y prsp]a4 ,ms1 se comprn que si la b5efactora acci dels mateixos1 no hagus sigut contr>re/ada p] la dels aucells insectvors1 creix5t aquells excessivam5t1 al po* acab>ian ab la vida dels arbres4 ,els insectes enemi*s de no/res boscos son nombrosissims3 ms de un c5t5> d'espcies4 ,heus aqu d'entre elles1 les #ef ms dignes de t5irse en compte4 ,colept]s 7#cd espcies7 ,agela/ica alni4 ,devora el fullatge dels v]ns4 ,agrilus viridis4 ,ataca el tron* de la alz9a y del faigs4 ,antaxia morio4 ,devora la soca dels p9s malalts i romputs4 ,antaxia manca4 ,devora la soca del olm4 ,a/ynomus a$ilis4 ,devora les soques dels p9s y altres arbres4 ,attelabus curculionides4 ,devora el fullatge dels v]ns4 ,balan9us gl&ium4 ,cor* dels aglns4 ,bo/ri*us *alcographus4 ,devora la soca dels p9s y altres arbres4 ,bo/ri*us typographus4 ,id4 id44 ,can?>is vesicatoria4 ,devora el fullatge de les freixes4 ,c]ambyx h]os4 ,la l>va devora les velles alz9es4 ,es l'enemi* que dona el cop de grcia als arbres malalts4 ,*rysobo?ris soli]i4 ,devora les soques dels p9s4 ,*rysobo?ris aff9is4 ,la l>va ataca el tron* de les alz9es4 ,coraebus bifasciatus4 ,devora branques alz9a4 ,dorcus p>allelipip$us4 ,ataca les p>ts ms toves del tron* y arrels de v>is arbres4 ,gal]uca calm>i5sis4 ,la l>va devora el fullatge del olm4 ,hylantes at]4 ,devora arbres reh9osos y viv]s4 ,hylobius abietis4 ,sobre els p9s4 ,hylurgus p9ip]da4 ,devora els tron*s dels p9s malaltissos4 ,hylurgus m9or4 ,id4 id44 ,lamiatextor4 ,devora branques dels sau*s4 ,l9a populi4 ,devora brots de les albes4 ,l9a tremuloe4 ,devora fullatge d4 d44 ,lucanus c]vus4 ,ataca les soques de v>is arbres4 ,melanophila t>da4 ,se troba damunt els p9s malalts i morts4 ,or*e/es fagi4 ,devora el fullatge dels faigs4 ,or*e/es alni4 ,devora el fullatge dels v]ns4 ,pissodes natatus4 ,devora les soques dels p9s4 ,pigho]a bucephala4 ,devora les soques dels oms1 alz9es1 faigs1 slz]s y altres arbres4 ,rhagium indagator4 ,devora el tron* de v>is arbres4 ,sap]da c>*>ias4 ,devora el tron* dels pollancres1 polls1 albes y altres arbres4 ,sap]da populnea4 ,devora id4 id44 ,scolitus de/ructor4 ,de/rueix els tron*s dels olms4 ,spondylis bupre/oides4 ,devora p9s y abets4 ,him5pt]s 7#f espcies7 ,cimbex betulae4 ,devora fullatges del b$oll4 ,lophyrus p9i4 ,l>va devora el fullatge dels p9s4 ,lyda compe/ris4 ,l>va id4 id44 ,lyda prat5sis4 ,id4 id4 ,sirex juv5cus4 ,l>va devora el tron* dels p9s4 ,sirex gigas4 ,id4 ataca el tron* dels p9s1 abets y faigs4 ,lepidpt]s 7#af espcies7 ,bombyx neu/ria4 ,la l>va 7,cuca peluda7 devora v>is arbres4 ,cne?ocampa processiona4 ,la l>va 7,cuca peluda7 devora el fullatge de les alz9es4 ,cossus lignip]da4 7,taladre74 ,devora sau*s1 alz9es y altres arbres4 ,das*yra pudibonda4 ,devora el fullatge d'alz9es y nogu]es4 ,fidonia p9>ia4 ,la l>va devora els brots dels abets4 ,hyb]nia defoli>ia4 ,la l>va devora fullatge r\res tells y altres arbres4 ,lip>is *ysorrhaea4 ,la l>va devora el fullatge de v>is arbres4 ,lip>is disp>4 ,la l>va devora les fulles d'alz9es1 sau*s y altres arbres4 ,sph9x p9a/ri4 7,papallona monja74 ,la l>va devora el fullatge dels p9s4 ,lip>is mona*a4 ,la l>va devora fullatge dels p9s4 ,lasiocampa p9i4 ,la l>va devora els brots dels p9s4 ,l>5tia ha/ata4 ,la l>va devora la soca dels sau*s4 ,sm]9tus tiliae4 ,la l>va devora el fullatge de la alz9a1 tells y altres arbres4 ,tortrix viridana4 ,la l>va devora borrns de v>is arbres4 ,tra*ea p9ip]da4 ,la l>va devora brots dels p9s y abets4 ,tro*ilium api=me4 ,la l>va devora la soca del slz]1 b$oll y altres arbres4 ,total #ef espcies4 ,els aucells que travallan en els boscos de ,catalunya p]a limit> el nombre d'insectes enemi*s1 son molts1 sobre tot en la primav]a i/iu4 ,ms els que d'una man]a con/ant1 com si diguessim3 els con/ants cons]vadors de no/res boscos1 son els segents3 ,el ,picot pigot v]t4 ,el ,picot abig>rat gran4 ,el ,picot abig>rat mitj4 ,el ,picot abig>rat petit4 ,el ,picot negre4 ,el ,picot c5drs4 ,el ,pica soques blau4 ,el ,rasp9ell4 ,el ,=migu]4 ,el ,cucut4 ,els ,picots 7,el ,picot v]t2 el ,picot abig>rat gran2 el ,picot abig>rat mitj2 el ,picot abig>rat petit2 el ,picot negre1 y el ,picot c5drs47 ,els insectes xilfa*s --sortits dels ous posats en les anfractuositats del tron* p] la papallona1 esc>abat1 etc41 y no de/ruits p] cap aucell altre ag5t-- p5etran al int]ior1 obr9tse pas ells mateixos4 ,una vegada d9tre prossegueix5 sa obra de/ruhidora1 creix5t co/a del arbre4 ,qu9 animal ag5t podria an>lo c]c> y lliur> al dit arbre8 ,solsam5t els ,picots1 als qui aque/a missi ha sigut enc>regada4 ,els ,picots --y ent5m p] tals totes les espcies que con/itueix5 la prim]a divisi dels ,enr9xadors1 sigui dels aucells qu9 modo de m>*> es el puj> pels tron*s describ9t una espiral b5efici de la disposici de llurs cames y peus1 ajudats ab sa qua-- t55 ap>ellats els quatre dits2 es dir3 dos dirigits en avant y els altres dos end>r]a2 e/n proveits de llnges primes1 ll>gues1 flexibles y cub]tes de saliva engafitosa2 llurs be*s e/n de/9ats s]vir d'in/rum5t p]a =ad> els tron*s c]cant el insecte1 man]a de picots1 lo qu'els hi ha valgut aque/ nom4 ,son ms de #bjj les espcies --di/ribuhides en v>is gn]os que =man la divisi sub-ordre-- esp>gides p] tot el mon4 ,a ,europa ne t5m #h espcies1 segons ,,mm4 ,prvo/ et ,lemaire4 ,a ,catalunya ni ha sis3 quatre conegudes1 les dos re/ants molt r>es4 ,les quatre prim]es son3 el ,picot v]t1 el abig>rat gran1 el mitj y el petit4 ,les altres dos1 el ,picot negre y el c5drs4 ,a ,fransa1 ,alemanya1 ,+lat]ra y ,e/ats ,units1 grcies als escrits de llurs ornitle*s1 tots al m5ys la major "p dels propiet>is de boscos conc$eix5 als esm5tats aucells llur respecte y consid]aci4 ,a ,espanya hont desgraciadam5t la ornitologia es en pr\ feynes coneguda1 no se coneix tampo* la utilitat que p]a els boscos t55 els esm5tats aucells4 ,se diu qu'els ,picots =adan els p9s y els r\res p]a f]i niu2 ms no s'afegeix que =ad9 els arbres que se troban atacats del insecte y no els que se troban en bon e/at3 de modo qu'el pobre aucell es consid]at com un enemi* de/ruhidor dels arbres4 ,enc>a no s'ha aixecat en no/re pas una veu que sorts la def5sa del pobre animal qu9s b5eficis son desconeguts4 ,sols d'una man]a tmida en alguna petita obra publicada rec5tm5t se diu qu'el ,picot1 si no porta b5eficis1 tampo* v caus> p]judicis1 ja que la quantitat gran d'insectes que de/rueix comp5sa el mal que al arbre pod5 caus> les ob]tures qu'en ell e/ obligat f] p]a apod]>se del insecte4 ,y no ob/ant1 la hi/oria del ,picot es honrossima y l'arboricultor ha de conix]la4 ,el ,creador1 que ha donat vida als insectes xilfa*s p]a que causess9 la rpida descomposici dels arbres molt vells morts1 p]a f] llo* als joves y robu/os1 ha creat tamb als ,picots1 llurs mortals enemi*s1 dotantlos de m$is apropiats p]a que t+uess9 ratlla als dits insectes1 no p]met5t que creixess9 en nombre de tal modo1 que poguess9 ss] causa de la runa dels arbres sans y robu/os4 ,els ,picots don*s1 v55 con/ituir una pod]osa mqu9a de travall exploradora de les cavitats del arbre malalts1 y un netejador dels insectes qu'els devoran4 ,v55 ss] com el ,cirurgi que obra ab son bi/ur una "p del cos1 y ab la sonda extrau la matria4 ,el ,picot t un pod]s in/rum5t de p]=aci3 es son be* robu/1 ll>*1 de =ma cnica1 ab punta arrodonida y ab are/a en sa "p sup]ior2 convexe en la inf]ior1 quadrat en sa basa4 ,aque/ be*1 la man]a de l'eyna anom5ada picot1 e/ unit un cap con/ituit p] una ossada groxuda y resi/5ta1 =mant aixs el tot una pod]osa eyna de p]=aci4 ,la sonda1 la =ma una llngua prima1 flexible1 molt resi/5ta1 provehida en la seva punta de dos tres d5tetes ungles dirigides cap end>r]a y cub]ta de saliva engafitosa4 ,aque/a llngua es molt ms ll>ga que la longitut del be* y cap4 ,p]a que ho pogus ss]1 el ,creador proveh la basa del crani y una porci de sa "p po/]ior1 d'una cavitat gal]ia1 p]a que en e/at de reps pogus la dita llngua encabir%i4 ,l'animal s'apoya en uns peus =mats p] quatre dits robu/os1 ll>*s y plans1 proveits d'ungles arquejades y dures1 prpies p]a arrap>se en les escorxes dels arbres2 y al travall>1 son punt d'apoyo se veu molt re=sat ab l'ajuda de sa qua1 resi/5ta y el/ica en alt grau4 ,la =sa y la vivor del aucell son grans2 y el travall de p]=aci1 f9s en els ms durs tron*s1 se porta cap ab rapidesa4 ,quan la ob]tura es feta1 l'aucell1 trey5t sa llngua ll>ga y filig>sada1 resi/5ta y flexible com si fos d'ac]1 la enfonza d9tre la cavitat pl5a d'insectes y la retira ompl]ta1 empassntsels desseguida4 ,se dir p] algns pot s]3 el ,picot p] an> c]c> l'insecte t que obrir la soca1 y si b el lliura del mateix1 dona llo* la entrada de la influ5cia atmosfrica4 ,v]itat es que el f] una ob]tura no es b p]a l'arbre2 ms si se atn que f5tla se li treu al mateix la causa de n\s desga/es y la de sa runa ms m5ys prop]a1 y que p] les mateixes ob]tures --p] altra "p no de ms fondria que les fetes pels insectes--1 pot l'aucell vigil> la presncia dels mateixos y f]los desap>ix]3 se pot veure que ess5t un mal en s1 v ss] un b pel b5efici que reporta4 ,podria p5s>se qu'el ,picot pot atac> un tron* mancat d'insectes2 ms desprs de que el bon s5tit diu que l'in/9t no enganya al animal1 qu'el tacte esquisit de son be* al picotej> el tron* li fa conix] si hi han no insectes al int]ior1 desprs d'aix dihm1 la exp]i5cia demo/ra que l'aucell no s'enganya may2 que no =ada cap "p del tron*1 que int]iorm5t no t+ui s5yals d'ata* de "p del insecte4 ,pregunteho als ass]radors del bos*4 ,el naturali/a catal s5yor ,vayr$a ha rebut conte/aci afirmativa de tots quants ass]radors ha int]rogat4 ,mr4 ,tr\ess>d diu3 ,els trossos de tron* que t]ra se veu5 proc$5ts de les ob]tures fetes p] el ,picot portan evid5tes s5yals del insecte4 ,pot dirse tamb que l'aucell1 viv9t al l'int]ior del arbre1 necessita un llo* relativam5t gran1 y que p] lo mateix p]a f]se el llo* niu ha de ca/ig> molt l'arbre4 ,t+uis en compte que l'aucell no t la mania de cambi> de casa2 7no p]que sigui com l'aur5eta que el mateix niu li s]veix tota la vida3 el ,picot se p]met el luxo de mud> de casa cada any47 ,no ob/ant1 al v5ir el temps de sos amors1 ell sap l'arbre que sih5t ms vuyt1 li don> m5ys travall p]a acomod>%i2 ell s'adressa y acaba de arrodonir la seva habitaci4 ,de modo1 don*s1 que may fa el niu en arbre que no e/igui ja corcat4 ,ho asseguran les obs]vacins de tots els ornitle*s y os ho pod5 dir els mateixos travalladors del bos*2 y se comp5dr facilm5t que l'aucell que tan necessitat e/ de son temps p]a pogu] viure1 no ha de ga/>lo y ab ell ses =ses1 p]a un travall de que pot disp5s>se4 ,el ,picot1 don*s1 es qui s'enc>rega de lliur> al arbre de sos enemi*s int]iors que cap altre aucell ni el mateix home s]ian capassos de f]ho4 ,quants y quants arbres atacats de f]m pel insecte xilfa*1 haurn vi/ all>gats llurs dias6 ,qu9 gran respecte y consid]aci no deurian gu>d>se p] aque/ cons]vador del arbre1 incansable1 del mat al vespre inspeccionant1 mirant y remirant p] trob> l'enemi*6 ,mireulo1 diu l'esm5tat ,monsieur ,tr\ess>d1 sort9t l'aucell de son niu2 al f]se de dia com5sa sa ronda1 anants5 als mateixos arbres y p] el mateix ordre del dia avns4 ,mireulo puj> desde la soca regirant totes les petites escletxes ahont s'amagan 7especialm5t en les de la "p baixa71 els ous de c]tes espcies que com el taladre1 al nix]1 conv]t9tse en orugues1 p5etran en l'int]ior del tron* passanti els tres anys que dura son e/at de l>va1 y adquir9t f9s #i c5tmetres de ll>gria4 ,el celebre ,mi*elet diu3 ,l',e/at els hi deuria d>1 s9 el s\1 els honors de cons]vadors dels boscos4 ,m4 ,m4 ,prvo/ et ,lemaire diu53 ,es als arbres pl5s d'insectes que els picots s'adressan3 deu5 consid]>se don*s com aucells tils1 ja que de/run els esm5tats insectes1 ajudan la cons]vaci dels tron*s4 ,el ,b> ,d',hamonville1 notable ornitle* que ha e/udiat els aucells en la mateixa naturalesa1 es d'igual op9i y diu1 que may =adan els tron*s en bon e/at s9 els corcats1 els que no s5?o en ap>i5cia1 ho son en realitat4 ,diu ,m4 ,h4 de la ,blan*re en sa obra _/,les ,ravageurs des ,=ts que els ,picots deu5 consid]>se com uns dels millors def5sors dels boscos1 p] la gran quantitat d'insectes de/ruhidors dels tron*s de que s'alim5tan4 ,el s5yor ,hoceja al p>l> del taladre1 t]rible p] sos de/rossos en els p9s1 als9es y altres arbres1 diu3 que no hi ha altre remey que acudir als ,picots4 ,t\ss5el diu que p] cada duro que el ,picot os pr51 vos en posa c5t la butxaca4 ,aque/a petita quantitat de ga/o v ss] la prima d'assegur4 ,de modo que el ,picot travalla con/antm5t p]a la cons]vaci de la riquesa =e/al y que p] lo mateix es digne del major respecte y consid]aci4 ,tals son els ,picots1 tal es llur travall4 ,propiet>is de boscos de ,catalunya3 els ,picots son vo/res am*s3 respecteulos4 ,no p]meteu que se'ls p]segueixi2 deixeulos en sa tasca fadigosa guany>se la vida3 que al c]c> llur su/5t1 contribueix5 la cons]vaci de vo/res riqueses4 ,res pot excus> la p]secuci dels esm5tats aucells1 desprs que p] modo tan evid5t se's posat en cl> que llur travall es b5efactor p]a l'arbre4 ,ells son els enemi*s dels insectes que travallan incessantm5t p]a la runa del tron*1 y ab ell1 la del arbre4 ,el ,pica-soques blau ,el ,pica-soques blau 7anom5at p] els naturali/es ,sitta europea71 es conegut tamb p] ,pi* ba/>t y ,tp>a2 en ca/ell1 la ,sitela1 y en francs1 la ,sittelle4 ,p]tany la segona divisi sub-ordre dels ,enr9*adors1 es dir la c>act]isada p] t5ir els quatre dits del peu collocats s5assos1 tres en avant y un end>r]a1 y p]a aque/a rah anom5ada p] els naturali/es de la ,imp>idictilia 7dits s5assos74 ,el ,pi* ba/>t1 com tots els aucells d'aque/a divisi1 t la llngua al e/il de la dels ,picots2 el be* de =ma cnica1 molt punxagut y resi/5t4 ,es aucell molt viu1 robu/ y e/ sempre en movim5t4 ,se'l podria comp>> ab l'esquirol1 p] la vivor de movim5ts y la flexibilitat de totes les p>ts de son cos4 ,t com ell1 una gran havilitat en obrir els fruyts se*s com atmetlles1 n\s y p9yns1 de que se alim5ta quan l'insecte1 son pr$ilecte alim5t1 li manca4 ,passa tot l'any en no/res boscos4 ,al hiv]n s'aco/a devegades als poblats1 y se'l veu f9s en els j>dns4 ,es que l'insecte escasseja y c]ca en el fruyt son su/5t4 ,el ,pica-soques blau es un actiu de/ruhidor de tota m5a d'insectes1 ms d'una man]a especial dels ous del insecte fitfa* 7devorador del fullm7 y del mateix en e/at de l>va1 exceptuant la cuca peluda4 ,el ,pica-soques blau com tamb els altres aucells d'aque/a divisi1 s'enr9xa p] els tron*s com els ,picots1 describ9t espirals2 ms t la v5tatja sobre aque/s d>r]s1 de pod] baix> pel mateix tron*4 ,aque/a div]sitat de facultats1 p] endevant indica la missi importantssima del aucell4 ,es digne del major respecte pel b5efici que reporta al arbre3 respecteulo don*s4 ,el ,rasp9ell ,el ,rasp9ell es el ,c]?ia famili>is dels naturali/es2 en ca/ell1 s'anom5a el ,trepador comn1 y en francs1 le ,grimp]eau4 ,p]tany la mateixa divisi de que =ma "p el ,pi* ba/>t4 ,es un aucell utilissim p]a els boscos2 se'l veu en els oliv]>s1 en els g>r(]>s y en les hortes4 ,es aucell de tot l'any2 sa vivor es extraord9ria1 y diu el ,b4 ,d4 ,hamonville qu'e/ tant di/ret en son travall1 que devegades un s'aco/a al arbre en que se trova s5s qu'ell se'n adongui4 ,les plomes de sa qua1 flexibles y resi/5tes com les dels ,picots1 li p]met5 un bon punt d'apoyo al enr9x>se pels arbres4 ,no p>a may en son travall2 puja y baixa pel tron* y p] les branques totes1 y ab son be* fi y lleug]em5t encorvat1 ressegueix totes les ms petites esqu]des1 ob]tures y anfractuositats de la escorxa1 p]a atrap> els ous d'insecte de tota m5a1 les petites orugues1 pugns y altres petits insectes4 ,el travall d'un sol d'aque/s aucells es realm5t d'importancia1 ja que totes les p>ts del arbre son resseguides p] l'aucell4 ,es esclusivam5t insectvor1 y res demana de fruyts1 ni se*s ni t5dres4 ,respecteulo com un de vo/res millors ami*s4 ,el ,=migu] ,el ,=migu] 7anom5at tamb ,xurla1 ,ll5gut1 ,dormidor y ,aucell de la pluja7 es el ,junx torquilla dels naturali/es2 en ca/ell1 s'anom5a el ,tu]cecuello1 y en francs1 le ,torcol4 ,el ,=migu] es el gran enemi* de les =migues4 ,aque/es son de/ruhides d9tre y =a del tron* y de les branques1 pel ,=migu] proveit d'una llngua prima1 flexible com les dels ,picots y ms ll>ga enc>a4 ,p]tany al ordre dels aucells que se posan sobre la branca del arbre1 ordre anom5at mod]nam5t de la ,s$ipdia4 ,=ma "p del sub-ordre anom5at de la ,zigodactlia1 p] t5ir les espcies d' aque/a divisi llurs quatre dits disposats dos en avant y dos end>r]a2 adems t55 la facultat de m\re el dit ext]n d'aque/s d>r]s1 dirig9tlo en avant3 lo que els hi proporciona una v5tatja ms1 en llurs posicins y m>xes4 ,enc>a que no pugu9 puj> pel tron* com ho fan els ,enr9xadors1 pod5 mant5irse arrapats ell1 quan volant s'hi adressan p]a veure s'hi troban insectes en les ob]tures fetes p] els ,picots2 ells coop]an al travall d'aque/s aucells1 lliurant d'insectes al tron*4 ,el ,=migu] es don*s un aucell utilissim3 es un ausili> pod]s del esm5tat ,picot1 en la de/rucci dels insectes xilfa*s1 de les orugues qu'es posan sobre les branques1 dels ous de tota m5a d'insecte y sobre tot es un gran de/ruhidor de =migues4 ,quan no'n troba en l'arbre1 baixa t]ra y les de/rueix d9tre llurs caus1 val5tse de sa llngua1 ms ll>ga enc>a com havem dit que la dels ,picots4 ,p] aix se l'anom5a ,=migu]4 ,es digne don*s1 de la ms gran e/imaci1 y deu respect>sel4 ,el ,cucut ,el ,cucut --,cuculus canorus dels naturali/as2 en ca/ell1 el ,cuclillo1 y en francs1 le ,c\c\-- es un aucell de/9at combatre la cuca peluda2 es l'uni* aucell de ,europa que la pot de/ruir4 ,p]tany al mateix sub-ordre de la ,zigodactlia de que =ma "p el ,=migu]4 ,el ,cucut es un aucell de una talla de #ch c5tmetres2 de qua ll>ga1 y cames curtes2 ses ales son ll>gues y punxagudes4 ,la =ma de son cos y la coloraci de son pit y v5tre1 recordan al ,esp>v]1 del que t el vol rpit y rectil9i4 ,es tal la velocitat del vol del ,cucut1 que al aixec> un els ulls p]a contempl>lo1 ja s'es p]dut de vi/a1 s5t9tse al po* sa veu un kilmetre de di/ancia4 ,aix esplica la importancia del travall d'elim9aci insectal portat cab en una jornada en gran nombre d'arbres de bos*1 inspeccionats di>iam5t p] un sol ,cucut1 el qual1 p] rah de sa =ma aplanada1 pot f] la inve/igaci de tots els indrets del ramatge4 ,el ,cucut es com deyam1 l'ni* aucell d',europa de/9at combatre la cuca peluda4 ,cap altre s'atreveix atac>la2 tant sols el ,cucut1 que ha sigut dotat de m$is apropiats1 t la missi de de/ruirla4 ,la cuca peluda ll5sa de/ila p] sos pels un humor acre que esp>g9tse p] l'ayre1 fa que quan son en gran nombre1 es molt mole/a la respiraci aprop de dites l>ves2 al toc>les1 cada pel causa una picada que irrita la pell1 produ9t una inflamaci que repetida1 s]ia mortal p]a l'individuu4 ,cap altre aucell pot impunem5t m5j>se una cuca peluda3 sols el ,cucut4 ,el ,creador proporcion son v5trell la def5sa contra els efectes de la picada1 cubr9tlo int]iorm5t ab un =ro groixut1 afelpat1 com aixis tamb el c de son coll4 ,adems t la facultat1 una vegada feta la mass]aci de la cuca en el su* g/ri*1 de treure vomit> els pels de les dites cuques en =ma de pilota4 ,el ,cucut es aucell de temporada2 arriba no/res climas d>r]s d',abril prim]s de ,maig quan aquella ha ap>egut4 ,un imp]is in/9t el porta la vida d'activitat y lliv]tat4 ,s+ul> es la hi/oria del ,cucut2 ses co/ms especials revelan la classe de travall especial que e/ de/9at execut>4 ,conv5ia la creaci de una espcie d$icada la elim9aci de la cuca peluda1 y el ,cucut v+u la vida dotat d'els m$is apropiats4 ,p]a que en cap mom5t del dia el ,cucut hagus de desat5dre aque/a missi1 f\ privat de les ocupacins anexes la mat]nitat3 el ,cucut es l'ni* aucell que no coba sos ous2 els posa1 portantlos d9tre sa boca1 en nius d'altres aucells1 p]a que s'enc>regu9 de la feyna4 ,aque/ fet ha sigut provat p] repetides obs]vacins4 ,el mi/]i de la hi/ria del ,cucut f\ ja indicat en #aghi p] ,j5]1 l'illu/re descubridor de la vacuna1 ,+lat]ra y ,llevaillant1 naturali/a francs1 infatigable turi/a del ,africa4 ,els no/res dies1 ,flor5t ,prvo/1 prep>ador del ,museu de ,p>s1 mort fa una v9tiss9qu5a d'anys1 ha acabat de pos> en cl> la esm5tada hi/ria1 y avuy se sap positivam5t com la cosa passa4 ,la missi don*s del ,cucut es cl>a4 ,no es aque/ aucell l'ni* ag5t enc>regat de la de/rucci de la cuca peluda2 ms entre els aucells1 ell es l'ni*4 ,p] lo que se ref]eig al no/re pas y l',europa en g5]al1 pot assegur>se d'un modo positu4 ,se sap ja qu'els ag5ts enc>regats d' acab> ab la plaga d'orugues1 son les espcies d'insectes del mateix ordre de les abelles1 anom5ats p] els naturali/es ,i*neumns1 qu9es femelles provehides d'agull1 posan llurs ous d9tre de les orugues1 des5rotllantse aquells co/a de la vida de les mateixes4 ,ms en els cassos ord9>is1 el nombre de ,i*neumns es insignificant1 no creix5t s9 en els cassos de gran aum5t de la cuca4 ,el ,cucut1 don*s1 es l'elim9ador con/ant de la mateixa1 y si no hi fos1 qu s'atraveix dir que la plaga d'orugues no fos en llo* d'extraord9ria1 ord9ria1 es dir que la ap>ici y desap>ici de la mateixa1 no fos seguida inm$iatam5t d'una altra ap>ici y que l'arbre sucumbs en molts po*s anys8 ,deu consid]>se don*s al ,cucut com aucell til1 y es necess>i qu'el t+ueu p] ami* vo/re4 ,,ii ,la prada ,la ,prada ha sigut sempre un conreu de tota necessitat4 ,l'h]ba es el pa del h]bvor y en especial del ,remugador1 el gran s]vidor de la ,agricultura4 ,la ,t]ra don y dona l'h]ba s5s el cuydado del home4 ,ms si la ,prada ha pogut subsi/ir s5s sa int]v5ci1 no ha pogut prosp]> s5s la del aucell y altres s]s enc>regats desde la creaci de la ,prada1 de def5s>la de c]ts altres1 enc>regats tamb d' atac>la en una c]ta mida que la =sa contrria def5sora ha de pos>lo%i4 ,aque/s def5sors anm veurels4 ,ms avns1 veym els enemi*s4 ,colept]s 7#f espcies7 ,apion apricans4 ,negre-llu5t4 ,la l>va 7blanca7 de/rueix les flors dels trbols4 ,apion flavipes4 ,devora flor1 trbol blan*4 ,colaspidema at]4 ,negre-llu5t4 ,posa #bjj ous sobre fulles aufals4 ,de/rueix aque/1 causant devegades molts danys4 ,la l>va idem1 idem4 ,bru*us nubilus4 ,negre ab una taca blanqu9osa4 ,sobre vries h]bes4 ,melige!s a5eus4 ,v]t-bronzejat2 l>va1 blan*-brut1 de/rueix les flors4 ,o?iorhyn*us ligu/ici4 ,c5drs2 de/rueix devegades els camps de vesses4 ,lepidpt]s ,bombyx trifolii4 ,mor5o-m>r4 ,la l>va devora trbols y aufals4 ,dpt]s ,agromyza nigripes4 ,petita mosca negra4 ,la l>va 7blanca7 devora l'aufals4 ,ga/]pods 7,segona clase dels ,molus*s7 c>gol4 ,vrias espcies4 ,devoran lo v]t4 ,llima*4 ,vrias espcies4 ,id4 id44 ,els aucells que def5san la prada dels ata*s dels esm5tats enemi*s son els segents3 ,la ,pa/oreta4 ,la ,cuscueta4 ,la ,cotoliu4 ,el ,cbi* de pit roig4 ,la ,m]la4 ,el ,tort4 ,la ,pa/oreta ,la ,pa/oreta4 ,budytes ,flava dels naturali/es2 ,aguza-nieves de primav]a en ca/ell1 y en francs1 la ,v]gronette --es un aucell de #af c5tmetres de ll>gria1 d'ales ms que mitjanes1 be* primet y recte y cames robu/es ab els dits de sos peus disposats p]a la m>xa4 ,el dit po/]ior e/ proveit d'una ungla aplanada y llrga com ell2 aque/a con=maci recorda la de la ,alosa y la de la ,cotoliu4 ,els colors de son cos son3 gris v]ds p] sobre y gro*v]ds y blan* p] la "p inf]ior4 ,la ,pa/oreta1 diu ,t\ss5el1 =ma "p de la colla dels aucells del ,bon ,deu1 entre els quals se compt5 la ,aur5eta1 el ,pit-roig1 el ,sit d'i/iu1 l',ull de ,b\ y altres1 v]itables ami*s del home y dignes d'una man]a absoluta de la ms gran e/imaci4 ,la ,pa/oreta es com l',e/ornell y la ,cotoliu1 amiga dels ramats1 y es en la ,prada hont son travall se realisa ab ms afici4 ,es amiga tamb del home1 y quan sap que se la vol1 v f] son niu sota la teulada de les cases de camp4 ,algns pobles l'anom5an p] aque/ motiu ,teulad ,teulad9a4 ,ms veym com travalla en la ,prada4 ,la ,pa/oreta1 que t les =mes ll>g>udes1 quasi quasi com les de la ,aur5eta1 t el vol rpit1 si b no tant so/+ut com el d'aque/ d>r] aucell4 ,aque/a facilitat de vol la faculta p]a la p]secuci y ext]m9i del insecte volador1 en especial el dpt] que tant mole/a el be/i>4 ,pr\ que ho sab5 b els b\s1 els cavalls y les ovelles1 que viu5 en p]fecta pau ab els aucellets y deixan que se'ls hi pos9 sobre llurs esqu5es1 p]a lliur>los de les mosques y altres insectes que s'hi posan p]a colloc>hi llurs ous xucl> llur san*4 ,els e/ornells tamb ho fan4 ,la ,pa/oreta1 com havm dit1 e/ organisada p]a la m>xa adems que p]a el vol4 ,las cames1 com deyam1 son robu/es2 els dits se posan plans3 la m>xa li es don*s una progressi fcil4 ,aixs es que veuru al aucell recrr] els prats cam9ant y corr5t1 c]cant l'insecte1 sa l>va1 sa crisslida son ou1 mitx amagats d9tre la h]ba4 ,no s'acont5ta la ,pa/oreta ab de/ruir l'insecte p>ssit del prat del be/i>2 s9 que vetlla en les masies --hont havm dit que hi viu tamb-- p]a la seguretat de la virm y aucells1 donant la veu d'al]ta --com ho fa tamb la aur5eta-- quan l'aucell de ramp9ya s'aco/a4 ,diu ,t\ss5el que un vell pa/or li assegur que havia obs]vat com la ,pa/oreta donava l'avs als ramats quan el llop era aprop4 ,es curis1 diu ,!uriet1 contempl> el quadro qu'es pres5ta en les pa/ures4 ,d>r]a el ramat hi ha l'exrcit dels dpt]s y ms enll y molt aprop d'aque/ la colla de les pa/oretes1 f5t activa cassa dels dpt]s que desap>eix5 en gran nombre4 ,la ,pa/oreta arriba del ,africa no/ra t]ra la prim]a qu9z5a d',abril y se'n hi torna pel ,octubre4 ,durant aque/a temporada viu en els mateixos prats del any avns4 ,y son en gran nombre els d'insectes de tota m5a 7exceptuant els esc>abats grossos y mitjns7 que de/rueix3 m]eix1 don*s1 el ms decidit respecte1 ja que en pago de son travall res demana al ,agricultor3 es absolutam5t insectvora4 ,la ,cuscueta ,la ,cuscueta1 que s'anom5a tamb p] algns la ,cu>eta y la ,pa/oreta cuturn]a1 --en ca/ell la ,lav&]a1 y en francs la ,lav&ire-- es la ,motacilla alba dels naturali/es4 ,es un aucell molt semblant al ant]ior p] ses =mes4 ,no ob/ant1 sa qua es molt ms ll>ga y ho son tamb ses ales que li p]met5 un vol rapidssim4 ,l'aucell se posa ms sobre les branques que no la espcie ant]ior4 ,ses cames no son tant robu/es y la ungla po/]ior es ms curta y ms arquejada4 ,si b la ,cuscueta se plau en sa p]man5cia en la prada1 ses aficins la portan als sembrats y f9s als encontorns de la casa de camp y de les viles y ciutats4 ,en la ,europa c5tral sols hi viu com la espcie ant]ior1 en les temporades de primav]a i/iu4 ,a no/ra t]ra1 si b no en tant gran nombre1 s'hi veu tamb al hiv]n2 llavors baixa la regi de la co/a y encontrades ms cal5tes1 c]cant son alim5t4 ,aque/ consi/eix esclusivam5t en insectes1 ous1 crisslides y l>ves1 desd5yant1 com diu ,tr\ess>t1 tota m5a d'alim5t vegetal4 ,en la prada1 si b no t tanta importancia com la espcie ant]ior1 son travall es molt apreciable3 insectes de tota classe1 exceptuant els esc>abats mitjns y grossos1 son de/ruits pel aucell4 ,se posa tamb sobre la esqu5a dels remugadors1 lliurantlos d'un gran nombre de p>ssits1 y es tamb el vigilant de la prada que dona als dems aucells l'avs de la aproximaci del de ramp9ya4 ,y no s'acont5ta ab aix3 pl5a de coratge1 refiada de son vol rpit y undulat1 la colla de cuscuetes s'adressa al aucell de ramp9ya1 ll5sant grans crits1 logrant esquiv>lo de p] all4 ,sols el ,falc de mo/atxo negre consegueix atemoris> la ,cuscueta4 ,la ,cuscueta es casi p] tot arreu de no/ra t]ra respectada2 en algunes encontrades es v5]ada com aucell de la ,v]ge ,m>a1 y sos graciosos movim5ts y sa figura elegant la fan de tots e/imada4 ,la ,cotoliu ,la ,cotoliu1 anom5ada tamb ,titit1 ,tititet y ,tit]ella1 es una de les tres espcies que del gn]o ,an?us se coneix5 ,europa4 ,el gn]o ,an?us se c>act]isa p] son be* semblant quelcm al de les aloses1 si b es m5ys robu/ y recorda al dels ,be*-f9s4 ,la espcie ,cotoliu es la que se troba en els prats1 y all es una de les que la pres]van dels ata*s de molts insectes y la recrea ab son cant4 ,la ,cotoliu es un aucell de #ag c5tmetres lleug]am5t ms petit que l',alosa4 ,es m5ys voladora qu'ella2 son cant es ms suau si b no tant v>iat y ardit1 y1 com ella1 es un gran elim9ador de tota m5a d'insectes1 en especial del esc>abat1 llago/a y oruga2 com ella1 m5ja el gra1 millor dit la llevor1 ms en molta m5or quantia4 ,la ,cotoliu t com la ,alosa la ungla del dit po/]ior ll>ga y plana1 lo que afavoreix sa m>xa c>r]a sobre el prat t]r] en g5]al1 locomoci quasi exclusiva del aucell2 vola1 no ob/ant1 quan cassa el dpt] el papall1 si b no ho fa ab facilitat4 ,la c>r]a es sa m>xa havitual1 com havem dit4 ,la ,cotoliu no se posa sobra l'arbre ms que accid5talm5t y enc>a p] breus mom5ts diu ,brehm4 ,no hi ha ms que contempl>se el peu del aucell1 p]a comp5dre que aque/a posici no li es cmoda4 ,en efecte3 els dits no cl\5 ms que lleug]a m5t y ab aix la ,cotoliu se dona la ma ab la ,alosa4 ,cam9ant sobre el prat1 la ,cotoliu inve/iga con/antm5t la h]ba1 c]cant l'insecte1 y m5ja tamb la grana llevor d'h]ba planta silve/re4 ,durant la primav]a y "p del i/iu1 es el cantor dols y melodis de la prada2 sembla que la bellesa d'aque/ cant e/igui en armonia ab la frescor y apacibilitat del conreu4 ,la ,cotoliu se troba al i/iu desde el ,nort de la ,europa al ,c5tre y ,noroe/ del ,asia2 al hiv]n extn sa emigraci f9s al ,sur de la ,europa1 al ,c5tre y ,noroe/ del ,asia4 ,a no/ra t]ra1 es s$5tria1 si b al hiv]n baixa les regions ms cal5tes4 ,el ,cbi* de pit roig ,els naturali/es clasifican el ,cbi* de pit roig com una de las espcies del gn]o ,prat9cola4 ,avns se'l consid]ava com p]tany5t al gn]o ,saxicola1 del que =man "p les dos espcies de ,cbi* propiam5t dites1 anom5ades pels naturali/es ,saxicola /apaz9a y ,saxicola enan?ae4 ,ms les dif]5cies que pres5ta en la =ma de son be*1 son sufici5tes p]a pos>lo en un gn]o sep>at1 anom5at com havm dit1 ,prat9cola1 en el que s'hi aplega el ,bitxa*4 ,el ,cbi* de pit roig es un aucell que viu en els prats en els que hi han algunes b>disses y algun x>agall escorr$or d'alguna font4 ,es un insectvor casi esclusiu2 fa u no ob/ant del fruyt silve/re4 ,t #ad c5tmetres de ll>gria2 son cap es negrs2 d'un gris fos* sa esqu5a1 y de color de rovell son pit2 son v5tre es blan*4 ,ses ales son mitjanes1 son be* curtet1 ample y de color negre4 ,aque/ be* li p]met la cassa del petit y mitj esc>abats y tota m5a de llago/es1 orugues y dems insectes voladors y t]re/res4 ,ses cames son tamb negres4 ,es un aucell utilissim als prats4 ,el ,cbi* de pit roig es ,catalunya s$5t>i1 com en el re/ d',espanya4 ,tot lo ms que fa es baix> al hiv]n1 als prats de t]res ms cal5tes que les en que aco/uma viure4 ,fa el niu d9tre la h]ba ms alta y espessa1 b en un sot del t]r] que li (]eix ms g>anties de seguretat contra els rosegadors y altres petits enemi*s seus1 als quals diu ,brehm1 la espcie paga un tribut no petit4 ,l'home aco/uma respect>lo4 ,a ,suissa conta l'esm5tat ,brehm1 que exi/eix entre els agricultors1 la creh5cia de que si se mata un dels dits aucells1 totes les vaques de la montanya hont l'aucell hi vivia1 donan la llet roja del color de son pit2 y aixs es que un respecte g5]al se t env]s del mateix4 ,posat sobre el branqu9y ms alt d'una b>dissa sobre d'un turonet obs]va tots els indrets1 y quan un insecte volador t]re/re se pres5ta sa vi/a1 volant corr5t s'hi adressa1 el devora y se'n entorna son llo* d'aguayt4 ,diu ,brehm que moltes vegades passa hores en obs]vaci s5s m\res1 igualm5t qu'el ,sit d'i/iu en la ,horta y el ,cbi* en la ,v9ya4 ,el ,cbi* de pit roig es molt actiu2 enc>a la ,prada no reb les prim]es cl>etats del auba1 que ja e/ en vetlla y canta y travalla f9s que s'es fet nit sobre la mateixa4 ,infatigable enemi* del insecte1 es digne dels ms grans respecte y e/imaci4 ,la ,m]la ,la ,m]la 7,v4 la ,horta71 es un dels aucells ms tils les prades1 p] la de/rucci de llima*s y c>gols1 de orugues y altres l>ves1 y de llago/es y petits esc>abats4 ,m]eix el respecte del praticultor4 ,el ,tort ,el ,tort es el ,turdus musicus dels naturali/es3 el ,tordo en ca/ell y la ,grive musici5ne en francs4 ,enc>a qu'el ,tort es un aucell d'hiv]n1 temporada en que l'insecte y altres enemi*s de les prades son escassos1 es no ob/ant digne de respecte1 ja que1 en les prades baixes hont s'hi veu la hiv]nada1 no deixa de b5efici>les1 de/ru9t algunes l>ves1 esc>abats y llago/es1 y tamb algn c>gol y llima*1 que sap trov> gratant la t]ra al e/il de la ,m]la4 ,el ,tort fa1 don*s1 un b5efici positiu3 en cambi res ms demana s9 que se'l respecti4 ,ms1 desgraciadam5t el ,tort ha caigut baix l'imp]i de la ga/ros(ia 7la ci5cia de les vi&es72 aixs es que se li fa una gu]ra decidida4 ,el ,tort posseeix un dels cants ms di/+its1 y els naturali/es li han donat p] aque/ motiu1 el nom de msi*4 ,p]tany la familia dels ,trdits1 la mateixa de que =ma "p la ,m]la1 una de les que composan la tribu dels ,be*-f9s4 ,es un aucell elegant1 ab plomatge f y de #bd c5tmetres de ll>gria2 son color es t]rs1 blan* y gris4 ,adems dels esm5tats aucells1 son tils les prades3 la ,alosa y la ,puput 7,v4 els c]eals74 ,a tots ells deveu respet> y e/im>4 ,,iii ,els c]eals ,el ,conreu dels ,c]eals es el ms anti* important dels conreus dels camps4 ,el c]eal es el conjunt provid5cial que cont tots els elem5ts que integran l'organisme hum4 ,ab aix1 don*s1 se comprn qu'el c]eal sup]ior1 el =m5t --en el qual se cont ms que en cap altre la necessria proporci dels elem5ts que entran =m> "p de la economia humana-- sgui1 junt ab l'elem5t lquit ygua1 sufici5t p]a so/5ir la vida del individuo1 quan aque/ compta ab l'elem5t atmosfri* ayre de una gran puresa4 ,a ,catalunya t5m tots els c]eals1 y c]tes encontrades (]eix5 condicins especials p]a llur conreu4 ,l'agricultor desprs de conre> sos camps empleant un travall b5 dirigit y ab les prep>acins elem5ts qu'els vegetals demanan1 necessita t5ir en compte el s]vey que c]s aucells li fan ab la de/rucci d'altres s]s qu9a missi es la de/rucci de la planta4 ,to?om sap qu'els enemi*s dels c]eals son temibles1 s9 pel gran nombre d'espcies1 p] lo nombrs d'aque/es1 v]itables legins que han causat devegades la prdua de la major "p de les cullites4 ,son aque/s enemi*s els insectes que veurm1 y els rosegadors anom5ats ratas y campanyols4 ,son els ami*s1 els aucells que se dir4 ,els aucells moltes vegades han sigut objecte de la desconfiansa y de la p]secuci del mateix agricultor1 p] creures aque/ que la de/rucci del producte de son camp era deguda ells1 quan ju/am5t ells son els con/ants elim9adors de tots els enemi*s4 ,avns de d> conix] aque/s protectors de vo/res c]eals1 anm veure els enemi*s dels mateixos4 ,heulos aqu3 ,insectes ,colept]s 7#g espcies7 ,agriotes l9eatus4 ,nocturn4 ,devora la espiga y sa l>va les arrels4 ,anisoplia horticola4 ,idem1 idem4 ,calamobius m>g9ellus4 ,la l>va devora la tija de la espiga1 cay5t aque/a t]ra4 ,elat] sagetis4 ,la l>va devora les arrels sup]ficials4 ,melolon?a vulg>is4 ,saltir4 ,la l>va 7cu* blan*7 devora les arrels4 ,pollyphylla fullo4 ,semblant al ant]ior4 ,la l>va devora tamb les arrels4 ,zabrus gibbus4 ,nocturn4 ,devora les espigues y sa l>va les arrels4 ,ortpt]s 7#a espcie7 ,/auronotus m>occanus4 ,llago/a4 ,devora la planta4 ,lepidpt]s 7#d espcies7 ,agrotis tritici4 ,noctuela del blat4 ,la l>va devora el blat4 ,fal5a del sguel4 ,nocturn4 ,la l>va =ada la tija de dalt baix4 ,fal5a =ficule4 ,la l>va devora la esp9ada de la espiga4 ,had5a basil9ea4 ,la l>va devora la espiga4 ,him5pt]s 7#c espcies7 ,aph5oga/] /ructor4 ,=migues segadores4 ,s'emportan els grans de blat4 ,b>b>a subt]ranea4 ,id4 ,id44 ,cephus pygmeus4 ,la l>va devora la tija dels blats y dels ordis4 ,hempt]s 7#a espcie7 ,aphis gran>ia4 ,pug del blat4 ,v]t y roig4 ,sobre les espigues4 ,dpt]s 7#e espcies7 ,cecidomia tritici4 ,la l>va devora el gra4 ,clorops l9eata4 ,la l>va devora la tija4 ,dos g5]acins p] any4 ,la l>va de la d>r]a devora les arrels de la sembradura nova2 devegades causa molts danys4 ,clorops del sguel4 ,devora les tijes4 ,causa devegades molts danys4 ,musca l9eata4 ,mosca del ordi4 ,la l>va devora la tija4 ,osc9ia va/ator4 ,la l>va devora la tija del ordi4 ,total3 #ba espcies4 ,mamf]s ,rosegadors 7#f espcies7 ,arvicola agre/is4 ,rata dels camps4 ,devora les arrels y espigues4 ,arvicola rutitus4 ,campanyol ross5*4 ,devora planta y espiga4 ,mus decumanus4 ,rata grossa de pall]4 ,devora plantes y grans4 ,mus ratus4 ,rata mitjana4 ,id4 id44 ,mus sylvaticus4 ,rata dels camps4 ,devora arrels1 plantes y espigues4 ,mus m9utus4 ,rata de les cullites4 ,id4 planta y espiga4 ,son en total #bg les espcies enemigues1 totes pr\ actives en sa obra de de/rucci dels c]eals4 ,els que s'enc>regan de combtreles reportantvos un b5efici positiu s5s cobr>vos cap jornal tot lo ms algun d'ells un infim tant p] c5t1 son els segents ami*s1 del tot dignes de vo/re regonexem5t y e/imaci3 ,la ,alosa4 ,la ,puput4 ,el ,xibo*4 ,la ,oliba4 ,el ,gam>s4 ,els dos prim]s son els obr]s de dia2 els tres d]r]s son els obr]s nocturns4 ,i ,els obr]s de dia ,la ,alosa ,la ,alosa1 anom5ada tamb ,alova1 ,xirlu y ,titella1 es la ,alauda ,arv5sis dels naturali/es2 en ca/ell s'anom5a la ,alondra de los campos1 y en francs1 l',al\ette des ,*amps4 ,la ,alosa es un aucell de #ah c5tmetres de ll>gria4 ,la con=maci de sos peus la obliga cam9> p] sobre el t]r] al e/il de les gall9es4 ,les ales no ob/ant li p]met5 un vol fcil y so/+ut4 ,la ,alosa es un v]itable obr] del camp2 casi sempre son niu se troba t]ra1 y pot dirse qu'el travall en favor dels c]eals es de molta importancia p] el gran nombre d'insectes que devora4 ,la ,alosa es en no/re pas s$5tria y tot lo ms que fa es baix> al hiv]n les encontrades ms cal5tes4 ,po*s son els aucells de ms esp]it que la ,alosa2 sos in/9ts son nobles1 y afecciona la companyia del home2 son cant com5sa deix>se s5tir quan enc>a la primav]a se troba lluny1 y molt avansada la t>dor1 enc>a el fa oir4 ,la qualitat dom9ant del aucell es l'amor al ,sol y la lliv]tat2 ses ales infadigables y sa gorja pod]osa1 li p]met51 segns diu ,t\ss5el1 so/5ir el vol mil metres sobre la t]ra y cant> al mateix temps s5s int]rupci p] espay d'una hora4 ,qun aucell1 segueix di5t1 pot atrevirse tant8 ,sembla que la ,provid5cia que don la torr5t]a y al bos* el dolcssim cantor de la nit1 el ,ross9yol1 volgu dot> al camp durant el da del gran arti/a anom5at ,alosa4 ,els llatns inv5t>5 p]a aque/ aucell el nom de _/,alauda1 vol5t signific> ab ell1 segns ,t\ss5el1 que la ,alosa es com l'aucell enc>regat de cant> les alabanses del ,s5yor entre els camps4 ,la ,alosa es classificada pels naturali/es com un dels aucells d'arbre 7que's posa sobre les branques74 ,no ob/ant podrias' dir que v ss] un aucell corr$or1 ja que casi may se posa sobre una branca1 p]que en pr\ feynes pot f]ho4 ,en efecte2 son peu el =man uns dits que no abrassan1 es dir que no cl\54 ,el dit po/]ior e/ proveit d'una ungla plana y tant ll>ga com ell mateix1 que contribueix la e/abilitat del animal sobre el t]r]1 y la m>xa rpida sobre el mateix es sa locomoci usual1 casi b la nica durant la major "p del any4 ,ms assegura ,t\ss5el que la ,alosa se posa sobre la branca del arbre accid5talm5t1 en la temporada dels amors4 ,ms si li toc al aucell trepitjr gran "p de sa vida la t]ra1 li f\ comp5sat ab la facultat d'enlayr>se volant gran alsria4 ,la ,alosa t la ala ext5sa1 y adems t son favor una disposici especial en sa organisaci1 que li facilita el vol gran alsria4 ,ms avns dihm quatre p>aules sobre el vol del aucell en g5]al4 ,el vol del aucell se basa en el po* pes del animal y la pot5cia gran del mateix4 ,b pot drse que en l'aucell1 que es l'animal que des5rotlla ms =sa proporci de son pes1 la matria arriba als t]mes de la espiritualitat1 si aixs se'ns p]met dirho4 ,l'aucell es l'animal que t la respiraci ms activa y ab ella la circulaci ms rpida y la san* ms cal5ta4 ,en vries p>ts del cos y del cap del aucell exi/eix5 cavitats pl5es d'ayre en comunicaci ab els pulmons1 els quals son ext5sos1 arribant la regi abdom9al1 que no e/ sep>ada del trax regi del pit1 com succeeix en els mamf]s4 ,les cavitats grans son anom5ades sa*s 7en nombre g5]alm5t de #i7 y les petites1 clules celdetes4 ,en els aucells ms voladors1 els ossos que =man la po/ del pit1 com aixs tamb els que =man les extremitats sup]iors ales son neumti*s1 es dir pl5s de ayre4 ,les plomes en llur basa c cont55 una quantitat no petita d'ayre cal5t que ajuda al ant]ior4 ,degut don*s al alleug]am5t produit p] aque/a atmsf]a int]ior del aucell1 aque/ veu dism9uhida sa d5sitat1 es dir el pes del volm que repres5ta es m5or1 y la dif]5cia d'aque/ ab el pes del volm d'ayre equival5t es ms petita1 y ab m5ys =sa impulsora1 l'aucell s'enlayr> ms2 vol> ab m5ys ga/o d'en]gia4 ,ara b3 aque/a disposici g5]al del aucell1 es especialm5t m>cada en la ,alosa4 ,les cavitats arees son ms grans3 hi ha major espay p]a l'ayre cal5t1 major quantitat d'aque/1 major alleug]am5t4 ,l'activitat de la respiraci y calorificaci es tamb ms gran que en la major "p dels dems aucells2 hi ha ms alta temp]atura1 y ab aque/a m5or d5sitat1 es dir ms lleug]esa4 ,aix explica el p]qu la ,alosa pot mant5irse volant p] espay d'una hora s5se repos>4 ,s] qu'el pes del aucell ha qu$at r$uit de tal modo que sigua po* ms gran qu'el del volm d'ayre equival5t1 y que p] consegent l'aucell sols ab un leug] bateg> d'ales se so/+ua en l'atmsf]a8 ,podr ss]4 ,algns arriban creure 7ho consid]m molt av5turat7 que en det]m9ats mom5ts de son vol1 el pes de c]ts aucells qu$a anulat p] compl]t y aquets se so/55 al e/il d'un globo a]o/ti*4 ,la ,alosa1 que travalla al camp cub]t no de vegetaci1 li f\ dat el color t]rs p]a que no s]vs de blan* l'aucell de ramp9ya1 cobdicis de ses c>ns4 ,la f9or de les mateixes --nova analogia ab els ,aucells corr$ors-- es lo que causa la ru9a d'aque/a rassa tan til1 vctima1 adems que dels aucells de ramp9ya1 del home ga/ronom4 ,la ,alosa --com anavam dih5t-- t sa def5sa adems de sa coloraci1 ab son vol pod]s4 ,mireula1 diu ,naumann3 al ovir> l'aucell de ramp9ya1 si no ha t+ut temps avns qu'ell la vegi d'ajeures sobre el t]r]1 ab un es=s desesp]at se remonta pels ayres4 ,la ,alosa1 quasi b pot dirse1 que no tem cap aucell de ramp9ya1 sols un d'ells3 el ,falc de mo/atxo negre4 ,als dems prompte els deixa enr]a en sa m>xa asc5d5t v]s els nvols2 ms el ,falc1 ab son pod]s vol1 la posa en apur4 ,ms no endevades la ,alosa t el privilegi de la asc5si v]tical4 ,el ,raps puja2 ms l',alosa puja ms1 sempre sobre 'l cap de son mortal enemi*1 que la fi1 cansat1 vej5t 9til sa p]secuci1 desi/eix de son emp5yo y va c]c> un altre indret una vctima ms fcil4 ,el cant de la ,alosa1 deyam ms avans1 es un himne1 un cant d'entussiasme1 de glria al a/re del dia1 al espay ilimitat4 ,la pod]osa al5ada de la vida1 se reflexa en aquell seguit de notes vibrants1 rpides1 esclat de goig1 expressi de triomf y de pod]4 ,els trillos segueix5 les c>r]es2 ja es una nota pl5a1 filada1 dolsa en mitx de sa en]gia4 ,el cant de la ,alosa en son elem5t natural1 no en el migrat espay d'una gvia --pobre pres que al ardit volador l'home (]eix-- es pl d'alegra1 anavam dir de sublimitat4 ,aque/ cant1 fa infiltr> l'alegra al cor2 l'entussiasma y el conm\4 ,l'humil obr] de la t]ra ens p>la de la gr&esa del espay y de la lliv]tat y ens enlayra les regins invisibles1 ms grans1 ms expl5doroses4 ,escolteu lo que diu ,t\ss5el sobre aque/ cant3 no t rival en amplitud1 en en]gia1 en volubilitat y en expressi de alegria4 ,y segueix di5t que la ,alosa es un dels ms h]mosos dons del ,creador4 ,la poesia del camp t un intrpret en l'aucell4 ,quan la t]ra reb les prim]es emanacins llum9oses del a/re que va aco/antse1 l'aucell e/ ja en vetlla2 al po*1 com5sa ensaj> son cant1 y al arrib> sobre la ,t]ra els prim]s raigs del a/re1 l'aucell ja en les regins enlayrades de l'atmsf]a1 canta pl5s pulmns un himne de glria y d'alegria4 ,y cont9ua di5t3 ,la ,alosa porta el mantell gris1 l'humil ve/it del travall del camp1 el ms noble1 el ms til1 el m5ys retribuit1 el ms +rat de tots4 ,el color de son ve/it es el de la t]ra3 quan el temps es boirs molt nvol1 es dificil veure l'aucell deu passes4 ,deu la ve/ida d'aque/a roba igualm5t que la llebra1 p]a su/rurela les mirades de sos innombrables enemi*s4 ,la ,alosa que cau en tots els p>anys1 que proveeix la rapacitat del home y la del aucell de ramp9ya es la imatge fidel del travallador1 qu9 travall se troba en el cas de proveir al v5tre insaciable del ,fis* y de la ,usura4 ,diu el ,b4 ,d',hamonville3 ,la ,alosa es un aucell alegre1 de natural b y travallador2 neteja no/res camps d'un gran nombre d'insectes y de llevors de h]botes4 ,paga ab excs la protecci que se li disp5sa4 ,diu ,h4 de la ,blan*re3 ,les ,aloses1 se diu1 m5jan gran nombre de grans de blat2 ms no's t en compte el gran nombre de llevors d'h]bes y d'insectes que de/rueix54 ,diu ,&r ,teuriet3 ,els cassadors de la ,alosa la acusan de ss] un aucell granvor1 ms aix es sols una escusa p]a m5jrsela s5s escrpols4 ,si aviat no si posa remey1 desap>eix] del tot la espcie y no/res camps no t9drn l'alegre cantor que recrea els ohidos del t]rass4 ,els petits naix5 en po*s dies y als po*s tamb surt5 del niu1 y m5tres saltironejan p] entre les tijes dels blats1 la m>e voleya p] sobre de les mateixes y els hi dona orugues1 petits esc>abats y llago/etes4 ,el regim insectivor es esclusiu f9s la edat adulta2 allavors es granivor4 ,diu ,e4 ,tr\ess>t3 ,la ,alosa s'alim5ta de petits insectes1 de llago/es1 papallones1 l>ves y f9s d'aranyes4 ,al hiv]n y la primav]a1 hi afegeix grans de sorra que ajudan sa dige/i1 com ho fan els ,aucells corr$ors4 ,la ,alosa t nombrosos enemi*s3 rosegadors1 reptils1 aucells de ramp9ya y mamf]s c>nivors4 ,ms de tots1 es l'home el ms t]rible causa de la cassa que fa aque/ aucell1 qual c>n es mol e/imada4 ,aque/a es la ,alosa4 ,son travall en favor del camp es la de/rucci de gran nombre dels enemi*s dels c]eals4 ,quan v la t>dor1 y l',agricultor llaura son camp p]a la sembra1 la arada posa en descub]t els insectes amagats1 ous1 crisslides y l>ves1 entre els quals se troban les del temible esc>abat1 melolon?a vulg>is 7saltir71 que devoran les arrels4 ,aque/ fet l'han pres5ciat y el regoneix5 els agricultors2 ms1 en cambi1 g5]alm5t se dona major importancia al consm que durant l'i/iu fa del gra4 ,de modo que no's vol decl>> la ,alosa aucell b5efactor p]a els conreus de c]eals2 y no ob/ant1 l'aucell1 en la mateixa ocasi qu'els camps e/n granats1 necessita cass> un gran nombre d'insectes p]a alim5t> sos petits --que sol5 ss] de #e #f--4 ,la ,alosa1 es v]itat1 podr caus>nos en els po*s dies en qu'el blat1 ordi1 etc41 son madurs1 un p]judici d'algns mill]s de grans2 ms t+ueu p] segur que l'insecte qu'ella de/rueix no's con=m>ia ab c9quanta vegades ms4 ,no de/ruu la ,alosa4 ,p] un p]judici de un hu1 vos b5efici> p] #ajj4 ,no de/ruu cap de sos nius3 masses enemi*s que t55 ab les rates1 taups y altres mamf]s4 ,si no fos la fecunditat de la espcie 7de #aj #ab petits p] any7 hauria ja desap>egut4 ,a aque/s enemi*s1 deu afegir%i com hem dit avns1 l'home1 ami* de m5jrsela4 ,son milins les aloses que anyalm5t se consum5 en ,europa4 ,aque/a golafr]ia porta un p]judici de quantia1 p] el gran nombre d'enemi*s dels c]eals que deixan de s] de/ruits2 ms es difcil convnc] al home pres de la gola4 ,la ,alosa cont9u> ess5t de/ruhida p]a pass> del camp la taula1 y l'insecte e/> d' enhorabona4 ,ms la matansa t9dr sa fi p] falt> la vctima4 ,planyemnos de la p]secuci que en no/re pas se ex]ceix contra el simpti* animalet4 ,segns se diu1 ,catalunya en tot temps se'n cassa1 y en tot temps els aficionats sab5 que'n podrn m5j>4 ,el camp es ob]t1 y accessible com es tota m5a de p]seguidors1 no son el propiet>i el conreador p] s sols1 els que pod5 del tot respondre del respecte al aucell4 ,la lley hauria de protegirlo y els ag5ts de la ,autoritat haurian de f]la cumplir4 ,ms no hi p5sm en tal cosa1 quan en altres passos en qu'el respecte al aucell es ms gran1 tal cosa no succeeix1 quan en aque/s la de/rucci de la ,alosa es un fet decl>at pels respectius ornitle*s4 ,la ,alosa ha de esp]> p]a viure en pau --si es que no s'ha ext+it ja la espcie-- qu'el home hagi arribat un grau ms enlayrat1 aquella poca en qu'el mon dels aucells s] reconegut com el sup]ior1 en que's coneix]n tots llurs s]veys1 se gaudir de llur cant y se sabr associ>los la vida humana2 en que s]n t+uts y e/imats com els ms preuats s]vidors de la ,agricultura --int]s vital de les nacins1 font inagotable de riquesa no subjecte al vaiv de les passins humanes-- y no com regalo d'uns quants palad>s aviciats4 ,la ,puput ,la ,puput --anom5ada tamb la ,butbut2 en ca/ell1 la ,abubilla1 y en francs1 la ,huppe-- es la ,upupa ,epops dels naturali/es4 ,la ,puput es la nica espcie de son gn]o coneguda ,europa1 ,asia y ,africa4 ,la con=maci de sos peus la fa classific> entre l'ordre dels ,aucells de branca1 =mant "p del sub-ordre de la ,deodactilia1 es dir el que se di/+eix p] t5ir tres dits en avant y un end>r]a4 ,ms p] ses co/ms de cam9> casi sempre p] sobre t]ra1 la ,puput t alguna semblansa ab els aucells corr$ors4 ,no ob/ant no pot confondres ab ells1 p]qu la ,puput pot pos>se sobre les branques ab molta facilitat4 ,ms abundant en els paissos del ,sud d',europa durant l'i/iu1 se troba no ob/ant en els paissos del ,nort1 com ,sucia4 ,al hiv]n se troba sols al ,sur d',espanya en petit nombre1 e/ant la major "p al ,nort del ,africa4 ,la ,puput1 com se sap1 es un aucell de la gr&ria de una ,tortra de un color ros-rosat1 que recorda al de les gall9es rosses2 ses ales son m>cades de negre y blan*4 ,en el seu cap hi t un monyo que abaixa y alsa voluntat1 con/ituit p] dos r5gles de plomes4 ,son be* es de uns #ec milmetres de ll>gria1 lleug]am5t arquejat1 de =ma triangul> y molt punxagut4 ,brehm diu que ab ajuda d' aque/ be*1 l'aucell sap trob> l'insecte amagat d9s la t]ra1 ab la mateixa facilitat qu'el ,picot l'endev9a d9tre la soca del arbre4 ,la ,puput es molt aficionada les l>ves y ous del dpt]1 que moltes vegades se troban en els fem]s1 escombr>ies matries orgniques4 ,se sap aque/ fet1 y se sap que l'aucell no es molt cuydads de son plomatge1 cosa p] altra "p casi b impossible1 ats el s]vey que desemp5ya4 ,es molt til1 don*s1 p]qu molts y molts dpt]s 7mosques y mosquits71 deixan de v5ir la vida4 ,la ,puput es un aucell dbil3 son ll>* be* es sols un in/rum5t de travall1 unes p9ses p]a agaf> l'insecte amagat1 com hem dit4 ,ses ales son po* apropsit p]a el vol so/+ut2 la seva def5sa no pot consi/ir don*s en la fugida com la ,alosa3 la vigilncia es lo que li toca4 ,y aixs la veureu e/> sempre ab la por al cos4 ,al m5or soroll1 al ovir> un aucell de ramp9ya qualsevulla que siga un gos1 s'ajeu t]ra entr'els sembrats f9s que ha passat el p]ill ha comprs que sa por era infundada4 ,la ,puput p] lo mateix que se s5t dbil1 procura sempre que pot viure prop de la casa del agricultor2 all sap que e/ ms salvam5t de la au de ramp9ya y que tamb trob> all modo de alim5t>se4 ,en efecte3 el niu casa de la ,puput se troba moltes vegades sota de les teules de la mateixa ,casa de ,camp prop d'ella1 en algn tros de p>et t]ra dels sembrats ms prop]s4 ,escolteu lo que diu ,t\ss5el sobre la ,puput3 ,es l'aucell ms poru*1 ms poltr de sobre la t]ra4 ,la pres5cia d'un gos1 d'un gat d'una g>sa l'esporugueix1 y procura f]se invisible jay5tse sobre t]ra f9s que ha desap>egut l'animal causa de son temor4 ,aixs es que l'aucell viu solit>i y procura c]c> un llo* b5 amagat p]a viurhi3 tal es l'int]ior d'una soca d'arbre el d'una p>et1 vegades el sot coveta d'una roca4 ,quan s'ha conv5sut de que l'home la vol respect>1 arriba f] son niu prop de sa casa4 ,la ,puput devora tota classe d'insectes que e/n sobre t]ra s'amagan una fondria d'uns quants c5tmetres1 en una escletxa1 sot1 etc44 ,ab el seu ll>* y encorvat be* li es fcil atrap>los4 ,la ,puput es utilssima p]a els camps1 prats y sembrats2 com def5sora dels c]eals es importantssima4 ,arriba durant el mes de ,m>s1 y com5sa son travall d'elim9aci dels insectes que d9tre t]ra se troban3 ,colept]s y ses l>ves1 les dels ,lepidpt]s1 crisslides dels mateixos1 l>ves de mosques1 tot li agrada4 ,fa un consm molt gran de les l>ves1 dels esc>abats anom5ats pels naturali/es ,melolon?a vulg>is 7saltir71 ,pollyphylla fullo1 ,zabrus gibbus y altres1 que tant p]judican les arrels dels c]eals4 ,respecteu don*s la ,puput4 ,es l'enemi* especial de la l>va que rosega les arrels1 com el ,picot es l'enemi* del insecte que devora el tron* y el ,cucut de la oruga peluda que devora el fullm del bos*4 ,quan la veuru tranzit> p] sobr'els sembrats1 p5seu qu'e/ c]cant vo/res enemi*s p]a devor>los4 ,cap gra de vo/res cullites es sacrificat p] l'aucell4 ,,ii ,els obr]s nocturns ,el ,xibo*1 la ,oliba y el ,gam>s ,el d>r] respl&or del sol pon5t ha brillat sobr'els camps1 y ja les vesllms del capvespre1 missatg]es de les ombres1 van poc poc envolcallantlos4 ,es el mom5t en qu'els enemi*s dels c]eals1 sort9t de llurs amagatalls1 van atac> als mateixos4 ,ms444 esp]eu4 ,en aquells mateixos in/ants1 ap>eix]5 sobr'els camps vo/res ami*s1 qu'els atac>n decidits1 f5tne llur alim5t y pres]vant la planta y ab ella vo/ra propietat4 ,el ,xibo* atac> als insectes voladors1 y els dems1 la ,oliba y el ,gam>s1 cuyd>n d' ext]m9> als enemi*s t]re/res4 ,anm veurho4 ,el ,xibo* ,el ,xibo*1 que s'anom5a tamb el ,sibo* y l',enganya-pa/ors1 es el ,caprimulgus europeus dels naturali/es4 ,en ca/ell se l'anom5a el ,*otacabras y el ,papavi5tos1 y en francs1 l',eng\lev5t4 ,el s5yor ,vayr$a anota la exi/5cia ,catalunya del ,xibo* de coll> v]mell 7,caprimulgus rubicolis74 ,aque/a espcie sembla es abundant ,&alusia4 ,els insectes alats nocturns --y en especial els del cap-vespre y de la mat9ada-- t55 en el ,xibo* l'enemi* qu'els de/rueix de f]m4 ,el ,xibo* es un aucell de la gr&ria d'una ,m]la1 ab el ve/it de la ,becada4 ,sos ulls grossos y sa boca extraord9>iam5t gran junt ab son vol incansable y sil5cis1 indican el travall qu'el ,xibo* realisa4 ,volant1 arreplega d9s de sa gran boca1 ob]ta sempre1 l'insecte1 papallona1 dpt]1 him5pt]1 exceptuant els proveits d'agull com l'abella1 vespa y altres4 ,al cap-vespre1 la vesllum1 quan la fosca de la nit no e/ enc>a e/esa1 el ,xibo* veu p]fectam5t l'insecte1 y son travall es pr(its4 ,ms no sempre el nombre d'insectes es gran3 allavors no'n t pr\ ab les hores del cap-vespre y ha de p]llong> son jornal4 ,llavors els ulls del aucell no ba/>ian veure l'insecte1 y p] aix es que sa gran boca1 ob]ta sempre1 ajudada d' uns quants pels que en sa basa hi t1 li facilita la cassa del insecte volador4 ,el ,xibo* es un aucell esclusivam5t insectvor igual que la ,aur5eta4 ,si en mitx del i/iu sobrev55 uns quants dies seguits de pluja 7algns record>n el ,juliol de #ahhc71 els insectes voladors re/an amagats en llurs caus2 llavors cap alim5t p]a el ,xibo*1 com tampo* p]a la ,aur5eta4 ,aque/ pateix fam y arriba morirne1 segns ho te/imonia ,t\ss5el4 ,el ,xibo* del qu'ens ocupm ara1 passa sos travalls2 ms si la ,aur5eta1 emblema de les virtuts fem59es1 resignada en son niu1 mort en les angoixes de la fam1 el ,xibo*1 pl d'a/cia com tot aucell nocturn1 va al encontre del pa/or del gu>da-bos*1 y f+9tse mitx mort1 y trobantse en v]itat molt apurat p] la fam1 se posa m]c dels esm5tats com demanantlo%i amp>1 y aque/s1 s5t9t compassi de sa situaci1 donan al aucell la alim5taci apropiada4 ,desprs1 quan l'animal se troba ab =ces ha passat el mal temps1 desap>eix totduna4 ,el nom d',enganya-pa/ors que l'aucell t1 pot molt b regonix] son orig5 en aque/ fet1 conegut s5s dubte desde la ap>ici del aucell4 ,el ,xibo*1 com hem dit ms avns1 es aucell de temporada4 ,quan v la primav]a1 es dir3 quan se pres5ta l'insecte volador1 arriba el ,xibo* de les t]res ms al ,sur y s'entorna d>r]s d'i/iu1 igual que la ,aur5eta4 ,agricultors3 ,respecteu al ,xibo*1 que es una g>antia p]a vo/res conreus de c]eals4 ,al acab> vo/re jornal2 quan po/ el sol1 les prim]es vesllms del cap-vespre s'ext55 mi/]iosam5t sobre el camp1 veuru pass> el ,xibo*3 respecteulo4 ,ell es el protector de vo/res espigues que han de pag> vo/res afanys3 respecteulo y e/imeulo com un dels ms preuats elim9adors del insecte alat que ha sortit de son amagatall p] an> pos> sos ous sobre el gra la tija de la planta4 ,respecteulo y e/imeulo4 ,que cap dels que dep5deix5 de vosaltres mat9 cap d'aque/s utilssims aucells1 indiscutiblem5t b5efactors4 ,no t+ueu por que son nombre sigui excessiu1 p]qu cap gra de vo/ra cullita ha de ss] sacrificat p] l'aucell4 ,la ,oliba ,la ,oliba --en ca/ell la ,le*uza y en francs l',effraie-- es el ,/rix flammea dels naturali/es4 ,la ,oliba deu ss] pres5tada com un dels s]vidors dels int]essos agrcols soplujats en la ,casa de ,camp4 ,ms endevant don*s1 quan p>lm de la ,casa del ,agricultor1 f>m la hi/ria de la ,oliba1 una de les vctimes de la preocupaci humana4 ,ms com l'aucell obr] nocturn del ext]ior de la casa1 no acont5tantse ab aque/ r$uhit c]cle d'op]acins1 fa excursions als camps de c]eals ms prop]s de la casa1 devm p>l>ne aqu com un de sos def5sors4 ,no/ra ,oliba1 don*s1 no trobant pr\s mosquits1 esc>abats1 grills y ratol9s1 se'n va al conreu del c]eal1 y all devora els insectes sobre t]ra els voladors y els petits rosegadors4 ,la ,oliba es don*s til1 y m]eix la confiansa y el decidit respecte del agricultor4 ,el ,gam>s ,el ,gam>s --anom5at tamb ,xibeca y ,cabeca-- es el ,syrnium aluco dels naturali/es4 ,en ca/ell s'anom5a el ,alucn y el ,mo*uelo de los bosques y en francs1 le ,*at-huan y la ,hulotte4 ,el ,gam>s es un aucell de ramp9ya nocturn de #da c5tmetres de ll>gria1 de color bru ab taques fosques p] sobre y ms cl>es p] davant4 ,enc>a qu'el ,gam>s haviti ab pref]5cia el bos* hont t sa casa d9tre la soca d'un vell arbre1 no's qu$a recls al mateix4 ,quan la nit regna ja sobre els camps de c]eals1 s'arriba ells3 va trob> en els rosegadors son plat escullit4 ,m5tres l'agricultor dorm1 el ,gam>s devora sos enemi*s ms temibles1 els que d' altra man]a impunem5t f>ian gran de/rossa en la cullita4 ,ms pot s] diru3 cm es possible e/> conv5sut de que el ,gam>s es qui devora als rosegadors8 ,escoltu4 ,el ,gam>s1 com tots els aucells de ramp9ya1 s'engoleix la presa ab sos ossos y pell4 ,al cap de po*1 y en =ma de pilota p]boca els ossos y la pell dels animals devorats4 ,don*s b3 algns ornitle*s han exam9at aque/es rejeccins2 y altres1 obr9t el v5trell de gam>ussos morts1 han pogut veure que en sos pats l'aucell consumeix ms que tot1 el rosegador4 ,altum exam9ant #baj pilotes vomitades1 trob3 #a armir1 #dh rates1 #bif campanyols1 #a esquirol1 #cc muss>anyes1 #dh taups1 #ah aucellets y #dh insectes1 adems d'un gran nombre de saltirons 7esc>abats74 ,se veu1 don*s1 qu'el alim5t pref]it pel aucell es la rata y el campanyol y que si m5ja l'aucellet y la muss>anya 7petit mamf] insectivor7 s] s5s dupte falta dels prim]s4 ,el ,gam>s m]eix1 don*s1 la confiansa absoluta del ,agricultor1 y ell deu la "p de la cullita que ha salvat de les d5ts dels rosegadors que ha devorat y que pujan alguns c5t5>s mill]s durant l'any4 ,a ell deu tamb la elim9aci de un s5s nombre d'insectes1 esc>abats y papallones4 ,diu ,tr\ess>d3 ,el ,gam>s1 ms que tot altre aucell nocturn1 deu ss] respectat1 ja que les exp]i5cies demo/ran que es el rosegador casi son ni* alim5t1 devorant tamb gran nombre d'insectes y f9s les s]ps4 ,el ,gam>s es el def5sor del camp contra els rosegadors4 ,respecteulo4 ,,iv ,la v9ya ,desde ll>* temps la ,v9ya ha sigut un dels conreus de no/ra t]ra4 ,sa assoleyada co/a ab ses vessants mirant al m>1 y c]tes valls de la regi mitja1 han produit y produeix5 anom5ats v9s de esquisit palad>4 ,no hi ha molts anys en qu'el vi se cotisaba preus que may s'havian vi/2 tot el que se cullia era v5ut4 ,allavors v+u d'un cant la fabricaci de v9s que del cep res ne t5an2 d'altra "p1 l'aum5t del conreu de la v9ya4 ,de la co/a y t]res arres]ades de la regi mitja1 son v]itable t]r]1 s'ext5gu tots els indrets d'aque/a d>r]a regi1 y f9s an invadir les encontrades de la regi del bos* alsries de #e y #fjj metres6 ,el c]eal1 la llegum9osa1 l'arbre secul> y els pa/os1 vejr5se proscrits1 y pot s] se consol>5 p5sant que podrian1 no t>d> molts anys1 torn> ocup> els llo*s dels que inju/am5t sels havia tret4 ,po* desprs unes quantes malures ap>eix]51 y la v9ya se vej atacada de mort4 ,en po*s anys ha desap>egut una gran "p dels conreus del cep1 y1 avuy en dia1 sols els t]r]s apropiats al mateix son els que (]eix5 ab el cep am]ic son ri* producte4 ,ms la v9ya sobre un t]r] empobrit no podr prosp]>1 y la vitalitat del n\ cep s'ha de veure acabada no t>d>1 si un conreu b5 dirigit del mateix no sigui el que se fassi4 ,el travall de la t]ra1 l'adob1 l'ausili d'un sufici5t nombre d'aucells y una regul>itat de plujes1 que no pot v5ir s5s un aum5t de boscos en ,espanya y f9s en els altres paissos d',europa1 son els elem5ts necess>is p]a una ll>ga vida del cep4 ,en quan als dos prim]s elem5ts1 ms m5ys l'agricultor pot obt5irlos2 en quan als dos d>r]s1 es impot5t p]a conseguirlos4 ,sols li toca esp]>4 ,quan s'hag9 repoblat les boscries1 fa c9quanta anys desap>egudes1 les inundacins no hi s]n1 y l'ayre se* enemi* de la pluja1 no's passej> p] moltes encontrades de la ,p5nsula ,ibrica4 ,ab la boscria y una sbia lley de cassa1 rigorosam5t feta cumplir1 hi haur aucells4 ,ms444 pel dia aque/1 enc>a han de pass> algns anys1 y pot s] la agricultura li toc> enc>a pass> una ll>ga temporada de p5es y travalls4 ,s5se aucells --els aucells que visitan la ,v9ya c]cant son alim5t-- quantes y quantes espcies d'insectes y de molus*s no se propag>n lliurem5t6 ,y si b es v]itat que respecte als segns pot l'home elim9>los quan no son molt abundants1 respecte als insectes casi res pot f]1 p]que llurs petites dim5sions y llur gran nombre fan la p]secuci molt dificultosa y econmicam5t1 impossible4 ,l'aucell es sols qui pot f] la gu]ra als insectes3 l'ou amagat en la escorxa esqu]da del t]r]1 el papall la mosca volant1 l'esc>abat t]ra el pug sobre les fulles y la oruga sobre els rahms s>m5ts1 son trobats y de/ruits4 ,ms avns de pres5t>vos els aucells ami*s de vo/res v9yes1 conv que sapigueu les espcies enemigues4 ,heules aqu3 ,colept]s 7#aa espcies7 ,altica ,ampelophaga4 ,pussa de la ,v9ya4 #e g5]acins p] any2 =ada les fulles4 ,cetonia hirtella4 ,de/rueix les flors4 ,eumolphus vitis4 ,las l>ves devoran les arrels2 l'insecte les fulles y els rahms4 ,eu*lora vitis4 ,ataca les fulles y s>m5ts4 ,otiorhyn*us sulcatus4 ,nocturn2 id4 id44 ,opatrum sabulosum4 ,la l>va devora els borrns dels empels4 ,p]itelus griseus4 ,nocturn2 ataca els borrns4 ,rhizotrogus m>g9ipes4 ,nocturn2 ataca les fulles y els borrns4 ,ryn*ites ,betuleti4 ,les l>ves devoran les fulles4 ,vesp]us ,punctatus4 ,la l>va devora les arrels de les v9yes am]icanes4 ,vesp]us ,xat>ti4 ,posa de #c #ejj ous en la escorxa4 ,les l>ves devoran les arrels4 ,ortpt]s 7#d espcies7 ,acridium migratorium4 ,llago/a4 ,devora lo v]t4 ,ephippig] vitium4 ,devora les fulles1 s>m5ts y rahms4 ,ephippig] ,bit]5sis4 ,devora id4 id44 ,locu/a falcata4 ,llago/a petita4 ,devora pmpols y grans v]ts4 ,him5pt]s 7#d espcies7 ,poli/es gallica4 ,vespa francesa4 ,devora els rahms1 en especial els muscats4 ,t5t$ro /rigosa4 ,la l>va devora els s>m5ts4 ,vespa g]manica4 ,vespa g]mnica4 ,devora els rahms1 en especial els muscats4 ,vespa vulg>is4 ,vespa vulg>4 ,id4 id44 ,lepidpt]s 7#e espcies7 ,co*ylis ros]ana4 ,nocturn4 ,dos g5]acins p] any3 la #a;a g5]aci devora els borrns2 la #b;a devora els rahims4 ,*elonia ,caja4 ,nocturn2 la l>va 7peluda7 m5ja els brots4 ,procris ampelophaga4 ,la l>va devora la mat9ada y al vespre els brots4 ,pyralis vitana4 ,pirala de la ,v9ya4 ,la l>va 7oruga de la v9ya7 devora fulles1 brots y rahms4 ,devegades causa molts danys4 ,sph9x elp5or4 ,la l>va devora la ,v9ya tot l'i/iu4 ,hempt]s 7#b espcies7 ,dactylopius vitis4 ,cotx9illa de la ,v9ya4 ,les l>ves xuclan la sava1 els brots y les fulles t5dres4 ,lopus sulcatus4 ,la l>va xucla la sava de la flor y del borr4 ,ga/]pods c>gol 7,v>ies espcies47 ,devoran lo v]t4 ,en c]tes v9yes han sigut devegades v]itables plagues4 ,heus aqu ara els ami*s3 ,l',ull de b\4 ,el ,cbi*4 ,la ,cotxa fumada4 ,el ,bitxa* dels grossos4 ,la ,m]la4 ,el ,p9s4 ,l',ull de b\ ,l',ull de b\ es el ,trogloditaes p>vulus dels naturali/es2 en ca/ell se l'anom5a el ,troglodita y en francs1 le ,troglodite4 ,l',ull de b\ es la nica espcie de son gn]o exi/5t ,europa4 ,se troba adems1 segns ,brehm1 al ,noroe/ de l',africa y en l',asia m5or4 ,a ,europa sa rea de esp>gim5t arriba desde el ,sur de la ,espanya y ,grcia f9s al ,nort de la ,rssia4 ,l',ull de b\ es un dels aucells del ,bon ,deu diu ,t\ss5el2 es un dels ms petits d',europa3 t #aj y c5tmetres de ll>gria y pesa #g grams4 ,es rem>cable p] la noblesa de sos in/9ts y famili>itat ab l'home ensemps que p] son cant4 ,l',ull de b\1 igual que la ,mall>5ga y el ,pit-roig1 la ,m]la1 el ,p>dal y el ,reyet1 se troba arreu y no emigra com ells4 ,la ,agricultura t en el petit aucell1 un dels ms indiscutibles s]vidors4 ,sempre en movim5t f9s en els dies ms tri/os del hiv]n en els que el val5t ,p>dal te/imonia ab son tri/ piul> son male/>1 el veuru c]c> en les escletxes y anfractuositats de escorxes de la t]ra1 p>ets y roques1 l'insecte amagat4 ,grcies sa con=maci ll>g>uda 7el dimetre major de son cos es d'uns #b y c5tmetres71 li es fcil p5etr> en moltes ob]tures hont dificilm5t cap altre aucell hi podria entr>1 y aixs trob> son alim5t3 l'insecte alat1 les crisslides y les l>ves1 que refugiats alli se troban4 ,aixs son de/ruits gran nombre d'enemi*s2 ,t\ss5el diu que necessita unes #aej orugues p] dia1 durant la cria de sos petits4 ,l'esp]it del aucell no desdiu4 ,se fa evid5t en els dies tri/os del hiv]n2 cap altre cantor se fa oir4 ,ms l',ull de b\1 qu9 coratge resulta ss] realm5t sorpr55t1 canta y travalla4 ,c]cant l'insecte s'atura un in/ant444 deixa s5tir sa petita ms alegre cans y torna altre cop emp5dre sa m>xa1 cont5t y anims4 ,tant sols al veure un aucell de ramp9ya altres enemi*s seus --que nombrosos deu5 ss]1 diu ,brehm1 ja que no ob/ant sa fecunditat de dotze setze ous p] any en dos covades1 una com5sam5ts de la primav]a y l'altra com5sam5ts del i/iu1 el nombre dels ,ulls de b\ no aum5ta-- exp]im5ta un t]ror inexplicable y corre amag>se un dels llo*s que l'aucell t sabuts4 ,l',ull de b\ se troba arreu3 en el bos* y en el prat1 en la horta y en la v9ya1 en els g>r(]>s y oliv]>s4 ,arreu hi troba la vida4 ,en el bos* es ell qui p5etra al int]ior dels arbres corcats y de/rueix gran nombre de =migues1 orugues1 mosques y petits esc>abats4 ,ell es qui pot presc9dir ab el ,reyet de tot altre alim5t1 p] pod] trob> al insecte al temps de la hiv]nada4 ,els altres aucells insectvors han de emigr> f] u del fruyt silve/re de la llevor4 ,de modo que l'aucell may causa al agricultor ni el ms petit dany4 ,es don*s un aucell indiscutiblem5t til sempre1 y l'agricultor deu e/im>lo com un de sos ms importants s]vidors4 ,es en la v9ya que hi t un llo* especial3 es all hont se desplegan ses facultats d'inve/igador del insecte1 de sa l>va1 sa crisslida son ou1 amagats al peu del cep1 en la escorxa d9tre el borr en alguna escletxa del t]r]4 ,deu5 els viticultors respect>lo del tot2 al cap del any li deu la v9ya la de/rucci de mill]s de sos enemi*s4 ,el ,cbi* ,el ,cbi* anom5at tamb ,cbit1 es el ,saxicola /apaz9a dels naturali/es4 ,qun preuat aucell p]a la v9ya es el ,cbi*6 ,tots els insectes1 exceptuant tan sols els esc>abats grossos y mitjns1 son devorats vidam5t pel aucell3 esc>abats petits1 llago/es1 bur9ots1 papallones1 mosques y l>ves de tota m5a que sobre el cep sobre el t]r] de la v9ya se troban2 tot li agrada4 ,posat al aguayt sobre un m>ge un turonet1 en movim5t sempre1 tots cantns gira ses mirades p]a descubrir l'insecte y ell s'hi adressa d'una embe/ida rpida1 volant corr5t4 ,ms enc>a no havm pres5tat al aucell4 ,es una de les set espcies del gn]o anom5ats pels naturali/es ,saxicola1 p] son modo de viure solit>i en els llo*s ms m5ys espadats p$regs4 ,es la espcie ms abundant al ,sur de la ,europa4 ,totes les dems espcies exi/eix5 ms m5ys ,catalunya2 ms es el ,saxicola /apaz9a la que se troba regul>m5t en les v9yes4 ,el ,cbi* es un aucell de #ae c5tmetres de ll>gria4 ,lo negre1 blan* y mor5o e/n di/ribuits p] vries p>ts de son cos2 els peus1 cames y be* son negres4 ,el be* del gn]o ,saxicola es el ms robu/ de tots els dels gn]os que composan la gran tribu dels ,be*s-f9s1 la que p]tany el ,cbi*4 ,aix fa que pugui f] la cassa de molts insectes1 esc>abats1 llago/es1 etc41 que altres ,be*-f9s1 enc>a que sigu9 de s gr&ria1 no pod5 f]4 ,en un sol aucell1 don*s1 hi ha l'enemi* de tots els insectes4 ,ms als que t55 por la ,m]la1 al ,tort1 y f9s al ,ross9yol1 p] creure que fan gran mal al rahm1 els hi dirm qu'el ,cbi* s'ha obs]vat no agrad>li1 e/imantse sempre ms que res ms l'insecte1 enemi* de la ,v9ya4 ,es un val5t1 un actiu aucell el ,cbi*6 ,el veuru sempre1 com deyam1 en un llo* alt]s1 sobre una b>dissa1 m>ge turonet1 e/> sempre mov5t son cap1 sa qua1 sos co/ats4 ,es que vigila444 vigila sempre1 la dreta1 la esqu]ra1 de front1 se gira exam9ant tots els indrets y444 ha vi/ all baix un esc>abat1 una llago/a444 d'una volada l'ha atrapat1 el devora y s'entorna son punt d'aguayt4 ,diu ,j4 ,b>r]a3 ,si aque/ aucell abunds1 t9driam provablem5t les cullites dels rahms assegurades del cor* y del esc>abat4 ,respecteu1 don*s1 al ,cbi*1 al de/ruhidor de tants y tants dels enemi*s de vo/res ceps4 ,la ,cotxa fumada ,la ,cotxa fumada es el ,ruticilla ti?ys dels naturali/es2 en ca/ell s'anom5a el ,ruiseor de p>$es y en francs le ,r\ge queue de murailles4 ,la ,cotxa fumada es un dels aucells ms abundants y coneguts de to?m4 ,s'el troba en tota la ,europa1 gran "p del ,asia y una "p no petita del ,africa4 ,desde les petites em95cies vor]es al m>1 f9s alsries de #c4jjj metres 7al i/iu71 el val5t aucell hi es4 ,en no/re ,pir9u1 el s5yor ,vayr$a1 naturali/a catal1 ha trobat son niu #b4fjj metres4 ,es al ,sur de la ,espanya y ,nort del ,africa hont se troba la ,cotxa fumada ab abundor al hiv]n1 y en la regi de la ,v9ya catalana hi t durant la ,primav]a ,i/iu sa "p de travall en la def5sa de la mateixa contra l' insecte volador4 ,es la ,cotxa fumada un aucell de #ae c5tmetres1 ll>ga qua y ales ms que mitjanes4 ,son be* es m5ys robu/ qu'el del ,cbi*4 ,es la ,cotxa fumada un de no/res aucells ms mat9]s y un dels que ms t>t se'n van jo*4 ,sobre les enlayrades torres y campan>s de les ,cat$rals ,iglesies1 aquella alsria prop5sa al rodam5t de cap1 hont cap aucell --si no es el ,falsiot la ,oliba-- s'atreveix viuri1 ell hi t son e/atxe4 ,es ab el ,sit d'i/iu 7,v4 la ,horta7 que la ,cotxa hi t semblansa p] la man]a de cass> el dpt]4 ,collocat sobre un punt enlayrat 7torre1 tur arbre71 s'adressa volant al insecte4 ,adems3 ms volador qu'el ,sit d'i/iu1 evoluciona en el ayre2 puja y baixa1 en ratlla dreta undulada2 se posa t]ra1 ms no hi cam9a3 hi toca un in/ant y torna vol>4 ,s'acomoda p] tot3 en la ciutat com en la montanya2 al nivell del m> com en les grans alsries com hem dit de #c4jjj metres1 hont l'arbre ja no hi t la vida2 aprop de les neus p]ptues3 el val5t aucell s'hi troba4 ,sa famili>itat y son coratge e/n demo/rats ab els segents cassos4 ,el prim]1 esm5tat p] v>is ornitle*s1 es de que una p>ella de ,cotxes fumades f]5 llur niu durant sis anys seguits en una locomotora de f]ro-c>ril4 ,el soroll1 la trepidaci el calor1 res els hi feya als val5ts aucells6 ,el segn1 el conta ,t\ss5el com sapigu5?o p] un seu ami* que ho pres5ci en sa mateixa casa4 ,una bomba funcion en un j>d durant v9t anys1 s5se qu'el cos de la mateixa t+us que s] desmontat4 ,durant aque/s anys1 vries g5]acins de cotxes f]5 el niu en la caixa de fu/a que cont5ia el cos de la bomba4 ,ms v+u un dia en que aque/a t+u que s] desmontada del tot p]a f]hi un adop3 allavors se vej que les cotxes hi t5ian niu1 les quals cotxes =5 tretes de la casa que ocupavan p] dret d'h]5cia4 ,desprs de fet el travall en la bomba1 els aucells no torn>5 la mateixa4 ,ms passats tres anys1 altre cop v+u]5 llur anti* llo*1 portats de son amor al mateix4 ,els hi dur1 durant els tres anys1 l'enfado1 els necessit>5 p]a convnc]se que podian torn>hi ab tota confiansa8 ,difcil es sab]ho3 ms el fet es que torn>5 ocup> el llo* de que se'ls habia tret causa del adop esm5tat4 ,es la ,cotxa fumada digne del respecte y consid]aci de to?m4 ,l'agricultor --y en el cas pres5t el viticultor-- li deu la de/rucci de gran nombre d'insectes voladors3 papallones1 mosques y altres1 que d>ian naix5sa les l>ves enemigues de fulles1 s>m5ts y fruyt4 ,el ,bitxa* dels grossos ,el ,bitxa* dels grossos1 conegut tamb p] el ,v9yat] y la ,cotxa de cap blan*1 es anom5at en ca/ell el ,caudirrojo y en francs le ,rossignol de murailles4 ,es una de les quatre espcies del gn]o ,ruticilla conegudes ,europa1 del que =ma "p la ,cotxa fumada que acabm de veure4 ,com ella1 es utilssim la v9ya pel gran consm que f d'insectes4 ,t el ,bitxa* una talla de #ae c5tmetres escassos4 ,son pit es de color de rovell1 sa gorja negra1 son front blan*1 sa esqu5a grisa y sa qua roja4 ,el color d'aque/a es lo que ha dat el nom les quatre espcies compreses en el gn]o ,ruticilla4 ,el ,bitxa* dels grossos viu1 durant la primav]a i/iu1 en quasi tota la ,europa y en una gran "p del ,asia4 ,a la v+uda de la t>dor1 se traslada les regins ms cal5tes y son en gran nombre els ,bitxa*s grossos que passan l'e/ret p]a hiv]n> al ,nort del ,africa4 ,asegura ,brehm qu'el ,bitxa* dels grossos va ms enll que la espcie ant]ior sigui la ,cotxa fumada2 en cambi no es tant amiga dels boscos de les regions altes4 ,fa son niu d9tre la soca d'un arbre1 molt sov9t en la esqu]da de una p>et2 quasi may en les anfractuositats del t]r]4 ,fa dos covades de #e #h ous cada una3 la prim]a com5sam5ts de la primav]a y l'altra les d>r]ies de la mateixa4 ,el ,bitxa* dels grossos fa les v9yes un s]vey semblant al de la ,cotxa fumada4 ,deu ss]1 don*s1 del tot respectat4 ,la ,m]la ,la ,m]la1 en ca/ell el ,mirlo y en francs le ,m]le1 es el ,m]ula vulg>is dels naturali/es4 ,la ,m]la --que viu en la b>dissa1 l'arbre ramut el gran arbu/-- durant el dia ronda c]cant son alim5t1 s5s que s'allunyi molt dels arbrats de la ,horta 7,v4 la ,horta47 ,en la co/a de llevant1 hont les hortes aco/uman e/> b>rejades ab les v9yes1 hauru vi/ la ,m]la moltes vegades1 v5ir la v9ya p]a cass> el c>gol1 la llago/a1 la oruga l'esc>abat4 ,com que es gran y de con/ituci robu/a necessita m5j> molt4 ,es el c>gol son plat escullit3 el c>gol que exi/eix devegades ab abundor en el preuat conreu y que ocasiona danys no petits ab la de/rossa dels pmpols y brots t5dres4 ,ms444 si la ,m]la va la v9ya1 dir alg1 se m5j> els rahms1 y enc>a hi p]drm6 ,no2 res de p]drehi ab la pres5cia del aucell2 p]que si be es v]itat qu'ell es aymant del rahm quan es madur1 el p]judici d'unes quantes dotz5es de grans del cep no es ms que una "p petita en comp>ansa ab el b5efici causat p] la desap>ici dels enemi*s1 que deman>ian als ceps un sacrifici c9quanta vegades ms gran4 ,donm al aucell gu/osos la petita "p de la cullita1 el petit regalo que m]eix qui tot l'any de sol sol travalla en pr(it no/re1 f5t la gu]ra les llago/es1 als c>gols1 als esc>abats y les orugues4 ,donemli al t]me de sa campanya d'i/iu contra l'insecte y com5sam5t de sa hiv]nal temporada1 el regalo en pago de son travall4 ,el ,p9s ,el ,p9s1 en ca/ell el ,p9zn y en francs le ,p9son1 es el ,fr+illa coelebs dels naturali/es4 ,quan en la segona qu9z5a d',octubre la t>dor ha entrat de ple sobre no/res camps1 v9yes y conreus1 arriban en gran nombre de tota la ,europa c5tral1 en colles ms m5ys nutrides1 els aucells entusia/es cantors y bons ami*s del agricultor3 els p9sns4 ,allavors son pas p] no/res planes p] hont m>x5 env]s llurs encontrades hiv]nals 7les vries t]res de la ,p5nsula ,ibrica7 son deturats pels traydors cassadors2 y b van ss] "p de palad>s aviciats son de/9ats ss] v5uts en les p>ades dels aucellayres al int]ior de las grans ciutats viles populoses1 com cantors esclaus de les cases4 ,es que allavores el ,p9s1 faltat de la alegria de la ,primav]a1 quan la sortida d>r]s de ,febr]1 vola fa sa ruta arran de t]ra en llo* de f]la c]ta alsria1 y el cassador1 qui res se li endona la falta que al agricultor li f> l'aucell1 l'agafa mill]s4 ,el ,p9s1 com deyam1 es de natural decidit y travallador4 ,fa dos covades al any2 ms no es en no/re pais hont passa la poca de sos amors3 ,fransa1 ,alemanya1 ,suissa y el ,nort de la ,xlia3 es dir1 el c5tre d',europa es sa v]itable ptria1 hont passa l'alegre temporada del any4 ,no vol dir que ,catalunya y en la regi alta no s'hi qu$9 alguns c5t5>s de p>elles2 ms la excepci no es la regla4 ,el ,p9s no viu en les t]res del ,nort de la ,europa3 en son llo* s'hi troba la espcie anom5ada ,fr+illa montifr+illa4 ,es l'altre de les dos espcies que del gn]o ,p9s se coneix5 ,europa4 ,el gn]o ,p9s1 ,fr+illa dels naturali/es com hem dit1 es un dels que entran =m> "p de la tribu dels ,be*-groixuts1 anom5ada aixs p] e/> les espcies en ella compreses dotades de be*s robu/os ab els quals els hi es fcil trossej> els grans y les llevors de tota m5a4 ,d'aque/a tribu =man "p el ,p>dal1 el ,v]dm1 la ,cad]n]a1 el ,dur-be* y altres y altres4 ,g5]alm5t se creu que l'aucell granvor es p]judicial la ,agricultura1 quan sempre1 f9s donada la espcie ms desfavorable1 el b5efici qu'ens reporta 7consid]ant el total p]iode de sa vida y la espcie en g5]al1 no en cassos especials de llo* y temps7 es sup]ior al dany4 ,l'aucell granvor1 es v]itat1 m5ja el gra ab afici y ens p]judica en un tant p] c5t que s'aco/uma creure ms gran del v]itable2 ms p] aquells quants dies en qu'el gra es madur1 el mateix aucell ha de cass> la oruga1 la llago/a y altres insectes p]a d>los sos petits y aix ho fa al m5ys p] espay d'un mes1 consid]ant dos cries al any4 ,aix no's t en compte al p>l> del granvor1 com tampo* se diu que durant l'hiv]n el mateix aucell fa la gu]ra les llevors de h]botes y de plantes silve/res1 e/alviant feyna al conreador y afavor9t als vegetals productors4 ,v ,la horta ,la ,horta es un conreu de altssima importancia1 casi b impresc9dible p]a la alim5taci del home4 ,l'arbre fruyt]1 les llegms y les v]dures --basa de la alim5taci vegetal que entra =m> "p del regim del home en no/res climes-- son lo que con/itueix5 com to?m sap1 la producci de la horta de ,catalunya4 ,horteu un tros de t]ra3 desseguida veuru en la sup]fcie de la mateixa els c>gols y c>goles2 en les v]dures1 en els llegms1 en els fruyt]s3 esc>abats1 grills1 orugues1 =migues1 mosques1 pugns1 cotx9illes y altres en gran nombre4 ,es l'ex]cit de/ruhidor que at5t sa missi1 ha invadit vo/ra propietat4 ,deixats lliures aque/s petits s]s1 con/ituits en v]itables legins algns d'ells1 en sa obra de de/rucci de les plantes3 aum5tant en nombre1 acab>ian ab elles4 ,ms contra aque/a =sa hi ha altra =sa3 la =sa de/ruhidora d'aque/s petits s]s1 repres5tada pels aucells que's veurn4 ,ells v9drn vo/ra horta1 atrets p] l'elem5t insecte y molus* que repres5ta son m$i de viure1 y se d$ic>n com qui fa p] la vida sa elim9aci4 ,la acci del insecte de/ruhidor es r$uhida pels def5sors c]ts t]mes1 els t]mes que repres5ta sa missi1 b5efactora tamb3 la petita elim9aci del vegetal2 p]que ss5t m5or el nombre dels fruyts y del brancatge1 de les fulles1 etc41 result9 ms robu/os els re/ants4 ,petita acci que altres ag5ts com el v5t1 p] exemple1 ex]ceix5 al elim9> la flor4 ,l'arbre fruyt] t els seus enemi*s4 ,els uns v55 de/ruhir sos brots1 com la oruga de la ,fal5a yemala2 altres ses flors1 com els esc>abats anom5ats ,cetonies2 altres posan llurs ous1 com les papallones --pirales y noctueles-- en el t5dre fruyt1 y al seu int]ior s'hi des5rotlla la l>va devoradora2 altres viu5 en v]itables legins sobre ses branques y fulles1 xuclant la sava2 altres c>golan ses fulles p]a la po/a1 y1 al nix]1 l'insecte devora les esm5tades fulles1 com les orugues de les pirales c>goladores 7papallones74 ,altres papallones1 les nocturnes1 van pos> llurs ous la nit en vries plantes4 ,les v]dures t55 nombrosos contr>is4 ,els uns atacan llurs arrels1 com la =miga groga y el pug de les arrels2 altres devoran el tron*1 altres les fulles4 ,els naps1 les cebes1 els psols1 fasols y faves t55 tamb llurs enemi*s especials1 y son tamb atacats p] altres que atacan tota classe de llegms y v]dures4 ,els f>ratges1 les melon]es y c>abass]es se veu5 atacades pels llima*s1 la c>gola y el c>gol4 ,ms contra aque/s enemi*s de la planta hi han altres ami*s1 que s'enc>regan de def5s>la4 ,anm veure1 don*s1 els aucells s]vidors de la ,horta1 als quals deu l'hortol el respecte y consid]aci degudes als que v55 report>li v]itables b5eficis1 casi s5s deman>li en pago res ms que respecte y consid]aci4 ,ms avns de d>los conix]1 pres5tm el quadro dels enemi*s de la ,horta1 p]a apreci> el s]vey qu'els def5sors fan4 ,heusel aqu3 ,colept]s 7#bc espcies7 ,an?onomus pomorum4 ,de/rueix les flors de les prun]es4 ,an?onomus pyri4 ,de/rueix les flors de la p]]a4 ,b>idius cupriro/ris4 ,la l>va sobre les crucif]es4 ,b>idius *lorizans4 ,sobre la col4 ,bru*us pisi4 ,devora els psols4 ,bru*us rufimanus4 ,devora les faves4 ,cassida viridis4 ,la l>va devora les esc>x(es4 ,cassida nebulosa4 ,devora les fulles de remolatxes y rabes4 ,cetonia af9is4 ,de/rueix les flors de v>is fruyt]s4 ,c5torhyn*us sulcicollis4 ,sobre vries llegms y v]dures4 ,c5torhyn*us assimilis4 ,id4 id44 ,crioc]is asp>agi4 ,sobre els tron*s dels esprre*s4 ,crioc]is duodecim4 ,sobre els esprre*s4 ,ga/rophysa raphani4 ,sobre les fulles de vries v]dures4 ,molytes coronatus4 ,devora arrels y tub]cles4 ,phyllotreta nemorum4 ,devora les fulles de les cols4 ,phyllotreta nigripes4 ,sobre els naps y rabes4 ,phyllotreta punctuata4 ,sobre les crucf]es4 ,phyllotreta brassicoe4 ,sobre les cols4 ,phyllotreta flexuosa4 ,sobre les cols4 ,rhyn*ites bac*is4 ,devora les flors de les pom]es y p]]es4 ,rhyn*ites conicus4 ,devora els borrns dels arbres fruyt]s4 ,sitones l9eatus4 ,devora els plant]s de psols4 ,ortpt]s ,grillotalpa vulg>is4 ,cadell4 ,con/rueix gal]ies subt]rnees1 deixant al ayre les arrels4 ,him5pt]s 7#b espcies7 ,a?alia de les fulles del rabe4 ,devora les fulles dels rabes y de les remolatxes4 ,=mica flava4 ,=miga groga4 ,devora les arrels dels esc>x(]s4 ,lepidpt]s 7#ae espcies7 ,attacus pavonia4 ,la l>va devora les fulles de v>is fruyt]s4 ,attacus m9or4 ,id4 id44 ,c>pocapsa funebrana4 ,pirala de la prun]a4 ,la l>va devora el fruyt4 ,c>pocapsa pomonella4 ,pirala de la pom]a4 ,devora son fruyt4 ,*ematobia brumata4 ,la l>va devora els borrns de les pom]es y de les p]]es4 ,grapholita dorsana4 ,la l>va devora els grans dels psols4 ,had5a ol]acea4 ,noctuela de la ,horta4 ,la l>va devora psols1 faves y esp9a*s4 ,had5a brassicoe4 ,noctuela de la col4 ,la l>va devora les fulles y els tron*s de les cols y els tron*s dels fruyt]s4 ,iponom5ta mal9ella4 ,cor* de la pom]a4 ,la l>va sobre la pom]a4 ,p5?yna pruniana4 ,la l>va devora les prun]es1 els cir]]s1 etc44 ,pi]is brassicae4 ,la l>va sobre les cols4 ,pi]is rapae4 ,devora rabes1 naps1 creix5s y encims4 ,polia dysodea4 ,devora els encims4 ,plusia gamma4 ,la l>va sobre llegms1 esp9a*s1 etc44 ,triph5a pronuba4 ,noctuela nvia4 ,devora els encims4 ,hempt]s 7#ba espcies7 ,aphis ,c]asi4 ,pug del cir]]4 ,negre2 sobre les fulles4 ,aphis pruni4 ,pug de la prun]a4 ,v]ds4 ,aphis lanig]4 ,pug llans4 ,sobre v>is fruyt]s4 ,aphis p]sicae4 ,pug del pressegu]4 ,negre-v]ds4 ,aphis amigdali4 ,pug del ametll]4 ,v]t boni*4 ,aphs pyri4 ,pug de la p]]a4 ,negre4 ,aphis mali4 ,pug de la pom]a4 ,v]t blanqu9s4 ,aphis brassicae4 ,pug de les crucf]es4 ,v]t y negre4 ,aphis rapoe4 ,pug del rabe4 ,aphis fava4 ,pug de les fav]es4 ,sobre les fulles y tron*s4 ,aphis radicum4 ,pug de les arrels4 ,sobre arrels esc>x(]s4 ,c]opla/es rusci4 ,cotx9illa de la figu]a4 ,c5drs4 ,dactylopius citri4 ,cotx9illa del poncem]4 ,mor5o rog5*4 ,eurydema ol]aceum4 ,sobre les fulles de les cols y altres v]dures4 ,eurydema ornatum4 ,roig y negre2 abundant sobre les cols4 ,lecanium p]sicae4 ,cotx9illa del pressegu]4 ,mor5o4 ,lecanium amigdali4 ,cotx9illa del ametll]4 ,mor5o4 ,lecanium hesp]idum4 ,cotx9illa del t>onj]4 ,mor5o4 ,psylla rubra4 ,psilla de la p]]a4 ,mor5o4 ,devora les fulles de la p]]a4 ,psylla aurantiaca4 ,id4 id44 ,tyngis pyri4 ,=ada les fulles de la p]]a4 ,dpt]s 7#aj espcies7 ,an?omya brassicae4 ,mosca del nap4 ,la l>va =ada els tronxos de les cols4 ,an?omya furcata4 ,mosca de les llegms4 ,la l>va devora les cebes4 ,an?omya radicum4 ,mosca dels rabes4 ,la l>va devora els rabes4 ,an?omya con=mis4 ,mosca de la remolatxa4 ,la l>va =ada les fulles4 ,an?omya lactuoe4 ,mosca del encim4 ,la l>va devora les granes4 ,cephus compressus4 ,pica brots4 ,la l>va d9tre les branques t5dres de v>is arbres4 ,cecydomia nigra4 ,cecidomia de les p]es4 ,la l>va devora el fruyt4 ,c]atitis hispanica4 ,mosca de la t>onja4 ,la l>va 7blanca7 devora el fruyt4 ,hortalis c]asi4 ,mosca de la cir]a4 ,la l>va 7blanca7 devora el fruyt4 ,platip>a dels esprre*s4 ,devora les tijes4 ,ga/]pods ,bulimus decollatus4 c>gola4 ,devora lo v]t4 ,helix ,hort5sis4 c>gol de j>d4 ,devora lo v]t4 ,llima*4 ,vries espcies4 ,id4 id44 ,un conjunt d'unes #ge espcies4 ,contra aque/ exrcit enemi* hi ha la segent colla d'ami*s def5sors de les plantes4 ,la ,m]la4 ,el ,x]roviu4 ,el ,pit-roig4 ,la ,aur5eta de ,xem5eya4 ,la ,aur5eta de ,f9e/ra4 ,el ,sit d'i/iu4 ,el ,ross9yol4 ,el ,tay>ol de cap negre4 ,el ,bregadell ,ross9yol bort4 ,la ,busqueta ross9yol5ca4 ,els uns1 com la ,m]la y el ,x]roviu1 s'hi troban tot l'any2 els altres1 com el ,ross9yol1 la ,aur5eta1 etc41 sols hi passan una temporada4 ,adems1 s'hi troba =mant "p entre els prim]s el ,p>dal1 l'aborr] ,p>dal1 el mode/ infadigable obr] qu9s b5eficis en res se t551 y qu9es malifetes s'han portat la exag]aci ms extremada4 ,ell es pot ss] un dels obr]s ms importants de la ,horta2 ms ens res]vm sa hi/ria p]a ms endavant 7,v4 ,tots els conreus7 com ag5t cosmopolita que es1 travallant sobre els camps1 v9yes1 hortes y p] tot arreu hont el vegetal se troba4 ,la ,m]la ,la ,m]la1 ,m]ula vulg>is dels naturali/es1 en francs le ,m]le y el ,mirlo comn en ca/ell1 es una de les dos espcies de son gn]o1 la g5]alm5t coneguda4 ,se la troba1 segns l'esm5tat naturali/a ,brehm1 en ,europa desde l'extrem ,sur f9s al #ff4 ,po*s s]n els que no conegu9 l'aucell2 n+ que no n'hagi s5tit p>l>4 ,la ,m]la es el repres5tant ms gran de la nombrosa tribu dels ,be*-f9s1 insectvors y baccvors en sa major "p1 dotats d'in/9ts enlayrats4 ,pot dirse que con/ituheix5 la ari/ocrcia dels aucells4 ,en aque/a tribu s'hi troban els ms rem>cables cantors1 com el ,tay>ol de cap negre y el ,ross9yol2 aque/ d>r] excels msi*-poeta1 joya y orgull del vell ,cont95t y la vegada un dels ms importants def5sors de la ,horta1 com veurm ms avall4 ,com tots els aucells d'una gran utilitat1 la ,m]la se reprodueix molt1 y es sapigut que arriba f] uns #aj ous anyals en dos po/es4 ,ella es l'aucell ms abundant en no/res encontrades1 exceptuant al ,p>dal1 al ,x]roviu ,gaf>r y al ,v]dm4 ,son cant1 que com5sa ja en el mes de ,febr]1 es una nota alegre1 dolsa1 que ompla la quietut de la ,horta quan cap ms veu d'aucell se deixa s5tir4 ,diu ,mr4 ,lescuy] qu'el cant de la ,m]la es ple de bon humor y qu'el fa s5tir dolsam5t al e/il d'una flauta desde prim]s mitjns de ,febr]1 quan l'aucell sembla que s'ensaja pel cant de la primav]a1 quan els dems aucells e/n callats4 ,la ,m]la es un aucell1 prossegueix1 d'una con/ituci robu/a y dotat d'una f9ssima vi/a4 ,li agrada la quietut y es molt desconfiada2 ms quan s'es conv5suda de que se vol e/> ab bona armonia ab ella1 se mo/ra ms confiada4 ,la ,m]la es un gran de/ruhidor de c>gols1 y diu el ,b4 ,d',hamonville que es molt curis contempl> el modo ab que proc$eix l' aucell p]a m5j>sels4 ,agafantlos p] un cantell1 els bat ab fria sobre una p$ra2 al rompres1 l'animal retira ab molta habilitat el c>gol1 deixant vuyda la closca4 ,aixis es que es molt usual veure en els boscos y al voltant de les p$res de t]me1 c]t nombre de closques dels dits c>gols4 ,son re/os deixats p] la ,m]la1 que falta de p$res en el bos*1 utilisa les fites p]a la prep>aci de son alim5t4 ,no es e/rany1 don*s1 veure en les hortes closques de c>gol vuydades p] la ,m]la1 y sols p]a aque/ b5efici1 deuria disp5s>se respecte al aucell4 ,de/rueix adems c>goles1 llago/es y dems insectes d'alguna gr&ria y tamb les crisslides de papallones y altres y sobre tot orugues1 que tan p]judican les plantes de la horta2 y aix ho fa durant tot l'any1 ja que no's m\ de la horta no oblig>li uns frets molt rigurosos2 llavors se'n va durant algunes setmanes1 tornant desprs la ,horta4 ,es v]itat que la ,m]la1 qual alim5taci insectal es alt]nada1 sobre tot durant la t>dor y prim]a "p del hiv]n ab cir]es d'arbs y altres fruyts pel i/il 7bayes71 se p]met m5j> el rahm y en la primav]a la cir]a y algn altre fruyt4 ,ms l'aucell que travalla tot l'any1 s5se deman>vos res p] v5tura no t dret que se li dongui alguna coseta de lo mateix que s5s ell no t9driau pot ss]8444 ,la ,m]la1 don*s1 deu ss] t+uda com un dels ms importants aucells p]a la ,horta4 ,t+ueu la seguretat de que si un c>gol se posa en evid5cia1 l'aucell el veur y el de/ruhir4 ,lo mateix f> ab la llago/a de la v9ya adossada la vo/ra horta y ab la c>gola posada sobre de la v]dura la oruga del arbre fruyt]1 y no cont5tantse ab els insectes que se li pres5tan la vi/a1 es molt usual vurela al peu dels dits fruyt]s1 sobre el sembrat de f>ratge y p] entre les v]dures1 inspeccionant el t]r] c]cant l'insecte la crisslida del mateix4 ,ella vetlla con/antm5t de sol sol1 y son travall un dia y un altre dia1 repres5ta la de/rucci de gran nombre d'enemi*s de vo/res plantes4 ,respecteula don*s3 no p]metau n+ dels vo/res que de/rueixi son niu ni qu'en mati cap4 ,es vo/re dev]4 ,si's pot cons5tir que en mitx d'un gran bos* se'n cassi alguna p]a no p]dre la punt]ia p]a pos>la taula 7la ,m]la1 s5se s] dul5ta baix el punt de vi/a cul9>i1 no arriba pod]se consid]> com vi&a p]a una f9a taula71 no's pot aconsell> may n+ la cassa de la mateixa4 ,ms p] lo que respecta la horta1 l'horticultor no deu cons5tir que ni una sola ,m]la sigui de/ruhida1 si vol procur> la bona m>xa de son conreu3 n'hi ha pr\ que se'n mati una p]a que les altres e/igu9 punt d'an>s5 de la ,horta4 ,la veu de la ,m]la es dolsa1 pa/osa1 pl5a1 de poca ext5si1 un po* amussada1 ms en cambi com recorda la veu humana1 com se de/aca en ella un esp]it s]1 reflexiu y val5t6 ,desprs de hav] s5tit una ,m]la1 no hauria d'ss] possible al home el mat>ne cap4 ,el valor mat]ial de la c>n del aucell no hauria de pes> tan com l'esp]it del mateix4 ,dixeula viure tranquila2 no p]metau cap dels vo/res que toqui cap ou de son niu4 ,si arribat el mes de ,setembre veyeu falt> algn gra en els rahms de vo/ra v9ya1 all pel ,maig alguna cir]a dels vo/res cir]]s3 tanqueu els ulls y p5seu en les closques de c>gol vuydades1 en les orugues devorades1 en les c>goles de/ruhides y en la flautada veu de la ,m]la1 que ha recreat vo/re ohido y ha alegrat la soletat de vo/ra f9ca4 ,el ,x]roviu ,el ,x]roviu s'anom5a tamb el ,gaf>r y el can>i bort de montanya1 y es el ,s]9us m]idionalis dels naturali/es2 en ca/ell s' anom5a el ,v]decillo y el ,c9i y en francs1 le ,s]94 ,el ,x]roviu es un petit aucell de #aa y c5tmetres de ll>gria1 ms val5t contra els rigors del temps com cap altre1 presc9d9t del ,p>dal y del ,ull de b\4 ,el ,x]roviu es una de les dos espcies de son gn]o2 l'altra espcie es el can>i1 conegut de to?m4 ,quan tots els altres son =a1 el ,x]roviu ab el ,p>dal y la ,m]la son els repres5tants en no/res hortes del regne alat4 ,la mateixa ,m]la1 ess5t al cor del hiv]n y en anys de fret rigoros1 fa1 com havm dit1 una escursi d'algunes setmanes encontrades ms cal5tes4 ,el ,x]roviu no's m\ 7no vol dir aix que no hi hagi excepcins72 es de vurel allavores al aco/>se la casa de camp1 la ll> del hortol com demanant unes engrunes p]a no morirse de fam1 engrunes que casi may se li donan1 ab tot y m]ix]les1 ya que tot l'any no fa ms que travall> en favor del agricultor4 ,diu ,brehm qu'el ,x]roviu es un aucell actiu y molt aixurit1 y ,h(fman diu que enc>a que son cant es molt uni=m no deixa d'ss] molt agradable4 ,diu el prim] que l'aucell se troba casi p] tota la ,europa y p>lant d',espanya1 que sols deixa de viure en les t]res altes de ,ca/ella la ,vella4 ,a ,catalunya es abundantissim en la co/a y en especial en ses hortes4 ,casi no se'n troba cap en que no hi hag9 algunes dotz5es de p>elles1 y se'l veu f9s en els petits j>d9s4 ,l'arbre pref]it p]a f]hi el niu es el t>onj]1 agradantli molt tamb la p]]a y la pom]a4 ,es un aucell d'in/9ts dolsos que recordan els del can>i y del ,v]dm4 ,sembla que c]qui la companyia del home1 y ell se entrega s5se rezel4 ,assegura ,brehm que ha vi/ moltes vegades travall> en un arbre s5se que l'aucell s5 mogui1 aix pr9cipalm5t en el temps de la cova dels ous4 ,es un aucell ignoc5t1 vctima dels de ramp9ya y del mateix home1 qu'el agafa p] mill]s4 ,el cant del ,x]roviu es una jogu9a1 un seguit de notes brillantes1 un x]roteix delicat1 n]vis1 f9ssim1 un microscpi* cant de glria la lliv]tat y al sol4 ,algunes vegades en les altes hores del dia1 hauru ohit en els ayres un cant especial1 que se s5t un mom5t al pass> allunyantse rpidam5t3 es el cant del ,x]roviu1 que la man]a de la ,alosa1 diu el ,b4 ,d',hamonville1 li agrada f]lo s5tir tot aixecantse en els ayres4 ,el ,x]roviu consm1 com tots els aucells d' arbre1 un gran nombre d'orugues insectes molls al temps de la cria de sos petits2 desprs1 y durant l'i/iu1 cont9ua m5jant indi/9tam5t orugues1 petits esc>abats1 petites crisslides y llevors de h]ba de tota m5a1 e/alviant al hortol el travall d'arr5c>les4 ,no e/ provat qu'el ,x]roviu s'arribi les fruytes2 ms si p] cas ho fes ab alguna figa1 cir]a b]co* no se li pot disp5s> en aquells po*s dies en que la fruyta es madura 7l'aucell no m5ja ms p] lo g5]al que la madura71 aquella petita llem9adura que os porta un p]judici insignificant1 "p nfima de la vo/ra cullita8 ,horticultors3 e/imeu al vo/re petit ho/e1 al petit ,x]roviu4 ,diu ,brehm que en c]ts punts d',alemanya hont el ,x]roviu s'hi coneix tant sols desde uns #ej anys1 se consid]an els horticultors molt a=tunats de pogu] compt> ab el petit ms efics colaborador1 ami* fidel de la horta4 ,segns el mateix autor1 e/ provat qu'el ,x]roviu no ab&ona el punt que ha escullit p]a viurhi4 ,respecteulo don*s y e/imeulo com un dels ms importants s]vidors vo/res4 ,si cada arbre de vo/ra horta pogus compt> ab una p>ella dels dits aucells1 se veuria lliure de la major "p de sos enemi*s4 ,el ,v]dm ,el ,v]dm1 anom5at en ca/ell el ,v]d]n y en francs le ,v]di]1 es el ,clora hort5sis dels naturali/es4 ,aque/s classifican al ,v]dm com una espcie del gn]o ,clora1 p]tany5t la famlia dels ,pasrits 7de la que n'es el gn]o ,p>dal el tpi*7 y =mant "p de la tribu dels ,be*-groixuts4 ,desprs del ,p>dal y del ,x]roviu1 es el ,v]dm l'aucell ms abundant no/ra t]ra4 ,se'l troba sempre en les hortes hi es molt til tot l'any 7el ,v]dm no emigra7 p] la de/rucci d'insectes y llevors d'h]ves4 ,el ,v]dm1 com el ,p>dal1 se fa pag> quelcm p] sos s]veys en favor de la ,agricultura3 demana als conreus de naps1 rabes y canem1 alguna quantitat de llevor d'aque/es plantes1 de modo que allavors sembla l'aucell de que tractm ss] p]judicial4 ,ms en cambi d'aquell consm de llevors tils quantes llevors d'h]botes de/ruhides durant tot l'any1 quants insectes elim9ats1 especialm5t durant la cria dels petits6 ,el b5efici reportat pel aucell les hortes es molt sup]ior al dany2 es1 don*s1 til1 y m]eix el respecte del horticultor4 ,el ,pit-roig ,el ,pit-roig ,rupit 7,rubicola famili>is dels naturali/es7 s'anom5a en ca/ell el ,petirrojo y en francs1 le ,r\ge-gorge4 ,el ,pit-roig es1 com la ,m]la1 un dels ,be*f9s2 pot dirse qu'es1 com ella1 conegut p] to?m4 ,sel troba1 com ella1 en els boscos1 en les riv]$es1 en les torr5t]es y en les hortes3 p] tot alli hont hi hant arbres4 ,qui no coneix al g5til aucellet1 un dels millors cantors del bos*1 el prim] en desp]t>se y el d>r] en adormirse com diu ,naumann1 el ms ami* del home segns ,t\ss5el1 val5t y entussia/a1 desafiant els rigors del hiv]n p]a no deix>nos8 ,algns posats en lliv]tat la primav]a1 han tornat expontaneam5t sa gavia al v5ir la t>dor4 ,el ,pit-roig ha sigut anom5at pel naturali/a ,g]be ab molt bon ac]t1 ,rubicola famili>is4 ,la famili>itat ab l'home es sa dom9ant y l'in/9t popul> ho ha comprs aixs4 ,la noblesa y la +5uitat units ab el coratge1 son qualitats que to?m ha sapigut veure en ell4 ,y ms3 se li ha reconegut un esp]it de compassi1 un s5tim5t de c>itat env]s del pobre1 del travallador y del humil4 ,els ornitle*s os dirn qu'el ,pit-roig en el bos* v pos>se al co/at del c>bon] y del ll5yat]1 y els hi modula son cant com p]a recre>los en son dur travall4 ,ms lo que demo/ra la convicci que en l'esp]it popul> exi/eix d'aque/ s5tim5t de c>itat1 digum d'amor1 es la tradici bretona1 lleg5da d'aque/ poble1 bressol de la ,g]mana de la ,c>itat1 la que diu qu'el ,pit-roig acompany ,jess al ,calv>i y que1 portat d'un s5tim5t d'amor al ,div ,mrtir1 emple totes ses =ses p]a arranc> del front de ,jess una esp9a4 ,y afegeix que f\ recomp5sat ab el color roig de son pit1 que la san* de ,jess li m>c4 ,el ,pit-roig deuria ss] don*s1 v5]at p] l'home4 ,ell es un dels aucells del ,bon ,deu diu ,t\ss5el4 ,ell es qui al cor del hiv]n1 y en dia de sol1 canta1 com p>lantnos del temps de la primav]a que ha de v5ir4 ,a les prim]es nevades1 ell es qui s'aco/a la casa de camp1 picant als vidres de la escalfada ll> com demanant acullim5t4 ,quantes vegades l'aucell entr>ia si l'home li des acullida y s'habitu>ia viure entre p>ets durant els dies de mal temps6 ,el cant del ,pit-roig es la expressi fidel de son esp]it2 se composa de v>is trillos alt]nats ab notes de dif]5ta ext5si ll5sades ab =sa2 el s t l'esclat1 la =sa y la dolcesa de la flauta4 ,t\ss5el ha dit que aque/ cant havia entrat ms en son cor qu'el del mateix ,ross9yol4 ,dirias ss] el prim] la cans popul> que fa vibr> les ms ntimes fibres del cor1 y el segn1 la s9fona del gran ,me/re compositor que p>la ab el ll5guatge de la ci5cia s5tida1 noble1 ms no expressi tant expontnea del nima4 ,en la ,horta1 si b el ,pit-roig no es s$5t>i com la ,m]la y el ,x]roviu1 es dir que's p]met entr> y sortir d'ella1 son travall no deixa de ss] important1 p] la elim9aci de v>ies espcies d'insecte1 enemigues del arbre fruyt]1 de la v]dura y de les llegms1 y p] la de/rucci de llima*s y petits c>gols4 ,el ,pit-roig --com casi tots els ,be*-f9s-- aco/uma c]c> son alim5t saltironejant p] t]ra4 ,els petits c>gols y c>goles son1 pot dirse1 el m5j> pr$ilecte del ,pit-roig que cassa tamb la =miga1 l'esc>abat y la mosca posats sobre l'arbre1 el fruyt la flor4 ,respecteu1 don*s1 al ,pit-roig com un de vo/res millors ami*s y s]vidors de la ,horta4 ,les ,aur5etes ,la ,aur5eta de ,xem5eya 7,hirundo ru/ica dels naturali/es2 en ca/ell la ,golondr9a de *im5ea y en francs l',hirondelle de *em9e7 y la ,aur5eta de f9e/ra 7,*elidon urbica dels naturali/es2 en ca/ell la ,golondr9a de v5tana y en francs l',hirondelle de f5tre7 son les dos espcies de son gn]o conegudes ,europa y no/ra t]ra4 ,la prim]a es de color negre ab la "p inf]ior blan*-rog5*2 la segona la t ent]am5t blanca4 ,no creym necess>i ext5dr5s aqui sobre cada una d' elles en p>ticul> 7,v4 la ,casa de ,camp72 sols dirm que en les hortes del camp1 lluny de poblat1 hi es la prim]a coneguda1 y la segona ho es en les hortes prop]es les poblacins4 ,com llurs co/ms son molt semblantes1 consid]antles aqui com obr]s de la ,horta1 p>l>m en nom de les dos4 ,elles son els elim9adors del insecte alat en regins ms m5ys altes de la ,horta4 ,ab les aur5etes entran els obr]s temporals de la horta1 es dir els que hi v55 pass> una "p del any1 allavors que sa pres5cia hi es necessria4 ,la ,aur5eta arriba no/res hortes uns po*s dies avns desprs de la t]c]a des5a de ,m>s1 allavors quan l'insecte alat com5sa deix>se veure4 ,la ,aur5eta pot dirse qu'es1 junt ab el ,magay ,falsiot1 el ms temible enemi* de la mosca1 mosquit1 =miga alada y papallona4 ,heus aqui1 don*s1 un dels auxili>s ms importants del agricultor1 un dels ms dignes de respecte y consid]aci4 ,la ,horta que li dona axoplu*1 se troba al cap-de-vall del any ab una porci de fruyts que haurian sigut devorats pel insecte4 ,en el regne animal1 la noblesa d'in/9ts ha sigut donada les espcies1 p]a utilitat del home4 ,entre els aucells1 la ,aur5eta repres5ta un tipo sup]ior3 l'in/9t de associaci al home es pot ss] lo que sobresurt en ella1 la qualitat que la c>act]isa4 ,la ,aur5eta repres5ta junt ab el gos1 la vigilancia de la casa de camp y la seguretat de les provisins3 si el gos vigila la p]sona y la casa contra els malfactors y evita tota sorpresa1 la ,aur5eta avisa la virm quan l',esp>v] s'aco/a1 y ella ab sa gu]ra als dpt]s 7mosques y mosquits71 p]fidiosos asaltants de rebo/os1 cell]s y e/ables1 procura la cons]vaci de llets y vi&es1 la tranquilitat del be/i> y el reps del mateix agricultor4 ,a la ,horta tamb hi acudeix4 ,si el hortol li dona acullim5t en sa casa1 t9dr1 adems dels b5eficis de la def5sa de la mateixa contra l'insecte dpt]1 un de/ruhidor de la papallona diurna sigui de la m>e de les l>ves orugues que rosegan ses plantes4 ,la ,aur5eta fa un gran consm d'insectes voladors4 ,son travall cassa al vol es so/+ut p] espay de moltes hores1 y1 desprs d'obs]vacins repetides1 ha dit ,mr4 ,flor5t-,prvo/ que una sola ,aur5eta fa un consm p] dia1 d'algns c5t5>s d'insectes alats4 ,la ,aur5eta es un dels ms rem>cables dons del ,creador al home1 un s] ignoc5t1 que's complau en travall> con/antm5t en pr(it del mateix1 s5s deman>li res ms qu'el respecte y consid]aci necessries4 ,la rah natural indica1 don*s1 al home que deu procur> obt5ir la companyia del esm5tat aucell2 ms no succeeix pas que les cases de camp d' horta compt9 ab un cont+5t sufici5t p]a qu'el travall repres5tat pel mateix pugui port>se cumplim5t4 ,la ,aur5eta es g5]alm5t respectada p] no/res horticultors4 ,sab5 de positiu que cap fruyt ni producte de la horta es sacrificat p] l'aucell4 ,ms no tots1 pot ss]1 haurn procurat l'aum5t de llurs ,aur5etes privant la g5t que int]v en la ,horta que de/ruheixi cap de llurs nius y que les mat94 ,no es al horticultor qui se pot d> la culpa del po* aum5t que en no/res hortes en g5]al s'obs]va4 ,la culpa la t55 c]ts cassadors1 dotats de s5tim5ts po* delicats1 als qui res endonntsel%i la ,agricultura1 t55 llur div]tim5t en agaf> la ,aur5eta p] c5t5>s mill]s y mat>les2 p] div]tim5t1 es dir p] d> satisfacci llur gu/1 ab despreci de la ,lley de cassa1 s5s que les ,autoritats int]v+u9 p]a priv>ho4 ,el ,sit d'i/iu ,el ,sit d'i/iu1 que algns anom5an segns ,vayr$a aucell de la pluja1 es el ,muscicapa grisola dels naturali/es2 en ca/ell es anom5at el ,papamoscas y en francs1 le ,gobe-m\*es gris4 ,el ,sit d'i/iu es una de les quatre espcies exi/5ts ,europa2 les tres re/ants son molt r>es ,catalunya son de pas4 ,a mitjns d',abril1 el ,sit d'i/iu arriba del ,mitjdia y s'e/ableix f9s d>r]s de ,setembre en les hortes y en els j>d9s y p>*s de les capitals1 c]cant ab pref]5cia els punts en que abunda l'insecte alat4 ,es un aucell de =mes ll>g>udes2 sa talla es de #ae c5tmetres1 ses ales son ll>gues y son vol1 rpit y so/+ut4 ,t semblansa ab les ,aur5etes y ab la ,pa/oreta2 son be* es pel i/il del dels ,be*-f9s3 ms sa basa t ms amplria4 ,com les ,aur5etes1 en aque/a basa hi t uns quants pels1 que li facilitan s5s dupte la cassa del insecte alat4 ,se posa al cim dels arbres2 quant veu un papall1 una mosca1 un mosquit1 un bur9ot altre insecte alat1 s' adressa ell2 si es petit com una mosca1 sel m5ja tot volant2 si es gros1 s'entorna son llo* y alli se'l m5ja trossos4 ,es molt ami* del home com la ,aur5eta y1 com ella1 molt atrevit contra l',esp>v] y altres aucells de ramp9ya4 ,diu el ,b4 ,d',hamonville3 ,cada any torna al mateix punt4 ,po*s s]n els j>d9s y p>*s que no'n t+u9 alguna p>ella4 ,he obs]vat torn> cada any al meu j>di una p>ella pel mateix temps4 ,els meus ros]s son def5sats del insecte y netejats de petites orugues1 lo que m'ha obligat respect> als aucells1 privantme d'agaf>ne cap4 ,el ,sit d'i/iu es1 don*s1 un pod]s elim9ador del insecte alat y un company de la ,aur5eta en sa gu]ra al insecte que vola4 ,respecteulo y feulo respect> del tot4 ,el ,ross9yol ,el ,ross9yol es el ,lusc9ia v]a dels naturali/es2 s'anom5a en ca/ell el ,ruiseor y en francs1 le ,rossignol4 ,hi ha una altra espcie de ms gr&ria1 el ,ross9yol dels grossos 7,lusc9ia major72 ms aque/a espcie p] lo regul> se la troba en els llo*s solit>is4 ,es la prim]a espcie1 don*s1 qu9 cant es sup]ior al de la segona1 qu'es l'obr] de la horta4 ,ens ref]m1 don*s1 ell1 enc>a que podria dirs5 lo mateix de la altra espcie4 ,en la segona qu9z5a d',abril1 entrada ja la primav]a1 quan la vegetaci se troba ja exub]anta de frescor y h]mosura y les orugues devoran les plantes1 arriba el ,ross9yol p]a deman> son llo* d'obr] en la ,horta2 ms avns de veure son travall1 digum alguna cosa del ,ross9yol consid]at com cantor4 ,el ,ross9yol es el rey dels aucells que cantan1 y sols la dona arti/a pot atrevirse disput>li sa supremcia en aque/ punt4 ,to?m ho sap y no hi ha que dirho3 tota la ,europa e/ p5d5ta de sa veu en els d>r]s dies d' ,abril y prim]s de ,maig2 els boscos1 torr5t]es1 hortes3 tots els punts hont se troba l'arbre ramut1 la ombra1 la quietut3 alli hi es el ,ross9yol f] s5tir son cant1 delect>4 ,diu ,brehm qu'el ,ross9yol sembla t5ir conci5cia de son val] y que's complau en f]se admir> p] l'home4 ,lescuy] diu que sov9t els ross9yols de ms fama son els que se troban en els p>*s de grans palaus2 afegeix qu'el tal5t musical de l'aucell es molt v>iable y devegades patrimoni durant algunes g5]acins de la mateixa familia2 siga com siga1 es evid5t que en el ,ross9yol se troba un alt grau d'intelig5cia y una f9or de s5tits inductable1 y son cant demo/ra una sup]ioritat de tal5t art/i* molt p] sobre del de tot altre aucell4 ,no es aque/ llo* el propi d'una pres5taci del aucell com arti/a3 l'havm de consid]> com humil obr] de la horta2 ms creym que int]ess>n les segents noticies sobre son cant4 ,be*/e91 qu'es pot ss] el qui ms b l'ha e/udiat1 diu que un bon ,ross9yol t en son cant de #bj #bd e/r(es1 s5s compt> les petites v>iacins f9als2 qu'en la quietut de la nit sa veu se s5t un kilmetre de di/ancia y que sa ext5si es com la de la veu humana 7una octava y mitxa47 ,com obr] de la ,horta1 el ,ross9yol es de gran importancia p] la gran quantitat d'orugues y l>ves en g5]al que devora4 ,diu ,brehm que ga/a molt delit y necessita molt m5j>4 ,son modo pr9cipal de c]c> l'alim5t es cam9ant p] la t]ra2 aixs1 y grcies sa vi/a f9a y p5etrant1 lliura les v]dures y petites plantes de les orugues que les devoran1 com tamb de les crisslides y l>ves de colept] y altres insectes que s'amagan en la sup]ficie de la t]ra4 ,r>am5t m>xa p] les branques del arbre3 deu1 don*s1 ss] consid]at ms b que com un elim9ador dels enemi*s del mateix1 com un def5sor de les petites plantes4 ,sembla que sols p] son cant hauria ja de m]ix] aque/ aucell el respecte ms gran3 ms no es aixs4 ,se'l cassa y de deb2 en les mateixes hortes1 no se li dona la seguretat necessria1 y1 no ob/ant1 se confessa que's un aucell ignoc5t4 ,enc>a que no fos ms que p]a assegur>se l'animaci de la ,horta durant els dies de son cant1 deuria m]ix] l'aucell una decidida protecci p] el gran nombre d'orugues y altres petits insectes que elim9a4 ,el ,tay>ol de cap negre ,el ,tay>ol de cap negre es anom5at tamb ,cap-negre y ,c>bon]a4 ,en ca/ell s' anom5a la ,curruca de cabeza negra2 en francs la ,fauvette tte noir1 y es la ,curruca atricapilla dels naturali/es4 ,qui no ha s5tit p>l> del aucell1 que baix el punt de vi/a art/i* ocupa el segn llo* entre els cantors alats8 ,el ,tay>ol de cap negre es un aucell de #ae c5tmetres de ll>gria2 elegant2 d'un plomatge gris ms cl> en sa "p inf]ior2 que t al damunt del cap una taca negra ms m5ys gran1 lo que li ha valgut el nom de ,cap-negre4 ,arriba en la prim]a qu9z5a d',abril4 ,dihu5 tots els ornitle*s que1 al e/il del ,ross9yol1 afecciona el mateix punt en que pass la temporada ant]ior4 ,es d'in/9ts sumam5t dolsos y dona proves de confiansa y e/imaci al home4 ,arriba viure en els j>dns de les ciutats populoses4 ,pot dirse qu'es un dels def5sors especials de les flors y arbu/os de j>d1 ms se troba en la ,horta1 y com obr] de la mateixa devm pres5t>lo4 ,el travall d'aque/ aucell en la ,horta1 v f]se sobre els arbres fruyt]s1 especialm5t les p]]es1 pom]es1 pressegu]s1 prun]es y altres4 ,sembla afeccion>1 segns ,t\ss5el1 els pugns y les petites orugues de les flors y fulles4 ,ms m5ys tamb1 y al e/il del ,ross9yol1 c]ca la oruga sobre les petites plantes4 ,tots els autors conv55 en que al aucell li agrada el fruyt silve/re y pot ss] tamb la cir]a y algun altre4 ,ms suposan?o aixis1 y p] lo que respecta la ,horta1 hem de dir lo mateix que digu]em al p>l> de la ,m]la y del ,x]roviu3 si algun fruyt es sacrificat1 no es ms que una nfima "p del b5efici qu'en cambi l'aucell ha reportat al horticultor4 ,el ,bregadell ,ross9yol bort ,el ,bregadell ,ross9yol bort --anom5at tamb la ,roseta y la ,piula1 en ca/ell la ,curruca de los j>d9es y en francs la ,fauvette des j>d9s-- es el ,curruca hort5sis dels naturali/es4 ,es una espcie del mateix gn]o que l'ant]ior2 arriba la segona qu9z5a d',abril y se'n torna pel ,setembre2 ses co/ms son semblantes les del ,cap-negre4 ,el ,bregadell es un aucell elegant1 de #af c5tmetres de ll>gria y qu9 cant li ha valgut el t]c] nm]o entre els arti/es alats d',europa4 ,brehm diu1 p>lant d'aque/ cant1 que si no t el valor art/i* del del ,cap-negre1 en cambi la melodia hi es ms m>cada4 ,el ,bregadell es de color gris-oliva ab la "p inf]ior blanca4 ,com la espcie ant]ior1 viu sobre l'arbre3 r>am5t baixa t]ra4 ,es aucell molt actiu1 y ressegueix tot l'arbre arbu/ c]cant les orugues y dems insectes4 ,es molt til la ,horta1 don*s1 y m]eix igual respecte que l'ant]ior4 ,la ,busqueta ,ross9yol5ca ,la ,busqueta ,ross9yol5ca1 anom5ada tamb ,llisqueta y ,mosqueta --en ca/ell la ,curruca *>ladora y en francs l',hypolais polyglotte-- es l',hipolais polyglotta dels naturali/es4 ,es un petit aucell de #ac c5tmetres abundant en les hortes y boscos4 ,t molta semblansa ab les dos espcies ant]iors2 com elles1 es molt actiu en la cassa del insecte del arbre y arbu/2 ms en especial fa la gu]ra als colept]s esc>abats y les mosques4 ,tamb cassa al vol1 al e/il del ,sit d'i/iu4 ,li agrada tamb molt la abella2 mes p]a el horticultor1 aix s] enc>a un motiu ms d'e/imaci4 ,m5ja tamb la cir]a1 y podm dir d'ell que se li pot molt b disp5s> la elim9aci d'unes quantes d'aque/es1 en cambi del gran nombre d'insectes que de/rueix4 ,respecteu don*s al aucell4 ,,iv ,els g>r(]s1 els ametll]s y els oliv]s ,tamb ,catalunya hi troban sanits e/atge el n]vut g>r(] ab son fruyt p]a el noble cavall apetits1 l'ametll] de s$osa flor y blanqussim fruyt y el c5t5>i oliv] ab son sev] aspecte3 que no/ra t]ra (]eix p]a tots els conreus sos plans y ses montanyes1 ses soleyades vessants d'expl5dorosos horisonts y ses ubagues valls de dolcissims remoreigs4 ,l',agricultor es qui1 hav5tse oblidat que no se pod5 f] m$is apropiats p]a det]m9ats conreus1 anava f5t p]dre la v>ietat dels mateixos la que e/m tornant altra vegada1 pel conreu ni*1 com si la ,agricultura fos un com]s1 dep5d5t tant sols de la voluntat intellig5cia1 y no hagus de compt> ab la condici del t]r]2 com si la ,agricultura no sigus una v]itable ci5cia1 qu9es lleys han pogut ss] conegudes1 ms no cambiades4 ,es la ,co/a ab sos t]r]s vessants al m>1 reb5t ses moltes hores de sol y l'oratge salabrs que tant li plau1 hont ha pogut el g>r(] compt> p] c5tries sa vida y ha pres ab la v9ya possessi d'aque/a alegre encontrada4 ,l'ametll] s'hi deixa veure tamb2 ms es al veh ,camp de ,t>ragona hont hi t sa patria4 ,y all1 en la regi mitxa1 al peu de les grans montanyes1 l'oliv] ha conqu]it p]a son producte una fama b5 m]escuda4 ,els tres arbres t55 com tots els dems vegetals llurs enemi*s4 ,heulos aqu3 ,colept]s 7#c espcies7 ,apion ,vicioe4 ,devora el fruyt del g>r(]4 ,hyles9us oleip]da4 ,negrs2 l>va blanca4 ,de/rueix les branques dels oliv]s4 ,phlaeotribus oleae4 ,negrs4 ,id4 id44 ,lepidpt]s 7#b espcies7 ,ela*y/a oleella4 ,gris c5drs2 l>va v]da mor5o2 devora les fulles del oliv]4 ,aecophora ,olivella4 ,cor* del p9yol de la oliva4 ,papall grs fos*2 l>va v]dosa4 ,hempt]s 7#e espcies7 ,aphis amygdali4 ,pug del ametll]4 ,v]ds4 ,aspidiotus c]atoniae4 7,c5drosa1 ,c5drada47 ,blan* gris5c4 ,ataca les p>ts v]des y el fruyt del g>r(]4 ,lecanium oleae4 ,cotx9illa del oliv]4 ,mor5o gris4 ,sobre l'oliv]4 ,se multiplica molt depressa4 ,lecanium ,amigdali4 ,cotx9illa del ametll]4 ,mor5o4 ,psylla oleoe4 ,v]t grogu5*4 ,la l>va ataca les flors del oliv]1 f5t avort> el fruyt4 ,dpt]s 7#a espcie7 ,dacus ,oleae4 ,mosca del oliv]4 ,gro* negre rog5*4 ,dos g5]acins p] any4 ,la l>va 7grogu5ca7 devora el fruyt4 ,heus aqu ara els aucells ms tils als esm5tats arbres3 ,la ,mall>5ga grossa4 ,la ,mall>5ga petita4 ,el ,reyet4 ,el ,rasp9ell4 ,les ,mall>5gues ,les ,mall>5gues1 en ca/ell los ,p>os y en francs les ,messanges1 p]tany5 al gn]o ,p>us dels naturali/es4 ,el gn]o ,p>us sembla ss] creat p]a la elim9aci del petit insecte del arbre1 el pug1 la cotx9illa1 els petits colept]s y les orugues4 ,son be* petit1 de =ma cnica rectangul> molt =t1 es apropiat la missi de deslliur> del petit insecte els branquillns1 els t5dres brots1 els mateixos borrns y les flors4 ,el gn]o ,mall>5ga cont moltes espcies esp>gides p] ,europa1 ,asia1 ,africa1 ,amrica y ,oceania4 ,a ,europa1 que'n poseeix m5ys que les altres p>ts del mon1 n'hi ha #i espcies4 ,a ,catalunya ne t5m #f3 la ,mall>5ga grossa ,c>bon]a 7,p>us major71 la ,petita ,c>bon]a 7,p>us at]71 la ,mall>5ga petita blava 7,p>us c]uleus71 la ,mall>5ga de qua ll>ga s5yoreta 7,p>us caudatus71 la ,mall>5ga de cre/a 7,p>us cri/atus7 y la ,mall>5ga ,monja 7,p>us palu/ris74 ,la ,c>bon]a ,mall>5ga grossa1 anom5ada tamb ,e/iv>ola grossa1 y la blava ,mall>5ga petita y tamb ,e/iv>ola petita1 son les dos ms conegudes y abundantes4 ,son elles les ms tils als g>r(]s1 ametll]s y oliv]s4 ,p] llurs petites dim5sins1 les ,mall>5gues pod5 resseguir tots els recns dels arbres y don> cassa tots els insectes4 ,llurs movim5ts son molts y fcils3 se tomban en totes posicins1 de cap-avall1 de co/at2 se p5jan de llurs peus com cl[ns1 ressegueix5 les flors1 el dret y el rev]s de les fulles1 el borr1 les ms petites escletxes de la soca1 branques y branquillns1 sempre actives y febroses com els que t55 fam1 com travalladors als qu9s una tasca ll>ga e/ encomanada1 y de poques hores pod5 dispos>4 ,la missi que li toca la ,mall>5ga es de travall4 ,ses =ses grans proporci de sa gr&ria y pes 7la ,mall>5ga petita pesa #g y grams y t #aa y c5tmetres de ll>g>ia7 necessita ref]les ab gran quantitat d'alim5t4 ,a ,brehm li sembla pod5 evalu>se en #a4jjj els insectes que di>iam5t necessita2 cap altre aucell el guanya1 exceptuant el ,magay ,falsiot p]a el que ,mi*elet anota el mateix nm]o4 7,aque/ ltim aucell es gran cosa ms gros que la ,mall>5ga1 lo que dona v5tatja en favor de la mateixa74 ,en el bos*1 la ,mall>5ga viu al int]ior de les soques de vells arbres1 en els quals p5etra p] una petita ob]tura1 ju/a p]a pass>hi1 y1 com que ord9>iam5t son les ob]tures massa grans1 les e/r5y ab fan*4 ,les ,mall>5gues viu5 don*s al peu del arbre que e/ llur cuydado4 ,al bos*1 hont se troban tot l'any1 hi son uns de sos cons]vadors2 se troban tamb en les hortes2 ms es sobre tot com ami*s de g>r(]s1 ametll]s y oliv]s1 qu'els aucells dehu5 ss] pres5tats4 ,el g>r(] y l'oliv] (]eix5 casi sempre cavitats1 hont sopluj> als utilssims aucells4 ,les ,mall>5gues son els def5sors ms importants1 els especials ami*s dels g>r(]s1 dels ametll]s y dels oliv]s4 ,entre branca y branca1 en tants recns1 escletxes y anfractuositats1 algns c5t5>s d'insectes s'hi troban1 y als aucells no'ls hi manca pa/ son delit4 ,si un sol arbre no li es sufici5t la ,mall>5ga1 va un altre1 lliure no d'aucells2 allavors es que la ,mall>5ga en sa necessitat1 procura f]se amo del vegetal p]a t5irlo del tot sa disposici4 ,la ,mall>5ga es =ta1 y enc>a que ms petita que la major "p dels aucells d'arbre1 s'imposa ab son robu/ be* y son coratge indomable que may li manca4 ,a la ,mall>5ga1 li toc1 com havm dit1 el travall actiu y so/+ut3 res de las delcies del cant1 de la contemplaci art/ica1 s9o el travall1 la activitat1 el movim5t febrs del que ha de at5dre ses necessitats y les de sa nombrosa familia4 ,aixs es que sa veu enrgica1 breu1 s5se dolcesa de to ni ritme musical1 no es ms que uns esp+uets repetits que semblan1 segns ,brehm1 els griols del f]ro que l'esmolet af9a un x]ricam5t que recorda al de la ,rata1 altre afamat animal sempre disposat devor>ho tot4 ,s'acusa la ,mall>5ga de f] malb algn borr d'arbre4 ,si b es v]itat que ataca al borr1 es solsam5t aquell d9tre el qual exi/eix l'insecte enemi*1 ni ms ni m5ys qu'el ,picot1 que ataca la escorxa del arbre en el punt hont hi ha l'insecte que ha de devor>4 ,la ,mall>5ga1 don*s1 p]a apod]>se del insecte que devora el borr1 escl> que ha de malmetre aque/2 ms n+ pot neg> que val ms que l'aucell1 al p]judic> el borr1 mati tamb l'enemi* del arbre que no que aque/ de/rueixi al esm5tat borr qu$ant ab vida p]a de/ruirne d'altres4 ,les ,mall>5gues son1 don*s1 aucells indiscutiblem5t tils als arbres en g5]al y dignes1 p] consegent1 de la protecci ms decidida4 ,el ,reyet ,el gn]o ,reyet 7en ca/ell el ,reyezuelo y en francs le ,roitelet7 es conegut pels naturali/es p] ,regulus4 ,dos son les espcies que havitan la ,europa y gran "p del ,asia3 el ,reyet ord9>i y el ,reyet de triple franja 7,regulus cri/atus y ,regulus ignicapillus74 ,les dos exi/eix5 ,catalunya4 ,es tan poca la dif]5cia qu'els sep>a y llur travall en favor de la ,agricultura ess5t igual1 podm molt b aqu consid]>los com si foss9 una sola espcie4 ,el ,reyet es l'aucell ms petit d',europa3 t #i y c5tmetres de ll>gria y pesa #e y grams4 ,malgrat ses petites dim5sins1 com si el ,creador hagus volgut recomp5s>lo d'altre modo1 es un aucell d'un gran esp]it y d'una pres5cia pl5a de dignitat y realesa4 ,el nom de ,rey que porta li ha sigut b5 donat pels naturali/es y p] l'in/9t popul>4 ,brehm diu que p] ses co/ms1 se sembla molt les ,mall>5gues1 de les que t l'activitat y el coratge2 ms p] sos in/9ts1 p] l'esp]it de confiansa y e/imaci al home1 se sembla molt al ,ull de b\ y al ,pit-roig4 ,dalt dels grans arbres de no/res boscos1 sobre tot en els p9s de les regins mitxa y alta1 en la reuni de dos branquillns f9issims1 el ,reyet ha con/ruit ab tota delicadesa son niuet4 ,ha anat c]c> h]bes f9ssimes1 y1 entrellassantles ab t>any9es1 ha unit el peu dels dos branqu9yns puntals de sa casa4 ,desprs1 ab els mat]ials ms f9s 7s$es vegetals71 la ha =rada4 ,sobre aque/ int]ior suavissim y con=tant ha posat de set n\ ous de #ac milmetres de ll>gria p] #i d'amplria 7la gr&>ia d'un sigr74 ,al i/iu1 l'aucell casi may baixa t]ra3 viu sobre l'arbre4 ,els insectes voladors1 en especial els dpt]s1 els pugns1 les orugues1 els ous y les crisslides1 son el m5j> del aucell4 ,grcies son be* f9issim y punxagut1 pot resseguir les ms petites esqu]des1 anfractuositats y recns del arbre hont hi t son niu4 ,a la t>dor1 els reyetns de ,catalunya baixan la co/a y t]res arress]ades de la regi mitja1 e/abl9tse en hortes y prades y en especial en els grans arbres4 ,els g>r(]s1 els ametll]s y els oliv]s (]eix5 al aucell abri* y alim5t4 ,d9tre ses soques viur y1 ressegu9t tots els recns del arbre1 el netej> d'ous y crisslides que al v5ir la primav]a don>ian naix5sa una muni d'enemi*s4 ,el ,reyet es de la ms gran importancia p]a els esm5tats arbres y es de tot punt imp]donable la de/rucci d'un sol d'aque/s aucells4 ,el ,rasp9ell ,el ,rasp9ell --que vej]em al p>l> dels aucells tils als boscos y que p]tany1 com deyam1 al ordre dels ,enr9xadors sigui dels que viu5 sempre en els arbres y pod5 recorrels en totes direccins-- viu la e/iuhada en els boscos4 ,ms1 quan passada la temporada alegre del any1 l'insecte escasseja1 una "p dels rasp9ells baixa les regins ms cal5tes y va deman> tamb ho/atge als g>r(]s1 ametll]s y oliv]s4 ,les qualitats d'inve/igador del ou1 de la crisslida del petit insecte amagats en la escorxa1 fan molt e/imable al ,rasp9ell y el b5efici que reporta als arbres esm5tats el fan digne del major respecte4 ,,vii ,tots els conreus ,havm vi/ als s]vidors especials dels boscos1 de les prades1 dels camps de c]als1 de les v9yes1 de les hortes y dels g>r(]s1 ametll]s y oliv]s4 ,ms p] son insufici5t nombre p] la limitaci de llur travall1 no podrian p] s sols at5dre d'una man]a compl]ta1 la elim9aci dels enemi*s de la producci agrcola4 ,calia1 don*s1 la creaci d'aucells dotats de gran pod] y ensemps petit tamany1 que1 p] son nombre1 activitat y m$is de locomoci1 poguess9 trob>se en tots els conreus y complet> ab els dems aucells la tasca reguladora necessria p]a la bona m>xa de la ,agricultura4 ,aque/s aucells son1 p] lo que se ref]eix ,europa1 els ,falsiots y el ,p>dal4 ,els prim]s son els pod]osos ag5ts de la elim9aci dels insectes voladors diurns que voleyan p] sobre tots els conreus y1 d'una man]a m>cada1 p] sobre boscos1 sembrats y v9yes4 ,son travall es de moltssima importancia1 ja que un sol d'aque/s aucells dona cassa durant la e/iuhada ms de c5t mil insectes voladors1 lo que repres5ta el guany no petit de cullites salvades del ata* de les l>ves que d'aque/s insectes haurian prov+ut4 ,el segn1 el ,p>dal1 p] sa resi/5cia1 sa fecunditat y sos m$is de locomoci1 la robu/esa de son be*1 de son ap>ell dige/iu y de sa a/cia1 fa1 durant tot l'any1 un b5efici positiu ab la elim9aci d'insectes1 crisslides y ous dels mateixos y petits c>gols y llima*s4 ,b es v]itat que en c]ts mom5ts l'aucell se fa pag> son jornal2 ms aque/ es sempre inf]ior al b5efici que reporta1 quan el nombre dels aucells no es excessiu com succeeix les hores d'ara en no/ra "p de mon4 ,anm1 don*s1 pres5t> els aucells y anot> llur travall4 ,els ,falsiots ,el gn]o ,falsiot1 ,cypselus dels naturali/es1 comprn tres espcies3 el ,falsiot negre 7,cs apus71 el de v5tre blan* 7,cs melba7 y el nan 7,cs enan!47 ,el prim] y el segn son coneguts p] tota la ,europa4 ,el ,falsiot nan es conegut tan sols pel int]ior del ,africa y t catorze c5tmetres de ll>gria2 el ,falsiot negre en t #ba y es d'un h]ms color negre rog5*4 ,se troba p] lo regul> en els grans plans havitats de les regins baixes y mitjes4 ,el segn t #bb c5tmetres y es gris-fos* p] sa "p po/]ior y ant]ior1 exceptuant la gorja y el v5tre que son blan*s4 ,el ,falsiot negre arriba no/ra t]ra en la segona qu9z5a d',abril y se n'entorna d]r]s de ,setembre4 ,el segn arriba un po* avans qu'el ant]ior1 trobantse en les montanyes2 emigra al mateix temps4 ,els ,falsiots p]tany5 al ordre dels aucells de branca --enc>a que may s'hi posan-- tribu dels ,be*-fesos 7,fissirro/res dels naturali/es7 de la qual =man "p les ,aur5etes y els ,xibo*s1 tots ells de/ruhidors especials dels insectes voladors4 ,els ,falsiots t55 son crre* la elim9aci dels insectes que voleyan gran alsria3 cap altre aucell podria don>lo%i cassa4 ,p] aix es qu'els ,falsiots han sigut dotats d'un vol pod]osissim y d'una vi/a sorpr55ta4 ,el naturali/a itali ,spallanzani1 segns esp]i5cies1 ha trobat ss] de #djj kilmetres p] hora la velocitat del ,falsiot y de #ajj metres la di/ancia que l'aucell veu una mosca4 ,en una cosa y altra no t rival4 ,les cames del aucell son molt curtes1 ms robu/es al mateix temps4 ,son peu e/ =mat de quatre dits disposats en avant com els d'una ma2 son robu/os y proveits d'ungles molt arquejades y =tes4 ,aque/a disposici especial revela1 en l'aucell1 la locomoci y modo de viure que veurm4 ,els ,falsiots no baixan may t]ra3 casi sempre e/n suspesos en l' ayre1 ag>rats d'un caire de p>et1 roca1 etc41 ab ajuda de sos robu/os peus que ab ms exactitud podrian ss] anom5ats mans4 ,aixs l'aucell se troba prep>at sempre p]a ll5s>se la cassa del insecte4 ,la vi/a del aucell es com havm dit extraord9ria4 ,sos ulls son molt grossos y li p]met5 la cassa dels insectes en les nits de lluna pl5a molt grossa4 ,son vol es com havm vi/ sup]ior al de tot altre aucell d',europa4 ,sols els aucells-mosques de les ,amriques pod5 competir ab v5tatja ab els ,falsiots4 ,aque/a preem95cia de vol els hi donan la =ma y ext5si de llurs ales y la disposici de son cos4 ,si contempleu un ,falsiot ab les ales desplegades1 os sembl> que l'aucell no sigui ms que una mqu9a de vol> de la que ocupan les ales la major "p de la sup]ficie2 cap altre aucell t ms sup]ficie d'ala proporci del pes de son cos4 ,la disposici int]ior del ,falsiot li p]met cont5ir una bona quantitat d'ayre cal5t que alleug]eix el pes3 en efecte1 els ossos de son pit y de sos brassos ales son completam5t vuyts y prims1 enc>a que resi/5ts4 ,ab tot lo dit se veu qu'els ,falsiots son aucells molt actius y de pod]osos m$is p]a la cassa dels insectes voladors diurns4 ,brehm diu qu'es incalculable el nombre dels esm5tats insectes qu'en un dia tant sols1 fa desap>ix]4 ,son vol s'enlayra f9s una alsria de c5t5>s de metres1 si l'insecte s'hi enlayra com succeeix ab les =migues alades en la poca de llurs amors4 ,cap insecte1 don*s1 pot escap>se de la p]secuci del aucell4 ,els ,falsiots arriban no/ra t]ra proc$5ts del ,africa 7ahont hi emigr>5 d>r]s del i/iu ant]ior7 en la segona qu9z5a d',abril4 ,el ,falsiot negre s'e/ableix ab pref]5cia en les grans planures havitades1 all hont exi/eix5 els regadius y fruyt]>s4 ,en no/re pl de ,b>celona1 aco/uman els esm5tats aucells torn> del #aj al #ae d',abril1 e/abl9t llurs nius en les p>ts sup]iors dels edificis pblics 7,cat$rals1 ,iglesies1 ,campan>s1 etc474 ,la altra espcie s'e/ableix1 com havm dit1 en les montanyes y turons espadats4 ,a la arribada del ,falsiot1 la primav]a regna ja sobre no/ra t]ra2 l'insecte alat voleya pels ayres ab abundor y l'aucell com5sa son travall d'elim9aci4 ,desde punta de dia f9s po/a de sol1 ab alguns ratos de descns1 la cassa del aucell repres5ta la de/rucci d'un gran nombre dels enemi*s dels conreus4 ,quan d>r]s de ,juny1 com havm dit avns1 hi ha nits de lluna pl5a molt grossa1 l'aucell --que necessita cass> molt p]a la alim5taci de sos petits en viglies de sortir de niu-- cassa els insectes nocturns 7papallones y altres74 ,els ,falsiots son1 don*s1 aucells utilissims pel gran nombre d'insectes voladors que fan desap>ix]4 ,les hortes1 les prades1 les v9yes1 els camps y els boscos son deutors als esm5tats aucells del b5efici repres5tat p] la de/rucci de mill]s de llurs enemi*s4 ,el ,p>dal ,cm8 dirn alguns1 pot ss] molts havm de veure en el ,p>dal un aucell til p]a la ,agricultura8 ,s2 y ho es tant que s5s ell1 s5s aque/ utilssim obr] pot ss] les plagues insectals priv>ian que les t]res donguess9 cap fruyt4 ,es cosa provada4 ,tots els aucells que havm vi/ son seguram5t m5ys exig5ts qu'el ,p>dal en f]se pag> un sal>i p]a sos travalls2 ms tots plegats1 t+ueho p] ents1 no ba/>ian protegir la planta contra l'exrcit de/ruhidor p]que son nombre es relativam5t petit y son travall no pot ex]cirse arreu com succeeix ab el ,p>dal dotat d'e/ructura robu/a1 petit tamany y gu/os omnvors1 es dir gu/os aficins tota classe d'alim5t1 llevor d'h]ba1 insecte alat1 esc>abat y oruga4 ,s2 el ,p>dal que cam9a1 corre y salta sobre el t]r]2 que vola p] entre els c]eals y sobre la prada2 que viu en la horta y tranzita p] la v9ya2 que visita els g>r(]s1 ametll]s y oliv]s y que neteja d'insectes els encontorns de la casa del ,agricultor2 el ,p>dal que1 dotat d'una gran fecunditat y resi/5cia als ag5ts ext]iors de fret1 calor y v5ts1 se reprodueix hi es p] tot en gran nombre1 quan els altres aucells tots plegats no son ms que una "p de son cont+5t2 el ,p>dal que1 com se vej ,alemanya1 f\ proscrit p] ordre gub]nativa y que al cap de dos anys y en vi/a de la prdua de les cullites devorades p] la oruga insectes1 vej alsada sa condempna1 gloriosa pg9a de la hi/ria del ,p>dal6 ,pg9a v]gonyosa p]a la del home6 ,el ,p>dal se troba p] tota la ,europa y en el ,nort del ,asia y del ,africa4 ,en la ,amrica del ,nort1 hont ha sigut importat en #ahej1 s'ha propagat de tal modo en els ,e/ats ,units1 que desprs d'hav]lo consid]at f9s #ahfh com un aucell til1 s'han vi/ obligats en #ahhi c]c> els m$is p]a limit> sa reproducci4 ,manca molt p]a que aix passi ,europa1 hont la espcie t5deix ms b dism9uir com la major "p dels aucells4 ,a ,au/rlia y ,nova-,cel&ia s'han hagut d' import> nombroses colnies de p>dals1 f de de/ruir les moltes espcies d'insectes transportades ab les plantes y llevors europees4 ,es s5s dupte l'in/9t de sociabilitat lo que ha impulsat al ,p>dal c]c> la companyia del home1 in/alantse en ses mateixes cases4 ,c]ca les ciutats y poblacins2 ms pref]eix les planures ext5ses3 ja may viu en els grans boscos1 enc>a qu'e/igu9 havitats4 ,es evid5t que c]ca sobre tot una alim5taci abundanta y fcil1 com la que pot trob> al co/at del home4 ,es sols en la temporada de sos amors1 que viu en p>elles y no en colles4 ,ms de tots modos llurs nius se troban =mant societat1 uns al co/at dels altres4 ,la =ma y disposici d' aque/s nius v>ian segns les localitats3 un =at en una p>et1 una coveta en la soca d'un arbre1 un niu d',aur5eta ab&onat1 la bifurcaci d'una branca1 una b>dissa d'algns metres d'alsria son els llo*s en que aque/s nius se troban4 ,no son ms que una pila de palla1 d'aufals1 de petits branquillns1 de llana1 de pap]1 etc41 =rat sempre p] una capa de plomes4 ,quant la e/aci es bona1 com5sa la covada pel ,m>s 7de #e #f ous1 r>am5t de #g #h47 ,els petits son alim5tats desde el com5sam5t ab insectes molls 7=migues1 orugues1 papallonets1 mosques1 etc472 desprs1 ab grans mitx ma/egats2 f9alm5t1 ab grans s5c]s y fruyts4 ,qu9ze dies desprs d'hav] els petits sortit del niu1 la m>e fa una segona covada4 ,sol5 ss] aque/es tres y en el mitxdia d',europa 7en no/ra t]ra1 en les encontrades cal5tes71 arriban quatre4 ,p] la t>dor1 els p>dals s'aplegan en colles de v9t1 tr5ta1 qu>anta y c5t1 y de encontrada en encontrada se deixan caure sobre els sembrats1 sobre els patis y eres de les masies y pels camns1 p]a apod]>se dels grans caiguts dels que se troban mitx dig]ir en les dejeccins dels h]bvors4 ,to?m coneix les co/ms del ,p>dal2 sa famili>itat no ex5ta de desconfiansa y a/cia1 sos in/9ts de ramp9ya que li han valgut una mala anom5ada1 son crit monoton molt po* agradable sobre tot la mat9ada quant un vol dormir4 ,heus aqui ara lo que'n dihu5 del ,p>dal algns dels ms importants ornitle*s mod]ns4 ,diu ,lescuy]3 ,el ,p>dal es un gran insectvor4 ,es c]t qu'es molt aymant del gra 7blat1 ordi1 etc472 ms m5ja ab afici les llevors d'h]botes que creix5 entre els sembrats y tan travall donan al agricultor1 entr' elles la ,poligonum avicul>e4 ,en quant als ous y l>ves insectals1 li agradan moltissim2 de/ruh9t d'aque/ modo un gran nombre d'insectes4 ,he trovat d9s del v5trell de p>dals1 fragm5ts de saltir1 trossets de closques de c>gol1 llago/es1 orugues y cu*s4 ,es ab els insectes y llurs l>ves qu'el ,p>dal nudreix sos petits1 prep>antlos aixs p]a la elim9aci del insecte4 ,sos in/9ts y m$is de travall e/n apropiats p]a aque/a missi3 t la jovialitat del segador1 la en]gia del cassador y sa alegria y famili>itat2 mes tamb un gran tacte4 ,en sos movim5ts1 se mo/ra d'una vivor y desv]gonyim5t que li han valgut el nom de ,pi]rot4 ,sobressurt en l'art de pos>se sobre les branques2 algunes vegades al salt> de l'una l'altra1 pr5 ayres d'equilibri/a no desproveits de grcia4 ,son v5trell1 segns la esp]i5cia confirma1 es de =sa tal que paheix fcilm5t els grans y els insectes1 y en m5ja gran quantitat4 ,son be* es molt punxagut2 sa "p sup]ior sobressurt en son extrm sobre la inf]ior3 aque/ be* t #aa milmetres de ll>gria y #h de grossria4 ,diu ,t\ss5el en _/,le ,monde des ,oiseaux1 t4 ,,ii3 ,p5so lo mateix que ,pl9i1 quan digu qu'el ,p>dal es ami* del home y esm5t aque/ fet3 un ,p>dal al veures p]seguit p] un petit ,falc va an>se amag> d9tre l'abri* de ,x5ocrates4 ,plut>* conta que en una sessi del ,a]pa*1 delib]ant1 arrib un ,p>dal portant al be* una sigala2 la va f] en dos trossos2 un el ll5s sobre la ,assamblea y se n'emport l'altre4 ,cont9ua que aix signific la gu]ra civil que prompte com5s entre els ciutadns y els nobles4 ,desd'allavors el ,p>dal simbolisa el ciutad4 ,el ,p>dal es un busca-rahons1 un x]raire1 beb$or1 *af>d]1 pillet1 desv]gonyit1 famili>1 tossut1 esvalotat1 cap-lleug] y bon cor4 ,al ,p>dal li agradan molt el saltir y els fruyts rojos 7cir]a1 maduixa1 etc474 ,sembla que li v de gu/ l'an> d'aqu y d'all c]cant son alim5t4 ,el ,p>dal es molt val5t4 ,una vegada ne vaig veure un en el ,palais ,royal1 que va f] recul> un petit gos1 saltantli sobre y donantli cops de be* als nassos1 ab grans aplaudim5ts dels polissns1 y d'altres p>dals que dalt dels arbres ho contemplavan4 ,el ,p>dal es caps d'afecte4 ,el segent cas ho prova4 ,una t>de al pass> p] les ,tull]ies1 me crid la at5ci un nombre v]itablem5t gran de ,p>dals1 que dava voltes al entorn dels arbres ab crits lla/im]s4 ,prompte vaig sab]ne la causa3 era una demo/raci de dol p] la mort de una veh9a del c>r] de ,rivoli1 anom5ada ,m>ia ,/ella1 gran amiga dels ,p>dals1 als que di/ribuia dariam5t les mateixes hores1 m5j> no escs3 prep>aba una espcie de taula rodona la que hi concurria s5s falt> may1 un gran nombre de ,p>dals4 ,feya dos dies que s'havia mort2 els balcns se veyan tancats y els aucells e/avan desconsolats4 ,aque/a demo/raci de dol dur #h dies4 ,afejegi%i la conmov$ora hi/ria d'un ,p>dal que acompany son amo 7un soldat vell7 quan el port>5 fusell>4 ,l'aucell se li pos sobre una de ses espatlles f9s l'in/ant en que caigu mort4 ,el ,p>dal1 s5s dupte1 com altres aucells1 sap coneix] la hora en la qual el dia avns se li (] m5j>4 ,un cop1 ,f\ri]1 trovantse de visita casa de una s5yora p>5ta seva1 de sopte se mir el rellotge y esclam ab acc5t desesp]at3 ,deu m9uts de retrs6 ,e/ic p]dut6 --,p]dut8 respongu la s5yora y b que hi ha8 --,que hi ha8444 7conte/ ,f\ri]7 qu'els meus p>dals e/n esp]antme ja fa deu m9uts y jo no s qu9es escuses podr don>lo%i p] tan imp]donable falta4 --,lo qu'es imp]donable1 digu la s5yora1 es el su/o que m' haveu donat p] uns animals com els p>dals4 ,envieulos passeig1 vo/res p>dals6444 --,no es tan fcil f]ho com dirho6 digu ,f\ri]4 ,l'altre dia vaig falt>lo%i un m9ut tan sols1 y ja vaig t5ir que aguant> sa prote/a p] ms d'una hora4 ,el ,p>dal es pot ss] l'aucell que t el niu ms gros1 proporci de sa gr&ria4 ,en ell hi podrian ni> l',esquirol y la ,g>sa4 ,el ,p>dal nudreix sos petits durant els vuit prim]s dies ab papallonets1 petites orugues y petits esc>abats4 ,durant tota la e/iuhada1 m5ja insectes b>rejats ab grans fruyts4 ,de saltirns ne fa un gran consm2 aixs es que p]a m el ,p>dal fa un b5efici deu vegades ms gros la ,agricultura ab la de/rucci dels enemi*s d'arbres y cullites1 qu'el dany que ocasiona ab sa afici al ordi y al blat t5dres2 y si s'atn que aque/a passi no t ms que dotze dies al any p]a satisf]se1 se comp5dr cl>am5t qu'els calumniadors del ,p>dal que han dit que aque/ devorava cada any una qu>t]a de gra1 han dit una tont]ia de tant volm com ells mateixos4 ,l'esp]it de frat]nitat es molt rem>cable entre els p>dals4 ,t+ueu d9s d'una gvia p>adora un ,p>dalet de qu9ze dies1 y si ho veu un altre ,p>dal1 sobre tot si es jove1 entr> s5s p5s>%i p]a don> m5j> al petit4 ,es cosa que ho fan els aucellayres p]a apod]>se dels ,p>dals1 com tamb respecte dels p9sns4 ,ab tot hi ss] molt gran la desconfiansa del ,p>dal1 es mes gran enc>a l'esp]it de frat]nitat4 ,heus aqu ara lo que'n diu ,brehm3 ,el ,p>dal es t+ut p] molts com un aucell p]judicial1 y1 no ob/ant1 el b5efici que'ns reporta es molt sup]ior al dany que'ns causa4 ,es v]itat qu'es molt aymant dels grans y dels fruyts2 ms el consm que fa dels esm5tats grans y fruyts1 repres5ta sols una "p del b5efici causat p] la desap>ici de molts y molts insectes4 ,els camps y les hortes son protegits pels esm5tats aucells y els arbres dels passeigs de les capitals hont els aucells hi sont1 se veu5 lliures de les orugues y altres insectes enemi*s4 ,t9* al ,p>dal1 don*s1 com un aucell til y digne p] consegent del major respecte4 ,diu ,e4 ,deyrolle lo segent3 ,es el ,p>dal un aucell til p]judicial8 ,es aque/a una qe/i moltes vegades tractada3 ,el ,p>dal t sos def5sors y sos adv]s>is4 ,uns y altres t55 rah1 baix el punt de vi/a en que collocan la qe/i3 p]que consid]ant la acci del ,p>dal en det]m9ats cassos1 se dona el fet de ss] en uns un ag5t p]judicial y en altres ap>eix del tot b5efactor4 ,al sembr> un camp de blat prop de vo/ra casa hi acudir la p>dalada dels encontorns3 llavors un tret d'escopeta no mat> ms que lladres4 ,ms1 durant la primav]a1 ni els fruyts son als arbres ni els grans als camps4 ,qu port> llavors sos petits el ,p>dal8 ,insectes1 sols insectes4 ,el saltir abunda y els p>dals ne f>n un gran consm4 ,y t+ueu en compte qu'el ,p>dal sols m5ja del esm5tat insecte una petita "p4 ,el ,p>dal es un bon gurmet2 m5ja sols del saltir el boss millor1 el v5tre abdm51 deixant lo dems p] insub/ancial2 aixs es que necessita un gran nombre d'aque/s insectes4 ,en aque/a temporada el ,p>dal es1 don*s1 un b5efactor indiscutible4 ,ara se dir que lo que conv sapigu] es si el b5efici de la desap>ici dels insectes es tant gran com el p]judici en fruyts y grans4 ,p]a mi el ,p>dal es acre$or no/re y de molt4 ,el ,p>dal es1 don*s1 un aucell digne de tot respecte4 ,tots els conreus li son acre$ors p] el b5efici positiu que repres5ta la de/rucci de mill]s de llurs enemi*s4 ,l'agricultor pot1 en det]m9ats cassos1 f] els possibles p]a alluny> als esm5tats aucells1 ms no mat>los2 ja que els mateixos que en aquells mom5ts pod5 f]li un petit dany1 son els que li proporcionan en moltes altres ocasins la de/rucci dels enemi*s de son conreu4 ,,viii ,la casa de camp ,si els conreus t55 els aucells qu'els def5san1 la ,casa de camp no li mancan tampo* sos def5sors3 son les ,aur5etes y la ,oliba4 ,ms veym prim]am5t qu9s son els enemi*s de la casa del ,agricultor4 ,colept]s 7#e espcies7 ,butalis c]eatella4 ,alucita dels c]eals4 ,la l>va devora el =m5t1 el sguel y l'ordi4 ,devegades causa molts danys4 ,d]me/es l>d>ius4 ,devora el ll>4 ,si?oplilus gran>ius4 ,cor* del blat4 ,devora el gra4 ,t5ebrio molitor4 ,la l>va 7cu* de la f>9a7 devora la f>9a4 ,t9ea granella4 ,cor* del gra4 ,la l>va 7grogu5ca7 devora els blats4 ,lepidpt]s 7#a espcie7 ,asopia f>9alis4 ,arna de la f>9a4 ,him5pt]s ,=migues4 ,vries espcies4 ,dpt]s 7#ad espcies7 ,calliphora vomitoria4 ,mosca de la c>n2 blau-fos*4 ,posa sos ous en els talls de c>n4 ,*rysops caecuti5s4 ,mosca d'ulls daurats4 ,mole/a als ulls del be/i>4 ,ae/rus ,ovis4 ,e/re del ,molt4 7,gris-rog5*-negre74 ,la f4 posa els ous en els nassos dels moltns4 ,la l>va viu en la "p po/]ior de les fosses nassals4 ,devegades causa la mort al animal4 ,ga/r(ilus equi4 ,la f4 posa #gjj ous entre el pelatge del cavall1 ase mula4 ,la l>va irrita la pell2 l'animal se llepa1 y aix ocasiona la entrada de la l>va al v5trell hont qu$a ag>rada1 produ9t ulc]acins4 ,arribada al t]me de sa creix5sa surt al ext]ior p] la va inte/9al4 ,ga/rophilus hoemorroidales4 ,mosca gris-negre4 ,mole/a al be/i> cavall> d'igual modo que l'ant]ior4 ,hypod]ma bovis4 ,mosca negre-gris-gro*4 ,la f4 posa sos ous en la esqu5a dels b\s1 produ9t tumors en els que hi viu la l>va4 ,hypod]ma equi4 ,mor5o-gris4 ,atorm5ta als cavalls1 b\s1 gossos y hom5s4 ,melophagus ov9us4 ,blan*-f]rug9s4 ,sobre les ovelles4 ,musca dome/ica4 ,mosca vulg>4 ,/omoxys calcitrans4 ,mosca grsa semblanta la vulg>4 ,propaga el c>buncle y altres mals4 ,la l>va 7blanca7 se troba en les dejeccins del be/i>4 ,tabanus bov9os4 ,tba* dels b\s4 ,mor5o-negrs4 ,la f4 posa de #c #djj ous en les h]bes dels prats4 ,xucla la san* dels b\s y cavalls4 ,tba* negre4 ,iguals co/ms que l'ant]ior4 ,tba* de t>dor4 ,id4 id44 ,culex pipi5s4 ,mosquit4 ,mamf]s ,rates y ratolns4 ,vries espcies4 ,les ,aur5etes ,aur5eta de camp de *em5eya y aur5eta de vila de f9e/ra4 ,les ,aur5etes d',europa sigan les no/res son la ,aur5eta de camp y la de vila de v5tre blan*4 ,en ca/ell s'anom5an ,golondr9a de *im5ea y de v5tana4 ,la prim]a t #ah c5tmetres de ll>gria y es negra p] sa esqu5a ab reflectim5s blav5*s y morats y blanca-rog5* p] son pit y v5tre4 ,aque/a espcie es la que extn ms di/ancia ses emigracins al ,africa3 ,brehm l'ha trobada als #aa graus de di/ancia del ,equador4 ,ens arriba en la t]c]a des5a de ,m>s y s'e/ableix en les cases de camp lluny de poblat1 y ens deixa en la mateixa des5a de ,setembre4 ,la segona espcie t #ad c5tmetres de ll>gria y es negra ab reflectim5s blav5*s y morats p] sa esqu5a y blanca p] son pit y v5tre4 ,ens arriba en la prim]a des5a d' ,abril proc$5ta com l'ant]ior1 del ,africa1 y se n'hi entorna en la prim]a d',octubre4 ,viu en les ,cases de ,camp prop]es les poblacins2 en les cases d'aque/es1 y en els turons ms m5ys espadats2 en qual cas fan son niu en societat4 ,quan el ,p9s1 l'entussia/a cantor1 y l',e/ornell1 l'aixurit turi/a1 hiv]nadors de no/re pais1 han m>xat ja sa resid5cia e/ival1 el c5tre d',europa1 p5dre possessi de sos arbres de primav]a i/iu s5s temor les gelades t>danes1 avns que les neus dels cims de les montanyes s'hag9 fos del tot y els arbres s'hag9 ve/it1 y la ,m]la1 el con/ant ami* de no/res hortes1 de no/res prades baixes y de no/res j>d9s1 s'ha s5tit v5ir la boca les notes dolses y alegres qu'el amor ha fet broll> en son cor1 y quan el sol ha traspassat el ,c]cle equatorial1 arriban allavors els graciosos aucells de vol delicadssim y de dolsos in/9ts1 les ,aur5etes1 com missatg]s de la primav]a2 y al ocup> llur niu del any avns1 sembla qu'ens digu93 alegreuse1 cors3 obriuse la esp]ansa3 ja es aqu el bon temps4 ,to?m sabr alguna cosa de les ,aur5etes4 ,les ,aur5etes son em95tm5t emigradores1 y sa sona de esp>gim5t es1 com havm dit1 consid]ablem5t ms gran que la de tot altre aucell1 exceptuant el ,falsiot ,magay que les guanya y l',e/ornell y la ,guatlla que les igualan1 segons ,t\ss5el4 ,qu9a p]fecci de s5tits6 qu9a noblesa d'in/9ts en l'aucell6 ,les ,aur5etes son les espcies voladores que ho son en grau em95t4 ,llurs ales son ll>gues y punxagudes2 llurs cames son curtes y primes2 el coll es tamb curt y el be* s'obre f9s ran dels ulls4 ,la ,aur5eta es un model de lleug]esa y de elegancia1 y qui s'ha fixat en son modo de vol> no pot confondrel ni comp>>lo ab cap ms4 ,la gracia1 suavitat y amplitut dels movim5ts cont9uats fan del vol de la ,aur5eta1 un dels ms elegants1 capritxosos y esbelts de tots4 ,la missi de la ,aur5eta es la p]secuci y captura del insecte alat1 y son vol podra ss] consid]at com el d'un insecte y en especial del dpt]4 ,la vi/a del aucell es f9ssima y telescpica2 ,belon diu que #ajj metres veu una mosca en l'ayre4 ,aque/ s5tit es el ms des5rotllat1 exceptuant el tacte que1 com en tots els aucells1 ho es1 pot dirse1 en grau admirable4 ,ms no el tacte directe com l'ent5m nosaltres1 s9o un tacte especial1 ms espiritual y sutil qu'el no/re4 ,l'ohido sembla no di/+irse del de la major "p dels aucells4 ,la elegancia y lleug]esa de sos movim5ts y la f9ura de sos s5tits van acompanyades d'una di/9ci y noblesa d'in/9ts que en po*s altres aucells se troba4 ,la c>act]/ica de la ,aur5eta es la docilitat4 ,cap altre aucell s'entrega al home ab ms despr5dim5t2 cap altre v viure sa mateixa casa ab m5ys recel y ab ms bona voluntat4 ,aque/a sumissi al home1 qualitat em95tm5t fem59a1 no es ms que la resultant d'un aple* de qualitats morals1 dignes y h]moses1 demo/rades p] la obs]vaci1 evid5tes1 may dubtoses4 ,la ,aur5eta1 presc9d9t dels mrits contrets com s]vidora dels int]essos del home1 es1 p] la excel5cia de sos in/9ts1 digne del ms gran respecte1 de la consid]aci ms enlayrada y de la e/imaci ms m]escuda4 ,t\ss5el l'ha pres5tada com un model d'esposos1 y diu que la fidelitat conjugal se troba ms g5]alisada en elles que en la espcie humana4 ,molt r>am5t se contrau5 entre les ,aur5etes segones npcies3 moltes vegades la mort d'un dels esposos prec$eix de po* la mort del altre4 ,es en la famlia1 frmula sup]ior de la vida1 que les ,aur5etes pod5 ss] preses com model2 es comp>at ab elles que una gran "p dels hom5s ha de decl>>se inf]ior1 p] la puresa y solidesa de la ms alta in/ituci4 ,l'amor mat]nal arriba en l'aucell de que p>lem1 al grau ms enlayrat4 ,heus aqu lo que'n diu ,e4 ,m5ault3 ,l'esp]it de mat]nitat se revela en la ,aur5eta com en les dones1 desde sa prim]a edat4 ,qu no ha admirat aque/s graciosos capets obr9t ses boquetes la vora del niu p]a rebre l'insecte que sa m>e els hi porta cada m9ut t59t molt cuydado en f] una rep>tici ju/a p]a que no hi hagi gelosia entre la g]manor8 ,bo]haave assegura que un dia vej una ,aur5eta atravess> les flames p]a port> el m5j> sos petits4 ,la ,aur5eta ha donat proves de gratitut al home3 heus aqu un cas que ho demo/ra y qu'el naturali/a ,dions de ,mont=t ref]ix com succeit en sa casa3 ,una p>ella d'aur5etes f]5 niu en una p>et prop]a una escala4 ,un dia al puj>la ,mont=t1 la ,aur5eta femella1 en el mom5t de sortir de son niu1 f\ agafada p] un gat4 ,a les am5asses del naturali/a1 el gat deix an> al aucell1 el qual va ss] colocat p] son salvador en el niu ab sos petits4 ,desd'aquell dia1 cada vegada que ,mont=t pujava la escala1 la ,aur5eta se li posava sobre una de ses espatlles1 deixantse ac>ici>4 ,aque/a prova d'afecte la ext5gu tots els individuus de la famlia4 ,durant quatre anys1 la p>ella d',aur5etes v+u la casa2 desprs la mort el cassador la degu atur>1 ja que ,mont=t no la va veure ms4 ,heus aqu ara un cas que prova l'esp]it de frat]nitat y la intelig5cia del bon aucell4 ,t\ss5el assegura en sa obra _/,le ,monde des ,oiseaux1 t4 ,,ii1 que ,isidor ,ge(froy1 ,sa9t ,hilaire1 ,r\ll91 ,dupuy y ,dupon de ,nem\rs vej]5 en un passeig de ,p>is que unes quantes ,aur5etes v>5 treure de la cama d'una altra un lligm v]mell que alg li degu pos> com s5yal1 y1 una vegada conseguit1 vr5 celebr>ho ab gran cont5t y cridria4 ,al arrib> la ,aur5eta la ,casa de ,camp1 lo prim] que fa es inspeccion> son niu del any avns4 ,si ha sigut de/ruit malms1 ne f> un altre en el mateix llo*4 ,ms si el dany suf]t es de poca importancia1 el re/aur>4 ,aque/ niu e/> p5jat en l'alt d'una p>et sota la cornisa1 com el de la ,aur5eta de v5tre blan*1 sota el porxo y f9s en l'int]ior mateix de la casa del ,agricultor1 com el de la ,aur5eta de ,camp4 ,el con/ruir de fan* b>rejat ab palles p]a d>li ms solidesa4 ,les p>ets en sa "p mitja no t9drn ms que de #a #b c5ts4 y de #e #f en son punt d'apoyo ab la p>et4 ,l'int]ior e/> ompl]t ab palles f9es1 en les que hi pos> sos ous4 ,a l'arribada del aucell1 el dpt] com5sa veures al entorn de la casa del ,agricultor4 ,la ,aur5eta ha com5sat sa p]secuci4 ,desde punta de dia f9s que's pon el sol1 ab algns descansos1 son travall repres5ta la de/rucci d'un gran nombre d'enemi*s4 ,flor5t ,prvo/1 el di/+it prep>ador del ,museu d',hi/ria ,natural de ,p>s 7qu9s int]essants travalls sobre la alim5taci dels aucells de ,fransa tanta llum han donat sobre la missi qu'en la ,agricultura t55 els esm5tats animals7 ha dit que una ,aur5eta1 al acab> sa jornada1 t en son v5trell de #bjj #bej insectes voladors1 y qu'es provable que aque/ nombre se r5ovi algunes vegades cada dia4 ,afejegi%i el sobrepuig que durant el temps de la cria repres5ta la alim5taci dels petits1 y comptant qu'el travall del aucell se realisa durant sis mesos1 se podr calcul> el nombre d'insectes que la ,aur5eta fa desap>ix] y ensemps el b5efici que reporta les provisins1 cullita1 be/i>1 horta y dems riquesa aplegada en la casa del ,agricultor4 ,ms no p>an aqu els s]veys del bon aucell3 ,t\ss5el assegura p] hav]ho obs]vat1 que la ,aur5eta es el vigilant que dona l'al]ta les aus de corral y als aucells dels encontorns1 quant l',esp>v] el ,falc s'aco/an4 ,unes y altres deu5 moltes vegades la vida al frat]nal avis de la ,aur5eta4 ,ms no s'acont5ta ab aix1 s9 que refiada de son vol so/+ut y capritxs1 s'en v1 junt ab ses companyes1 al encontre del aucell de ramp9ya1 mole/antlo ab sos xisclets y evolucins que l'aucell de ramp9ya no pot seguir1 m>ejantlo y f5tlo =a de p]a all4 ,ms444 la e/iuhada toca son t]me y la ,aur5eta se prep>a p]a deix> la ,casa de ,camp4 ,cumpl sa missi3 l'insecte alat ja no's veu voley> pels encontorns de la casa y els fruyts de la horta acaban d'ss] cullits4 ,un mat1 ja les ,aur5etes no s'han vi/3 han m>xat env]s llur resid5cia hiv]nal1 p]a torn> s5s falta quant torni la primav]a1 si es que la mort l'aucell de ramp9ya no les hagi sorpreses el cassador no les hi hagi deturat el pas4 ,p]que la ,aur5eta1 ab tot y sos ine/imables s]veys1 malgrat la e/imaci el respecte del poble y la protecci de la lley1 no pot enc>a veure assegurada sa vida contra la b>bria humana4 ,v]gonya p]a els traydors cassadors que la deturan en la poca de ses emigracins de sos retorns6 ,v]gonya p]a els pobles que ho cons5tan6 ,la ,oliba ,els mod]ns naturali/es divideix5 l'ordre dels aucells de ramp9ya en quatre tribus3 la dels ,corbs1 la dels ,mussols1 la dels ,voltors y la de les ,aligues4 ,la prim]a comprn als aucells enc>regats de la de/rucci de grans insectes no voladors1 molus*s1 petits rosegadors1 y de f] desap>ix] els petits animals morts1 en b5efici de la salubritat pblica2 la segona comprn als aucells enc>regats de f] la gu]ra als rosegadors1 t]ribles enemi*s nocturns de tots els conreus2 la t]c]a1 la =man els aucells qu9a missi es la elim9aci de grans animals morts1 travallant p] la puresa del ayre y p] consegent de la salut pblica2 f9alm5t1 la qu>ta1 la composan els aucells que t55 son crre* la elim9aci d'altres aucells1 p]a que son nombre no aum5ti excessivam5t4 ,els ms importants p]a la ,agricultura son els aucells de la segona tribu1 els ,mussols1 y d5tre ells1 els ,mussols propiam5t dits y la ,oliba4 ,veg]em1 al tract> dels ,c]eals1 al ,gam>s que no es ms que una de les espcies dels ,mussols1 la ms coneguda y abundanta1 p] trob>se tot l'any entre nosaltres4 ,indic>em allavors que la ,oliba era tamb un aucell til als ,c]eals1 ms que devia ss] pres5tada al p>l> de la ,casa de ,camp4 ,la ,oliba ,la ,oliba es coneguda p] totes les p>ts de mon4 ,malgrat sos indiscutibles b5eficis en favor dels int]essos del home1 es un dels aucells ms p]seguits y aborr]s4 ,la causa pr9cipal d'aque/a antipatia del home env]s d'aque/ til aucell1 es la preocupaci de que ell es el missatg] de la mort1 quan ju/am5t al de/ruir els rosegadors y els insectes1 no fa ms que salv> de la de/rucci molts y molts elem5ts de vida4 ,com que la ,oliba viu molt aprop de la casa 7devegades sota sa teulada d9tre de la soca d'un vell arbre prop] y es allavors que les ombres de la nit arriban quan l'animal com5sa son jornal prec$it de sos ahuquets veus que no son ni ms ni m5ys que son cant d'alegra p] hav] arribat la hora de sos pats71 no es e/rany que la fantasia popul> hagi pogut veure arrelada d9tre d'ella1 la creh5cia de quelcm mi/]is en la vida de la ,oliba4 ,ms avuy no hi ha motiu p]a seguir cons]vant aque/a creh5cia1 y desprs de les esp]i5cies sobre el travall del aucell1 ha d'ss] aque/ consid]at com un dels ms importants s]vidors de la ,agricultura y digne1 p] consegent1 del ms gran respecte y e/imaci4 ,la ,oliba t #cf c5tmetres de ll>gria4 ,es de color blan* y gris1 qu9 to es ms m5ys v>iat4 ,segns ,brehm1 aque/s colors y f9ura de plomatge s'ac5tuan ms en les ,olibes del ,sur de la ,europa4 ,la ,oliba es pot ss] l'aucell de ramp9ya nocturn que t mes ll>gues y punxagudes les ales1 y aix explica son vol rpit y so/+ut1 que tant li facilita la cassa dels insectes voladors4 ,quan la nit v1 l'aucell1 que durant el da ha e/at amagat en son domicili havitual d9tre el qual la llum del da no hi p5etra1 va c]c> son alim5t3 els insectes voladors1 els esc>abats y les orugues1 els ratolns y petites rates4 ,aque/s d>r]s1 que son pot ss] els ms t]ribles enemi*s dels conreus1 son els pref]its p] l'aucell3 es quan no'ls troba1 que arreplega lo dems4 ,en molts punts d',alemanya1 conv5suts els agricultors de lo que dihm1 han donat acullim5t en les mateixes cases de camp als esm5tats aucells4 ,al efecte han ob]t entrada sota de la teulada y en la fa*ada de llurs esm5tades cases1 donant pas una espcie de corr$or d'uns #dj c5tmetres d'alsria p] uns #bj c5tmetres d'amplria1 =mant ngul recte y acabant en una cavitat un xi* ms espayosa4 ,bailly diu que la veu de la ,oliba se composa tan aviat de sons =ts com els produits p] una p]sona borratxa que dorm ab la boca ob]ta y que pod5 traduirse p] xei1 xei1 xei1 y que l'aucell repeteix durant una hora dalt de la teulada de la casa hont viu en les hortes1 arbrats1 j>dns y torr5t]es1 be tamb de crits =ts1 precipitats1 d9s del bos* sobre els camps4 ,aque/s crits pod5 traduirse p] els mots grei1 grei1 grei4 ,la ,oliba es un actiu volador que s'apropa al home1 passantli molt arran de son cap s5s temor4 ,a les nits de lluna1 vola totes les hores de la mateixa y baixa t]ra de tant en tant1 p]a repos> apod]>se del rosegador insecte4 ,en les nits de fosca1 sols pot cass> durant el cap-vespre y la mat9ada4 ,se diu que la ,oliba fa grans danys en els colom>s2 ms aix es molt difcil creureho1 al veure la indif]5cia ab la que els colms veu5 que sels hi aco/a l'aucell4 ,naumann assegura que un p>ell d'libes se v+u]5 e/ablir d9tre un colom>4 ,al arrib> la nit sortan les libes p] f] sa cassa4 ,de dia se poda veure les aus de ramp9ya dorm9t m5tres els colms anavan y v5an4 ,aque/ fet prova de sobres que la ,oliba no fa cap dany als colms4 ,la ,oliba porta son domicili totes les preses que li es dable trob>4 ,aque/es provisins li son tils p]a les nits de fosca de mal temps1 en les que l'aucell no pot cass>4 ,naumann p>la d'una ,oliba captiva1 la que se li davan #ae rates cada nit4 ,diu ,l5z3 ,en tots indrets deuria procur>se atraur]s' les libes4 ,en la meva casa1 y en ses quatre fatxades1 he practicat una ob]tura que dona pas als esm5tats aucells1 els que troban al int]ior de la casa1 llo* propsit modo d'uns caixns1 en els que hi viu54 ,els t]rassns de ,hol/e9 7,prusia71 diu el ,doctor ,w4 ,claudius1 se gu>dan molt b d'inquiet> les libes que viu5 sota les teulades de llurs cases1 consegu9t aixs veures lliures dels ata*s dels rosegadors4 ,el ,b4 ,d',hamonville diu que en ses cases de camp hi t con/ruits e/atges p]a les libes que en elles hi viu5 desde molts anys1 consegu9t qu'els conreus prop]s se veg9 salvo dels ata*s dels rosegadors1 enc>a que hi hag9 en la encontrada =tes invasins dels mateixos4 ,el dit naturali/a afegeix que la ,oliba es1 p] ell1 un dels aucells ms tils la ,agricultura y digne del ms gran respecte4 ,fi