,els aucells ms tils  la agricultura de 
,catalunya    ,emili ,tarr    #aijb     
,aquest text ha estat digitalitzat i    
processat per l',institut d',estudis    
,catalans1 com a part del projecte      
,corpus ,textual ,informatitzat   de la 
,llengua ,catalana4     ,prlech    ,de  
quaranta anys ens1 la ,agricultura de   
nostra terra1 com aixs tamb  la de les  
altres regins d',espanya y la d'algns   
passos d',europa1 se  veu agobiada pel  
excessiu y creixent nombre d'insectes   
devoradors dels  vegetals y llurs       
productes4 ,aix succeeix desde que se   
nota una gran  escassedat d'aucells4    
,el fet de la desaparici dels aucells ab
 la vida prspera dels insectes  enemichs
 de les plantes1 va portar al estudi    
dels primers1 que anava  realisantse al 
comps de les altres branques de la      
,zoologa1 una empenta  forta1 y els     
estudis se feren minuciosos en          
investigacions  multiplicades1 totes    
encaminades  esbrinar y posar en        
evidencia la  relaci qu' els aucells    

tenen ab la ,agricultura4    ,altum1    
,audubon1 ,h4 de la ,blanchre1 ,brehm1  
,b4 ,d',hamonville1 ,florent  ,prvost1  
,jerbe1 ,hintz1 ,lenz1 ,naumann1        
,lescuyer1 ,toussenel1 ,spallanzani1    
,wilson y altres s'han dedicat ab       
veritable entussiasme al estudi dels    
aucells2 la major part1 al de llurs     
costms y alimentaci4 ,avuy es  evident  
que l'aucell es pera la ,agricultura de 
tota necessitat y que la  falta dels    
mateixos ha perms l'aument dels insectes
 destruhidors dels  vegetals2 y que per 
consegent la falta d'aucells es la causa
 de que  les cullites resultin delmades 
de que no arribin  terme4    ,no totes  
les espcies son de la mateixa           
importancia pera la ,agricultura2  no   
totes dispensan llurs beneficis d'una   
manera completament  desinteressada2 ms 
cap arriba  exigir una recompensa que no
 se la  tingui ben merescuda2 cap d'ells
 fa al home ms dany qu'el benefici  que 
li reporta4 ,molts d'ells travallan sens
 demanarli al agricultor cap  sacrifici2

 molts d'altres1 tan sols un infim tant 
per cent1 sempre  cinquanta vegades     
inferior al que exigirian els enemichs  
dels conreus  que l'aucell destrueix4   
,nostre obgecte es avuy presentar als   
agricultors1 els ms importants          
servidors seus1 es dir els aucells ms   
tils  la ,agricultura de nostra  terra4 
,ms avns1 dihm quelcm sobre els aucells 
en general4    ,els aucells se          
divideixen en #h ordres3 ,aucells       
nadadors 7,oca72 ,aucells  xancuts      
7,cigonya72 ,aucells corredors          
7,perdiu72 ,aucells caminadors          
7,colom72 ,aucells de branca            
7,rossinyol72 ,aucells enrinxadors      
7,picot72  ,aucells de rampinya         
7,aliga72 ,aucells de peu prehensor     
7,lloro74    ,els aucells nadadors tenen
 sobre la ,agricultura poca influencia4 
,son  eliminadors del peix que  b neda  
la superficie  se troba sobre les       
roques  platjes deixat per les marors4  
,es pera la salubritat en  general1     
qu'els aucells nadadors travallan1      

eliminant organismes en  descomposici   
que alterarian la puresa del aire4      
,els aucells xancuts tenen igualment    
importancia pera la salubritat de la    
atmsfera1 ab la eliminaci dels focos de 
descomposici dels detritus  vegetals y  
animals que se troban en les rieres1    
gorchs y terres  enllotades2 no         
limitantse  la eliminaci dels cossos    
morts1 de reptils1  batracis 7granotes1 
etc471 sino qu'els devoran tamb ab vida1
 evitant  l'excs en la multiplicaci     
d'aquets4    ,els aucells corredors1    
operan en els terrers  planures ermes   
en les  prades1 cercant escarabats1     
llagostes1 orugues1 cargols1 cargoles y 
llimachs1 adems de llevors vegetals4    
,els aucells caminadors1 travallan sobre
 la prada y el bosch1  alimentantse de  
llevors y de fruyts silvestres4    ,els 
aucells de branca viuen en el bosch1 la 
prada1 els camps de cereals1  les       
vinyes1 les hortes1 y en els olivers1   
garrofers1 ametllers y cases  de camp2  
arreu hi troban la vida y serveixen els 

interessos del  agricultor1 ab la       
destrucci dels escarabats1 llagostes1   
papallones1  orugues1 cuques1 mosques1  
mosquits1 pugns y altres insectes1 y    
cargols1  cargoles y llimachs4 ,son1    
junt ab els aucells del segent ordre    
dels  enrinxadors1 els imprescindibles  
obrers dels conreus1 quina falta es una 
de les causes de la aflictiva situaci de
 la producci agrcola en  nostra terra y 
en ,europa en general4    ,els          
,enrinxadors  aucells que pujan y baixan
 per les soques y branques1  agarrats ab
 llurs peus1 proveits d'ungles robustes 
y encorvades y dits  plans llarchs y    
robustos tamb1 son els indiscutibles    
defensors del  arbre secular1 dintre el 
que hi viuen y moren1 del que no se     
separan  may1 lliurantlo dels insectes  
que devoran  destrueixen son tronch  son
  fullm4 ,son com hem dit1 ab els del   
ordre anterior1 aucells  imprescindibles
 pera la regularitat y seguretat de les 
cullites4    ,els aucells de rampinya   
tenen influencia3 una part d'ells sobre 

els  aucells en general1 limitant llur  
nombre2 l'altra part son eliminadors    
dels cossos morts1 travallant pera la   
salubritat pblica1 y la restant  part1  
cassa de nits l'enemich terrible dels   
conreus 7el ,rosegador47    ,el darrer  
ordre  dels prehensors1 el forman       
aucells habitants del ,asia1  ,africa1  
,amriques y ,occeania4 ,llur missi es la
 eliminaci del excessiu  nombre de      
llevors y fruyts1 quin desenrotllo cap b
 faria als vegetals  grossos4    ,de les
 #aj4jjj espcies d'aucells que en nmero 
rod existeixen1 n'hi  ha  ,europa unes  
#ejj y d'elles son conegudes  ,catalunya
 #chf  classificades com segueix3    #gi
 nadadores2 #ef xancudes2 #bc           
corredores2 #d caminadores2 #afe de     
branca2  #ab enrinchadores2 #dg de      
rampinya4     ,i ,el bosch    ,els      
boscos en un territori1 son els         
moderadors de la temperatura1 del  mpetu
 de les corrents pluvials1 del estat    
higromtrich del ayre3 agents  poderosos1
 donchs1 d'equilibri que tan necessita  

la ,agricultura4 ,prou  s'es fet evident
 el paper que en la armonia de la       
naturalesa  desempenyan els boscos1     
desde que la destrucci de grans         
extensins dels  mateixos1 ha sigut      
seguida  molts ,reyalmes d',europa      
--,espanya un  d'ells-- per la abundor  
de aygats1 pedregades1 aixuts           
persistents   cambis de temperatura1 ara
 molt baixa1 ara molt alta4    ,si els  
boscos han viscut y prosperat1 y viuen  
encara y prosperan sens la  intervenci  
del home --certes regions de les        
,amriques1 ,occeania y  ,africa en son  
testimoni--1 no ho poden fer sense      
certes espcies  d'aucells encarregades  
de defensarlos de la acci dels insectes 
vegetalbors4    ,els arbres sotmesos  la
 acci dels insectes esmentats1 veuen    
limitat  son desenrotllo en nombre y en 
grandria1 resultantne un efecte         
convenient pera llur vida sana y        
prspera4 ,ms1 se comprn que si la       
benefactora acci dels mateixos1 no hagus
 sigut contrarrestada per la  dels      

aucells insectvors1 creixent aquells    
excessivament1 al poch  acabarian ab la 
vida dels arbres4    ,els insectes      
enemichs de nostres boscos son          
nombrosissims3 ms de un  centenar       
d'espcies4 ,heus aqu d'entre elles1 les 
#ef ms dignes de  tenirse en compte4    
,colepters 7#cd espcies7 ,agelastica    
alni4 ,devora el fullatge dels verns4   
,agrilus viridis4 ,ataca el tronch de la
 alzina y del faigs4    ,antaxia morio4 
,devora la soca dels pins malalts i     
romputs4    ,antaxia manca4 ,devora la  
soca del olm4    ,astynomus aedilis4    
,devora les soques dels pins y altres   
arbres4    ,attelabus curculionides4    
,devora el fullatge dels verns4         
,balaninus glandium4 ,corch dels aglns4 
,bostrichus chalcographus4 ,devora la   
soca dels pins y altres arbres4         
,bostrichus typographus4 ,id4 id44      
,cantharis vesicatoria4 ,devora el      
fullatge de les freixes4    ,cerambyx   
heros4 ,la larva devora les velles      
alzines4    ,es l'enemich que dona el   

cop de grcia als arbres malalts4        
,chrysobothris solieri4 ,devora les     
soques dels pins4    ,chrysobothris     
affinis4 ,la larva ataca el tronch de   
les alzines4    ,coraebus bifasciatus4  
,devora branques alzina4    ,dorcus     
parallelipipedus4 ,ataca les parts ms   
toves del tronch y arrels  de varis     
arbres4    ,galeruca calmariensis4 ,la  
larva devora el fullatge del olm4       
,hylantes ater4 ,devora arbres rehinosos
 y vivers4    ,hylobius abietis4 ,sobre 
els pins4    ,hylurgus piniperda4       
,devora els tronchs dels pins           
malaltissos4    ,hylurgus minor4 ,id4   
id44    ,lamiatextor4 ,devora branques  
dels sauchs4    ,lina populi4 ,devora   
brots de les albes4    ,lina tremuloe4  
,devora fullatge d4 d44    ,lucanus     
cervus4 ,ataca les soques de varis      
arbres4    ,melanophila tarda4 ,se troba
 damunt els pins malalts i morts4       
,orchestes fagi4 ,devora el fullatge    
dels faigs4    ,orchestes alni4 ,devora 
el fullatge dels verns4    ,pissodes    

natatus4 ,devora les soques dels pins4  
,pighoera bucephala4 ,devora les soques 
dels oms1 alzines1 faigs1 slzers  y     
altres arbres4    ,rhagium indagator4   
,devora el tronch de varis arbres4      
,saperda carcharias4 ,devora el tronch  
dels pollancres1 polls1 albes y  altres 
arbres4    ,saperda populnea4 ,devora   
id4 id44    ,scolitus destructor4       
,destrueix els tronchs dels olms4       
,spondylis buprestoides4 ,devora pins y 
abets4    ,himenpters 7#f espcies7      
,cimbex betulae4 ,devora fullatges del  
bedoll4    ,lophyrus pini4 ,larva devora
 el fullatge dels pins4    ,lyda        
compestris4 ,larva id4 id44    ,lyda    
pratensis4 ,id4 id4    ,sirex juvencus4 
,larva devora el tronch dels pins4      
,sirex gigas4 ,id4 ataca el tronch dels 
pins1 abets y faigs4    ,lepidpters 7#af
 espcies7 ,bombyx neustria4 ,la larva   
7,cuca peluda7 devora  varis arbres4    
,cnethocampa processiona4 ,la larva     
7,cuca peluda7 devora el fullatge de    
les alzines4    ,cossus ligniperda4     

7,taladre74 ,devora sauchs1 alzines y   
altres arbres4    ,daschyra pudibonda4  
,devora el fullatge d'alzines y         
nogueres4    ,fidonia pinaria4 ,la larva
 devora els brots dels abets4           
,hybernia defoliaria4 ,la larva devora  
fullatge roures tells y altres  arbres4 
,liparis chysorrhaea4 ,la larva devora  
el fullatge de varis arbres4    ,liparis
 dispar4 ,la larva devora les fulles    
d'alzines1 sauchs y altres  arbres4     
,sphinx pinastri4 7,papallona monja74   
,la larva devora el fullatge dels  pins4
    ,liparis monacha4 ,la larva devora  
fullatge dels pins4    ,lasiocampa pini4
 ,la larva devora els brots dels pins4  
,larentia hastata4 ,la larva devora la  
soca dels sauchs4    ,smerintus tiliae4 
,la larva devora el fullatge de la      
alzina1 tells y  altres arbres4         
,tortrix viridana4 ,la larva devora     
borrns de varis arbres4    ,trachea     
piniperda4 ,la larva devora brots dels  
pins y abets4    ,trochilium apiforme4  
,la larva devora la soca del slzer1     

bedoll y altres  arbres4    ,total #ef  
espcies4    ,els aucells que travallan  
en els boscos de ,catalunya pera limitar
 el  nombre d'insectes enemichs1 son    
molts1 sobre tot en la primavera        
istiu4 ,ms els que d'una manera         
constant1 com si diguessim3 els         
constants conservadors de nostres       
boscos1 son els segents3    ,el ,picot  
pigot vert4 ,el ,picot abigarrat gran4  
,el ,picot abigarrat  mitj4 ,el ,picot  
abigarrat petit4 ,el ,picot negre4 ,el  
,picot cendrs4 ,el  ,pica soques blau4  
,el ,raspinell4 ,el ,formiguer4 ,el     
,cucut4     ,els ,picots    7,el ,picot 
vert2 el ,picot abigarrat gran2 el      
,picot abigarrat mitj2 el  ,picot       
abigarrat petit2 el ,picot negre1 y el  
,picot cendrs47    ,els insectes        
xilfachs --sortits dels ous posats en   
les anfractuositats  del tronch per la  
papallona1 escarabat1 etc41 y no        
destruits per cap  aucell  altre agent--
 penetran al interior1 obrintse pas ells
  mateixos4 ,una vegada dintre          

prossegueixen sa obra destruhidora1     
creixent   costa del arbre4 ,quin animal
  agent podria anarlo  cercar y lliurar 
al dit arbre8 ,solsament els ,picots1   
als qui aquesta missi ha sigut          
encarregada4    ,els ,picots --y entenm 
per tals  totes les espcies que         
constitueixen  la primera divisi dels   
,enrinxadors1  sigui dels aucells quin  
modo de  marchar es el pujar pels       
tronchs describint una espiral  benefici
 de la  disposici de llurs cames y peus1
 ajudats ab sa qua-- tenen aparellats   
els quatre dits2 es dir3 dos dirigits en
 avant y els altres dos  endarrera2 estn
 proveits de llnges primes1 llargues1   
flexibles y  cubertes de saliva         
engafitosa2 llurs bechs estn destinats  
servir  d'instrument pera foradar els   
tronchs cercant el insecte1  manera de  
picots1 lo qu'els hi ha valgut aquest   
nom4 ,son ms de #bjj les espcies        
--distribuhides en varis gneros que     
forman la divisi  sub-ordre--           
espargides per tot el mon4 ,a ,europa ne

 tenm #h espcies1 segons ,,mm4  ,prvost 
et ,lemaire4 ,a ,catalunya ni ha sis3   
quatre conegudes1 les dos  restants molt
 rares4 ,les quatre primeres son3 el    
,picot vert1 el  abigarrat gran1 el mitj
 y el petit4 ,les altres dos1 el ,picot 
negre y el  cendrs4    ,a ,fransa1      
,alemanya1 ,inglaterra y ,estats ,units1
 grcies als escrits de  llurs           
ornitlechs1 tots  al menys la major part
 dels propietaris de  boscos concedeixen
 als esmentats aucells llur respecte y  
consideraci4 ,a  ,espanya hont          
desgraciadament la ornitologia es en    
prou feynes coneguda1  no se coneix     
tampoch la utilitat que pera els boscos 
tenen els esmentats  aucells4 ,se diu   
qu'els ,picots foradan els pins y els   
roures pera feri  niu2 ms no s'afegeix  
que foradin els arbres que se troban    
atacats del  insecte y no els que se    
troban en bon estat3 de modo qu'el pobre
 aucell  es considerat com un enemich   
destruhidor dels arbres4 ,encara no s'ha
  aixecat en nostre pas una veu que     

sorts  la defensa del pobre animal      
quins beneficis son desconeguts4 ,sols  
d'una manera tmida en alguna  petita    
obra publicada recentment se diu qu'el  
,picot1 si no porta  beneficis1 tampoch 
v  causar perjudicis1 ja que la         
quantitat gran  d'insectes que destrueix
 compensa el mal que al arbre poden     
causar les  obertures qu'en ell est     
obligat  fer pera apoderarse del        
insecte4 ,y  no obstant1 la historia del
 ,picot es honrossima y l'arboricultor  
ha de  conixerla4    ,el ,creador1 que  
ha donat vida als insectes xilfachs pera
 que causessin  la rpida descomposici   
dels arbres molt vells  morts1 pera fer 
lloch  als joves y robustos1 ha creat   
tamb als ,picots1 llurs mortals         
enemichs1  dotantlos de medis apropiats 
pera que tinguessin  ratlla als dits    
insectes1 no permetent que creixessin en
 nombre de tal modo1 que  poguessin sser
 causa de la runa dels arbres sans y    
robustos4    ,els ,picots donchs1 venen 
constituir una poderosa mquina de       

travall  exploradora de les cavitats del
 arbre malalts1 y un netejador dels     
insectes qu'els devoran4 ,venen  sser   
com el ,cirurgi que obra ab son  bistur 
una part del cos1 y ab la sonda extrau  
la matria4 ,el ,picot t  un poders      
instrument de perforaci3 es son bech    
robust1 llarch1 de  forma cnica1 ab     
punta arrodonida y ab aresta en sa part 
superior2  convexe en la inferior1      
quadrat en sa basa4 ,aquest bech1  la   
manera de  l'eyna anomenada picot1 est  
unit  un cap constituit per una ossada  
groxuda y resistenta1 formant aixs el   
tot una poderosa eyna de  perforaci4 ,la
 sonda1 la forma una llngua prima1      
flexible1 molt  resistenta1 provehida en
 la seva punta de dos  tres dentetes    
ungles  dirigides cap endarrera y       
cuberta de saliva engafitosa4 ,aquesta  
llngua  es molt ms llarga que la        
longitut del bech y cap4 ,pera que ho   
pogus  sser1 el ,creador proveh la basa 
del crani y una porci de sa part        
posterior1 d'una cavitat  galeria1 pera 

que en estat de reps pogus  la dita     
llngua encabirshi4    ,l'animal s'apoya 
en uns peus formats per quatre dits     
robustos1 llarchs  y plans1 proveits    
d'ungles arquejades y dures1 prpies pera
 arraparse  en les escorxes dels arbres2
 y al travallar1 son punt d'apoyo se veu
  molt reforsat ab l'ajuda de sa qua1   
resistenta y elstica en alt grau4  ,la  
forsa y la vivor del aucell son grans2 y
 el travall de perforaci1  fins en els  
ms durs tronchs1 se porta  cap ab       
rapidesa4 ,quan la  obertura es feta1   
l'aucell1 treyent sa llngua llarga y    
filigarsada1  resistenta y flexible com 
si fos d'acer1 la enfonza dintre la     
cavitat  plena d'insectes y la retira   
omplerta1 empassntsels desseguida4      
,se dir per algns pot ser3 el ,picot per
 anar  cercar l'insecte t que  obrir la 
soca1 y si b el lliura del mateix1 dona 
lloch  la entrada de  la influencia     
atmosfrica4 ,veritat es que el fer una  
obertura no es b  pera l'arbre2 ms si se
 atn que fentla se li treu al mateix la 

causa  de nous desgastes y la de sa runa
 ms  menys propera1 y que per les       
mateixes obertures --per altra part no  
de ms fondria que les fetes  pels       
insectes--1 pot l'aucell vigilar la     
presncia dels mateixos y  ferlos        
desaparixer3 se pot veure que essent un 
mal en s1 v  sser un  b pel benefici que
 reporta4    ,podria pensarse qu'el     
,picot pot atacar  un tronch mancat     
d'insectes2  ms desprs de que el bon    
sentit diu que l'instint no enganya al  
animal1 qu'el tacte esquisit de son bech
 al picotejar el tronch li fa  conixer  
si hi han  no insectes al interior1     
desprs d'aix dihm1 la  experiencia      
demostra que l'aucell no s'enganya may2 
que no forada cap  part del tronch1 que 
interiorment no tingui senyals d'atach  
de part del  insecte4 ,pregunteho als   
asserradors del bosch4 ,el naturalista  
catal  senyor ,vayreda ha rebut         
contestaci afirmativa de tots quants    
asserradors ha interrogat4 ,mr4         
,trouessard diu3 ,els trossos de tronch 

que  terra se veuen procedents de les   
obertures fetes per el ,picot  portan   
evidentes senyals del insecte4 ,pot     
dirse tamb que l'aucell1  vivint al     
l'interior del arbre1 necessita un lloch
 relativament gran1 y  que per lo mateix
 pera ferse el lloch  niu ha de castigar
 molt  l'arbre4 ,tinguis en compte que  
l'aucell no t la mania de cambiar de    
casa2 7no perque sigui com l'aureneta   
que el mateix niu li serveix tota  la   
vida3 el ,picot se permet el luxo de    
mudar de casa cada any47 ,no  obstant1  
al venir el temps de sos amors1 ell sap 
l'arbre que sihent ms  vuyt1 li donar   
menys travall pera acomodarshi2  ell    
s'adressa y acaba  de arrodonir la seva 
habitaci4 ,de modo1 donchs1 que may fa  
el niu en  arbre que no estigui ja      
corcat4 ,ho asseguran les observacins de
 tots  els ornitlechs y os ho poden dir 
els mateixos travalladors del bosch2 y  
se compendr facilment que l'aucell que  
tan necessitat est de son  temps pera   
poguer viure1 no ha de gastarlo y ab ell

 ses forses1 pera un  travall de que pot
 dispensarse4    ,el ,picot1 donchs1 es 
qui s'encarrega de lliurar al arbre de  
sos  enemichs interiors que cap altre   
aucell ni el mateix home serian         
capassos de ferho4 ,quants y quants     
arbres atacats de ferm pel insecte      
xilfach1 haurn vist allargats llurs     
dias6 ,quin gran respecte y  consideraci
 no deurian guardarse per aquest        
conservador del arbre1  incansable1 del 
mat al vespre inspeccionant1 mirant y   
remirant per  trobar l'enemich6         
,mireulo1 diu l'esmentat ,monsieur      
,trouessard1  sortint l'aucell de son   
niu2 al ferse de dia comensa sa ronda1  
anantsen  als mateixos arbres y per el  
mateix ordre del dia avns4 ,mireulo     
pujar  desde la soca regirant totes les 
petites escletxes ahont s'amagan        
7especialment en les de la part baixa71 
els ous de certes espcies que  com el   
taladre1 al nixer1 convertintse en      
orugues1 penetran en  l'interior del    
tronch passanti els tres anys que dura  

son estat de  larva1 y adquirint fins   
#i centmetres de llargria4    ,el       
celebre ,michelet diu3 ,l',estat els hi 
deuria dar1 sin el sou1 els  honors de  
conservadors dels boscos4    ,m4 ,m4    
,prvost et ,lemaire diuen3 ,es als      
arbres plens d'insectes que els  picots 
s'adressan3 deuen considerarse donchs   
com aucells tils1 ja que  destrun els   
esmentats insectes1 ajudan  la          
conservaci dels tronchs4    ,el ,bar    
,d',hamonville1 notable ornitlech que ha
 estudiat els aucells en  la mateixa    
naturalesa1 es d'igual opini y diu1 que 
may foradan els  tronchs en bon estat   
sin els corcats1  els que no sentho en  
apariencia1 ho son en realitat4    ,diu 
,m4 ,h4 de la ,blanchre en sa obra      
_/,les ,ravageurs des ,forts que els    
,picots deuen considerarse com uns dels 
millors defensors dels boscos1  per la  
gran quantitat d'insectes destruhidors  
dels tronchs de que  s'alimentan4    ,el
 senyor ,hoceja al parlar del taladre1  
terrible per sos destrossos en  els     

pins1 alsines y altres arbres1 diu3 que 
no hi ha altre remey que  acudir als    
,picots4    ,toussenel diu que per cada 
duro que el ,picot os pren1 vos en posa 
cent   la butxaca4 ,aquesta petita      
quantitat de gasto v  sser la prima     
d'assegur4 ,de modo que el ,picot       
travalla constantment pera la           
conservaci de la riquesa forestal y que 
per lo mateix es digne del  major       
respecte y consideraci4    ,tals son els
 ,picots1 tal es llur travall4          
,propietaris de boscos de ,catalunya3   
els ,picots son vostres amchs3          
respecteulos4 ,no permeteu que se'ls    
persegueixi2 deixeulos en sa tasca      
fadigosa guanyarse la vida3 que al      
cercar llur sustent1 contribueixen   la 
conservaci de vostres riqueses4 ,res pot
 excusar la persecuci dels  esmentats   
aucells1 desprs que per modo tan evident
 se's posat en clar  que llur travall es
 benefactor pera l'arbre4 ,ells son els 
enemichs dels  insectes que travallan   
incessantment pera la runa del tronch1 y

 ab ell1  la del arbre4     ,el         
,pica-soques blau    ,el ,pica-soques   
blau 7anomenat per els naturalistes     
,sitta europea71 es  conegut tamb per   
,pich bastart y ,tpara2 en castell1 la  
,sitela1 y en  francs1 la ,sittelle4    
,pertany  la segona divisi  sub-ordre   
dels  ,enrinchadors1 es dir la          
caracterisada per tenir els quatre dits 
del peu  collocats  senassos1 tres en   
avant y un endarrera1 y pera aquesta rah
  anomenada per els naturalistes de la  
,imparidictilia 7dits  senassos74  ,el  
,pich bastart1 com tots els aucells     
d'aquesta divisi1 t la llngua  al estil 
de la dels ,picots2 el bech de forma    
cnica1 molt punxagut y  resistent4 ,es  
aucell molt viu1 robust y est sempre en 
moviment4 ,se'l  podria comparar ab     
l'esquirol1 per la vivor de moviments y 
la  flexibilitat de totes les parts de  
son cos4 ,t com ell1 una gran  havilitat
 en obrir els fruyts sechs com          
atmetlles1 nous y pinyns1 de  que se    
alimenta quan l'insecte1 son predilecte 

aliment1 li manca4 ,passa  tot l'any en 
nostres boscos4 ,al hivern s'acosta     
devegades als poblats1  y se'l veu fins 
en els jardns4 ,es que l'insecte        
escasseja y cerca en  el fruyt son      
sustent4    ,el ,pica-soques blau es un 
actiu destruhidor de tota mena          
d'insectes1  ms d'una manera especial   
dels ous del insecte fitfach 7devorador 
del  fullm7 y del mateix en estat de    
larva1 exceptuant la cuca peluda4 ,el   
,pica-soques blau com tamb els altres   
aucells d'aquesta divisi1  s'enrinxa per
 els tronchs com els ,picots1 describint
 espirals2 ms t  la ventatja sobre      
aquests darrers1 de poder baixar pel    
mateix tronch4  ,aquesta diversitat de  
facultats1 per endevant indica la missi 
importantssima del aucell4 ,es digne del
 major respecte pel benefici que        
reporta al arbre3 respecteulo donchs4   
,el ,raspinell    ,el ,raspinell es el  
,certhia familiaris dels naturalistes2  
en castell1  s'anomena el ,trepador     
comn1 y en francs1 le ,grimpereau4      

,pertany  la  mateixa divisi de que     
forma part el ,pich bastart4 ,es un     
aucell  utilissim pera els boscos2 se'l 
veu en els oliverars1 en els            
garroferars y en les hortes4 ,es aucell 
de tot l'any2 sa vivor es               
extraordinria1 y diu el ,b4 ,d4         
,hamonville qu'est tant distret en son  
travall1 que devegades un s'acosta al   
arbre en que se trova sens  qu'ell se'n 
adongui4 ,les plomes de sa qua1         
flexibles y resistentes com  les dels   
,picots1 li permeten un bon punt d'apoyo
 al enrinxarse pels  arbres4 ,no para   
may en son travall2 puja y baixa pel    
tronch y per les  branques totes1 y ab  
son bech fi y lleugerement encorvat1    
ressegueix  totes les ms petites        
esquerdes1 obertures y anfractuositats  
de la  escorxa1 pera atrapar els ous    
d'insecte de tota mena1 les petites     
orugues1 pugns y altres petits insectes4
 ,el travall d'un sol  d'aquests aucells
 es realment d'importancia1 ja que totes
 les parts  del arbre son resseguides   

per l'aucell4 ,es esclusivament         
insectvor1 y  res demana de fruyts1 ni  
sechs ni tendres4 ,respecteulo com un de
 vostres  millors amichs4     ,el       
,formiguer    ,el ,formiguer 7anomenat  
tamb ,xurla1 ,llengut1 ,dormidor y      
,aucell de la  pluja7 es el ,junx       
torquilla dels naturalistes2 en castell1
 s'anomena  el ,tuercecuello1 y en      
francs1 le ,torcol4    ,el ,formiguer es
 el gran enemich de les formigues4      
,aquestes son  destruhides dintre y fora
 del tronch y de les branques1 pel      
,formiguer  proveit d'una llngua prima1 
flexible com les dels ,picots y ms      
llarga  encara4 ,pertany al ordre dels  
aucells que se posan sobre la branca del
  arbre1 ordre anomenat modernament de  
la ,sedipdia4 ,forma part del  sub-ordre
 anomenat de la ,zigodactlia1 per tenir 
les espcies d'  aquesta divisi llurs    
quatre dits disposats dos en avant y dos
  endarrera2 adems tenen la facultat de 
moure el dit extern d'aquests  darrers1 
dirigintlo en avant3 lo que els hi      

proporciona una ventatja  ms1 en llurs  
posicins y marxes4 ,encara que no puguin
 pujar pel tronch  com ho fan els       
,enrinxadors1 poden mantenirse arrapats 
ell1 quan volant  s'hi adressan pera    
veure s'hi troban insectes en les       
obertures fetes  per els ,picots2 ells  
cooperan al travall d'aquests aucells1  
lliurant  d'insectes al tronch4 ,el     
,formiguer es donchs un aucell          
utilissim3 es un  ausiliar poders del   
esmentat ,picot1 en la destrucci dels   
insectes  xilfachs1 de les orugues qu'es
 posan sobre les branques1 dels ous de  
tota mena d'insecte y sobre tot es un   
gran destruhidor de formigues4  ,quan   
no'n troba en l'arbre1 baixa  terra y   
les destrueix dintre llurs  caus1       
valentse de sa llngua1 ms llarga encara 
com havem dit que la  dels ,picots4 ,per
 aix se l'anomena ,formiguer4 ,es digne 
donchs1 de la  ms gran estimaci1 y deu  
respectarsel4     ,el ,cucut    ,el     
,cucut --,cuculus canorus dels          
naturalistas2 en castell1 el ,cuclillo1 

y en francs1 le ,coucou-- es un aucell  
destinat  combatre la cuca  peluda2 es  
l'unich aucell de ,europa que la pot    
destruir4 ,pertany al  mateix sub-ordre 
de la ,zigodactlia de que forma part el 
,formiguer4    ,el ,cucut es un aucell  
de una talla de #ch centmetres2 de qua  
llarga1 y  cames curtes2 ses ales son   
llargues y punxagudes4 ,la forma de son 
cos y  la coloraci de son pit y ventre1 
recordan al ,esparver1 del que t el  vol
 rpit y rectilini4 ,es tal la velocitat 
del vol del ,cucut1 que al  aixecar un  
els ulls pera contemplarlo1 ja s'es     
perdut de vista1  sentintse al poch sa  
veu  un kilmetre de distancia4 ,aix     
esplica la  importancia del travall     
d'eliminaci insectal portat  cab en una 
jornada en gran nombre d'arbres de      
bosch1 inspeccionats diariament per  un 
sol ,cucut1 el qual1 per rah de sa forma
 aplanada1 pot fer la  investigaci de   
tots els indrets del ramatge4    ,el    
,cucut es com deyam1 l'nich aucell      
d',europa destinat  combatre la  cuca   

peluda4 ,cap altre s'atreveix  atacarla2
 tant sols el ,cucut1 que  ha sigut     
dotat de medis apropiats1 t la missi de 
destruirla4 ,la cuca  peluda llensa     
destila per sos pels un humor acre que  
espargintse per  l'ayre1 fa que quan son
 en gran nombre1 es molt molesta la     
respiraci  aprop de dites larves2 al    
tocarles1 cada pel causa una picada que 
irrita  la pell1 produint una inflamaci 
que repetida1 seria mortal pera         
l'individuu4 ,cap altre aucell pot      
impunement menjarse una cuca peluda3    
sols el ,cucut4 ,el ,creador proporcion 
son ventrell la defensa contra  els     
efectes de la picada1 cubrintlo         
interiorment ab un forro groixut1       
afelpat1 com aixis tamb el can de son   
coll4 ,adems t la facultat1 una  vegada 
feta la masseraci de la cuca en el such 
gstrich1 de treure   vomitar els pels de
 les dites cuques en forma de pilota4   
,el ,cucut es aucell de temporada2      
arriba  nostres climas  darrers         
d',abril  primers de ,maig quan aquella 

ha aparegut4 ,un imperis instint  el    
porta  la vida d'activitat y llivertat4 
,singular es la historia del ,cucut2 ses
 costms especials revelan la  classe de 
travall especial que est destinat       
executar4 ,convenia la  creaci de una   
espcie dedicada  la eliminaci de la cuca
 peluda1 y el  ,cucut vingu  la vida    
dotat d'els medis apropiats4 ,pera que  
en cap  moment del dia el ,cucut hagus  
de desatendre aquesta missi1 fou privat 
de les ocupacins anexes  la maternitat3 
el ,cucut es l'nich aucell  que no coba 
sos ous2 els posa1 portantlos dintre sa 
boca1 en nius  d'altres aucells1 pera   
que s'encarreguin de la feyna4 ,aquest  
fet ha  sigut provat per repetides      
observacins4 ,el misteri de la histria  
del  ,cucut fou ja indicat en #aghi per 
,jener1 l'illustre descubridor de la    
vacuna1  ,inglaterra y ,llevaillant1    
naturalista francs1 infatigable  turista
 del ,africa4 ,els nostres dies1        
,florent ,prvost1 preparador del  ,museu
 de ,pars1 mort fa una vintissinquena   

d'anys1 ha acabat de posar  en clar la  
esmentada histria1 y avuy se sap        
positivament com la cosa  passa4    ,la 
missi donchs del ,cucut es clara4 ,no es
 aquest aucell l'nich agent  encarregat 
de la destrucci de la cuca peluda2 ms   
entre els aucells1  ell es l'nich4 ,per 
lo que se refereig al nostre pas y      
l',europa en  general1 pot assegurarse  
d'un modo positu4    ,se sap ja qu'els  
agents encarregats d' acabar ab la plaga
 d'orugues1  son les espcies d'insectes 
del mateix ordre de les abelles1        
anomenats  per els naturalistes         
,ichneumns1 quines femelles provehides  
d'agull1  posan llurs ous dintre de les 
orugues1 desenrotllantse aquells  costa 
de la vida de les mateixes4 ,ms en els  
cassos ordinaris1 el nombre de          
,ichneumns es insignificant1 no creixent
 sin en els cassos de gran  aument de la
 cuca4    ,el ,cucut1 donchs1 es        
l'eliminador constant de la mateixa1 y  
si no hi  fos1 qu s'atraveix  dir que la
 plaga d'orugues no fos en lloch        

d'extraordinria1 ordinria1 es dir que la
 aparici y desaparici de la  mateixa1 no
 fos seguida inmediatament d'una altra  
aparici y que  l'arbre sucumbs en molts 
pochs anys8    ,deu considerarse donchs 
al ,cucut com aucell til1 y es necessari
 qu'el  tingueu per amich vostre4       
,,ii ,la prada    ,la ,prada ha sigut   
sempre un conreu de tota necessitat4    
,l'herba es el pa  del herbvor y en     
especial del ,remugador1 el gran        
servidor de la  ,agricultura4    ,la    
,terra don y dona l'herba sens el       
cuydado del home4 ,ms si la ,prada  ha  
pogut subsistir sens sa intervenci1 no  
ha pogut prosperar sens la  del aucell y
 altres sers encarregats desde la creaci
 de la ,prada1 de  defensarla de certs  
altres1 encarregats tamb d' atacarla en 
una certa  mida que la forsa contrria   
defensora ha de posarloshi4    ,aquests 
defensors anm  veurels4 ,ms avns1 veym  
els enemichs4    ,colepters 7#f espcies7
 ,apion apricans4 ,negre-lluent4 ,la    
larva 7blanca7  destrueix les flors dels

 trbols4    ,apion flavipes4 ,devora    
flor1 trbol blanch4    ,colaspidema     
ater4 ,negre-lluent4 ,posa #bjj ous     
sobre fulles aufals4  ,destrueix aquest1
 causant devegades molts danys4 ,la     
larva idem1 idem4    ,bruchus nubilus4  
,negre ab una taca blanquinosa4 ,sobre  
vries herbes4    ,meligethes aeneus4    
,vert-bronzejat2 larva1 blanch-brut1    
destrueix les  flors4    ,othiorhynchus 
ligustici4 ,cendrs2 destrueix devegades 
els camps de  vesses4    ,lepidpters    
,bombyx trifolii4 ,moreno-marr4 ,la     
larva devora trbols y  aufals4          
,dpters ,agromyza nigripes4 ,petita     
mosca negra4 ,la larva 7blanca7 devora  
l'aufals4    ,gasterpods 7,segona clase 
dels ,moluschs7 cargol4 ,vrias espcies4 
,devoran lo vert4    ,llimach4 ,vrias   
espcies4 ,id4 id44    ,els aucells que  
defensan la prada dels atachs dels      
esmentats enemichs  son els segents3    
,la ,pastoreta4 ,la ,cuscueta4 ,la      
,cotoliu4 ,el ,cbich de pit roig4 ,la   
,merla4  ,el ,tort4     ,la ,pastoreta  

,la ,pastoreta4 ,budytes ,flava dels    
naturalistes2 ,aguza-nieves de primavera
  en castell1 y en francs1 la           
,vergronette --es un aucell de #af      
centmetres de llargria1 d'ales ms que   
mitjanes1 bech primet y recte  y cames  
robustes ab els dits de sos peus        
disposats pera la marxa4 ,el dit        
posterior est proveit d'una ungla       
aplanada y llrga com ell2 aquesta       
conformaci recorda la de la ,alosa y la 
de la ,cotoliu4 ,els colors de son  cos 
son3 gris verds per sobre y grochverds y
 blanch per la part  inferior4    ,la   
,pastoreta1 diu ,toussenel1 forma part  
de la colla dels aucells del ,bon  ,deu1
 entre els quals se compten la          
,aureneta1 el ,pit-roig1 el ,sit        
d'istiu1 l',ull de ,bou y altres1       
veritables amichs del home y dignes     
d'una manera absoluta de la ms gran     
estimaci4    ,la ,pastoreta es com      
l',estornell y la ,cotoliu1 amiga dels  
ramats1 y es  en la ,prada hont son     
travall se realisa ab ms afici4 ,es     

amiga tamb  del home1 y quan sap que se 
la vol1 v  fer son niu sota la teulada  
de  les cases de camp4 ,algns pobles    
l'anomenan per aquest motiu ,teulad     
,teuladina4    ,ms veym com travalla en 
la ,prada4 ,la ,pastoreta1 que t les    
formes  llargarudes1 quasi quasi com les
 de la ,aureneta1 t el vol rpit1 si b   
no tant sostingut com el d'aquest darrer
 aucell4 ,aquesta facilitat de  vol la  
faculta pera la persecuci y extermini   
del insecte volador1 en  especial el    
dpter que tant molesta el bestiar4 ,prou
 que ho saben b els  bous1 els cavalls y
 les ovelles1 que viuen en perfecta pau 
ab els  aucellets y deixan que se'ls hi 
posin sobre llurs esquenes1 pera        
lliurarlos de les mosques y altres      
insectes que s'hi posan pera  collocarhi
 llurs ous  xuclar llur sanch4 ,els     
estornells tamb ho fan4    ,la          
,pastoreta1 com havm dit1 est organisada
 pera la marxa adems que  pera el vol4  
,las cames1 com deyam1 son robustes2 els
 dits se posan  plans3 la marxa li es   

donchs una progressi fcil4 ,aixs es que 
veuru  al aucell recrrer els prats      
caminant y corrent1 cercant l'insecte1  
sa  larva1 sa crisslida  son ou1 mitx   
amagats dintre la herba4    ,no         
s'acontenta la ,pastoreta ab destruir   
l'insecte parssit del prat   del        
bestiar2 sin que vetlla en les masies   
--hont havm dit que hi viu  tamb-- pera 
la seguretat de la virm y aucells1      
donant la veu  d'alerta --com ho fa tamb
 la aureneta-- quan l'aucell de rampinya
  s'acosta4 ,diu ,toussenel que un vell 
pastor li assegur que havia  observat   
com la ,pastoreta donava l'avs als      
ramats quan el llop era  aprop4    ,es  
curis1 diu ,theuriet1 contemplar el     
quadro qu'es presenta en les  pastures4 
,darrera el ramat hi ha l'exrcit dels   
dpters y ms enll y  molt aprop d'aquest 
la colla de les pastoretes1 fent activa 
cassa dels  dpters que desapareixen en  
gran nombre4    ,la ,pastoreta arriba   
del ,africa  nostra terra  la primera   
quinzena  d',abril y se'n hi torna pel  

,octubre4 ,durant aquesta temporada viu 
en  els mateixos prats del any avns4 ,y 
son en gran nombre els d'insectes  de   
tota mena 7exceptuant els escarabats    
grossos y mitjns7 que  destrueix3       
mereix1 donchs1 el ms decidit respecte1 
ja que en pago de  son travall res      
demana al ,agricultor3 es absolutament  
insectvora4     ,la ,cuscueta    ,la    
,cuscueta1 que s'anomena tamb per algns 
la ,cuareta y la ,pastoreta  cuturnera1 
--en castell la ,lavandera1 y en francs 
la ,lavandire-- es  la ,motacilla alba  
dels naturalistes4 ,es un aucell molt   
semblant al  anterior per ses formes4   
,no obstant1 sa qua es molt ms llarga y 
ho son  tamb ses ales que li permeten un
 vol rapidssim4 ,l'aucell se posa ms    
sobre les branques que no la espcie     
anterior4 ,ses cames no son tant        
robustes y la ungla posterior es ms     
curta y ms arquejada4    ,si b la       
,cuscueta se plau en sa permanencia en  
la prada1 ses aficins la  portan als    
sembrats y fins als encontorns de la    

casa de camp y de les  viles y ciutats4 
,en la ,europa central sols hi viu com  
la espcie anterior1 en les  temporades  
de primavera  istiu4 ,a nostra terra1 si
 b no en tant gran  nombre1 s'hi veu    
tamb al hivern2 llavors baixa  la regi  
de la costa  y encontrades ms calentes1 
cercant son aliment4 ,aquest consisteix 
esclusivament en insectes1 ous1         
crisslides y larves1 desdenyant1 com    
diu ,trouessart1 tota mena d'aliment    
vegetal4    ,en la prada1 si b no t     
tanta importancia com la espcie         
anterior1 son  travall es molt          
apreciable3 insectes de tota classe1    
exceptuant els  escarabats mitjns y     
grossos1 son destruits pel aucell4 ,se  
posa tamb  sobre la esquena dels        
remugadors1 lliurantlos d'un gran nombre
 de  parssits1 y es tamb el vigilant de 
la prada que dona als dems aucells      
l'avs de la aproximaci del de rampinya4 
,y no s'acontenta ab aix3  plena de     
coratge1 refiada de son vol rpit y      
undulat1 la colla de  cuscuetes         

s'adressa al aucell de rampinya1        
llensant grans crits1  logrant          
esquivarlo de per all4 ,sols el ,falc de
 mostatxo negre  consegueix atemorisar  
la ,cuscueta4    ,la ,cuscueta es casi  
per tot arreu de nostra terra           
respectada2 en algunes  encontrades es  
venerada com aucell de la ,verge ,mara1 
y sos graciosos  moviments y sa figura  
elegant la fan de tots estimada4     ,la
 ,cotoliu    ,la ,cotoliu1 anomenada    
tamb ,titit1 ,tititet y ,titerella1 es  
una de les  tres espcies que del gnero  
,anthus se coneixen  ,europa4    ,el    
gnero ,anthus se caracterisa per son    
bech semblant quelcm al de les  aloses1 
si b es menys robust y recorda al dels  
,bech-fins4    ,la espcie ,cotoliu es la
 que se troba en els prats1 y all es una
 de les  que la preservan dels atachs de
 molts insectes y la recrea ab son cant4
    ,la ,cotoliu es un aucell de #ag    
centmetres lleugerament ms petit que    
l',alosa4 ,es menys voladora qu'ella2   
son cant es ms suau si b no tant  variat

 y ardit1 y1 com ella1 es un gran       
eliminador de tota mena  d'insectes1 en 
especial del escarabat1 llagosta y      
oruga2 com ella1  menja el gra1 millor  
dit la llevor1 ms en molta menor        
quantia4    ,la ,cotoliu t com la ,alosa
 la ungla del dit posterior llarga y    
plana1 lo  que afavoreix sa marxa       
carrera sobre el prat  terrer en        
general1  locomoci quasi exclusiva del  
aucell2 vola1 no obstant1 quan cassa el 
dpter  el papall1 si b no ho fa ab      
facilitat4 ,la carrera es sa marxa      
havitual1 com havem dit4 ,la ,cotoliu no
 se posa  sobra l'arbre ms que          
accidentalment y encara per breus       
moments diu ,brehm4 ,no hi ha ms que    
contemplarse el peu del aucell1 pera    
compendre que aquesta posici no li  es  
cmoda4 ,en efecte3 els dits no clouen ms
 que lleugera ment y ab aix  la ,cotoliu
 se dona la ma ab la ,alosa4            
,caminant sobre el prat1 la ,cotoliu    
investiga constantment la herba1        
cercant l'insecte1 y menja tamb la grana

  llevor d'herba  planta  silvestre4    
,durant la primavera y part del istiu1  
es el cantor dols y  melodis de la      
prada2 sembla que la bellesa d'aquest   
cant estigui en  armonia ab la frescor y
 apacibilitat del conreu4    ,la        
,cotoliu se troba al istiu desde el     
,nort de la ,europa al ,centre y        
,noroest del ,asia2 al hivern extn sa   
emigraci fins al ,sur de la ,europa1  al
 ,centre y ,noroest del ,asia4 ,a nostra
 terra1 es sedentria1 si b al  hivern   
baixa  les regions ms calentes4     ,el 
,cbich de pit roig    ,els naturalistes 
clasifican el ,cbich de pit roig com una
 de las  espcies del gnero ,pratincola4 
,avns se'l considerava com pertanyent   
al gnero ,saxicola1 del que forman part 
les dos espcies de ,cbich  propiament   
dites1 anomenades pels naturalistes     
,saxicola stapazina y  ,saxicola        
enanthae4 ,ms les diferencies que       
presenta en la forma de son  bech1 son  
suficientes pera posarlo en un gnero    
separat1 anomenat com  havm dit1        

,pratincola1 en el que s'hi aplega el   
,bitxach4    ,el ,cbich de pit roig es  
un aucell que viu en els prats en els   
que hi  han algunes bardisses y algun   
xaragall  escorredor d'alguna font4 ,es 
un insectvor casi esclusiu2 fa us no    
obstant del fruyt silvestre4 ,t #ad     
centmetres de llargria2 son cap es      
negrs2 d'un gris fosch sa  esquena1 y de
 color de rovell son pit2 son ventre es 
blanch4 ,ses ales  son mitjanes1 son    
bech curtet1 ample y de color negre4    
,aquest bech li  permet la cassa del    
petit y mitj escarabats y tota mena de  
llagostes1  orugues y dems insectes     
voladors y terrestres4 ,ses cames son   
tamb  negres4 ,es un aucell utilissim   
als prats4    ,el ,cbich de pit roig es 
,catalunya sedentari1 com en el rest    
d',espanya4 ,tot lo ms que fa es baixar 
al hivern1 als prats de terres  ms      
calentes que les en que acostuma  viure4
 ,fa el niu dintre la herba  ms alta y  
espessa1  b en un sot del terrer que li 
ofereix ms  garanties de seguretat      

contra els rosegadors y altres petits   
enemichs  seus1 als quals diu ,brehm1 la
 espcie paga un tribut no petit4 ,l'home
  acostuma  respectarlo4 ,a ,suissa     
conta l'esmentat ,brehm1 que existeix   
entre els agricultors1 la crehencia de  
que si se mata  un dels dits  aucells1  
totes les vaques de la montanya hont    
l'aucell hi vivia1 donan  la llet roja  
del color de son pit2 y aixs es que un  
respecte general se  t envers del       
mateix4    ,posat sobre el branquiny ms 
alt d'una bardissa   sobre d'un  turonet
 observa tots els indrets1 y quan un    
insecte volador  terrestre  se presenta 
sa vista1 volant  corrent s'hi adressa1 
el devora y  se'n entorna  son lloch    
d'aguayt4 ,diu ,brehm que moltes vegades
 passa  hores en observaci sens moures1 
igualment qu'el ,sit d'istiu en la      
,horta y el ,cbich en la ,vinya4    ,el 
,cbich de pit roig es molt actiu2 encara
 la ,prada no reb les primeres          
claretats del auba1 que ja est en vetlla
 y canta y travalla fins que  s'es fet  

nit sobre la mateixa4 ,infatigable      
enemich del insecte1 es  digne dels ms  
grans respecte y estimaci4     ,la      
,merla    ,la ,merla 7,v4 la ,horta71 es
 un dels aucells ms tils  les prades1   
per  la destrucci de llimachs y cargols1
 de orugues y altres larves1 y de       
llagostes y petits escarabats4 ,mereix  
el respecte del praticultor4     ,el    
,tort    ,el ,tort es el ,turdus musicus
 dels naturalistes3 el ,tordo en castell
 y  la ,grive musicienne en francs4     
,encara qu'el ,tort es un aucell        
d'hivern1 temporada en que l'insecte y  
altres enemichs de les prades son       
escassos1 es no obstant digne de        
respecte1 ja que1 en les prades baixes  
hont s'hi veu  la hivernada1 no  deixa  
de beneficiarles1 destruint algunes     
larves1 escarabats y  llagostes1 y tamb 
algn cargol y llimach1 que sap trovar   
gratant la  terra al estil de la ,merla4
 ,el ,tort fa1 donchs1 un benefici      
positiu3 en  cambi res ms demana sin que
 se'l respecti4 ,ms1 desgraciadament el 

,tort ha caigut baix l'imperi de la     
gastrosofia 7la ciencia de les          
viandes72 aixs es que se li fa una      
guerra decidida4    ,el ,tort posseeix  
un dels cants ms distingits1 y els      
naturalistes li han  donat per aquest   
motiu1 el nom de msich4 ,pertany  la    
familia dels  ,trdits1 la mateixa de que
 forma part la ,merla1 una de les que   
composan  la tribu dels ,bech-fins4 ,es 
un aucell elegant1 ab plomatge f y de   
#bd  centmetres de llargria2 son color  
es terrs1 blanch y gris4    ,adems dels 
esmentats aucells1 son tils  les prades3
 la ,alosa y la  ,puput 7,v4 els        
cereals74 ,a tots ells deveu respetar y 
estimar4     ,,iii ,els cereals    ,el  
,conreu dels ,cereals es el ms antich   
important dels conreus dels  camps4 ,el 
cereal es el conjunt providencial que   
cont tots els elements  que integran    
l'organisme hum4 ,ab aix1 donchs1 se    
comprn qu'el  cereal superior1 el       
forment --en el qual se cont ms que en  
cap altre  la necessria proporci dels   

elements que entran  formar part de la  
economia humana-- sgui1 junt ab         
l'element lquit  ygua1 suficient  pera  
sostenir la vida del individuo1 quan    
aquest compta ab l'element  atmosfrich  
ayre de una gran puresa4    ,a          
,catalunya tenm tots els cereals1 y     
certes encontrades ofereixen  condicins 
especials pera llur conreu4             
,l'agricultor desprs de conrear sos     
camps empleant un travall ben  dirigit y
 ab les preparacins  elements qu'els    
vegetals demanan1  necessita tenir en   
compte el servey que cers aucells li fan
 ab la  destrucci d'altres sers quina   
missi es la destrucci de la planta4     
,tothom sap qu'els enemichs dels cereals
 son temibles1 sin pel gran  nombre     
d'espcies1 per lo nombrs d'aquestes1    
veritables legins que  han causat       
devegades la prdua de la major part de  
les cullites4 ,son  aquests enemichs els
 insectes que veurm1 y els rosegadors   
anomenats  ratas y campanyols4 ,son els 
amichs1 els aucells que se dir4    ,els 

aucells moltes vegades han sigut objecte
 de la desconfiansa y de la  persecuci  
del mateix agricultor1 per creures      
aquest que la destrucci  del producte de
 son camp era deguda  ells1 quan        
justament ells son els  constants       
eliminadors de tots els enemichs4       
,avns de dar  conixer aquests protectors
 de vostres cereals1 anm   veure els    
enemichs dels mateixos4    ,heulos aqu3 
,insectes ,colepters 7#g espcies7       
,agriotes lineatus4 ,nocturn4 ,devora la
  espiga y sa larva les arrels4         
,anisoplia horticola4 ,idem1 idem4      
,calamobius marginellus4 ,la larva      
devora la tija de la espiga1 cayent     
aquesta  terra4    ,elater sagetis4 ,la 
larva devora les arrels superficials4   
,melolontha vulgaris4 ,saltir4 ,la larva
 7cuch blanch7 devora les arrels4       
,pollyphylla fullo4 ,semblant al        
anterior4 ,la larva devora tamb les     
arrels4    ,zabrus gibbus4 ,nocturn4    
,devora les espigues y sa larva les     
arrels4    ,ortpters 7#a espcie7        

,stauronotus maroccanus4 ,llagosta4     
,devora la  planta4    ,lepidpters 7#d  
espcies7 ,agrotis tritici4 ,noctuela del
 blat4 ,la larva  devora el blat4       
,falena del sguel4 ,nocturn4 ,la larva  
forada la tija de dalt  baix4    ,falena
 forficule4 ,la larva devora la espinada
 de la espiga4    ,hadena basilinea4 ,la
 larva devora la espiga4    ,himenpters 
7#c espcies7 ,aphenogaster structor4    
,formigues segadores4  ,s'emportan els  
grans de blat4    ,barbara subterranea4 
,id4 ,id44    ,cephus pygmeus4 ,la larva
 devora la tija dels blats y dels ordis4
    ,hempters 7#a espcie7 ,aphis        
granaria4 ,pug del blat4 ,vert y roig4  
,sobre  les espigues4    ,dpters 7#e    
espcies7 ,cecidomia tritici4 ,la larva  
devora el gra4    ,clorops lineata4 ,la 
larva devora la tija4 ,dos generacins   
per any4 ,la  larva de la darrera devora
 les arrels de la sembradura nova2      
devegades  causa molts danys4           
,clorops del sguel4 ,devora les tijes4  
,causa devegades molts danys4    ,musca 

lineata4 ,mosca del ordi4 ,la larva     
devora la tija4    ,oscinia vastator4   
,la larva devora la tija del ordi4      
,total3 #ba espcies4    ,mamfers        
,rosegadors 7#f espcies7 ,arvicola      
agrestis4 ,rata dels camps4  ,devora les
 arrels y espigues4    ,arvicola        
rutitus4 ,campanyol rossench4 ,devora   
planta y espiga4    ,mus decumanus4     
,rata grossa  de paller4 ,devora plantes
 y grans4    ,mus ratus4 ,rata mitjana4 
,id4 id44    ,mus sylvaticus4 ,rata dels
 camps4 ,devora arrels1 plantes y       
espigues4    ,mus minutus4 ,rata de les 
cullites4 ,id4 planta y espiga4    ,son 
en total #bg les espcies enemigues1     
totes prou actives en sa obra de        
destrucci dels cereals4    ,els que     
s'encarregan de combtreles reportantvos 
un benefici positiu  sens cobrarvos cap 
jornal  tot lo ms algun d'ells un infim 
tant per  cent1 son els segents amichs1 
del tot dignes de vostre regonexement y 
estimaci3    ,la ,alosa4 ,la ,puput4 ,el
 ,xiboch4 ,la ,oliba4 ,el ,gamars4      

,els dos primers son els obrers de dia2 
els tres derrers son els obrers         
nocturns4     ,i ,els obrers de dia     
,la ,alosa    ,la ,alosa1 anomenada tamb
 ,alova1 ,xirlu y ,titella1 es la       
,alauda ,arvensis  dels naturalistes2 en
 castell s'anomena la ,alondra de los   
campos1 y en  francs1 l',alouette des   
,champs4    ,la ,alosa es un aucell de  
#ah centmetres de llargria4 ,la         
conformaci de  sos peus la obliga       
caminar per sobre el terrer al estil de 
les  gallines4 ,les ales no obstant li  
permeten un vol fcil y sostingut4 ,la   
,alosa es un veritable obrer del camp2  
casi sempre son niu se troba   terra1 y 
pot dirse qu'el travall en favor dels   
cereals es de molta  importancia per el 
gran nombre d'insectes que devora4      
,la ,alosa es en nostre pas sedentria y 
tot lo ms que fa es baixar al  hivern   
les encontrades ms calentes4    ,pochs  
son els aucells de ms esperit que la    
,alosa2 sos instints son  nobles1 y     
afecciona la companyia del home2 son    

cant comensa  deixarse  sentir quan     
encara la primavera se troba lluny1 y   
molt avansada la  tardor1 encara el fa  
oir4 ,la qualitat dominant del aucell es
 l'amor al  ,sol y  la llivertat2 ses   
ales infadigables y sa gorja poderosa1  
li  permeten1 segns diu ,toussenel1     
sostenir el vol  mil metres sobre la    
terra y cantar al mateix temps sens     
interrupci per espay d'una hora4  ,qun  
aucell1 segueix dient1 pot atrevirse    
tant8 ,sembla que la  ,providencia que  
don  la torrentera y al bosch el        
dolcssim cantor de  la nit1 el          
,rossinyol1 volgu dotar al camp durant  
el da del gran  artista anomenat ,alosa4
    ,els llatns inventaren pera aquest  
aucell el nom de _/,alauda1 volent      
significar ab ell1 segns ,toussenel1 que
 la ,alosa es com l'aucell  encarregat  
de cantar les alabanses del ,senyor     
entre els camps4    ,la ,alosa es       
classificada pels naturalistes com un   
dels aucells d'arbre  7que's posa sobre 
les branques74 ,no obstant podrias' dir 

que v   sser un aucell corredor1 ja que 
casi may se posa sobre una branca1      
perque en prou feynes pot ferho4 ,en    
efecte2 son peu el forman uns dits  que 
no abrassan1 es dir que no clouen4 ,el  
dit posterior est proveit  d'una ungla  
plana y tant llarga com ell mateix1 que 
contribueix  la  estabilitat del animal 
sobre el terrer1 y la marxa rpida sobre 
el  mateix es sa locomoci usual1 casi b 
la nica durant la major part del  any4  
,ms assegura ,toussenel que la ,alosa se
 posa sobre la branca del  arbre        
accidentalment1 en la temporada dels    
amors4 ,ms si li toc al  aucell trepitjr
 gran part de sa vida la terra1 li fou  
compensat ab la  facultat d'enlayrarse  
volant  gran alsria4 ,la ,alosa t la ala
  extensa1 y adems t  son favor una     
disposici especial en sa  organisaci1   
que li facilita el vol  gran alsria4 ,ms
 avns dihm  quatre paraules sobre el vol
 del aucell en general4    ,el vol del  
aucell se basa en el poch pes del animal
 y la potencia gran  del mateix4 ,b pot 

drse que en l'aucell1 que es l'animal   
que  desenrotlla ms forsa  proporci de  
son pes1 la matria arriba als  termes de
 la espiritualitat1 si aixs se'ns permet
 dirho4 ,l'aucell es  l'animal que t la 
respiraci ms activa y ab ella la        
circulaci ms  rpida y la sanch ms       
calenta4 ,en vries parts del cos y del  
cap del  aucell existeixen cavitats     
plenes d'ayre en comunicaci ab els      
pulmons1  els quals son extensos1       
arribant  la regi abdominal1 que no est 
separada del trax  regi del pit1 com    
succeeix en els mamfers4 ,les  cavitats 
grans son anomenades sachs 7en nombre   
generalment de #i7 y les  petites1      
clules  celdetes4 ,en els aucells ms    
voladors1 els ossos que  forman la post 
del pit1 com aixs tamb els que forman   
les extremitats  superiors  ales son    
neumtichs1 es dir plens de ayre4 ,les   
plomes en  llur basa  can contenen una  
quantitat no petita d'ayre calent que   
ajuda al anterior4 ,degut donchs al     
alleugerament produit per aquesta       

atmsfera interior del aucell1 aquest veu
 disminuhida sa densitat1 es  dir el pes
 del volm que representa es menor1 y la 
diferencia d'aquest  ab el pes del volm 
d'ayre equivalent es ms petita1 y ab    
menys forsa  impulsora1 l'aucell        
s'enlayrar ms2 volar ab menys gasto     
d'energia4    ,ara b3 aquesta disposici 
general del aucell1 es especialment     
marcada  en la ,alosa4 ,les cavitats    
arees son ms grans3 hi ha major espay   
pera  l'ayre calent1 major quantitat    
d'aquest1 major alleugerament4          
,l'activitat de la respiraci y          
calorificaci es tamb ms gran que en  la 
major part dels dems aucells2 hi ha ms  
alta temperatura1 y ab  aquesta menor   
densitat1 es dir ms lleugeresa4 ,aix    
explica el perqu la  ,alosa pot         
mantenirse volant per espay d'una hora  
sense reposar4 ,ser  qu'el pes del      
aucell ha quedat reduit de tal modo que 
sigua poch ms  gran qu'el del volm      
d'ayre equivalent1 y que per consegent  
l'aucell  sols ab un leuger bategar     

d'ales se sostingua en l'atmsfera8 ,podr
  sser4 ,algns arriban  creure 7ho      
considerm molt aventurat7 que en        
determinats moments de son vol1 el pes  
de certs aucells queda anulat per       
complert y aquets se sostenen al estil  
d'un globo aerosttich4    ,la ,alosa1   
que travalla al camp cubert  no de      
vegetaci1 li fou dat el  color terrs    
pera que no servs de blanch  l'aucell de
 rampinya1  cobdicis de ses carns4 ,la  
finor de les mateixes --nova analogia ab
 els  ,aucells corredors-- es lo que    
causa la ruina d'aquesta rassa tan til1 
vctima1 adems que dels aucells de       
rampinya1 del home gastronom4    ,la    
,alosa --com anavam dihent-- t sa       
defensa adems de sa coloraci1  ab son   
vol poders4 ,mireula1 diu ,naumann3 al  
ovirar l'aucell de  rampinya1 si no ha  
tingut temps avns qu'ell la vegi        
d'ajeures sobre  el terrer1 ab un esfors
 desesperat se remonta pels ayres4 ,la  
,alosa1  quasi b pot dirse1 que no tem  
cap aucell de rampinya1 sols  un        

d'ells3 el ,falc de mostatxo negre4 ,als
 dems prompte els deixa enrera  en sa   
marxa ascendent vers els nvols2 ms el   
,falc1 ab son poders vol1  la posa en   
apur4 ,ms no endevades la ,alosa t el   
privilegi de la  ascensi vertical4 ,el  
,raps puja2 ms l',alosa puja ms1 sempre 
sobre  'l cap de son mortal enemich1 que
  la fi1 cansat1 vejent intil sa        
persecuci1 desisteix de son empenyo y va
  cercar  un altre indret una  vctima ms
 fcil4    ,el cant de la ,alosa1 deyam  
ms avans1 es un himne1 un cant          
d'entussiasme1 de glria al astre del    
dia1 al espay ilimitat4 ,la  poderosa   
alenada de la vida1 se reflexa en aquell
 seguit de notes  vibrants1 rpides1     
esclat de goig1 expressi de triomf y de 
poder4 ,els  trillos segueixen  les     
carreres2 ja es una nota plena1 filada1 
dolsa en  mitx de sa energia4 ,el cant  
de la ,alosa en son element natural1 no 
en el  migrat espay d'una gvia --pobre  
pres que al ardit volador l'home        
ofereix-- es pl d'alegra1 anavam  dir de

 sublimitat4 ,aquest cant1  fa infiltrar
 l'alegra al cor2 l'entussiasma y el    
conmou4 ,l'humil  obrer de la terra ens 
parla de la grandesa del espay y de la  
llivertat y  ens enlayra  les regins    
invisibles1 ms grans1 ms explendoroses4 
,escolteu lo que diu ,toussenel sobre   
aquest cant3 no t rival en  amplitud1 en
 energia1 en volubilitat y en expressi  
de alegria4 ,y  segueix dient que la    
,alosa es un dels ms hermosos dons del  
,creador4 ,la  poesia del camp t un     
intrpret en l'aucell4 ,quan la terra reb
 les  primeres emanacins lluminoses del 
astre que va acostantse1 l'aucell  est  
ja en vetlla2 al poch1 comensa  ensajar 
son cant1 y al arribar  sobre la ,terra 
els primers raigs del astre1 l'aucell ja
 en les regins  enlayrades de           
l'atmsfera1 canta  plens pulmns un himne
 de glria y  d'alegria4 ,y continua     
dient3 ,la ,alosa porta el mantell gris1
 l'humil  vestit del travall del camp1  
el ms noble1 el ms til1 el menys        
retribuit1 el ms ingrat de tots4 ,el    

color de son vestit es el de la  terra3 
quan el temps es boirs  molt nvol1 es   
dificil veure l'aucell   deu passes4    
,deu la vestida d'aquesta roba igualment
 que  la llebra1  pera sustrurela  les  
mirades de sos innombrables enemichs4   
,la ,alosa  que cau en tots els paranys1
 que proveeix  la rapacitat del home y  
la  del aucell de rampinya es la imatge 
fidel del travallador1 quin travall  se 
troba en el cas de proveir al ventre    
insaciable del ,fisch y de la  ,usura4  
,diu el ,b4 ,d',hamonville3 ,la ,alosa  
es un aucell alegre1 de natural b y     
travallador2 neteja nostres camps d'un  
gran nombre d'insectes y de  llevors de 
herbotes4 ,paga ab excs la protecci que 
se li dispensa4    ,diu ,h4 de la       
,blanchre3 ,les ,aloses1 se diu1 menjan 
gran nombre de grans  de blat2 ms no's t
 en compte el gran nombre de llevors    
d'herbes y  d'insectes que destrueixen4 
,diu ,andr ,teuriet3 ,els cassadors de  
la ,alosa la acusan de sser un  aucell  
granvor1 ms aix es sols una escusa pera 

menjrsela sens  escrpols4 ,si aviat no  
si posa remey1 desapareixer del tot la  
espcie y  nostres camps no tindrn       
l'alegre cantor que recrea els ohidos   
del  terrass4 ,els petits naixen en     
pochs dies y als pochs tamb surten del  
niu1 y mentres saltironejan per entre   
les tijes dels blats1 la mare  voleya   
per sobre de les mateixes y els hi dona 
orugues1 petits  escarabats y           
llagostetes4 ,el regim insectivor es    
esclusiu fins  la edat  adulta2 allavors
 es granivor4    ,diu ,e4 ,trouessart3  
,la ,alosa s'alimenta de petits         
insectes1 de  llagostes1 papallones1    
larves y fins d'aranyes4 ,al hivern y   
la  primavera1 hi afegeix grans de sorra
 que ajudan  sa digesti1 com ho  fan els
 ,aucells corredors4 ,la ,alosa t       
nombrosos enemichs3 rosegadors1         
reptils1 aucells de rampinya y mamfers  
carnivors4 ,ms de tots1 es  l'home el ms
 terrible  causa de la cassa que fa     
aquest aucell1 qual  carn es mol        
estimada4    ,aquesta es la ,alosa4 ,son

 travall en favor del camp es la        
destrucci de  gran nombre dels enemichs 
dels cereals4    ,quan v la tardor1 y   
l',agricultor llaura son camp pera la   
sembra1 la  arada posa en descubert els 
insectes amagats1 ous1 crisslides y     
larves1  entre els quals se troban les  
del temible escarabat1 melolontha       
vulgaris  7saltir71 que devoran les     
arrels4 ,aquest fet l'han presenciat y  
el  regoneixen els agricultors2 ms1 en  
cambi1 generalment se dona major        
importancia al consm que durant l'istiu 
fa del gra4 ,de modo que no's  vol      
declarar  la ,alosa aucell benefactor   
pera els conreus de cereals2 y  no      
obstant1 l'aucell1 en la mateixa ocasi  
qu'els camps estn granats1  necessita   
cassar un gran nombre d'insectes pera   
alimentar  sos petits  --que solen sser 
de #e  #f--4    ,la ,alosa1 es veritat1 
podr causarnos en els pochs dies en     
qu'el blat1  ordi1 etc41 son madurs1 un 
perjudici d'algns millers de grans2 ms  
tingueu per segur que l'insecte qu'ella 

destrueix no's conformaria ab  cinquanta
 vegades ms4    ,no destruu la ,alosa4  
,per un perjudici de un hu1 vos         
beneficiar per  #ajj4 ,no destruu cap de
 sos nius3 masses enemichs que tenen ab 
les  rates1 taups y altres mamfers4 ,si 
no fos la fecunditat de la espcie  7de  
#aj  #ab petits per any7 hauria ja      
desaparegut4    ,a aquests enemichs1 deu
 afegirshi com hem dit avns1 l'home1    
amich de  menjrsela4 ,son  milins les   
aloses que anyalment se consumen en     
,europa4 ,aquesta golafreria porta un   
perjudici de quantia1 per el gran       
nombre d'enemichs dels cereals que      
deixan de ser destruits2 ms es  difcil  
convncer al home pres de la gola4 ,la   
,alosa continuar essent  destruhida pera
 passar del camp  la taula1 y l'insecte 
estar d'  enhorabona4 ,ms la matansa    
tindr sa fi per faltar la vctima4       
,planyemnos de la persecuci que en      
nostre pas se exerceix contra el        
simptich animalet4 ,segns se diu1       
,catalunya en tot temps se'n cassa1  y  

en tot temps els aficionats saben que'n 
podrn menjar4 ,el camp es  obert1 y     
accessible com es  tota mena de         
perseguidors1 no son el  propietari  el 
conreador per s sols1 els que poden del 
tot respondre  del respecte al aucell4  
,la lley hauria de protegirlo y els     
agents de la  ,autoritat haurian de     
ferla cumplir4 ,ms no hi pensm en tal   
cosa1 quan  en altres passos en qu'el   
respecte al aucell es ms gran1 tal cosa 
no  succeeix1 quan en aquests la        
destrucci de la ,alosa es un fet        
declarat  pels respectius ornitlechs4   
,la ,alosa ha de esperar pera viure en  
pau --si es que no s'ha extingit  ja la 
espcie-- qu'el home hagi arribat  un    
grau ms enlayrat1   aquella poca en     
qu'el mon dels aucells ser reconegut com
 el superior1  en que's coneixern tots  
llurs serveys1 se gaudir de llur cant y 
se  sabr associarlos  la vida humana2 en
 que sern tinguts y estimats com  els ms
 preuats servidors de la ,agricultura   
--inters vital de les  nacins1 font     

inagotable de riquesa no subjecte al    
vaiv de les passins  humanes-- y no com 
regalo d'uns quants paladars aviciats4  
,la ,puput    ,la ,puput --anomenada    
tamb la ,butbut2 en castell1 la         
,abubilla1 y en  francs1 la ,huppe-- es 
la ,upupa ,epops dels naturalistes4     
,la ,puput es la nica espcie de son     
gnero coneguda  ,europa1 ,asia y        
,africa4 ,la conformaci de sos peus la  
fa classificar entre l'ordre dels       
,aucells de branca1 formant part del    
sub-ordre de la ,deodactilia1 es dir  el
 que se distingeix per tenir tres dits  
en avant y un endarrera4 ,ms  per ses   
costms de caminar casi sempre per sobre 
terra1 la ,puput t  alguna semblansa ab 
els aucells corredors4    ,no obstant no
 pot confondres ab ells1 perqu la ,puput
 pot posarse sobre  les branques ab     
molta facilitat4 ,ms abundant en els    
paissos del ,sud  d',europa durant      
l'istiu1 se troba no obstant en els     
paissos del ,nort1  com ,sucia4 ,al     
hivern se troba sols al ,sur d',espanya 

en petit nombre1  estant la major part  
al ,nort del ,africa4    ,la ,puput1 com
 se sap1 es un aucell de la grandria de 
una ,tortra de un  color ros-rosat1 que 
recorda al de les gallines rosses2 ses  
ales son  marcades de negre y blanch4   
,en el seu cap hi t un monyo que abaixa 
y  alsa  voluntat1 constituit per dos   
rengles de plomes4 ,son bech es de  uns 
#ec milmetres de llargria1 lleugerament 
arquejat1 de forma  triangular y molt   
punxagut4 ,brehm diu que ab ajuda d'    
aquest bech1  l'aucell sap trobar       
l'insecte amagat dins la terra1 ab la   
mateixa  facilitat qu'el ,picot         
l'endevina dintre la soca del arbre4    
,la ,puput es molt aficionada  les      
larves y ous del dpter1 que moltes      
vegades se troban en els femers1        
escombraries  matries orgniques4 ,se    
sap aquest fet1 y se sap que l'aucell no
 es molt cuydads de son  plomatge1 cosa 
per altra part casi b impossible1 ats el
 servey que  desempenya4 ,es molt til1  
donchs1 perqu molts y molts dpters      

7mosques  y mosquits71 deixan de venir  
la vida4    ,la ,puput es un aucell     
dbil3 son llarch bech es sols un        
instrument de  travall1 unes pinses pera
 agafar l'insecte amagat1 com hem dit4  
,ses  ales son poch apropsit pera el vol
 sostingut2 la seva defensa no pot      
consistir donchs en la fugida com la    
,alosa3 la vigilncia es lo que li  toca4
 ,y aixs la veureu estar sempre ab la   
por al cos4 ,al menor soroll1  al ovirar
 un aucell de rampinya qualsevulla que  
siga  un gos1 s'ajeu   terra entr'els   
sembrats fins que ha passat el perill   
ha comprs que  sa por era infundada4    
,la ,puput per lo mateix que se sent    
dbil1 procura sempre que pot viure      
prop de la casa del agricultor2 all sap 
que est ms  salvament de la  au de      
rampinya y que tamb trobar all modo de  
alimentarse4 ,en efecte3  el niu  casa  
de la ,puput se troba moltes vegades    
sota de les teules  de la mateixa ,casa 
de ,camp  prop d'ella1 en algn tros de  
paret    terra dels sembrats ms propers4

    ,escolteu lo que diu ,toussenel     
sobre la ,puput3 ,es l'aucell ms poruch1
  ms poltr de sobre la terra4 ,la       
presencia d'un gos1 d'un gat  d'una     
garsa l'esporugueix1 y procura ferse    
invisible jayentse sobre terra  fins que
 ha desaparegut l'animal causa de son   
temor4 ,aixs es que  l'aucell viu       
solitari y procura cercar un lloch ben  
amagat pera viurhi3  tal es l'interior  
d'una soca d'arbre  el d'una paret1     
vegades el  sot  coveta d'una roca4     
,quan s'ha convensut de que l'home la   
vol  respectar1 arriba  fer son niu     
prop de sa casa4    ,la ,puput devora   
tota classe d'insectes que estn sobre   
terra   s'amagan  una fondria d'uns     
quants centmetres1 en una escletxa1     
sot1 etc44 ,ab el seu llarch y encorvat 
bech li es fcil atraparlos4    ,la      
,puput es utilssima pera els camps1     
prats y sembrats2 com  defensora  dels  
cereals es importantssima4 ,arriba      
durant el mes de ,mars1 y comensa  son  
travall d'eliminaci dels insectes que   

dintre terra se troban3  ,colepters y   
ses larves1 les dels ,lepidpters1       
crisslides dels  mateixos1 larves de    
mosques1 tot li agrada4 ,fa un consm    
molt gran de  les larves1 dels          
escarabats anomenats pels naturalistes  
,melolontha  vulgaris 7saltir71         
,pollyphylla fullo1 ,zabrus gibbus y    
altres1 que tant  perjudican  les arrels
 dels cereals4    ,respecteu donchs  la 
,puput4 ,es l'enemich especial de la    
larva que  rosega les arrels1 com el    
,picot es l'enemich del insecte que     
devora el  tronch y el ,cucut de la     
oruga peluda que devora el fullm del    
bosch4  ,quan la veuru tranzitar per    
sobr'els sembrats1 penseu qu'est cercant
   vostres enemichs pera devorarlos4    
,cap gra de vostres cullites es         
sacrificat per l'aucell4     ,,ii ,els  
obrers nocturns    ,el ,xiboch1 la      
,oliba y el ,gamars    ,el darrer       
resplandor del sol ponent ha brillat    
sobr'els camps1 y ja les  vesllms del   
capvespre1 missatgeres de les ombres1   

van poc  poc  envolcallantlos4 ,es el   
moment en qu'els enemichs dels cereals1 
sortint  de llurs amagatalls1 van       
atacar als mateixos4 ,ms444 espereu4 ,en
  aquells mateixos instants1 apareixeren
 sobr'els camps vostres amichs1  qu'els 
atacarn decidits1 fentne llur aliment y 
preservant  la planta  y ab ella vostra 
propietat4 ,el ,xiboch atacar als       
insectes voladors1 y  els dems1 la      
,oliba y el ,gamars1 cuydarn d'         
exterminar als enemichs  terrestres4    
,anm  veurho4     ,el ,xiboch    ,el    
,xiboch1 que s'anomena tamb el ,siboch y
 l',enganya-pastors1 es el  ,caprimulgus
 europeus dels naturalistes4 ,en castell
 se l'anomena el  ,chotacabras y el     
,papavientos1 y en francs1              
l',engoulevent4 ,el senyor  ,vayreda    
anota la existencia  ,catalunya del     
,xiboch de collar vermell  7,caprimulgus
 rubicolis74 ,aquesta espcie sembla es  
abundant  ,andalusia4    ,els insectes  
alats nocturns --y en especial els del  
cap-vespre y de la  matinada-- tenen en 

el ,xiboch l'enemich qu'els destrueix de
 ferm4 ,el  ,xiboch es un aucell de la  
grandria d'una ,merla1 ab el vestit de  
la  ,becada4 ,sos ulls grossos y sa boca
 extraordinariament gran junt ab son    
vol incansable y silencis1 indican el   
travall qu'el ,xiboch realisa4  ,volant1
 arreplega dins de sa gran boca1 oberta 
sempre1 l'insecte1  papallona1 dpter1   
himenpter1 exceptuant els proveits      
d'agull com  l'abella1 vespa y altres4  
,al cap-vespre1  la vesllum1 quan la    
fosca de  la nit no est encara estesa1  
el ,xiboch veu perfectament l'insecte1 y
  son travall es profits4 ,ms no sempre 
el nombre d'insectes es gran3  allavors 
no'n t prou ab les hores del cap-vespre 
y ha de perllongar  son jornal4 ,llavors
 els ulls del aucell no bastarian  veure
 l'insecte1  y per aix es que sa gran   
boca1 oberta sempre1 ajudada d' uns     
quants  pels que en sa basa hi t1 li    
facilita la cassa del insecte volador4  
,el ,xiboch es un aucell esclusivament  
insectvor igual que la ,aureneta4  ,si  

en mitx del istiu sobrevenen uns quants 
dies seguits de pluja 7algns  recordarn 
el ,juliol de #ahhc71 els insectes      
voladors restan amagats en  llurs caus2 
llavors cap aliment pera el ,xiboch1 com
 tampoch pera la  ,aureneta4 ,aquest    
pateix fam y arriba  morirne1 segns ho  
testimonia  ,toussenel4 ,el ,xiboch del 
qu'ens ocupm ara1 passa sos travalls2 ms
 si  la ,aureneta1 emblema de les       
virtuts femenines1 resignada en son niu1
  mort en les angoixes de la fam1 el    
,xiboch1 pl d'astcia com tot aucell     
nocturn1 va al encontre del pastor  del 
guarda-bosch1 y fingintse mitx  mort1 y 
trobantse en veritat molt apurat per la 
fam1 se posa  merc  dels esmentats com  
demanantloshi ampar1 y aquests1 sentint 
compassi de  sa situaci1 donan al aucell
 la alimentaci apropiada4 ,desprs1 quan 
l'animal se troba ab forces  ha passat  
el mal temps1 desapareix  totduna4 ,el  
nom d',enganya-pastors que l'aucell t1  
pot molt b  regonixer son origen en     
aquest fet1 conegut sens dubte desde la 

aparici del aucell4    ,el ,xiboch1 com 
hem dit ms avns1 es aucell de temporada4
 ,quan v la  primavera1 es dir3 quan se 
presenta l'insecte volador1 arriba el   
,xiboch  de les terres ms al ,sur y     
s'entorna  darrers d'istiu1 igual que la
  ,aureneta4    ,agricultors3 ,respecteu
 al ,xiboch1 que es una garantia pera   
vostres  conreus de cereals4 ,al acabar 
vostre jornal2 quan post el sol1 les    
primeres vesllms del cap-vespre         
s'extenen misteriosament sobre el  camp1
 veuru passar el ,xiboch3 respecteulo4  
,ell es el protector de  vostres        
espigues que han de pagar vostres       
afanys3 respecteulo y  estimeulo com un 
dels ms preuats eliminadors del insecte 
alat que ha  sortit de son amagatall per
 anar  posar sos ous sobre el gra  la   
tija  de la planta4 ,respecteulo y      
estimeulo4 ,que cap dels que dependeixen
 de  vosaltres matin  cap d'aquests     
utilssims aucells1 indiscutiblement     
benefactors4 ,no tingueu por que son    
nombre sigui excessiu1 perqu cap  gra de

 vostra cullita ha de sser sacrificat   
per l'aucell4     ,la ,oliba    ,la     
,oliba --en castell la ,lechuza y en    
francs l',effraie-- es el  ,strix       
flammea dels naturalistes4    ,la ,oliba
 deu sser presentada com un dels        
servidors dels interessos  agrcols      
soplujats en la ,casa de ,camp4 ,ms     
endevant donchs1 quan parlm  de la ,casa
 del ,agricultor1 farm la histria de la 
,oliba1 una de les  vctimes de la       
preocupaci humana4 ,ms com l'aucell     
obrer nocturn del  exterior de la casa1 
no acontentantse ab aquest reduhit      
cercle  d'operacins1 fa excursions als  
camps de cereals ms propers de la  casa1
 devm parlarne aqu com un de sos        
defensors4    ,nostra ,oliba1 donchs1 no
 trobant prous mosquits1 escarabats1    
grills y  ratolins1 se'n va al conreu   
del cereal1 y all devora els insectes   
sobre terra  els voladors y els petits  
rosegadors4 ,la ,oliba es donchs  til1 y
 mereix la confiansa y el decidit       
respecte del agricultor4     ,el ,gamars

    ,el ,gamars --anomenat tamb ,xibeca 
y ,cabeca-- es el ,syrnium aluco dels   
naturalistes4 ,en castell s'anomena el  
,alucn y el ,mochuelo de los  bosques y 
en francs1 le ,chat-huan y la ,hulotte4 
,el ,gamars es un aucell  de rampinya   
nocturn de #da centmetres de llargria1  
de color bru ab  taques fosques per     
sobre y ms clares per davant4    ,encara
 qu'el ,gamars haviti ab preferencia el 
bosch hont t sa casa  dintre la soca    
d'un vell arbre1 no's queda recls al    
mateix4 ,quan la  nit regna ja sobre els
 camps de cereals1 s'arriba  ells3 va   
trobar  en els rosegadors son plat      
escullit4    ,mentres l'agricultor dorm1
 el ,gamars devora  sos enemichs ms     
temibles1 els que d' altra manera       
impunement farian gran destrossa en  la 
cullita4    ,ms pot ser diru3 cm es     
possible estar convensut de que el      
,gamars es  qui devora als rosegadors8  
,escoltu4 ,el ,gamars1 com tots els     
aucells de rampinya1 s'engoleix la      
presa ab sos ossos y pell4 ,al cap de   

poch1 y en forma de pilota perboca  els 
ossos y la pell dels animals devorats4  
,donchs b3 algns ornitlechs  han        
examinat aquestes rejeccins2 y altres1  
obrint el ventrell de  gamarussos morts1
 han pogut veure que en sos pats        
l'aucell consumeix  ms que tot1 el      
rosegador4 ,altum examinant #baj pilotes
 vomitades1 trob3  #a armir1 #dh rates1 
#bif campanyols1 #a esquirol1 #cc       
mussaranyes1 #dh taups1  #ah aucellets y
 #dh insectes1 adems d'un gran nombre de
 saltirons  7escarabats74 ,se veu1      
donchs1 qu'el aliment preferit pel      
aucell es la  rata y el campanyol y que 
si menja l'aucellet y la mussaranya     
7petit  mamfer insectivor7 ser sens     
dupte  falta dels primers4    ,el       
,gamars mereix1 donchs1 la confiansa    
absoluta del ,agricultor1 y  ell  deu la
 part de la cullita que ha salvat de les
 dents dels rosegadors que  ha devorat y
 que pujan  alguns centenars  millers   
durant l'any4 ,a ell  deu tamb la       
eliminaci de un sens nombre d'insectes1 

escarabats y  papallones4 ,diu          
,trouessard3 ,el ,gamars1 ms que tot    
altre aucell  nocturn1 deu sser         
respectat1 ja que les experiencies      
demostran que es  el rosegador casi son 
nich aliment1 devorant tamb gran nombre 
d'insectes y fins les serps4    ,el     
,gamars es el defensor del camp contra  
els rosegadors4 ,respecteulo4     ,,iv  
,la vinya    ,desde llarch temps la     
,vinya ha sigut un dels conreus de      
nostra terra4 ,sa  assoleyada costa ab  
ses vessants mirant al mar1 y certes    
valls de la  regi mitja1 han produit y  
produeixen anomenats vins de esquisit   
paladar4    ,no hi ha molts anys en     
qu'el vi se cotisaba  preus que may     
s'havian  vist2 tot el que se cullia era
 venut4 ,allavors vingu d'un cant la    
fabricaci de vins que del cep res ne    
tenan2 d'altra part1 l'aument  del      
conreu de la vinya4 ,de la costa y      
terres arreserades de la regi  mitja1   
son veritable terrer1 s'extengu  tots   
els indrets d'aquesta  darrera regi1 y  

fins an  invadir les encontrades de la  
regi del  bosch  alsries de #e y #fjj   
metres6 ,el cereal1 la lleguminosa1     
l'arbre  secular y els pastos1 vejrense 
proscrits1 y pot ser se consolaren      
pensant que podrian1  no tardar molts   
anys1 tornar  ocupar els llochs  dels   
que injustament sels havia tret4        
,poch desprs unes quantes malures       
apareixeren1 y la vinya se vej  atacada 
de mort4 ,en pochs anys ha desaparegut  
una gran part dels conreus  del cep1 y1 
avuy en dia1 sols els terrers apropiats 
al mateix son els  que ofereixen ab el  
cep americ son rich producte4 ,ms la    
vinya sobre un  terrer empobrit no podr 
prosperar1 y la vitalitat del nou cep   
s'ha de  veure acabada  no tardar1 si un
 conreu ben dirigit del mateix no sigui 
el que se fassi4 ,el travall de la      
terra1 l'adob1 l'ausili d'un  suficient 
nombre d'aucells y una regularitat de   
plujes1 que no pot  venir sens un aument
 de boscos en ,espanya y fins en els    
altres paissos  d',europa1 son els      

elements necessaris pera una llarga vida
 del cep4    ,en quan als dos primers   
elements1 ms  menys l'agricultor pot    
obtenirlos2 en quan als dos darrers1 es 
impotent pera conseguirlos4 ,sols  li   
toca esperar4 ,quan s'hagin repoblat les
 boscries1 fa cinquanta anys            
desaparegudes1 les inundacins no hi     
sern1 y l'ayre sech enemich de la       
pluja1 no's passejar per moltes         
encontrades de la ,pennsula ,ibrica4    
,ab la boscria y una sbia lley de cassa1
 rigorosament feta cumplir1 hi  haur    
aucells4 ,ms444 pel dia aquest1 encara  
han de passar algns anys1  y pot ser  la
 agricultura li tocar encara passar una 
llarga temporada  de penes y travalls4  
,sense aucells --els aucells que visitan
 la ,vinya cercant son aliment--        
quantes y quantes espcies d'insectes y  
de moluschs no se propagarn  lliurement6
 ,y si b es veritat que respecte als    
segns pot l'home  eliminarlos quan no   
son molt abundants1 respecte als        
insectes casi res  pot fer1 perque llurs

 petites dimensions y llur gran nombre  
fan la  persecuci molt dificultosa y    
econmicament1 impossible4 ,l'aucell es  
sols qui pot fer la guerra als insectes3
 l'ou amagat en la escorxa   esquerda   
del terrer1 el papall  la mosca volant1 
l'escarabat  terra   el pug sobre les   
fulles y la oruga sobre els rahms       
sarments1 son  trobats y destruits4 ,ms 
avns de presentarvos els aucells amichs 
de  vostres vinyes1 conv que sapigueu   
les espcies enemigues4 ,heules aqu3     
,colepters 7#aa espcies7 ,altica        
,ampelophaga4 ,pussa de la ,vinya4 #e   
generacins per any2 forada les fulles4  
,cetonia hirtella4 ,destrueix les flors4
    ,eumolphus vitis4 ,las larves       
devoran les arrels2 l'insecte les fulles
 y  els rahms4    ,euchlora vitis4      
,ataca les fulles y sarments4           
,otiorhynchus sulcatus4 ,nocturn2 id4   
id44    ,opatrum sabulosum4 ,la larva   
devora els borrns dels empels4          
,peritelus griseus4 ,nocturn2 ataca els 
borrns4    ,rhizotrogus marginipes4     

,nocturn2 ataca les fulles y els borrns4
    ,rynchites ,betuleti4 ,les larves   
devoran les fulles4    ,vesperus        
,punctatus4 ,la larva devora les arrels 
de les vinyes americanes4    ,vesperus  
,xatarti4 ,posa de #c  #ejj ous en la   
escorxa4 ,les larves devoran  les       
arrels4    ,ortpters 7#d espcies7       
,acridium migratorium4 ,llagosta4       
,devora lo vert4    ,ephippiger vitium4 
,devora les fulles1 sarments y rahms4   
,ephippiger ,biterensis4 ,devora id4    
id44    ,locusta falcata4 ,llagosta     
petita4 ,devora pmpols y grans verts4   
,himenpters 7#d espcies7 ,polistes      
gallica4 ,vespa francesa4 ,devora els   
rahms1 en especial els muscats4         
,tentedro strigosa4 ,la larva devora els
 sarments4    ,vespa germanica4 ,vespa  
germnica4 ,devora els rahms1 en especial
 els  muscats4    ,vespa vulgaris4      
,vespa vulgar4 ,id4 id44    ,lepidpters 
7#e espcies7 ,cochylis roserana4        
,nocturn4 ,dos generacins per  any3 la  
#a;a generaci devora els borrns2 la #b;a

 devora els rahims4    ,chelonia ,caja4 
,nocturn2 la larva 7peluda7 menja els   
brots4    ,procris ampelophaga4 ,la     
larva devora  la matinada y al vespre   
els  brots4    ,pyralis vitana4 ,pirala 
de la ,vinya4 ,la larva 7oruga de la    
vinya7 devora  fulles1 brots y rahms4   
,devegades causa molts danys4    ,sphinx
 elpenor4 ,la larva devora la ,vinya tot
 l'istiu4    ,hempters 7#b espcies7     
,dactylopius vitis4 ,cotxinilla de la   
,vinya4 ,les  larves xuclan la sava1 els
 brots y les fulles tendres4    ,lopus  
sulcatus4 ,la larva xucla la sava de la 
flor y del borr4    ,gasterpods cargol  
7,varies espcies47 ,devoran lo vert4 ,en
 certes vinyes  han sigut devegades     
veritables plagues4    ,heus aqu ara els
 amichs3    ,l',ull de bou4 ,el ,cbich4 
,la ,cotxa fumada4 ,el ,bitxach dels    
grossos4 ,la  ,merla4 ,el ,pins4        
,l',ull de bou    ,l',ull de bou es el  
,trogloditaes parvulus dels             
naturalistes2 en castell  se l'anomena  
el ,troglodita y en francs1 le          

,troglodite4 ,l',ull de bou  es la nica 
espcie de son gnero existent  ,europa4  
,se troba adems1  segns ,brehm1 al      
,noroest de l',africa y en l',asia      
menor4 ,a ,europa sa  rea de espargiment
 arriba desde el ,sur de la ,espanya y  
,grcia fins al  ,nort de la ,rssia4     
,l',ull de bou es un dels aucells del   
,bon ,deu diu ,toussenel2 es un dels  ms
 petits d',europa3 t #aj y  centmetres  
de llargria y pesa #g grams4  ,es       
remarcable per la noblesa de sos        
instints y familiaritat ab l'home       
ensemps que per son cant4 ,l',ull de    
bou1 igual que la ,mallarenga y el      
,pit-roig1 la ,merla1 el ,pardal y el   
,reyet1 se troba arreu y no emigra  com 
ells4 ,la ,agricultura t en el petit    
aucell1 un dels ms  indiscutibles       
servidors4 ,sempre en moviment fins en  
els dies ms tristos  del hivern en els  
que el valent ,pardal testimonia ab son 
trist piular  son malestar1 el veuru    
cercar en les escletxes y               
anfractuositats de  escorxes  de la     

terra1 parets y roques1 l'insecte       
amagat4 ,grcies  sa  conformaci         
llargaruda 7el dimetre major de son cos 
es d'uns #b y   centmetres71 li es fcil 
penetrar en moltes obertures hont       
dificilment  cap altre aucell hi podria 
entrar1 y aixs trobar son aliment3      
l'insecte alat1 les crisslides y les    
larves1 que refugiats alli se  troban4  
,aixs son destruits gran nombre         
d'enemichs2 ,toussenel diu que          
necessita unes #aej orugues per dia1    
durant la cria de sos petits4           
,l'esperit del aucell no desdiu4 ,se fa 
evident en els dies tristos del  hivern2
 cap altre cantor se fa oir4 ,ms l',ull 
de bou1 quin coratge  resulta sser      
realment sorprenent1 canta y travalla4  
,cercant l'insecte  s'atura un          
instant444 deixa sentir sa petita ms    
alegre cans y torna  altre cop  empendre
 sa marxa1 content y anims4 ,tant sols  
al veure un  aucell de rampinya  altres 
enemichs seus --que nombrosos deuen     
sser1  diu ,brehm1 ja que no obstant sa 

fecunditat de dotze  setze ous per any  
en dos covades1 una  comensaments de la 
primavera y l'altra   comensaments del  
istiu1 el nombre dels ,ulls de bou no   
aumenta--  experimenta un terror        
inexplicable y corre  amagarse  un dels 
llochs  que l'aucell t sabuts4          
,l',ull de bou se troba arreu3 en el    
bosch y en el prat1 en la horta y en  la
 vinya1 en els garroferars y oliverars4 
,arreu hi troba la vida4 ,en el  bosch  
es ell qui penetra al interior dels     
arbres corcats y destrueix  gran nombre 
de formigues1 orugues1 mosques y petits 
escarabats4 ,ell es  qui pot prescindir 
ab el ,reyet de tot altre aliment1 per  
poder trobar  al insecte al temps de la 
hivernada4 ,els altres aucells          
insectvors   han de emigrar  fer us del 
fruyt silvestre  de la llevor4 ,de modo 
que  l'aucell may causa al agricultor ni
 el ms petit dany4 ,es donchs un  aucell
 indiscutiblement til sempre1 y         
l'agricultor deu estimarlo com  un de   
sos ms importants servidors4 ,es en la  

vinya que hi t un lloch  especial3 es   
all hont se desplegan ses facultats     
d'investigador del  insecte1 de sa      
larva1 sa crisslida  son ou1 amagats al 
peu del cep1 en  la escorxa  dintre el  
borr  en alguna escletxa del terrer4    
,deuen els  viticultors respectarlo del 
tot2 al cap del any li deu la vinya la  
destrucci de millers de sos enemichs4   
,el ,cbich    ,el ,cbich anomenat tamb  
,cbit1 es el ,saxicola stapazina dels   
naturalistes4    ,qun preuat aucell pera
 la vinya es el ,cbich6 ,tots els       
insectes1  exceptuant tan sols els      
escarabats grossos y mitjns1 son        
devorats  vidament pel aucell3          
escarabats petits1 llagostes1 burinots1 
papallones1 mosques y larves de tota    
mena que sobre el cep  sobre el  terrer 
de la vinya se troban2 tot li agrada4   
,posat al aguayt sobre un  marge  un    
turonet1 en moviment sempre1  tots      
cantns gira ses mirades  pera descubrir 
l'insecte y  ell s'hi adressa d'una     
embestida rpida1  volant  corrent4      

,ms encara no havm presentat al aucell4 
,es una de les set espcies del  gnero   
anomenats pels naturalistes ,saxicola1  
per son modo de viure  solitari en els  
llochs ms  menys espadats  pedregs4 ,es 
la espcie  ms abundant al ,sur de la    
,europa4 ,totes les dems espcies        
existeixen  ms  menys  ,catalunya2 ms es
 el ,saxicola stapazina la que se troba 
regularment en les vinyes4    ,el ,cbich
 es un aucell de #ae centmetres de      
llargria4 ,lo negre1 blanch  y moreno   
estn distribuits per vries parts de son 
cos2 els peus1 cames  y bech son negres4
 ,el bech del gnero ,saxicola es el ms  
robust de tots  els dels gneros que     
composan la gran tribu dels ,bechs-fins1
  la que  pertany el ,cbich4 ,aix fa que
 pugui fer la cassa de molts insectes1  
escarabats1 llagostes1 etc41 que altres 
,bech-fins1 encara que siguin de  s     
grandria1 no poden fer4 ,en un sol      
aucell1 donchs1 hi ha l'enemich  de tots
 els insectes4 ,ms als que tenen por  la
 ,merla1 al ,tort1 y fins  al           

,rossinyol1 per creure que fan gran mal 
al rahm1 els hi dirm qu'el  ,cbich s'ha 
observat no agradarli1 estimantse sempre
 ms que res ms  l'insecte1 enemich de la
 ,vinya4    ,es un valent1 un actiu     
aucell el ,cbich6 ,el veuru sempre1 com 
deyam1  en un lloch alters1 sobre una   
bardissa1 marge  turonet1 estar sempre  
movent son cap1 sa qua1 sos costats4 ,es
 que vigila444 vigila sempre1   la      
dreta1  la esquerra1 de front1 se gira  
examinant tots els indrets  y444 ha vist
 all baix un escarabat1 una llagosta444 
d'una volada l'ha  atrapat1 el devora y 
s'entorna  son punt d'aguayt4 ,diu ,j4  
,barrera3  ,si aquest aucell abunds1    
tindriam provablement les cullites dels 
rahms assegurades del corch y del       
escarabat4    ,respecteu1 donchs1 al    
,cbich1 al destruhidor de tants y tants 
dels  enemichs de vostres ceps4     ,la 
,cotxa fumada    ,la ,cotxa fumada es el
 ,ruticilla tithys dels naturalistes2 en
 castell  s'anomena el ,ruiseor de      
paredes y en francs le ,rouge queue de  

murailles4    ,la ,cotxa fumada es un   
dels aucells ms abundants y coneguts de 
tothm4  ,s'el troba en tota la ,europa1 
gran part del ,asia y una part no petita
  del ,africa4 ,desde les petites       
eminencies voreres al mar1 fins  alsries
  de #c4jjj metres 7al istiu71 el valent
 aucell hi es4 ,en nostre ,pirinu1  el  
senyor ,vayreda1 naturalista catal1 ha  
trobat son niu  #b4fjj metres4    ,es al
 ,sur de la ,espanya y ,nort del ,africa
 hont se troba la ,cotxa fumada  ab     
abundor al hivern1 y en la regi de la   
,vinya catalana hi t durant la          
,primavera  ,istiu sa part de travall en
 la defensa de la mateixa contra  l'    
insecte volador4    ,es la ,cotxa fumada
 un aucell de #ae centmetres1 llarga qua
 y ales ms  que mitjanes4 ,son bech es  
menys robust qu'el del ,cbich4 ,es la   
,cotxa  fumada un de nostres aucells ms 
matiners y un dels que ms tart se'n  van
  joch4 ,sobre les enlayrades torres y  
campanars de les ,catedrals   ,iglesies1
  aquella alsria propensa al rodament de

 cap1 hont cap aucell  --si no es el    
,falsiot  la ,oliba-- s'atreveix  viuri1
 ell hi t son  estatxe4    ,es ab el    
,sit d'istiu 7,v4 la ,horta7 que la     
,cotxa hi t semblansa per la  manera de 
cassar el dpter4 ,collocat sobre un punt
 enlayrat 7torre1  tur  arbre71         
s'adressa volant al insecte4 ,adems3 ms 
volador qu'el  ,sit d'istiu1 evoluciona 
en el ayre2 puja y baixa1 en ratlla     
dreta   undulada2 se posa  terra1 ms no 
hi camina3 hi toca un instant y torna   
volar4 ,s'acomoda per tot3 en la ciutat 
com en la montanya2 al nivell  del mar  
com en les grans alsries com hem dit de 
#c4jjj metres1 hont  l'arbre ja no hi t 
la vida2 aprop de les neus perptues3 el 
valent  aucell s'hi troba4 ,sa          
familiaritat y son coratge estn         
demostrats ab  els segents cassos4 ,el  
primer1 esmentat per varis ornitlechs1  
es de  que una parella de ,cotxes       
fumades feren llur niu durant sis anys  
seguits  en una locomotora de           
ferro-carril4 ,el soroll1 la trepidaci  

el calor1  res els hi feya als valents  
aucells6    ,el segn1 el conta          
,toussenel com sapiguentho per un seu   
amich que ho  presenci en sa mateixa    
casa4 ,una bomba funcion en un jard     
durant vint  anys1 sense qu'el cos de la
 mateixa tingus que ser desmontat4      
,durant  aquests anys1 vries generacins 
de cotxes feren el niu en la caixa de   
fusta que contenia el cos de la bomba4  
,ms vingu un dia en que aquesta  tingu  
que ser desmontada del tot pera ferhi un
 adop3 allavors se vej  que les cotxes  
hi tenian niu1 les quals cotxes foren   
tretes de la casa  que ocupavan per dret
 d'herencia4 ,desprs de fet el travall  
en la  bomba1 els aucells no tornaren   
la mateixa4 ,ms passats tres anys1      
altre cop vingueren  llur antich lloch1 
portats de son amor al mateix4  ,els hi 
dur1 durant els tres anys1 l'enfado1    
els necessitaren pera  convncerse que   
podian tornarhi ab tota confiansa8      
,difcil es saberho3  ms el fet es que   
tornaren  ocupar el lloch de que se'ls  

habia tret   causa del adop esmentat4   
,es la ,cotxa fumada digne del respecte 
y consideraci de tothm4  ,l'agricultor  
--y en el cas present el viticultor-- li
 deu la  destrucci de gran nombre       
d'insectes voladors3 papallones1 mosques
 y  altres1 que darian naixensa  les    
larves enemigues de fulles1 sarments y  
fruyt4     ,el ,bitxach dels grossos    
,el ,bitxach dels grossos1 conegut tamb 
per el ,vinyater y la ,cotxa de cap     
blanch1 es anomenat en castell el       
,caudirrojo y en francs le ,rossignol   
de murailles4 ,es una de les quatre     
espcies del gnero ,ruticilla  conegudes 
,europa1 del que forma part la ,cotxa   
fumada que acabm de  veure4 ,com ella1  
es utilssim  la vinya pel gran consm que
 f  d'insectes4    ,t el ,bitxach una   
talla de #ae centmetres escassos4 ,son  
pit es de color  de rovell1 sa gorja    
negra1 son front blanch1 sa esquena     
grisa y sa qua  roja4 ,el color         
d'aquesta es lo que ha dat el nom  les  
quatre espcies  compreses en el gnero   

,ruticilla4 ,el ,bitxach dels grossos   
viu1 durant la  primavera  istiu1 en    
quasi tota la ,europa y en una gran part
 del ,asia4  ,a la vinguda de la tardor1
 se traslada  les regins ms calentes y  
son  en gran nombre els ,bitxachs       
grossos que passan l'estret pera        
hivernar  al ,nort del ,africa4 ,asegura
 ,brehm qu'el ,bitxach dels grossos va  
ms  enll que la espcie anterior  sigui  
la ,cotxa fumada2 en cambi no es  tant  
amiga dels boscos de les regions altes4 
,fa son niu dintre la soca  d'un arbre1 
molt sovint en la esquerda de una paret2
 quasi may en les  anfractuositats del  
terrer4 ,fa dos covades de #e  #h ous   
cada una3 la  primera  comensaments de  
la primavera y l'altra  les darreries de
 la  mateixa4    ,el ,bitxach dels      
grossos fa  les vinyes un servey        
semblant al de la  ,cotxa fumada4 ,deu  
sser1 donchs1 del tot respectat4     ,la
 ,merla    ,la ,merla1 en castell el    
,mirlo y en francs le ,merle1 es el     
,merula  vulgaris dels naturalistes4    

,la ,merla --que viu en la bardissa1    
l'arbre ramut  el gran arbust--  durant 
el dia ronda cercant son aliment1 sens  
que s'allunyi molt dels  arbrats  de la 
,horta 7,v4 la ,horta47 ,en la costa de 
llevant1 hont les  hortes acostuman     
estar barrejades ab les vinyes1 hauru   
vist  la  ,merla moltes vegades1 venir  
la vinya pera cassar el cargol1 la      
llagosta1 la oruga  l'escarabat4 ,com   
que es gran y de constituci  robusta    
necessita menjar molt4 ,es el cargol son
 plat escullit3 el cargol  que existeix 
devegades ab abundor en el preuat conreu
 y que ocasiona  danys no petits ab la  
destrossa dels pmpols y brots tendres4  
,ms444 si  la ,merla va  la vinya1 dir  
alg1 se menjar els rahms1 y encara hi   
perdrm6 ,no2 res de perdrehi ab la      
presencia del aucell2 perque si be es   
veritat qu'ell es aymant del rahm quan  
es madur1 el perjudici d'unes  quantes  
dotzenes de grans del cep no es ms que  
una part petita en  comparansa ab el    
benefici causat per la desaparici dels  

enemichs1 que  demanarian als ceps un   
sacrifici cinquanta vegades ms gran4    
,donm al aucell gustosos la petita part 
de la cullita1 el petit regalo  que     
mereix qui tot l'any de sol  sol        
travalla en profit nostre1 fent  la     
guerra  les llagostes1 als cargols1 als 
escarabats y  les orugues4  ,donemli al 
terme de sa campanya d'istiu contra     
l'insecte y comensament  de sa hivernal 
temporada1 el regalo en pago de son     
travall4     ,el ,pins    ,el ,pins1 en 
castell el ,pinzn y en francs le        
,pinson1 es el ,fringilla  coelebs dels 
naturalistes4    ,quan en la segona     
quinzena d',octubre la tardor ha entrat 
de ple sobre  nostres camps1 vinyes y   
conreus1 arriban en gran nombre de tota 
la  ,europa central1 en colles ms  menys
 nutrides1 els aucells entusiastes      
cantors y bons amichs del agricultor3   
els pinsns4 ,allavors  son pas  per     
nostres planes per hont marxen envers   
llurs encontrades hivernals  7les vries 
terres de la ,pennsula ,ibrica7 son     

deturats pels traydors  cassadors2 y  b 
van  sser part de paladars aviciats  son
 destinats   sser venuts en les parades 
dels aucellayres al interior de las     
grans  ciutats  viles populoses1 com    
cantors esclaus de les cases4 ,es que   
allavores el ,pins1 faltat de la alegria
 de la ,primavera1 quan la  sortida     
darrers de ,febrer1 vola  fa sa ruta    
arran de terra en lloch  de ferla  certa
 alsria1 y el cassador1  qui res se li  
endona la falta  que al agricultor li   
far l'aucell1 l'agafa  millers4 ,el     
,pins1 com  deyam1 es de natural decidit
 y travallador4 ,fa dos covades al any2 
ms  no es en nostre pais hont passa la  
poca de sos amors3 ,fransa1 ,alemanya1  
,suissa y el ,nort de la ,itlia3 es dir1
 el centre d',europa es sa  veritable   
ptria1 hont passa l'alegre temporada del
 any4 ,no vol dir que   ,catalunya y en 
la regi alta no s'hi quedin alguns      
centenars de  parelles2 ms la excepci no
 es la regla4 ,el ,pins no viu en les   
terres  del ,nort de la ,europa3 en son 

lloch s'hi troba la espcie anomenada    
,fringilla montifringilla4 ,es l'altre  
de les dos espcies que del gnero  ,pins 
se coneixen  ,europa4    ,el gnero      
,pins1 ,fringilla dels naturalistes com 
hem dit1 es un dels que  entran  formar 
part de la tribu dels ,bech-groixuts1   
anomenada aixs per  estar les espcies en
 ella compreses dotades de bechs        
robustos ab els  quals els hi es fcil   
trossejar els grans y les llevors de    
tota mena4  ,d'aquesta tribu forman part
 el ,pardal1 el ,verdm1 la ,cadernera1  
el  ,dur-bech y altres y altres4        
,generalment se creu que l'aucell       
granvor  es perjudicial  la             
,agricultura1 quan sempre1 fins donada  
la espcie ms  desfavorable1 el benefici 
qu'ens reporta 7considerant el total    
periode  de sa vida y la espcie en      
general1 no en cassos especials de lloch
 y  temps7 es superior al dany4         
,l'aucell granvor1 es veritat1 menja el 
gra  ab afici y ens perjudica en un tant
 per cent que s'acostuma  creure  ms    

gran del veritable2 ms per aquells      
quants dies en qu'el gra es  madur1 el  
mateix aucell ha de cassar la oruga1 la 
llagosta y altres  insectes pera darlos 
sos petits y aix ho fa al menys per     
espay d'un  mes1 considerant dos cries  
al any4 ,aix no's t en compte al parlar 
del  granvor1 com tampoch se diu que    
durant l'hivern el mateix aucell fa la  
guerra  les llevors de herbotes y de    
plantes silvestres1 estalviant  feyna al
 conreador y afavorint als vegetals     
productors4     ,v ,la horta    ,la     
,horta es un conreu de altssima         
importancia1 casi b imprescindible  pera
 la alimentaci del home4 ,l'arbre       
fruyter1 les llegms y les  verdures     
--basa de la alimentaci vegetal que     
entra  formar part del  regim del home  
en nostres climes-- son lo que          
constitueixen com tothm  sap1 la        
producci de la horta de ,catalunya4     
,horteu un tros de terra3 desseguida    
veuru en la superfcie de la  mateixa els
 cargols y cargoles2 en les verdures1 en

 els llegms1 en els  fruyters3          
escarabats1 grills1 orugues1 formigues1 
mosques1 pugns1  cotxinilles y altres en
 gran nombre4 ,es l'exercit destruhidor 
que atent   sa missi1 ha invadit vostra 
propietat4    ,deixats lliures aquests  
petits sers1 constituits en veritables  
legins  algns d'ells1 en sa obra de     
destrucci de les plantes3 aumentant en  
nombre1 acabarian ab elles4 ,ms contra  
aquesta forsa hi ha altra forsa3  la    
forsa destruhidora d'aquests petits     
sers1 representada pels aucells  que's  
veurn4 ,ells vindrn  vostra horta1      
atrets per l'element  insecte y molusch 
que representa son medi de viure1 y se  
dedicarn com  qui fa per la vida  sa    
eliminaci4    ,la acci del insecte      
destruhidor es reduhida pels defensors  
certs  termes1 els termes que representa
 sa missi1 benefactora tamb3  la  petita
 eliminaci del vegetal2 perque ssent    
menor el nombre dels fruyts  y del      
brancatge1 de les fulles1 etc41 resultin
 ms robustos els  restants4 ,petita acci

 que altres agents com el vent1 per     
exemple1  exerceixen al eliminar la     
flor4    ,l'arbre fruyter t els seus    
enemichs4 ,els uns venen  destruhir sos 
brots1 com la oruga de la ,falena       
yemala2 altres ses flors1 com els       
escarabats anomenats ,cetonies2 altres  
posan llurs ous1 com les  papallones    
--pirales y noctueles-- en el tendre    
fruyt1 y al seu  interior s'hi          
desenrotlla la larva devoradora2 altres 
viuen en  veritables legins sobre ses   
branques y fulles1 xuclant la sava2     
altres  cargolan ses fulles pera la     
posta1 y1 al nixer1 l'insecte devora les
  esmentades fulles1 com les orugues de 
les pirales cargoladores  7papallones74 
,altres papallones1 les nocturnes1 van  
posar llurs ous   la nit en vries       
plantes4    ,les verdures tenen         
nombrosos contraris4 ,els uns atacan    
llurs arrels1 com  la formiga groga y el
 pug de les arrels2 altres devoran el   
tronch1  altres les fulles4 ,els naps1  
les cebes1 els psols1 fasols y faves    

tenen  tamb llurs enemichs especials1 y 
son tamb atacats per altres que  atacan 
tota classe de llegms y verdures4       
,els farratges1 les meloneres y         
carabasseres se veuen atacades pels     
llimachs1 la cargola y el cargol4    ,ms
 contra aquests enemichs de la planta hi
 han altres amichs1 que  s'encarregan de
 defensarla4 ,anm  veure1 donchs1 els   
aucells servidors  de la ,horta1 als    
quals deu l'hortol el respecte y        
consideraci degudes  als que venen      
reportarli veritables beneficis1 casi   
sens demanarli en  pago res ms que      
respecte y consideraci4 ,ms avns de     
darlos   conixer1 presentm el quadro    
dels enemichs de la ,horta1 pera        
apreciar  el servey qu'els defensors    
fan4    ,heusel aqu3    ,colepters 7#bc 
espcies7 ,anthonomus pomorum4 ,destrueix
 les flors de les  pruneres4            
,anthonomus pyri4 ,destrueix les flors  
de la perera4    ,baridius cuprirostris4
 ,la larva sobre les cruciferes4        
,baridius chlorizans4 ,sobre la col4    

,bruchus pisi4 ,devora els psols4       
,bruchus rufimanus4 ,devora les faves4  
,cassida viridis4 ,la larva devora les  
escarxofes4    ,cassida nebulosa4       
,devora les fulles de remolatxes y      
rabes4    ,cetonia afinis4 ,destrueix   
les flors de varis fruyters4            
,centorhynchus sulcicollis4 ,sobre vries
 llegms y verdures4    ,centorhynchus   
assimilis4 ,id4 id44    ,crioceris      
asparagi4 ,sobre els tronchs dels       
esprrechs4    ,crioceris duodecim4      
,sobre els esprrechs4    ,gastrophysa   
raphani4 ,sobre les fulles de vries     
verdures4    ,molytes coronatus4 ,devora
 arrels y tubercles4    ,phyllotreta    
nemorum4 ,devora les fulles de les cols4
    ,phyllotreta nigripes4 ,sobre els   
naps y rabes4    ,phyllotreta punctuata4
 ,sobre les crucferes4    ,phyllotreta  
brassicoe4 ,sobre les cols4             
,phyllotreta flexuosa4 ,sobre les cols4 
,rhynchites bacchis4 ,devora les flors  
de les pomeres y pereres4    ,rhynchites
 conicus4 ,devora els borrns dels arbres

 fruyters4    ,sitones lineatus4 ,devora
 els planters de psols4    ,ortpters    
,grillotalpa vulgaris4 ,cadell4         
,construeix galeries  subterrnees1      
deixant al ayre les arrels4             
,himenpters 7#b espcies7 ,athalia de les
 fulles del rabe4 ,devora les  fulles   
dels rabes y de les remolatxes4         
,formica flava4 ,formiga groga4 ,devora 
les arrels dels escarxofers4            
,lepidpters 7#ae espcies7 ,attacus      
pavonia4 ,la larva devora les fulles de 
varis fruyters4    ,attacus minor4 ,id4 
id44    ,carpocapsa funebrana4 ,pirala  
de la prunera4 ,la larva devora el      
fruyt4    ,carpocapsa pomonella4 ,pirala
 de la pomera4 ,devora son fruyt4       
,chematobia brumata4 ,la larva devora   
els borrns de les pomeres y de les      
pereres4    ,grapholita dorsana4 ,la    
larva devora els grans dels psols4      
,hadena oleracea4 ,noctuela de la       
,horta4 ,la larva devora psols1 faves y 
espinachs4    ,hadena brassicoe4        
,noctuela de la col4 ,la larva devora   

les fulles y els  tronchs de les cols y 
els tronchs dels fruyters4              
,iponomenta malinella4 ,corch de la     
pomera4 ,la larva sobre la pomera4      
,penthyna pruniana4 ,la larva devora les
 pruneres1 els cirerers1 etc44          
,pieris brassicae4 ,la larva sobre les  
cols4    ,pieris rapae4 ,devora rabes1  
naps1 creixens y encims4    ,polia      
dysodea4 ,devora els encims4    ,plusia 
gamma4 ,la larva sobre llegms1          
espinachs1 etc44    ,triphena pronuba4  
,noctuela nvia4 ,devora els encims4     
,hempters 7#ba espcies7 ,aphis ,cerasi4 
,pug del cirerer4 ,negre2 sobre les     
fulles4    ,aphis pruni4 ,pug de la     
prunera4 ,verds4    ,aphis laniger4 ,pug
 llans4 ,sobre varis fruyters4    ,aphis
 persicae4 ,pug del presseguer4         
,negre-verds4    ,aphis amigdali4 ,pug  
del ametller4 ,vert bonich4    ,aphs    
pyri4 ,pug de la perera4 ,negre4        
,aphis mali4 ,pug de la pomera4 ,vert   
blanquins4    ,aphis brassicae4 ,pug de 
les crucferes4 ,vert y negre4    ,aphis 

rapoe4 ,pug del rabe4    ,aphis fava4   
,pug de les faveres4 ,sobre les fulles y
 tronchs4    ,aphis radicum4 ,pug de les
 arrels4 ,sobre arrels escarxofers4     
,ceroplastes rusci4 ,cotxinilla de la   
figuera4 ,cendrs4    ,dactylopius citri4
 ,cotxinilla del poncemer4 ,moreno      
rogench4    ,eurydema oleraceum4 ,sobre 
les fulles de les cols y altres         
verdures4    ,eurydema ornatum4 ,roig y 
negre2 abundant sobre les cols4         
,lecanium persicae4 ,cotxinilla del     
presseguer4 ,moreno4    ,lecanium       
amigdali4 ,cotxinilla del ametller4     
,moreno4    ,lecanium hesperidum4       
,cotxinilla del taronjer4 ,moreno4      
,psylla rubra4 ,psilla de la perera4    
,moreno4 ,devora les fulles de la       
perera4    ,psylla aurantiaca4 ,id4 id44
    ,tyngis pyri4 ,forada les fulles de 
la perera4    ,dpters 7#aj espcies7     
,anthomya brassicae4 ,mosca del nap4 ,la
 larva forada  els tronxos de les cols4 
,anthomya furcata4 ,mosca de les llegms4
 ,la larva devora les cebes4            

,anthomya radicum4 ,mosca dels rabes4   
,la larva devora els rabes4    ,anthomya
 conformis4 ,mosca de la remolatxa4 ,la 
larva forada les fulles4    ,anthomya   
lactuoe4 ,mosca del encim4 ,la larva    
devora les granes4    ,cephus           
compressus4 ,pica brots4 ,la larva      
dintre les branques tendres de  varis   
arbres4    ,cecydomia nigra4 ,cecidomia 
de les peres4 ,la larva devora el fruyt4
    ,ceratitis hispanica4 ,mosca de la  
taronja4 ,la larva 7blanca7 devora el   
fruyt4    ,hortalis cerasi4 ,mosca de la
 cirera4 ,la larva 7blanca7 devora el   
fruyt4    ,platipara dels esprrechs4    
,devora les tijes4    ,gasterpods       
,bulimus decollatus4 cargola4 ,devora lo
 vert4    ,helix ,hortensis4 cargol de  
jard4 ,devora lo vert4    ,llimach4     
,vries espcies4 ,id4 id44    ,un conjunt
 d'unes #ge espcies4    ,contra aquest  
exrcit enemich hi ha la segent colla    
d'amichs defensors  de les plantes4     
,la ,merla4 ,el ,xerroviu4 ,el          
,pit-roig4 ,la ,aureneta de ,xemeneya4  

,la ,aureneta  de ,finestra4 ,el ,sit   
d'istiu4 ,el ,rossinyol4 ,el ,tayarol de
 cap negre4 ,el  ,bregadell  ,rossinyol 
bort4 ,la ,busqueta rossinyolenca4      
,els uns1 com la ,merla y el ,xerroviu1 
s'hi troban tot l'any2 els  altres1 com 
el ,rossinyol1 la ,aureneta1 etc41 sols 
hi passan una  temporada4 ,adems1 s'hi  
troba formant part entre els primers el 
,pardal1  l'aborrer ,pardal1 el modest  
infadigable obrer quins beneficis en res
  se tenen1 y quines malifetes s'han    
portat  la exageraci ms  extremada4 ,ell
 es pot sser un dels obrers ms          
importants de la ,horta2  ms ens reservm
 sa histria pera ms endavant 7,v4 ,tots 
els conreus7 com  agent cosmopolita que 
es1 travallant sobre els camps1 vinyes1 
hortes y  per tot arreu hont el vegetal 
se troba4     ,la ,merla    ,la ,merla1 
,merula vulgaris dels naturalistes1 en  
francs le ,merle y el  ,mirlo comn en   
castell1 es una de les dos espcies de   
son gnero1 la  generalment coneguda4 ,se
 la troba1 segns l'esmentat naturalista 

,brehm1  en ,europa desde l'extrem ,sur 
fins al #ff4 ,pochs sern els que no     
coneguin l'aucell2 ning que no n'hagi   
sentit parlar4 ,la ,merla es el         
representant ms gran de la nombrosa     
tribu dels ,bech-fins1 insectvors y     
baccvors en sa major part1 dotats       
d'instints enlayrats4 ,pot dirse que    
constituheixen la aristocrcia dels      
aucells4 ,en aquesta tribu s'hi  troban 
els ms remarcables cantors1 com el      
,tayarol de cap negre y el  ,rossinyol2 
aquest darrer excels msich-poeta1 joya y
 orgull del vell  ,continent y  la      
vegada un dels ms importants defensors  
de la ,horta1  com veurm ms avall4      
,com tots els aucells d'una gran        
utilitat1 la ,merla se reprodueix molt1 
y es sapigut que arriba  fer uns #aj ous
 anyals en dos postes4 ,ella es         
l'aucell ms abundant en nostres         
encontrades1 exceptuant al ,pardal1 al  
,xerroviu  ,gafarr y al ,verdm4 ,son    
cant1 que comensa ja en el mes de       
,febrer1 es una nota alegre1 dolsa1 que 

ompla la quietut de la ,horta quan  cap 
ms veu d'aucell se deixa sentir4    ,diu
 ,mr4 ,lescuyer qu'el cant de la ,merla 
es ple de bon humor y qu'el fa  sentir  
dolsament al estil d'una flauta desde   
primers  mitjns de  ,febrer1 quan       
l'aucell sembla que s'ensaja pel cant de
 la primavera1  quan els dems aucells   
estn callats4 ,la ,merla es un aucell1  
prossegueix1 d'una constituci robusta y 
dotat d'una finssima vista4  ,li agrada 
la quietut y es molt desconfiada2 ms    
quan s'es convensuda de  que se vol     
estar ab bona armonia ab ella1 se mostra
 ms confiada4    ,la ,merla es un gran  
destruhidor de cargols1 y diu el ,b4    
,d',hamonville  que es molt curis       
contemplar el modo ab que procedeix l'  
aucell pera  menjarsels4 ,agafantlos per
 un cantell1 els bat ab fria sobre una  
pedra2  al rompres1 l'animal retira ab  
molta habilitat el cargol1 deixant vuyda
  la closca4 ,aixis es que es molt usual
 veure en els boscos y al voltant  de   
les pedres de terme1 cert nombre de     

closques dels dits cargols4 ,son  restos
 deixats per la ,merla1 que  falta de   
pedres en el bosch1 utilisa  les fites  
pera la preparaci de son aliment4    ,no
 es estrany1 donchs1 veure en les hortes
 closques de cargol vuydades  per la    
,merla1 y sols pera aquest benefici1    
deuria dispensarse respecte  al aucell4 
,destrueix adems cargoles1 llagostes y  
dems insectes  d'alguna grandria y tamb 
les crisslides de papallones y altres y 
sobre tot orugues1 que tan perjudican   
les plantes de la horta2 y aix  ho fa   
durant tot l'any1 ja que no's mou de la 
horta  no obligarli uns  frets molt     
rigurosos2 llavors se'n va durant       
algunes setmanes1 tornant  desprs  la   
,horta4 ,es veritat que la ,merla1 qual 
alimentaci insectal  es alternada1 sobre
 tot durant la tardor y primera part del
 hivern ab  cireres d'arbs y altres     
fruyts pel istil 7bayes71 se permet     
menjar el  rahm y en la primavera la    
cirera y algn altre fruyt4 ,ms l'aucell 
que  travalla tot l'any1 sense          

demanarvos res per ventura no t dret    
que  se li dongui alguna coseta de lo   
mateix que sens ell no tindriau pot     
sser8444    ,la ,merla1 donchs1 deu sser
 tinguda com un dels ms importants      
aucells  pera la ,horta4 ,tingueu la    
seguretat de que si un cargol se posa en
  evidencia1 l'aucell el veur y el      
destruhir4 ,lo mateix far ab la         
llagosta de la vinya adossada  la vostra
 horta y ab la cargola posada   sobre de
 la verdura  la oruga del arbre fruyter1
 y no contentantse ab  els insectes que 
se li presentan  la vista1 es molt usual
 vurela al  peu dels dits fruyters1     
sobre el sembrat de farratge y per entre
 les  verdures1 inspeccionant el terrer 
cercant l'insecte  la crisslida del     
mateix4 ,ella vetlla constantment de sol
  sol1 y son travall un dia y un  altre 
dia1 representa la destrucci de gran    
nombre d'enemichs de  vostres plantes4  
,respecteula donchs3 no permetau  ning  
dels vostres  que destrueixi son niu ni 
qu'en mati cap4 ,es vostre dever4 ,si's 

pot  consentir que en mitx d'un gran    
bosch se'n cassi alguna pera no perdre  
la punteria  pera posarla  taula 7la    
,merla1 sense ser dulenta baix el  punt 
de vista culinari1 no arriba  poderse   
considerar com  vianda pera  una fina   
taula71 no's pot aconsellar may  ning la
 cassa de la  mateixa4 ,ms per lo que   
respecta  la horta1 l'horticultor no deu
  consentir que ni una sola ,merla sigui
 destruhida1 si vol procurar la  bona   
marxa de son conreu3 n'hi ha prou que   
se'n mati una pera que les  altres      
estiguin  punt d'anarsen de la ,horta4  
,la veu de la ,merla es dolsa1 pastosa1 
plena1 de poca extensi1 un poch         
amussada1 ms en cambi com recorda la veu
 humana1 com se destaca en  ella un     
esperit ser1 reflexiu y valent6         
,desprs de haver sentit  una ,merla1 no 
hauria d'sser possible al home  el      
matarne cap4 ,el valor material de la   
carn del aucell no hauria de  pesar tan 
com l'esperit del mateix4 ,dixeula viure
 tranquila2 no  permetau  cap dels      

vostres que toqui cap ou de son niu4 ,si
 arribat el  mes de ,setembre veyeu     
faltar algn gra en els rahms de vostra  
vinya1   all pel ,maig alguna cirera    
dels vostres cirerers3 tanqueu els ulls 
y  penseu en les closques de cargol     
vuydades1 en les orugues devorades1 en  
les cargoles destruhides y en la        
flautada veu de la ,merla1 que ha       
recreat vostre ohido y ha alegrat la    
soletat de vostra finca4     ,el        
,xerroviu    ,el ,xerroviu s'anomena    
tamb el ,gafarr y el canari bort  de    
montanya1  y es el ,serinus meridionalis
 dels naturalistes2 en castell s'       
anomena  el ,verdecillo y el ,cini y en 
francs1 le ,serin4    ,el ,xerroviu es  
un petit aucell de #aa y  centmetres de 
llargria1 ms  valent contra els rigors  
del temps com cap altre1 prescindint del
 ,pardal  y del ,ull de bou4    ,el     
,xerroviu es una de les dos espcies de  
son gnero2 l'altra espcie  es el canari1
 conegut de tothm4    ,quan tots els    
altres son fora1 el ,xerroviu ab el     

,pardal y la ,merla son  els            
representants en nostres hortes del     
regne alat4 ,la mateixa ,merla1  essent 
al cor del hivern y en anys de fret     
rigoros1 fa1 com havm dit1  una escursi 
d'algunes setmanes  encontrades ms      
calentes4 ,el ,xerroviu  no's mou 7no   
vol dir aix que no hi hagi excepcins72  
es de vurel  allavores al acostarse  la 
casa de camp1  la llar del hortol com   
demanant unes engrunes pera no morirse  
de fam1 engrunes que casi may se  li    
donan1 ab tot y merixerles1 ya que tot  
l'any no fa ms que  travallar en favor  
del agricultor4    ,diu ,brehm qu'el    
,xerroviu es un aucell actiu y molt     
aixurit1 y ,hoffman  diu que encara que 
son cant es molt uniform no deixa d'sser
 molt  agradable4 ,diu el primer que    
l'aucell se troba casi per tota la      
,europa  y parlant d',espanya1 que sols 
deixa de viure en les terres altes de   
,castella la ,vella4 ,a ,catalunya es   
abundantissim en la costa y en  especial
 en ses hortes4 ,casi no se'n troba cap 

en que no hi hagin  algunes dotzenes de 
parelles1 y se'l veu fins en els petits 
jardins4  ,l'arbre preferit pera ferhi  
el niu es el taronjer1 agradantli molt  
tamb la perera y la pomera4 ,es un      
aucell d'instints dolsos que  recordan  
els del canari y del ,verdm4 ,sembla que
 cerqui la companyia del  home1 y  ell  
se entrega sense rezel4 ,assegura ,brehm
 que ha vist moltes  vegades travallar  
en un arbre sense que l'aucell sen      
mogui1 aix  principalment en el temps de
 la cova dels ous4 ,es un aucell        
ignocent1  vctima dels de rampinya y del
 mateix home1 qu'el agafa per millers4  
,el cant del ,xerroviu es una joguina1  
un seguit de notes brillantes1 un       
xerroteix delicat1 nervis1 finssim1 un  
microscpich cant de glria   la llivertat
 y al sol4 ,algunes vegades en les altes
 hores del dia1  hauru ohit en els ayres
 un cant especial1 que se sent un moment
 al  passar allunyantse rpidament3 es el
 cant del ,xerroviu1 que  la manera  de 
la ,alosa1 diu el ,b4 ,d',hamonville1 li

 agrada ferlo sentir tot  aixecantse en 
els ayres4    ,el ,xerroviu consm1 com  
tots els aucells d' arbre1 un gran      
nombre  d'orugues  insectes molls al    
temps de la cria de sos petits2 desprs1 
y durant l'istiu1 continua menjant      
indistintament orugues1 petits          
escarabats1 petites crisslides y llevors
 de herba de tota mena1  estalviant al  
hortol el travall d'arrencarles4 ,no est
 provat qu'el  ,xerroviu s'arribi  les  
fruytes2 ms si per cas ho fes ab alguna 
figa1  cirera  bercoch no se li pot     
dispensar en aquells pochs dies en que  
la  fruyta es madura 7l'aucell no menja 
ms per lo general que la madura71       
aquella petita lleminadura que os porta 
un perjudici insignificant1 part  nfima 
de la vostra cullita8    ,horticultors3 
estimeu al vostre petit hoste1 al petit 
,xerroviu4 ,diu  ,brehm que en certs    
punts d',alemanya hont el ,xerroviu s'hi
 coneix tant  sols desde uns #ej anys1  
se consideran els horticultors molt     
afortunats  de poguer comptar ab el     

petit ms efics colaborador1 amich fidel 
de la  horta4 ,segns el mateix autor1   
est provat qu'el ,xerroviu no abandona  
el punt que ha escullit pera viurhi4    
,respecteulo donchs y estimeulo com  un 
dels ms importants servidors vostres4   
,si cada arbre de vostra horta  pogus   
comptar ab una parella dels dits        
aucells1 se veuria lliure de la  major  
part de sos enemichs4     ,el ,verdm    
,el ,verdm1 anomenat en castell el      
,verdern y en francs le ,verdier1 es  el
 ,clora hortensis dels naturalistes4    
,aquests classifican al ,verdm com  una 
espcie del gnero ,clora1 pertanyent  la 
famlia dels ,pasrits 7de  la que n'es el
 gnero ,pardal el tpich7 y formant part 
de la tribu dels  ,bech-groixuts4       
,desprs del ,pardal y del ,xerroviu1 es 
el ,verdm l'aucell ms abundant   nostra 
terra4 ,se'l troba sempre en les hortes 
hi es molt til tot  l'any 7el ,verdm no 
emigra7 per la destrucci d'insectes y   
llevors  d'herves4    ,el ,verdm1 com el
 ,pardal1 se fa pagar quelcm per sos    

serveys en favor  de la ,agricultura3   
demana als conreus de naps1 rabes y     
canem1 alguna  quantitat de llevor      
d'aquestes plantes1 de modo que allavors
 sembla  l'aucell de que tractm sser    
perjudicial4 ,ms en cambi d'aquell      
consm de llevors tils quantes llevors   
d'herbotes destruhides durant  tot      
l'any1 quants insectes eliminats1       
especialment durant la cria dels        
petits6 ,el benefici reportat pel aucell
  les hortes es molt superior al  dany2 
es1 donchs1 til1 y mereix el respecte   
del horticultor4     ,el ,pit-roig      
,el ,pit-roig  ,rupit 7,rubicola        
familiaris dels naturalistes7 s'anomena 
en castell el ,petirrojo y en francs1 le
 ,rouge-gorge4    ,el ,pit-roig es1 com 
la ,merla1 un dels ,bechfins2 pot dirse 
qu'es1 com  ella1 conegut per tothm4    
,sel troba1 com ella1 en els boscos1 en 
les  riveredes1 en les torrenteres y en 
les hortes3 per tot alli hont hi hant   
arbres4    ,qui no coneix al gentil     
aucellet1 un dels millors cantors del   

bosch1 el  primer en despertarse y el   
darrer en adormirse com diu ,naumann1 el
 ms  amich del home segns ,toussenel1   
valent y entussiasta1 desafiant els     
rigors del hivern pera no deixarnos8    
,algns posats en llivertat  la          
primavera1 han tornat expontaneament  sa
 gavia al venir la tardor4 ,el          
,pit-roig ha sigut anomenat pel         
naturalista ,gerbe ab molt bon acert1   
,rubicola familiaris4 ,la familiaritat  
ab l'home es sa dominant y  l'instint   
popular ho ha comprs aixs4 ,la noblesa y
 la ingenuitat units  ab el coratge1 son
 qualitats que tothm ha sapigut veure en
 ell4 ,y ms3  se li ha reconegut un     
esperit de compassi1 un sentiment de    
caritat  envers del pobre1 del          
travallador y del humil4 ,els ornitlechs
 os dirn  qu'el ,pit-roig en el bosch v 
posarse al costat del carboner y del    
llenyater1 y els hi modula son cant com 
pera recrearlos en son dur  travall4 ,ms
 lo que demostra la convicci que en     
l'esperit popular  existeix d'aquest    

sentiment de caritat1 digum d'amor1 es  
la tradici  bretona1 llegenda d'aquest  
poble1 bressol de la ,germana de la     
,caritat1  la que diu qu'el ,pit-roig   
acompany  ,jess al ,calvari y que1      
portat  d'un sentiment d'amor al ,div   
,mrtir1 emple totes ses forses pera     
arrancar del front de ,jess una espina4 
,y afegeix que fou recompensat ab  el   
color roig de son pit1 que la sanch de  
,jess li marc4    ,el ,pit-roig deuria  
sser donchs1 venerat per l'home4 ,ell es
 un dels  aucells del ,bon ,deu diu     
,toussenel4 ,ell es qui al cor del      
hivern1 y en  dia de sol1 canta1 com    
parlantnos del temps de la primavera que
 ha de  venir4 ,a les primeres nevades1 
ell es qui s'acosta  la casa de camp1   
picant als vidres de la escalfada llar  
com demanant aculliment4 ,quantes       
vegades l'aucell entraria si l'home li  
des acullida y s'habituaria   viure     
entre parets durant els dies de mal     
temps6    ,el cant del ,pit-roig es la  
expressi fidel de son esperit2 se       

composa de  varis trillos alternats ab  
notes de diferenta extensi llensades ab 
forsa2 el so t l'esclat1 la forsa y la  
dolcesa de la flauta4 ,toussenel  ha dit
 que aquest cant havia entrat ms en son 
cor qu'el del mateix  ,rossinyol4       
,dirias sser el primer la cans popular  
que fa vibrar les ms  ntimes fibres del 
cor1 y el segn1 la sinfona del gran     
,mestre  compositor que parla ab el     
llenguatge de la ciencia sentida1 noble1
 ms  no expressi tant expontnea del     
nima4    ,en la ,horta1 si b el         
,pit-roig no es sedentari com la ,merla 
y el  ,xerroviu1 es dir que's permet    
entrar y sortir d'ella1 son travall no  
deixa de sser important1 per la         
eliminaci de varies espcies  d'insecte1 
enemigues del arbre fruyter1 de la      
verdura y de les llegms1  y per la      
destrucci de llimachs y petits cargols4 
,el ,pit-roig --com casi tots els       
,bech-fins-- acostuma  cercar son       
aliment saltironejant per terra4 ,els   
petits cargols y cargoles son1 pot      

dirse1 el menjar predilecte del         
,pit-roig que cassa tamb la formiga1    
l'escarabat y la mosca posats sobre     
l'arbre1 el fruyt  la flor4             
,respecteu1 donchs1 al ,pit-roig com un 
de vostres millors amichs y  servidors  
de la ,horta4     ,les ,aurenetes    ,la
 ,aureneta de ,xemeneya 7,hirundo       
rustica dels naturalistes2 en castell   
la ,golondrina de chimenea y en francs  
l',hirondelle de chemine7 y la          
,aureneta de finestra 7,chelidon urbica 
dels naturalistes2 en castell la        
,golondrina de ventana y en francs      
l',hirondelle de fentre7 son les dos    
espcies de son gnero conegudes  ,europa 
y  nostra terra4 ,la primera  es de     
color negre ab la part inferior         
blanch-rogench2 la segona la t          
enterament blanca4 ,no creym necessari  
extendrens aqui sobre cada una  d' elles
 en particular 7,v4 la ,casa de ,camp72 
sols dirm que en les  hortes del camp1  
lluny de poblat1 hi es la primera       
coneguda1 y la segona  ho es en les     

hortes properes  les poblacins4 ,com    
llurs costms son  molt semblantes1      
considerantles aqui com  obrers de la   
,horta1 parlarm  en nom de les dos4     
,elles son els eliminadors del insecte  
alat en regins  ms  menys altes de la   
,horta4    ,ab les aurenetes entran els 
obrers temporals de la horta1 es dir els
 que  hi venen  passar una part del any1
 allavors que sa presencia hi es        
necessria4 ,la ,aureneta arriba  nostres
 hortes uns pochs dies avns   desprs de 
la tercera desena de ,mars1 allavors    
quan l'insecte alat  comensa  deixarse  
veure4 ,la ,aureneta pot dirse qu'es1   
junt ab el ,magay   ,falsiot1 el ms     
temible enemich de la mosca1 mosquit1   
formiga alada y  papallona4 ,heus aqui1 
donchs1 un dels auxiliars ms importants 
del  agricultor1 un dels ms dignes de   
respecte y consideraci4 ,la ,horta que  
li dona axopluch1 se troba al           
cap-de-vall del any ab una porci de     
fruyts que haurian sigut devorats pel   
insecte4    ,en el regne animal1 la     

noblesa d'instints ha sigut donada  les 
espcies1 pera utilitat del home4 ,entre 
els aucells1 la ,aureneta  representa un
 tipo superior3 l'instint de associaci  
al home es pot  sser lo que sobresurt en
 ella1 la qualitat que la caracterisa4  
,la  ,aureneta representa junt ab el    
gos1 la vigilancia de la casa de camp y 
la seguretat de les provisins3 si el gos
 vigila la persona y la casa  contra els
 malfactors y evita tota sorpresa1 la   
,aureneta avisa  la  virm quan          
l',esparver s'acosta1 y ella ab sa      
guerra als dpters  7mosques y mosquits71
 perfidiosos asaltants de rebostos1     
cellers y  estables1 procura la         
conservaci de llets y viandes1 la       
tranquilitat del  bestiar y el reps del 
mateix agricultor4 ,a la ,horta tamb hi 
acudeix4  ,si el hortol li dona         
aculliment en sa casa1 tindr1 adems dels
  beneficis de la defensa de la mateixa 
contra l'insecte dpter1 un  destruhidor 
de la papallona diurna  sigui de la mare
 de les larves   orugues que rosegan ses

 plantes4    ,la ,aureneta fa un gran   
consm d'insectes voladors4 ,son travall 
cassa  al vol es sostingut per espay de 
moltes hores1 y1 desprs  d'observacins  
repetides1 ha dit ,mr4 ,florent-,prvost 
que una sola  ,aureneta fa un consm per 
dia1 d'algns centenars d'insectes alats4
    ,la ,aureneta es un dels ms         
remarcables dons del ,creador al home1  
un ser  ignocent1 que's complau en      
travallar constantment en profit del    
mateix1  sens demanarli res ms qu'el    
respecte y consideraci necessries4 ,la  
rah natural indica1 donchs1 al home que 
deu procurar obtenir la  companyia del  
esmentat aucell2 ms no succeeix pas que 
les cases de camp   d' horta comptin ab 
un contingent suficient pera qu'el      
travall  representat pel mateix pugui   
portarse  cumpliment4    ,la ,aureneta  
es generalment respectada per nostres   
horticultors4 ,saben de  positiu que cap
 fruyt ni producte de la horta es       
sacrificat per  l'aucell4 ,ms no tots1  
pot sser1 haurn procurat l'aument de    

llurs  ,aurenetes privant  la gent que  
interv en la ,horta que destruheixi cap 
de llurs nius y que les matin4    ,no es
 al horticultor  qui se pot dar la culpa
 del poch aument que en  nostres hortes 
en general s'observa4 ,la culpa la tenen
 certs cassadors1  dotats de sentiments 
poch delicats1 als qui res endonntselshi
 la  ,agricultura1 tenen llur           
divertiment en agafar la ,aureneta per  
centenars   millers y matarles2 per     
divertiment1 es dir per dar satisfacci  
llur  gust1 ab despreci de la ,lley de  
cassa1 sens que les ,autoritats         
intervinguin pera privarho4     ,el ,sit
 d'istiu    ,el ,sit d'istiu1 que algns 
anomenan segns ,vayreda aucell de la    
pluja1  es el ,muscicapa grisola dels   
naturalistes2 en castell es anomenat el 
,papamoscas y en francs1 le             
,gobe-mouches gris4 ,el ,sit d'istiu es 
una de  les quatre espcies existents    
,europa2 les tres restants son molt     
rares   ,catalunya  son de pas4    ,a   
mitjns d',abril1 el ,sit d'istiu arriba 

del ,mitjdia y s'estableix  fins        
darrers de ,setembre en les hortes y en 
els jardins y parchs de  les capitals1  
cercant ab preferencia els punts en que 
abunda l'insecte  alat4 ,es un aucell de
 formes llargarudes2 sa talla es de #ae 
centmetres1  ses ales son llargues y son
 vol1 rpit y sostingut4 ,t semblansa ab 
les  ,aurenetes y ab la ,pastoreta2 son 
bech es pel istil del dels ,bech-fins3  
ms sa basa t ms amplria4    ,com les    
,aurenetes1 en aquesta basa hi t uns    
quants pels1 que li  facilitan sens     
dupte la cassa del insecte alat4 ,se    
posa al cim dels  arbres2 quant veu un  
papall1 una mosca1 un mosquit1 un       
burinot  altre  insecte alat1 s' adressa
  ell2 si es petit com una mosca1 sel   
menja  tot volant2 si es gros1 s'entorna
  son lloch y alli se'l menja   trossos4
 ,es molt amich del home com la         
,aureneta y1 com ella1 molt  atrevit    
contra l',esparver y altres aucells de  
rampinya4    ,diu el ,b4 ,d',hamonville3
 ,cada any torna al mateix punt4 ,pochs 

sern  els jardins y parchs que no'n     
tinguin alguna parella4 ,he observat    
tornar cada any al meu jardi una parella
 pel mateix temps4 ,els meus  rosers son
 defensats del insecte y netejats de    
petites orugues1 lo que  m'ha obligat   
respectar als aucells1 privantme        
d'agafarne cap4    ,el ,sit d'istiu es1 
donchs1 un poders eliminador del insecte
 alat y un  company de la ,aureneta en  
sa guerra al insecte que vola4          
,respecteulo y  feulo respectar del tot4
     ,el ,rossinyol    ,el ,rossinyol es
 el ,luscinia vera dels naturalistes2   
s'anomena en  castell el ,ruiseor y en  
francs1 le ,rossignol4 ,hi ha una altra 
espcie  de ms grandria1 el ,rossinyol   
dels grossos 7,luscinia major72 ms      
aquesta espcie per lo regular se la     
troba en els llochs solitaris4 ,es  la  
primera espcie1 donchs1 quin cant es    
superior al de la segona1  qu'es l'obrer
 de la horta4 ,ens referm1 donchs1  ell1
 encara que  podria dirsen lo mateix de 
la altra espcie4    ,en la segona       

quinzena d',abril1 entrada ja la        
primavera1 quan la  vegetaci se troba ja
 exuberanta de frescor y hermosura y les
 orugues  devoran les plantes1 arriba el
 ,rossinyol pera demanar son lloch      
d'obrer  en la ,horta2 ms avns de veure 
son travall1 digum alguna cosa del      
,rossinyol considerat com cantor4    ,el
 ,rossinyol es el rey dels aucells que  
cantan1 y sols la dona artista  pot     
atrevirse  disputarli sa supremcia en   
aquest punt4 ,tothm ho sap y  no hi ha  
que dirho3 tota la ,europa est pendenta 
de sa veu en els  darrers dies d' ,abril
 y primers de ,maig2 els boscos1        
torrenteres1  hortes3 tots els punts    
hont se troba l'arbre ramut1 la ombra1  
la  quietut3 alli hi es el ,rossinyol   
fer sentir son cant1  delectar4 ,diu    
,brehm qu'el ,rossinyol sembla tenir    
conciencia de son valer y que's  complau
 en ferse admirar per l'home4 ,lescuyer 
diu que sovint els  rossinyols de ms    
fama son els que se troban en els parchs
 de grans  palaus2 afegeix qu'el talent 

musical de l'aucell es molt variable y  
devegades patrimoni durant algunes      
generacins de la mateixa familia2  siga 
com siga1 es evident que en el          
,rossinyol se troba un alt grau         
d'inteligencia y una finor de sentits   
inductable1 y son cant demostra  una    
superioritat de talent artstich molt per
 sobre del de tot altre  aucell4 ,no es 
aquest lloch el propi d'una presentaci  
del aucell com  artista3 l'havm de      
considerar com humil obrer de la horta2 
ms creym  que interessarn les segents   
noticies sobre son cant4 ,bechstein1    
qu'es  pot sser el qui ms b l'ha        
estudiat1 diu que un bon ,rossinyol t en
  son cant de #bj  #bd estrofes1 sens   
comptar les petites variacins  finals2  
qu'en la quietut de la nit sa veu se    
sent  un kilmetre de  distancia y que sa
 extensi es com la de la veu humana 7una
 octava y  mitxa47    ,com obrer de la  
,horta1 el ,rossinyol es de gran        
importancia per la gran  quantitat      
d'orugues y larves en general que       

devora4 ,diu ,brehm que gasta  molt     
delit y necessita molt menjar4 ,son modo
 principal de cercar  l'aliment es      
caminant per la terra2 aixs1 y grcies   
sa vista fina y  penetrant1 lliura  les 
verdures y petites plantes de les       
orugues que  les devoran1 com tamb de   
les crisslides y larves de colepter y   
altres  insectes que s'amagan en la     
superficie de la terra4 ,rarament marxa 
per  les branques del arbre3 deu1       
donchs1 sser considerat ms b que com un 
eliminador dels enemichs del mateix1 com
 un defensor de les petites  plantes4   
,sembla que sols per son cant hauria ja 
de merixer aquest aucell el  respecte ms
 gran3 ms no es aixs4 ,se'l cassa y de  
deb2 en les  mateixes hortes1 no se li  
dona la seguretat necessria1 y1 no      
obstant1  se confessa que's un aucell   
ignocent4 ,encara que no fos ms que pera
  assegurarse l'animaci de la ,horta    
durant els dies de son cant1 deuria     
merixer l'aucell una decidida protecci  
per el gran nombre d'orugues  y altres  

petits insectes que elimina4     ,el    
,tayarol de cap negre    ,el ,tayarol de
 cap negre es anomenat tamb ,cap-negre y
 ,carbonera4 ,en  castell s' anomena la 
,curruca de cabeza negra2 en francs la  
,fauvette   tte noir1 y es la ,curruca  
atricapilla dels naturalistes4    ,qui  
no ha sentit  parlar del aucell1 que    
baix el punt de vista  artstich ocupa el
 segn lloch entre els cantors alats8 ,el
 ,tayarol de  cap negre es un aucell de 
#ae centmetres de llargria2 elegant2    
d'un  plomatge gris ms clar en sa part  
inferior2 que t al damunt del cap una   
taca negra ms  menys gran1 lo que li ha 
valgut el nom de ,cap-negre4  ,arriba en
 la primera quinzena d',abril4 ,dihuen  
tots els ornitlechs que1  al estil del  
,rossinyol1 afecciona el mateix punt en 
que pass la  temporada anterior4 ,es    
d'instints sumament dolsos y dona proves
 de  confiansa y estimaci al home4      
,arriba  viure en els jardns de les     
ciutats populoses4 ,pot dirse qu'es un  
dels defensors especials de les  flors y

 arbustos de jard1 ms se troba en la    
,horta1 y com  obrer de la  mateixa devm
 presentarlo4    ,el travall d'aquest   
aucell en la ,horta1 v  ferse sobre els 
arbres  fruyters1 especialment les      
pereres1 pomeres1 presseguers1 pruneres 
y  altres4 ,sembla afeccionar1 segns    
,toussenel1 els pugns y les petites     
orugues de les flors y fulles4 ,ms      
menys tamb1 y al estil del  ,rossinyol1 
cerca la oruga sobre les petites        
plantes4    ,tots els autors convenen en
 que al aucell li agrada el fruyt       
silvestre y  pot sser tamb la cirera y  
algun altre4 ,ms suposantho aixis1 y per
 lo  que respecta  la ,horta1 hem de dir
 lo mateix que diguerem al parlar de  la
 ,merla y del ,xerroviu3 si algun fruyt 
es sacrificat1 no es ms que una  nfima  
part del benefici qu'en cambi l'aucell  
ha reportat al  horticultor4     ,el    
,bregadell  ,rossinyol bort    ,el      
,bregadell  ,rossinyol bort --anomenat  
tamb la ,roseta y la ,piula1 en  castell
 la ,curruca de los jardines y en francs

 la ,fauvette des  jardins-- es el      
,curruca hortensis dels naturalistes4   
,es una espcie del  mateix gnero que    
l'anterior2 arriba  la segona quinzena  
d',abril y  se'n torna pel ,setembre2   
ses costms son semblantes  les del      
,cap-negre4    ,el ,bregadell es un     
aucell elegant1 de #af centmetres de    
llargria y quin  cant li ha valgut el   
tercer nmero entre els artistes alats   
d',europa4  ,brehm diu1 parlant d'aquest
 cant1 que si no t el valor artstich del
  del ,cap-negre1 en cambi la melodia hi
 es ms marcada4    ,el ,bregadell es de 
color gris-oliva ab la part inferior    
blanca4 ,com la  espcie anterior1 viu   
sobre l'arbre3 rarament baixa  terra4   
,es aucell  molt actiu1 y ressegueix tot
 l'arbre  arbust cercant les orugues y  
dems insectes4 ,es molt til  la ,horta1 
donchs1 y mereix igual respecte  que    
l'anterior4     ,la ,busqueta           
,rossinyolenca    ,la ,busqueta         
,rossinyolenca1 anomenada tamb          
,llisqueta y ,mosqueta --en  castell la 

,curruca charladora y en francs         
l',hypolais polyglotte-- es  l',hipolais
 polyglotta dels naturalistes4 ,es un   
petit aucell de #ac  centmetres abundant
 en les hortes y boscos4 ,t molta       
semblansa ab les  dos espcies anteriors2
 com elles1 es molt actiu en la cassa   
del insecte  del arbre y arbust2 ms en  
especial fa la guerra als colepters     
escarabats y  les mosques4 ,tamb cassa  
al vol1 al estil del ,sit  d'istiu4 ,li 
agrada tamb molt la abella2 mes pera el 
horticultor1 aix  ser encara un motiu ms
 d'estimaci4 ,menja tamb la cirera1 y   
podm  dir d'ell que se li pot molt b    
dispensar la eliminaci d'unes quantes   
d'aquestes1 en cambi del gran nombre    
d'insectes que destrueix4  ,respecteu   
donchs al aucell4     ,,iv ,els         
garrofers1 els ametllers y els olivers  
,tamb  ,catalunya hi troban sanits      
estatge el nervut garrofer ab son  fruyt
 pera el noble cavall apetits1          
l'ametller de sedosa flor y  blanqussim 
fruyt y el centenari oliver ab son sever

 aspecte3 que nostra  terra ofereix pera
 tots els conreus sos plans y ses       
montanyes1 ses  soleyades vessants      
d'explendorosos horisonts y ses ubagues 
valls de  dolcissims remoreigs4         
,l',agricultor es qui1 haventse oblidat 
que no se  poden fer medis apropiats    
pera determinats conreus1 anava fent    
perdre la  varietat dels mateixos  la   
que estm tornant altra vegada1 pel      
conreu  nich1 com si la ,agricultura fos
 un comers1 dependent tant sols de la   
voluntat  intelligencia1 y no hagus de  
comptar ab la condici del  terrer2 com  
si la ,agricultura no sigus una         
veritable ciencia1 quines  lleys han    
pogut sser conegudes1 ms no cambiades4  
,es  la ,costa ab sos terrers vessants  
al mar1 rebent ses moltes hores de  sol 
y l'oratge salabrs que tant li plau1    
hont ha pogut el garrofer  comptar per  
centries sa vida y ha pres ab la vinya  
possessi d'aquesta  alegre encontrada4  
,l'ametller s'hi deixa veure tamb2 ms es
 al veh  ,camp de ,tarragona hont hi t  

sa patria4 ,y all1 en la regi mitxa1 al 
peu de les grans montanyes1 l'oliver ha 
conquerit pera son producte una  fama   
ben merescuda4    ,els tres arbres tenen
 com tots els dems vegetals llurs       
enemichs4 ,heulos  aqu3    ,colepters   
7#c espcies7 ,apion ,vicioe4 ,devora el 
fruyt del garrofer4    ,hylesinus       
oleiperda4 ,negrs2 larva blanca4        
,destrueix les branques dels  olivers4  
,phlaeotribus oleae4 ,negrs4 ,id4 id44  
,lepidpters 7#b espcies7 ,elachysta     
oleella4 ,gris cendrs2 larva verda      
moreno2 devora les fulles del oliver4   
,aecophora ,olivella4 ,corch del pinyol 
de la oliva4 ,papall grs fosch2  larva  
verdosa4    ,hempters 7#e espcies7      
,aphis amygdali4 ,pug del ametller4     
,verds4    ,aspidiotus ceratoniae4      
7,cendrosa1 ,cendrada47 ,blanch grisenc4
 ,ataca les  parts verdes y el fruyt del
 garrofer4    ,lecanium oleae4          
,cotxinilla del oliver4 ,moreno gris4   
,sobre l'oliver4 ,se  multiplica molt   
depressa4    ,lecanium ,amigdali4       

,cotxinilla del ametller4 ,moreno4      
,psylla oleoe4 ,vert groguench4 ,la     
larva ataca les flors del oliver1 fent  
avortar el fruyt4    ,dpters 7#a espcie7
 ,dacus ,oleae4 ,mosca del oliver4      
,groch negre rogench4  ,dos generacins  
per any4 ,la larva 7groguenca7 devora el
 fruyt4    ,heus aqu ara els aucells ms 
tils als esmentats arbres3 ,la          
,mallarenga  grossa4 ,la ,mallarenga    
petita4 ,el ,reyet4 ,el ,raspinell4     
,les ,mallarengues    ,les              
,mallarengues1 en castell los ,paros y  
en francs les ,messanges1  pertanyen al 
gnero ,parus dels naturalistes4    ,el  
gnero ,parus sembla sser creat pera la  
eliminaci del petit insecte  del arbre1 
el pug1 la cotxinilla1 els petits       
colepters y les orugues4  ,son bech     
petit1 de forma cnica rectangular molt  
fort1 es apropiat  la  missi de         
deslliurar del petit insecte els        
branquillns1 els tendres  brots1 els    
mateixos borrns y les flors4    ,el     
gnero ,mallarenga cont moltes espcies   

espargides per ,europa1 ,asia1  ,africa1
 ,amrica y ,oceania4 ,a ,europa1 que'n  
poseeix menys que les altres  parts del 
mon1 n'hi ha #i espcies4 ,a ,catalunya  
ne tenm #f3 la  ,mallarenga grossa      
,carbonera 7,parus major71 la ,petita   
,carbonera 7,parus  ater71 la           
,mallarenga petita  blava 7,parus       
ceruleus71 la ,mallarenga de  qua llarga
  senyoreta 7,parus caudatus71 la       
,mallarenga de cresta 7,parus           
cristatus7 y la ,mallarenga ,monja      
7,parus palustris74 ,la ,carbonera      
,mallarenga grossa1 anomenada tamb      
,estivarola grossa1 y la blava          
,mallarenga petita y tamb ,estivarola   
petita1 son les dos ms conegudes y      
abundantes4 ,son elles les ms tils als  
garrofers1 ametllers y olivers4    ,per 
llurs petites dimensins1 les            
,mallarengues poden resseguir tots els  
recns dels arbres y donar cassa  tots   
els insectes4 ,llurs moviments  son     
molts y fcils3 se tomban en totes       
posicins1 de cap-avall1 de  costat2 se  

penjan de llurs peus com  clowns1       
ressegueixen les flors1 el  dret y el   
revers de les fulles1 el borr1 les ms   
petites escletxes de  la soca1 branques 
y branquillns1 sempre actives y febroses
 com els que  tenen fam1 com            
travalladors als quins una tasca llarga 
est encomanada1  y de poques hores poden
 disposar4 ,la missi que li toca  la    
,mallarenga  es de travall4 ,ses forses 
grans  proporci de sa grandria y pes 7la
  ,mallarenga petita pesa #g y  grams y 
t #aa y  centmetres de llargaria7       
necessita referles ab gran quantitat    
d'aliment4 ,a ,brehm li sembla poden    
evaluarse en #a4jjj els insectes que    
diariament necessita2 cap altre  aucell 
el guanya1 exceptuant el ,magay         
,falsiot pera el que ,michelet  anota el
 mateix nmero4 7,aquest ltim aucell es  
gran cosa ms gros que  la ,mallarenga1  
lo que dona ventatja en favor de la     
mateixa74    ,en el bosch1 la           
,mallarenga viu al interior de les      
soques de vells  arbres1 en els quals   

penetra per una petita obertura1 justa  
pera  passarhi1 y1 com que ordinariament
 son les obertures massa grans1 les     
estreny ab fanch4    ,les ,mallarengues 
viuen donchs al peu del arbre que est   
llur cuydado4  ,al bosch1 hont se troban
 tot l'any1 hi son uns de sos           
conservadors2 se  troban tamb en les    
hortes2 ms es sobre tot com amichs de   
garrofers1  ametllers y olivers1 qu'els 
aucells dehuen sser presentats4    ,el  
garrofer y l'oliver ofereixen casi      
sempre cavitats1 hont soplujar  als     
utilssims aucells4    ,les ,mallarengues
 son els defensors ms importants1 els   
especials amichs  dels garrofers1 dels  
ametllers y dels olivers4 ,entre branca 
y branca1 en  tants recns1 escletxes y  
anfractuositats1 algns centenars        
d'insectes  s'hi troban1 y als aucells  
no'ls hi manca past  son delit4    ,si  
un sol arbre no li es suficient  la     
,mallarenga1 va  un altre1  lliure  no  
d'aucells2 allavors es que la           
,mallarenga en sa necessitat1  procura  

ferse amo del vegetal pera tenirlo del  
tot  sa disposici4 ,la  ,mallarenga es  
forta1 y encara que ms petita que la    
major part dels  aucells d'arbre1       
s'imposa ab son robust bech y son       
coratge indomable  que may li manca4    
,a la ,mallarenga1 li toc1 com havm dit1
 el travall actiu y sostingut3  res de  
las delcies del cant1 de la contemplaci 
artstica1 sino el  travall1 la          
activitat1 el moviment febrs del que ha 
de atendre  ses  necessitats y  les de  
sa nombrosa familia4 ,aixs es que sa veu
  enrgica1 breu1 sense dolcesa de to ni 
ritme musical1 no es ms que uns         
espinguets repetits que semblan1 segns  
,brehm1 els griols del ferro que        
l'esmolet afina  un xerricament que     
recorda al de la ,rata1 altre  afamat   
animal sempre disposat  devorarho tot4  
,s'acusa  la ,mallarenga de fer malb    
algn borr d'arbre4 ,si b es  veritat que
 ataca al borr1 es solsament aquell     
dintre el qual existeix  l'insecte      
enemich1 ni ms ni menys qu'el ,picot1   

que ataca la escorxa  del arbre en el   
punt hont hi ha l'insecte que ha de     
devorar4 ,la  ,mallarenga1 donchs1 pera 
apoderarse del insecte que devora el    
borr1  esclar que ha de malmetre aquest2
 ms ning pot negar que val ms que       
l'aucell1 al perjudicar el borr1 mati   
tamb l'enemich del arbre que  no que    
aquest destrueixi al esmentat borr      
quedant ab vida pera  destruirne        
d'altres4    ,les ,mallarengues son1    
donchs1 aucells indiscutiblement tils   
als arbres  en general y dignes1 per    
consegent1 de la protecci ms decidida4  
,el ,reyet    ,el gnero ,reyet 7en      
castell el ,reyezuelo y en francs le    
,roitelet7 es  conegut pels naturalistes
 per ,regulus4 ,dos son les espcies que 
havitan  la ,europa y gran part del     
,asia3 el ,reyet ordinari y el ,reyet de
 triple  franja 7,regulus cristatus y   
,regulus ignicapillus74 ,les dos        
existeixen   ,catalunya4 ,es tan poca la
 diferencia qu'els separa y llur travall
 en  favor de la ,agricultura essent    

igual1 podm molt b aqu considerarlos    
com si fossin una sola espcie4    ,el   
,reyet es l'aucell ms petit d',europa3 t
 #i y  centmetres de  llargria y pesa #e
 y  grams4 ,malgrat ses petites         
dimensins1 com si el  ,creador hagus    
volgut recompensarlo d'altre modo1 es un
 aucell d'un  gran esperit y d'una      
presencia plena de dignitat y realesa4  
,el nom de  ,rey que porta li ha sigut  
ben donat pels naturalistes y per       
l'instint  popular4 ,brehm diu que per  
ses costms1 se sembla molt  les         
,mallarengues1 de les que t l'activitat 
y el coratge2 ms per sos  instints1 per 
l'esperit de confiansa y estimaci al    
home1 se sembla  molt al ,ull de bou y  
al ,pit-roig4    ,dalt dels grans arbres
 de nostres boscos1 sobre tot en els    
pins de les  regins mitxa y alta1 en la 
reuni de dos branquillns finissims1 el  
,reyet ha construit ab tota delicadesa  
son niuet4 ,ha anat  cercar  herbes     
finssimes1 y1 entrellassantles ab       
taranyines1 ha unit el peu  dels dos    

branquinyns puntals de sa casa4 ,desprs1
 ab els materials ms  fins 7sedes       
vegetals71 la ha forrada4 ,sobre aquest 
interior suavissim y  confortant ha     
posat de set  nou ous de #ac milmetres  
de llargria per #i  d'amplria 7la       
grandaria d'un sigr74    ,al istiu1     
l'aucell casi may baixa  terra3 viu     
sobre l'arbre4 ,els  insectes voladors1 
en especial els dpters1 els pugns1 les  
orugues1 els  ous y les crisslides1 son 
el menjar del aucell4 ,grcies  son bech 
finissim y punxagut1 pot resseguir les  
ms petites esquerdes1  anfractuositats y
 recns del arbre hont hi t son niu4     
,a la tardor1 els reyetns de ,catalunya 
baixan  la costa y terres  arresserades 
de la regi mitja1 establintse en hortes 
y prades y en  especial en els grans    
arbres4 ,els garrofers1 els ametllers y 
els olivers  ofereixen al aucell abrich 
y aliment4 ,dintre ses soques viur y1   
resseguint tots els recns del arbre1 el 
netejar d'ous y crisslides  que al venir
 la primavera donarian naixensa  una    

muni d'enemichs4    ,el ,reyet es de la 
ms gran importancia pera els esmentats  
arbres y es  de tot punt imperdonable la
 destrucci d'un sol d'aquests aucells4  
,el ,raspinell    ,el ,raspinell --que  
vejerem al parlar dels aucells tils als 
boscos y  que pertany1 com deyam1 al    
ordre dels ,enrinxadors  sigui dels que 
viuen  sempre en els arbres y poden     
recorrels en totes direccins-- viu  la  
estiuhada en els boscos4 ,ms1 quan      
passada la temporada alegre del any1    
l'insecte escasseja1 una part dels      
raspinells baixa  les regins ms         
calentes y va  demanar tamb hostatge als
 garrofers1 ametllers y  olivers4       
,les qualitats d'investigador del ou1 de
 la crisslida  del petit  insecte       
amagats en la escorxa1 fan molt         
estimable al ,raspinell y el  benefici  
que reporta als arbres esmentats el fan 
digne del major  respecte4     ,,vii    
,tots els conreus    ,havm vist als     
servidors especials dels boscos1 de les 
prades1 dels  camps de cerals1 de les   

vinyes1 de les hortes y dels garrofers1 
ametllers y olivers4 ,ms per son        
insuficient nombre  per la limitaci  de 
llur travall1 no podrian per s sols     
atendre d'una manera complerta1   la    
eliminaci dels enemichs de la producci  
agrcola4 ,calia1 donchs1  la creaci     
d'aucells dotats de gran poder y ensemps
 petit tamany1 que1  per son nombre1    
activitat y medis de locomoci1 poguessin
 trobarse en  tots els conreus y        
completar ab els dems aucells la tasca  
reguladora  necessria pera la bona marxa
 de la ,agricultura4    ,aquests aucells
 son1 per lo que se refereix  ,europa1  
els ,falsiots y el  ,pardal4 ,els       
primers son els poderosos agents de la  
eliminaci dels  insectes voladors diurns
 que voleyan per sobre tots els conreus 
y1  d'una manera marcada1 per sobre     
boscos1 sembrats y vinyes4 ,son travall 
es de moltssima importancia1 ja que un  
sol d'aquests aucells dona  cassa durant
 la estiuhada  ms de cent mil insectes  
voladors1 lo que  representa el guany no

 petit de cullites salvades del atach de
 les  larves que d'aquests insectes     
haurian provingut4 ,el segn1 el ,pardal1
  per sa resistencia1 sa fecunditat y   
sos medis de locomoci1 la robustesa  de 
son bech1 de son aparell digestiu y de  
sa astcia1 fa1 durant tot  l'any1 un    
benefici positiu ab la eliminaci        
d'insectes1 crisslides y  ous dels      
mateixos y petits cargols y llimachs4 ,b
 es veritat que en  certs moments       
l'aucell se fa pagar son jornal2 ms     
aquest es sempre  inferior al benefici  
que reporta1 quan el nombre dels aucells
 no es  excessiu com succeeix  les hores
 d'ara en nostra part de mon4    ,anm1  
donchs1  presentar els aucells y  anotar
 llur travall4     ,els ,falsiots    ,el
 gnero ,falsiot1 ,cypselus dels         
naturalistes1 comprn tres espcies3 el   
,falsiot negre 7,cs apus71 el de ventre 
blanch 7,cs melba7 y el nan 7,cs        
enanthe47 ,el primer y el segn son      
coneguts per tota la ,europa4 ,el       
,falsiot nan es conegut tan sols pel    

interior del ,africa y t catorze        
centmetres de llargria2 el ,falsiot     
negre en t #ba y es d'un herms  color   
negre rogench4 ,se troba per lo regular 
en els grans plans havitats  de les     
regins baixes y mitjes4 ,el segn t #bb  
centmetres y es  gris-fosch per sa part 
posterior y anterior1 exceptuant la     
gorja y el  ventre que son blanchs4 ,el 
,falsiot negre arriba  nostra terra en  
la  segona quinzena d',abril y se       
n'entorna  derrers de ,setembre4 ,el    
segn  arriba un poch avans qu'el        
anterior1 trobantse en les montanyes2   
emigra  al mateix temps4    ,els        
,falsiots pertanyen al ordre dels       
aucells de branca --encara que may  s'hi
 posan-- tribu dels ,bech-fesos         
7,fissirrostres dels naturalistes7  de  
la qual forman part les ,aurenetes y els
 ,xibochs1 tots ells  destruhidors      
especials dels insectes voladors4       
,els ,falsiots tenen  son crrech la     
eliminaci dels insectes que voleyan     
gran alsria3 cap altre aucell podria    

donarloshi cassa4 ,per aix es  qu'els   
,falsiots han sigut dotats d'un vol     
poderosissim y d'una vista  sorprenenta4
 ,el naturalista itali ,spallanzani1    
segns esperiencies1 ha  trobat sser de  
#djj kilmetres per hora la velocitat del
 ,falsiot y de  #ajj metres la distancia
  que l'aucell veu una mosca4 ,en una   
cosa y  altra no t rival4    ,les cames 
del aucell son molt curtes1 ms robustes 
al mateix temps4 ,son  peu est format de
 quatre dits disposats en avant com els 
d'una ma2 son  robustos y proveits      
d'ungles molt arquejades y fortes4      
,aquesta  disposici especial revela1 en 
l'aucell1 la locomoci y modo de viure   
que veurm4 ,els ,falsiots no baixan may 
terra3 casi sempre estn  suspesos en l' 
ayre1 agarrats d'un caire de paret1     
roca1 etc41 ab  ajuda de sos robustos   
peus que ab ms exactitud podrian sser   
anomenats  mans4 ,aixs l'aucell se troba
 preparat sempre pera llensarse  la     
cassa  del insecte4    ,la vista del    
aucell es com havm dit extraordinria4   

,sos ulls son molt  grossos y li        
permeten la cassa dels insectes en les  
nits de lluna plena   molt grossa4      
,son vol es com havm vist superior al de
 tot altre aucell d',europa4  ,sols els 
aucells-mosques de les ,amriques poden  
competir ab ventatja ab  els ,falsiots4 
,aquesta preeminencia de vol els hi     
donan la forma y  extensi de llurs ales 
y la disposici de son cos4 ,si          
contempleu un  ,falsiot ab les ales     
desplegades1 os semblar que l'aucell no 
sigui ms  que una mquina de volar de la 
que ocupan les ales la major part de la 
superficie2 cap altre aucell t ms       
superficie d'ala  proporci del  pes de  
son cos4 ,la disposici interior del     
,falsiot li permet contenir  una bona   
quantitat d'ayre calent que alleugereix 
el pes3 en efecte1 els  ossos de son pit
 y de sos brassos  ales son completament
 vuyts y prims1  encara que resistents4 
,ab tot lo dit se veu qu'els ,falsiots  
son aucells molt actius y de  poderosos 
medis pera la cassa dels insectes       

voladors diurns4 ,brehm diu  qu'es      
incalculable el nombre dels esmentats   
insectes qu'en un dia tant  sols1 fa    
desaparixer4 ,son vol s'enlayra fins    
una alsria de  centenars de metres1 si  
l'insecte s'hi enlayra com succeeix ab  
les  formigues alades en la poca de     
llurs amors4 ,cap insecte1 donchs1 pot  
escaparse de la persecuci del aucell4   
,els ,falsiots arriban  nostra terra    
procedents del ,africa 7ahont hi        
emigraren  darrers del istiu anterior7  
en la segona quinzena d',abril4  ,el    
,falsiot negre s'estableix ab           
preferencia en les grans planures       
havitades1 all hont existeixen els      
regadius y fruyterars4 ,en nostre pl  de
 ,barcelona1 acostuman els esmentats    
aucells  tornar del #aj al #ae          
d',abril1 establint llurs nius en les   
parts superiors dels edificis  pblics   
7,catedrals1 ,iglesies1 ,campanars1     
etc474 ,la altra espcie  s'estableix1   
com havm dit1 en les montanyes y turons 
espadats4 ,a la  arribada del ,falsiot1 

la primavera regna ja sobre nostra      
terra2  l'insecte alat voleya pels ayres
 ab abundor y l'aucell comensa son      
travall d'eliminaci4 ,desde punta de dia
 fins  posta de sol1 ab alguns  ratos de
 descns1 la cassa del aucell representa 
la destrucci d'un  gran nombre dels     
enemichs dels conreus4 ,quan  darrers de
 ,juny1 com  havm dit avns1 hi ha nits  
de lluna plena  molt grossa1 l'aucell   
--que necessita cassar molt pera la     
alimentaci de sos petits en  viglies de 
sortir de niu-- cassa els insectes      
nocturns 7papallones y  altres74    ,els
 ,falsiots son1 donchs1 aucells         
utilissims pel gran nombre d'insectes   
voladors que fan desaparixer4 ,les      
hortes1 les prades1 les vinyes1 els     
camps y els boscos son deutors als      
esmentats aucells del benefici          
representat per la destrucci de millers 
de llurs enemichs4     ,el ,pardal      
,cm8 dirn alguns1 pot sser molts havm de
 veure en el ,pardal un  aucell til pera
 la ,agricultura8 ,s2 y ho es tant que  

sens ell1 sens  aquest utilssim obrer   
pot sser les plagues insectals privarian
 que les  terres donguessin cap fruyt4  
,es cosa provada4 ,tots els aucells que 
havm  vist son segurament menys exigents
 qu'el ,pardal en ferse pagar un  salari
 pera sos travalls2 ms tots plegats1    
tingueho per ents1 no  bastarian        
protegir la planta contra l'exrcit      
destruhidor perque son  nombre es       
relativament petit y son travall no pot 
exercirse arreu com  succeeix ab el     
,pardal dotat d'estructura robusta1     
petit tamany y gustos  omnvors1 es dir  
gustos  aficins  tota classe d'aliment1 
llevor  d'herba1 insecte alat1 escarabat
 y oruga4    ,s2 el ,pardal que camina1 
corre y salta sobre el terrer2 que vola 
per  entre els cereals y sobre la prada2
 que viu en la horta y tranzita per  la 
vinya2 que visita els garrofers1        
ametllers y olivers y que neteja        
d'insectes els encontorns de la casa del
 ,agricultor2 el ,pardal que1  dotat    
d'una gran fecunditat y resistencia als 

agents exteriors de fret1  calor y      
vents1 se reprodueix  hi es per tot en  
gran nombre1 quan els  altres aucells   
tots plegats no son ms que una part de  
son contingent2  el ,pardal que1 com se 
vej  ,alemanya1 fou proscrit per ordre  
gubernativa y que al cap de dos anys y  
en vista de la prdua de les  cullites   
devorades per la oruga  insectes1 vej   
alsada sa condempna1  gloriosa pgina de 
la histria del ,pardal6 ,pgina          
vergonyosa pera la  del home6    ,el    
,pardal se troba per tota la ,europa y  
en el ,nort del ,asia y del  ,africa4   
,en la ,amrica del ,nort1 hont ha sigut 
importat en #ahej1 s'ha  propagat de tal
 modo en els ,estats ,units1 que desprs 
d'haverlo  considerat fins  #ahfh com un
 aucell til1 s'han vist obligats en     
#ahhi   cercar els medis pera limitar sa
 reproducci4    ,manca molt pera que aix
 passi  ,europa1 hont la espcie tendeix 
ms b   disminuir com la major part dels 
aucells4    ,a ,austrlia y              
,nova-,celandia s'han hagut d' importar 

nombroses colnies  de pardals1  f de    
destruir les moltes espcies d'insectes  
transportades ab les plantes y llevors  
europees4    ,es sens dupte l'instint de
 sociabilitat lo que ha impulsat al     
,pardal   cercar la companyia del home1 
instalantse en ses mateixes cases4      
,cerca  les ciutats y poblacins2 ms     
prefereix les planures extenses3 ja may 
viu en els grans boscos1 encara         
qu'estiguin havitats4 ,es evident que   
cerca sobre tot una alimentaci abundanta
 y fcil1 com la que pot trobar  al      
costat del home4 ,es sols en la         
temporada de sos amors1 que viu en      
parelles y no en colles4 ,ms de tots    
modos llurs nius se troban formant      
societat1 uns al costat dels altres4 ,la
 forma y disposici d' aquests  nius     
varian segns les localitats3 un forat en
 una paret1 una coveta en  la soca d'un 
arbre1 un niu d',aureneta abandonat1 la 
bifurcaci d'una  branca1 una bardissa   
d'algns metres d'alsria son els llochs  
en que  aquests nius se troban4 ,no son 

ms que una pila de palla1 d'aufals1 de  
petits branquillns1 de llana1 de paper1 
etc41 forrat sempre per una  capa de    
plomes4 ,quant la estaci es bona1       
comensa la covada pel ,mars 7de  #e  #f 
ous1 rarament de #g  #h47 ,els petits   
son alimentats desde el  comensament ab 
insectes molls 7formigues1 orugues1     
papallonets1 mosques1  etc472 desprs1 ab
 grans mitx mastegats2 finalment1 ab    
grans sencers y  fruyts4    ,quinze dies
 desprs d'haver els petits sortit del   
niu1 la mare fa una  segona covada4     
,solen sser aquestes tres y en el       
mitxdia d',europa 7en  nostra terra1 en 
les encontrades calentes71 arriban      
quatre4    ,per la tardor1 els pardals  
s'aplegan en colles de vint1 trenta1    
quaranta y cent1 y de encontrada en     
encontrada se deixan caure sobre els    
sembrats1 sobre els patis y eres de les 
masies y pels camns1 pera  apoderarse   
dels grans caiguts  dels que se troban  
mitx digerir en les  dejeccins dels     
herbvors4    ,tothm coneix les costms   

del ,pardal2 sa familiaritat no exenta  
de  desconfiansa y astcia1 sos instints 
de rampinya que li han valgut una  mala 
anomenada1 son crit monoton molt poch   
agradable sobre tot  la  matinada quant 
un vol dormir4    ,heus aqui ara lo     
que'n dihuen del ,pardal algns dels ms  
importants  ornitlechs moderns4    ,diu 
,lescuyer3 ,el ,pardal es un gran       
insectvor4 ,es cert qu'es molt  aymant  
del gra 7blat1 ordi1 etc472 ms menja ab 
afici les llevors  d'herbotes que       
creixen entre els sembrats y tan travall
 donan al  agricultor1 entr' elles la   
,poligonum aviculare4 ,en quant als ous 
y  larves insectals1 li agradan         
moltissim2 destruhint d'aquest modo un  
gran nombre d'insectes4    ,he trovat   
dins del ventrell de pardals1 fragments 
de saltir1 trossets  de closques de     
cargol1 llagostes1 orugues y cuchs4 ,es 
ab els insectes y  llurs larves qu'el   
,pardal nudreix  sos petits1            
preparantlos aixs pera  la eliminaci del
 insecte4 ,sos instints y medis de      

travall estn  apropiats pera aquesta    
missi3 t la jovialitat del segador1 la  
energia  del cassador y sa alegria y    
familiaritat2 mes tamb un gran tacte4   
,en  sos moviments1 se mostra d'una     
vivor y desvergonyiment que li han      
valgut el nom de ,pierrot4 ,sobressurt  
en l'art de posarse sobre les  branques2
 algunes vegades al saltar de l'una     
l'altra1 pren ayres  d'equilibrista no  
desproveits de grcia4 ,son ventrell1    
segns la  esperiencia confirma1 es de   
forsa tal que paheix fcilment els grans 
y  els insectes1 y en menja gran        
quantitat4    ,son bech es molt         
punxagut2 sa part superior sobressurt en
 son extrm  sobre la inferior3 aquest   
bech t #aa milmetres de llargria y #h de
  grossria4    ,diu ,toussenel en _/,le 
,monde des ,oiseaux1 t4 ,,ii3 ,penso lo 
mateix que  ,plini1 quan digu qu'el     
,pardal es amich del home y esment      
aquest fet3  un ,pardal al veures       
perseguit per un petit ,falc va  anarse 
amagar  dintre l'abrich de ,xenocrates4 

,plutarch conta que en una sessi del    
,aerpach1 deliberant1 arrib un  ,pardal 
portant al bech una sigala2 la va fer en
 dos trossos2 un el  llens sobre la     
,assamblea y se n'emport l'altre4       
,continua que aix  signific la guerra   
civil que prompte comens entre els      
ciutadns y els  nobles4 ,desd'allavors  
el ,pardal simbolisa el ciutad4    ,el  
,pardal es un busca-rahons1 un xerraire1
 bebedor1 chafarder1 pillet1            
desvergonyit1 familiar1 tossut1         
esvalotat1 cap-lleuger y bon cor4    ,al
 ,pardal li agradan molt el saltir y els
 fruyts rojos 7cirera1  maduixa1 etc474 
,sembla que li v de gust l'anar d'aqu y 
d'all  cercant son aliment4    ,el      
,pardal es molt valent4 ,una vegada ne  
vaig veure un en el ,palais  ,royal1 que
 va fer recular  un petit gos1 saltantli
  sobre y donantli  cops de bech als    
nassos1 ab grans aplaudiments dels      
polissns1 y  d'altres pardals que dalt  
dels arbres ho contemplavan4    ,el     
,pardal es caps d'afecte4 ,el segent cas

 ho prova4 ,una tarde al  passar per les
 ,tulleries1 me crid la atenci un nombre
 veritablement  gran de ,pardals1 que   
dava voltes al entorn dels arbres ab    
crits  llastimers4 ,prompte vaig saberne
 la causa3 era una demostraci de dol    
per la mort de una vehina del carrer de 
,rivoli1 anomenada ,maria ,stella1  gran
 amiga dels ,pardals1 als que distribuia
 dariament  les mateixes  hores1 menjar 
no escs3 preparaba una espcie de taula  
rodona  la que  hi concurria sens faltar
 may1 un gran nombre de ,pardals4 ,feya 
dos dies  que s'havia mort2 els balcns  
se veyan tancats y els aucells estavan  
desconsolats4 ,aquesta demostraci de dol
 dur #h dies4    ,afejegishi la         
conmovedora histria d'un ,pardal que    
acompany  son amo  7un soldat vell7 quan
 el portaren  fusellar4 ,l'aucell se li 
pos   sobre una de ses espatlles fins   
l'instant en que caigu mort4    ,el     
,pardal1 sens dupte1 com altres aucells1
 sap coneixer la hora en la  qual el dia
 avns se li ofer menjar4 ,un cop1       

,fourier1 trovantse de  visita  casa de 
una senyora parenta seva1 de sopte se   
mir el rellotge  y esclam ab accent     
desesperat3 ,deu minuts de retrs6 ,estic
 perdut6  --,perdut8 respongu la senyora
 y b que hi ha8 --,que hi ha8444        
7contest ,fourier7 qu'els meus pardals  
estn esperantme ja fa deu  minuts y jo  
no s quines escuses podr donarloshi per 
tan imperdonable  falta4 --,lo qu'es    
imperdonable1 digu la senyora1 es el    
susto que m'  haveu donat per uns       
animals com els pardals4 ,envieulos     
passeig1   vostres pardals6444 --,no es 
tan fcil ferho com dirho6 digu ,fourier4
  ,l'altre dia vaig faltarloshi un minut
 tan sols1 y ja vaig tenir que  aguantar
 sa protesta per ms d'una hora4    ,el  
,pardal es pot sser l'aucell que t el   
niu ms gros1  proporci de  sa grandria4 
,en ell hi podrian niar l',esquirol y la
 ,garsa4    ,el ,pardal nudreix  sos    
petits durant els vuit primers dies ab  
papallonets1 petites orugues y petits   
escarabats4 ,durant tota la  estiuhada1 

menja insectes barrejats ab grans       
fruyts4 ,de saltirns ne  fa un gran     
consm2 aixs es que pera m el ,pardal fa 
un benefici deu  vegades ms gros  la    
,agricultura ab la destrucci dels       
enemichs  d'arbres y cullites1 qu'el    
dany que ocasiona ab sa afici al ordi y 
al  blat tendres2 y si s'atn  que       
aquesta passi no t ms que dotze dies  al
 any pera satisferse1 se compendr       
clarament qu'els calumniadors del       
,pardal que han dit que aquest devorava 
cada any una quartera de gra1 han  dit  
una tonteria de tant volm com ells      
mateixos4    ,l'esperit de fraternitat  
es molt remarcable entre els pardals4   
,tingueu  dins d'una gvia paradora un   
,pardalet de quinze dies1 y si ho veu un
  altre ,pardal1 sobre tot si es jove1  
entrar sens pensarshi pera donar  menjar
 al petit4 ,es cosa que ho fan els      
aucellayres pera apoderarse dels        
,pardals1 com tamb respecte dels pinsns4
 ,ab tot hi sser molt gran la           
desconfiansa del ,pardal1 es mes gran   

encara l'esperit de fraternitat4        
,heus aqu ara lo que'n diu ,brehm3 ,el  
,pardal es tingut per molts com un      
aucell perjudicial1 y1 no obstant1 el   
benefici que'ns reporta es molt         
superior al dany que'ns causa4 ,es      
veritat qu'es molt aymant dels grans  y 
dels fruyts2 ms el consm que fa dels    
esmentats grans y fruyts1  representa   
sols una part del benefici causat per la
 desaparici de molts  y molts insectes4 
,els camps y les hortes son protegits   
pels esmentats  aucells y els arbres    
dels passeigs de les capitals hont els  
aucells hi  sont1 se veuen lliures de   
les orugues y altres insectes enemichs4 
,tinch  al ,pardal1 donchs1 com un      
aucell til y digne per consegent del    
major  respecte4    ,diu ,e4 ,deyrolle  
lo segent3 ,es el ,pardal un aucell til 
perjudicial8  ,es aquesta una qesti     
moltes vegades tractada3 ,el ,pardal t  
sos  defensors y sos adversaris4 ,uns y 
altres tenen rah1 baix el punt de  vista
 en que collocan la qesti3 perque       

considerant la acci del  ,pardal en     
determinats cassos1 se dona el fet de   
sser en uns un agent  perjudicial y en  
altres apareix del tot benefactor4      
,al sembrar un camp de blat prop de     
vostra casa hi acudir la pardalada  dels
 encontorns3 llavors un tret d'escopeta 
no matar ms que lladres4    ,ms1 durant 
la primavera1 ni els fruyts son als     
arbres ni els grans als  camps4 ,qu     
portar llavors  sos petits el ,pardal8  
,insectes1 sols  insectes4 ,el saltir   
abunda y els pardals ne farn un gran    
consm4 ,y  tingueu en compte qu'el      
,pardal sols menja del esmentat insecte 
una  petita part4 ,el ,pardal es un bon 
gurmet2 menja sols del saltir el boss   
millor1 el ventre  abdmen1 deixant lo   
dems per insubstancial2 aixs  es que    
necessita un gran nombre d'aquests      
insectes4 ,en aquesta  temporada el     
,pardal es1 donchs1 un benefactor       
indiscutible4 ,ara se dir  que lo que   
conv sapiguer es si el benefici de la   
desaparici dels  insectes es tant gran  

com el perjudici en fruyts y grans4     
,pera mi el  ,pardal es acreedor nostre 
y de molt4    ,el ,pardal es1 donchs1 un
 aucell digne de tot respecte4 ,tots els
 conreus  li son acreedors per el       
benefici positiu que representa la      
destrucci de  millers de llurs enemichs4
 ,l'agricultor pot1 en determinats      
cassos1 fer  els possibles pera allunyar
 als esmentats aucells1 ms no matarlos2 
ja  que els mateixos que en aquells     
moments poden ferli un petit dany1 son  
els que li proporcionan en moltes altres
 ocasins la destrucci dels  enemichs de 
son conreu4     ,,viii ,la casa de camp 
,si els conreus tenen els aucells qu'els
 defensan1  la ,casa de camp no  li     
mancan tampoch sos defensors3 son les   
,aurenetes y la ,oliba4 ,ms veym        
primerament quins son els enemichs de la
 casa del ,agricultor4    ,colepters 7#e
 espcies7 ,butalis cereatella4 ,alucita 
dels cereals4 ,la  larva devora el      
forment1 el sguel y l'ordi4 ,devegades  
causa molts  danys4    ,dermestes       

lardarius4 ,devora el llar4             
,sithoplilus granarius4 ,corch del blat4
 ,devora el gra4    ,tenebrio molitor4  
,la larva 7cuch de la farina7 devora la 
farina4    ,tinea granella4 ,corch del  
gra4 ,la larva 7groguenca7 devora els   
blats4    ,lepidpters 7#a espcie7       
,asopia farinalis4 ,arna de la farina4  
,himenpters ,formigues4 ,vries espcies4 
,dpters 7#ad espcies7 ,calliphora       
vomitoria4 ,mosca de la carn2           
blau-fosch4 ,posa sos ous en els talls  
de carn4    ,chrysops caecutiens4 ,mosca
 d'ulls daurats4 ,molesta als ulls del  
bestiar4    ,aestrus ,ovis4 ,estre del  
,molt4 7,gris-rogench-negre74 ,la f4    
posa els ous  en els nassos dels moltns4
 ,la larva viu en la part posterior de  
les  fosses nassals4 ,devegades causa la
 mort al animal4    ,gastrofilus equi4  
,la f4 posa #gjj ous entre el pelatge   
del cavall1 ase   mula4 ,la larva irrita
 la pell2 l'animal se llepa1 y aix      
ocasiona la  entrada de la larva al     
ventrell hont queda agarrada1 produint  

ulceracins4 ,arribada al terme de sa    
creixensa surt al exterior per la  va   
intestinal4    ,gastrophilus            
hoemorroidales4 ,mosca gris-negre4      
,molesta al bestiar  cavallar d'igual   
modo que l'anterior4    ,hypoderma      
bovis4 ,mosca negre-gris-groch4 ,la f4  
posa sos ous en la  esquena dels bous1  
produint tumors en els que hi viu la    
larva4    ,hypoderma equi4 ,moreno-gris4
 ,atormenta als cavalls1 bous1 gossos y 
homens4    ,melophagus ovinus4          
,blanch-ferrugins4 ,sobre les ovelles4  
,musca domestica4 ,mosca vulgar4        
,stomoxys calcitrans4 ,mosca grsa       
semblanta  la vulgar4 ,propaga el       
carbuncle y altres mals4 ,la larva      
7blanca7 se troba en les dejeccins  del 
bestiar4    ,tabanus bovinos4 ,tbach    
dels bous4 ,moreno-negrs4 ,la f4 posa de
 #c  #djj  ous en les herbes dels prats4
 ,xucla la sanch dels bous y cavalls4   
,tbach negre4 ,iguals costms que        
l'anterior4    ,tbach de tardor4 ,id4   
id44    ,culex pipiens4 ,mosquit4       

,mamfers ,rates y ratolns4 ,vries       
espcies4    ,les ,aurenetes ,aureneta de
 camp  de chemeneya y aureneta de vila  
de  finestra4 ,les ,aurenetes d',europa 
sigan les nostres son la ,aureneta de   
camp y la de vila  de ventre blanch4 ,en
 castell s'anomenan ,golondrina  de     
chimenea y de ventana4 ,la primera t #ah
 centmetres de llargria y es  negra per 
sa esquena ab reflectimens blavenchs y  
morats y blanca-rogench  per son pit y  
ventre4 ,aquesta espcie es la que extn  
ms distancia  ses emigracins al ,africa3
 ,brehm l'ha trobada als #aa graus de   
distancia  del ,equador4 ,ens arriba en 
la tercera desena de ,mars y s'estableix
 en  les cases de camp lluny de poblat1 
y ens deixa en la mateixa desena de     
,setembre4 ,la segona espcie t #ad      
centmetres de llargria y es negra ab    
reflectimens blavenchs y morats per sa  
esquena y blanca per son pit y  ventre4 
,ens arriba en la primera desena d'     
,abril procedenta com  l'anterior1 del  
,africa1 y se n'hi entorna en la primera

 d',octubre4  ,viu en les ,cases de     
,camp properes  les poblacins2 en les   
cases  d'aquestes1 y en els turons ms   
menys espadats2 en qual cas fan son  niu
 en societat4    ,quan el ,pins1        
l'entussiasta cantor1 y l',estornell1   
l'aixurit  turista1 hivernadors de      
nostre pais1 han marxat ja  sa          
residencia  estival1 el centre          
d',europa1  pendre possessi de sos      
arbres de  primavera  istiu sens temor  
les gelades tardanes1 avns que les neus 
dels cims de les montanyes s'hagin fos  
del tot y els arbres s'hagin  vestit1 y 
la ,merla1 el constant amich de nostres 
hortes1 de nostres  prades baixes y de  
nostres jardins1 s'ha sentit venir  la  
boca les  notes dolses y alegres qu'el  
amor ha fet brollar en son cor1 y quan  
el  sol ha traspassat el ,cercle        
equatorial1 arriban allavors els        
graciosos  aucells de vol delicadssim y 
de dolsos instints1 les ,aurenetes1 com 
missatgers de la primavera2 y al ocupar 
llur niu del any avns1 sembla  qu'ens   

diguin3 alegreuse1 cors3 obriuse  la    
esperansa3 ja es aqu el  bon temps4     
,tothm sabr alguna cosa de les          
,aurenetes4 ,les ,aurenetes son         
eminentment  emigradores1 y sa sona de  
espargiment es1 com havm dit1           
considerablement ms gran que la de tot  
altre aucell1 exceptuant el  ,falsiot   
,magay que les guanya y l',estornell y  
la ,guatlla que les  igualan1 segons    
,toussenel4    ,quina perfecci de       
sentits6 quina noblesa d'instints en    
l'aucell6  ,les ,aurenetes son les      
espcies voladores que ho son en grau    
eminent4  ,llurs ales son llargues y    
punxagudes2 llurs cames son curtes y    
primes2  el coll es tamb curt y el bech 
s'obre fins  ran dels ulls4 ,la         
,aureneta es un model de lleugeresa y de
 elegancia1 y qui s'ha fixat en  son    
modo de volar no pot confondrel ni      
compararlo ab cap ms4 ,la gracia1       
suavitat y amplitut dels moviments      
continuats fan del vol de la  ,aureneta1
 un dels ms elegants1 capritxosos y     

esbelts de tots4 ,la missi  de la       
,aureneta es la persecuci y captura del 
insecte alat1 y son vol  podra sser     
considerat com el d'un insecte y en     
especial del dpter4    ,la vista del    
aucell es finssima y telescpica2 ,belon 
diu que  #ajj  metres veu una mosca en  
l'ayre4 ,aquest sentit es el ms         
desenrotllat1  exceptuant el tacte que1 
com en tots els aucells1 ho es1 pot     
dirse1 en  grau admirable4 ,ms no el    
tacte directe com l'entenm nosaltres1   
sino  un tacte especial1 ms espiritual y
 sutil qu'el nostre4    ,l'ohido sembla 
no distingirse del de la major part dels
 aucells4    ,la elegancia y lleugeresa 
de sos moviments y la finura de sos     
sentits  van acompanyades d'una distinci
 y noblesa d'instints que en pochs      
altres aucells se troba4    ,la         
caracterstica de la ,aureneta es la     
docilitat4 ,cap altre aucell  s'entrega 
al home ab ms desprendiment2 cap altre v
  viure  sa  mateixa casa ab menys recel
 y ab ms bona voluntat4 ,aquesta sumissi

 al  home1 qualitat eminentment         
femenina1 no es ms que la resultant d'un
  aplech de qualitats morals1 dignes y  
hermoses1 demostrades per la  observaci1
 evidentes1 may dubtoses4 ,la ,aureneta1
 prescindint dels  mrits contrets com   
servidora dels interessos del home1 es1 
per la  excelencia de sos instints1     
digne del ms gran respecte1 de la       
consideraci ms enlayrada y de la        
estimaci ms merescuda4 ,toussenel  l'ha 
presentada com un model d'esposos1 y diu
 que la fidelitat  conjugal se troba ms 
generalisada en elles que en la espcie  
humana4  ,molt rarament se contrauen    
entre les ,aurenetes segones npcies3    
moltes  vegades la mort d'un dels       
esposos precedeix de poch  la mort del  
altre4 ,es en la famlia1 frmula superior
 de la vida1 que les ,aurenetes  poden  
sser preses com  model2 es comparat ab  
elles que una gran part  dels homens ha 
de declararse inferior1 per la puresa y 
solidesa de la  ms alta instituci4      
,l'amor maternal arriba en l'aucell de  

que parlem1 al grau ms  enlayrat4       
,heus aqu lo que'n diu ,e4 ,menault3    
,l'esperit de maternitat se revela  en  
la ,aureneta com en les dones1 desde sa 
primera edat4 ,qu no ha  admirat aquests
 graciosos capets obrint ses boquetes   
la vora del niu  pera rebre l'insecte   
que sa mare els hi porta cada minut     
tenint molt  cuydado en fer una         
repartici justa pera que no hi hagi     
gelosia entre la  germanor8             
,boerhaave assegura que un dia vej  una 
,aureneta atravessar les flames  pera   
portar el menjar  sos petits4    ,la    
,aureneta ha donat proves de gratitut al
 home3 heus aqu un cas que ho  demostra 
y qu'el naturalista ,dions de ,montfort 
referix com succeit en  sa casa3 ,una   
parella d'aurenetes feren niu en una    
paret propera  una  escala4 ,un dia al  
pujarla ,montfort1 la ,aureneta femella1
 en el moment de  sortir de son niu1 fou
 agafada per un gat4 ,a les amenasses   
del  naturalista1 el gat deix anar al   
aucell1 el qual va sser colocat per  son

 salvador en el niu ab sos petits4      
,desd'aquell dia1 cada vegada que       
,montfort pujava la escala1 la ,aureneta
 se li posava sobre una de ses          
espatlles1 deixantse acariciar4 ,aquesta
 prova d'afecte la extengu   tots els   
individuus de la famlia4 ,durant quatre 
anys1 la parella  d',aurenetes vingu  la
 casa2 desprs la mort  el cassador la   
degu  aturar1 ja que ,montfort no la va 
veure ms4    ,heus aqu ara un cas que   
prova l'esperit de fraternitat y la     
inteligencia del bon aucell4 ,toussenel 
assegura en sa obra _/,le ,monde des    
,oiseaux1 t4 ,,ii1 que ,isidor          
,geoffroy1 ,saint ,hilaire1 ,roullin1   
,dupuy y  ,dupon de ,nemours vejeren en 
un passeig de ,paris que unes quantes   
,aurenetes varen treure de la cama d'una
 altra un lligm vermell que  alg li degu
 posar com  senyal1 y1 una vegada       
conseguit1 vren  celebrarho ab gran     
content y cridria4    ,al arribar la    
,aureneta  la ,casa de ,camp1 lo primer 
que fa es  inspeccionar son niu del any 

avns4 ,si ha sigut destruit  malms1 ne  
far un altre en el mateix lloch4 ,ms si 
el dany sufert es de poca  importancia1 
el restaurar4 ,aquest niu estar penjat  
en l'alt d'una  paret  sota la cornisa1 
com el de la ,aureneta de ventre blanch1
  sota  el porxo y fins en l'interior   
mateix de la casa del ,agricultor1 com  
el  de la ,aureneta de ,camp4 ,el       
construir de fanch barrejat ab palles   
pera  darli ms solidesa4 ,les parets en 
sa part mitja no tindrn ms que de #a    
#b cents4 y de #e  #f en son punt       
d'apoyo ab la paret4 ,l'interior  estar 
omplert ab palles fines1 en les que hi  
posar sos ous4    ,a l'arribada del     
aucell1 el dpter comensa  veures al     
entorn de la  casa del ,agricultor4 ,la 
,aureneta ha comensat sa persecuci4     
,desde punta  de dia fins que's pon el  
sol1 ab algns descansos1 son travall    
representa la destrucci d'un gran nombre
 d'enemichs4 ,florent ,prvost1  el      
distingit preparador del ,museu         
d',histria ,natural de ,pars 7quins     

interessants travalls sobre la          
alimentaci dels aucells de ,fransa tanta
  llum han donat sobre la missi qu'en la
 ,agricultura tenen els esmentats       
animals7 ha dit que una ,aureneta1 al   
acabar sa jornada1 t en son  ventrell de
 #bjj  #bej insectes voladors1 y qu'es  
provable que aquest  nombre se renovi   
algunes vegades cada dia4 ,afejegishi el
 sobrepuig que  durant el temps de la   
cria representa la alimentaci dels      
petits1 y  comptant qu'el travall del   
aucell se realisa durant sis mesos1 se  
podr  calcular el nombre d'insectes que 
la ,aureneta fa desaparixer y ensemps   
el benefici que reporta  les provisins1 
cullita1 bestiar1 horta y  dems riquesa 
aplegada en la casa del ,agricultor4    
,ms no paran aqu els serveys del bon    
aucell3 ,toussenel assegura per  haverho
 observat1 que la ,aureneta es el       
vigilant que dona l'alerta   les aus de 
corral y als aucells dels encontorns1   
quant l',esparver  el  ,falc s'acostan4 
,unes y altres deuen moltes vegades la  

vida al  fraternal avis de la ,aureneta4
 ,ms no s'acontenta ab aix1 sin que     
refiada de son vol sostingut y capritxs1
 s'en v1 junt ab ses  companyes1 al     
encontre del aucell de rampinya1        
molestantlo ab sos  xisclets y evolucins
 que l'aucell de rampinya no pot seguir1
  marejantlo y fentlo fora de pera all4 
,ms444 la estiuhada toca  son terme y la
 ,aureneta se prepara pera  deixar la   
,casa de ,camp4 ,cumpl sa missi3        
l'insecte alat ja no's veu  voleyar pels
 encontorns de la casa y els fruyts de  
la horta acaban  d'sser cullits4    ,un 
mat1 ja les ,aurenetes no s'han vist3   
han marxat envers llur  residencia      
hivernal1 pera tornar sens falta quant  
torni la primavera1 si  es que la mort  
l'aucell de rampinya no les hagi        
sorpreses  el  cassador no les hi hagi  
deturat el pas4 ,perque la ,aureneta1 ab
 tot y sos  inestimables serveys1       
malgrat la estimaci  el respecte del    
poble y la  protecci de la lley1 no pot 
encara veure assegurada sa vida contra  

la  barbria humana4    ,vergonya pera   
els traydors cassadors que la deturan en
 la poca de ses  emigracins  de sos     
retorns6 ,vergonya pera els pobles que  
ho  consentan6    ,la ,oliba ,els       
moderns naturalistes divideixen l'ordre 
dels aucells de  rampinya en quatre     
tribus3 la dels ,corbs1 la dels         
,mussols1 la dels  ,voltors y la de les 
,aligues4 ,la primera comprn als aucells
 encarregats  de la destrucci de grans  
insectes no voladors1 moluschs1 petits  
rosegadors1 y de fer desaparixer els    
petits animals morts1 en benefici  de la
 salubritat pblica2 la segona comprn als
 aucells encarregats de  fer la guerra  
als rosegadors1 terribles enemichs      
nocturns de tots els  conreus2 la       
tercera1 la forman els aucells quina    
missi es la eliminaci  de grans animals 
morts1 travallant per la puresa del ayre
 y per  consegent de la salut pblica2   
finalment1 la quarta1 la composan els   
aucells que tenen  son crrech la        
eliminaci d'altres aucells1 pera  que   

son nombre no aumenti excessivament4    
,els ms importants pera la ,agricultura 
son els aucells de la segona  tribu1 els
 ,mussols1 y dentre ells1 els ,mussols  
propiament dits y la  ,oliba4           
,vegerem1 al tractar dels ,cereals1 al  
,gamars que no es ms que una de  les    
espcies dels ,mussols1 la ms coneguda y 
abundanta1 per trobarse tot  l'any entre
 nosaltres4 ,indicarem allavors que la  
,oliba era tamb un  aucell til als      
,cereals1 ms que devia sser presentada  
al parlar de la  ,casa de ,camp4     ,la
 ,oliba    ,la ,oliba es coneguda per   
totes les parts de mon4 ,malgrat sos    
indiscutibles beneficis en favor dels   
interessos del home1 es un dels  aucells
 ms perseguits y aborrers4 ,la causa    
principal d'aquesta  antipatia del home 
envers d'aquest til aucell1 es la       
preocupaci de  que ell es el missatger  
de la mort1 quan justament al destruir  
els  rosegadors y els insectes1 no fa ms
 que salvar de la destrucci molts y     
molts elements de vida4 ,com que la     

,oliba viu molt aprop de la casa        
7devegades sota sa teulada  dintre de la
 soca d'un vell arbre proper y  es      
allavors que les ombres de la nit       
arriban quan l'animal comensa son       
jornal precedit de sos ahuquets  veus   
que no son ni ms ni menys que  son cant 
d'alegra per haver arribat la hora de   
sos pats71 no es  estrany que la        
fantasia popular hagi pogut veure       
arrelada dintre  d'ella1 la crehencia de
 quelcm misteris en la vida de la       
,oliba4 ,ms  avuy no hi ha motiu pera   
seguir conservant aquesta crehencia1 y  
desprs  de les esperiencies sobre el    
travall del aucell1 ha d'sser aquest    
considerat com un dels ms importants    
servidors de la ,agricultura y  digne1  
per consegent1 del ms gran respecte y   
estimaci4    ,la ,oliba t #cf centmetres
 de llargria4 ,es de color blanch y     
gris1 quin  to es ms  menys variat4     
,segns ,brehm1 aquests colors y finura  
de  plomatge s'acentuan ms en les       
,olibes del ,sur de la ,europa4 ,la     

,oliba es  pot sser l'aucell de rampinya
 nocturn que t mes llargues y punxagudes
  les ales1 y aix explica son vol rpit y
 sostingut1 que tant li facilita  la    
cassa dels insectes voladors4    ,quan  
la nit v1 l'aucell1 que durant el da ha 
estat amagat en son  domicili havitual  
dintre el qual la llum del da no hi     
penetra1 va   cercar son aliment3 els   
insectes voladors1 els escarabats y les 
orugues1  els ratolns y petites rates4  
,aquests darrers1 que son pot sser els  
ms  terribles enemichs dels conreus1 son
 els preferits per l'aucell3 es  quan   
no'ls troba1 que arreplega lo dems4     
,en molts punts d',alemanya1 convensuts 
els agricultors de lo que dihm1  han    
donat aculliment en les mateixes cases  
de camp als esmentats  aucells4 ,al     
efecte han obert entrada  sota de la    
teulada y en la  fachada de llurs       
esmentades cases1 donant pas  una espcie
 de corredor  d'uns #dj centmetres      
d'alsria per uns #bj centmetres         
d'amplria1  formant ngul recte y acabant

 en una cavitat un xich ms espayosa4    
,bailly diu que la veu de la ,oliba se  
composa tan aviat de sons forts com  els
 produits per una persona borratxa que  
dorm ab la boca oberta y que  poden     
traduirse per xei1 xei1 xei1 y que      
l'aucell repeteix durant una  hora dalt 
de la teulada de la casa hont viu  en   
les hortes1 arbrats1  jardns y          
torrenteres1  be tamb de crits forts1   
precipitats1 dins del  bosch  sobre els 
camps4 ,aquests crits poden traduirse   
per els mots  grei1 grei1 grei4    ,la  
,oliba es un actiu volador que s'apropa 
al home1 passantli molt arran  de son   
cap sens temor4 ,a les nits de lluna1   
vola totes les hores de la  mateixa y   
baixa  terra de tant en tant1 pera      
reposar  apoderarse del  rosegador      
insecte4 ,en les nits de fosca1 sols pot
 cassar durant el  cap-vespre y la      
matinada4    ,se diu que la ,oliba fa   
grans danys en els colomars2 ms aix es  
molt  difcil creureho1 al veure la      
indiferencia ab la que els colms veuen  

que sels hi acosta l'aucell4 ,naumann   
assegura que un parell d'libes  se      
vingueren  establir dintre un colomar4  
,al arribar la nit sortan les  libes per
 fer sa cassa4 ,de dia se poda veure les
 aus de rampinya  dormint mentres els   
colms anavan y venan4 ,aquest fet prova 
de sobres  que la ,oliba no fa cap dany 
als colms4    ,la ,oliba porta  son     
domicili totes les preses que li es     
dable trobar4  ,aquestes provisins li   
son tils pera les nits de fosca  de mal 
temps1  en les que l'aucell no pot      
cassar4 ,naumann parla d'una ,oliba     
captiva1   la que se li davan #ae rates 
cada nit4    ,diu ,lenz3 ,en tots       
indrets deuria procurarse atraurers'    
les libes4  ,en la meva casa1 y en ses  
quatre fatxades1 he practicat una       
obertura que  dona pas als esmentats    
aucells1 els que troban al interior de  
la casa1  lloch  propsit  modo d'uns    
caixns1 en els que hi viuen4    ,els    
terrassns de ,holstein 7,prusia71 diu el
 ,doctor ,w4 ,claudius1 se  guardan molt

 b d'inquietar  les libes que viuen sota
 les teulades de  llurs cases1          
conseguint aixs veures lliures dels     
atachs dels  rosegadors4    ,el ,b4     
,d',hamonville diu que en ses cases de  
camp hi t construits  estatges pera les 
libes que en elles hi viuen desde molts 
anys1  conseguint qu'els conreus propers
 se vegin  salvo dels atachs dels       
rosegadors1 encara que hi hagin en la   
encontrada fortes invasins dels         
mateixos4 ,el dit naturalista afegeix   
que la ,oliba es1 per ell1 un dels      
aucells ms tils  la ,agricultura y digne
 del ms gran respecte4    ,fi