,el mtode objectiu    ,ramon ,turr      
juny #aibg    ,aque/ text ha e/at       
digitalitzat i processat p]  l',in/itut 
d',e/udis ,catalans1 com a "p del       
projecte  ,corpus ,textual              
,in=matitzat de la ,ll5gua ,catalana4   
,captol ,i     ,valor de la psicologia  
introspectiva4 ,descripci dels f5m5s    
psquics4 ,illusions a les quals hom     
s'exposa en descriure'ls4 ,el   qu      
resulta d'aque/a obs]vaci aplicada als  
f5m5s psquics4   ,necessitat de pos> en 
relaci els f5m5s psquics amb els f5m5s  
fisiolgics4 ,com aque/a relaci s        
compresa p] ,h4 ,ebb+haus i ,?4   ,gu/au
 ,fe*n]4 ,teoria en]gtica de ,w4        
,o/wald4 ,tesi del   p>allelisme de ,w4 
,james4 ,exam5 d'aque/a tesi4           
,necessitat   d'e/ablir una relaci entre
 el f5om5 psquic i el f5om5   fisiolgic 
de la mateixa man]a que hom posa en     
relaci els f5m5s   fsics o qumics amb   
llurs condicions causals respectives4   
,com els   f5m5s fsics sn units a llur  
causa4 ,el qu nosaltres anom5em         

condici del f5om5 fsic4 ,el qu nosaltres
 coneixem1 p] mitj de la   condici1 de  
la causa que realm5t1 det]m9a el f5om5  
fsic4   ,aplicaci del mateix crit]i a   
l'e/udi de la successi                  
psico-fisiolgica4 ,pas del p>allelisme  
al det]m9isme4 ,exemples4   ,procs m5tal
 del qual depn4    ,ens s sufici5t un   
exam5 int]ior p] a compr5dre que no ens 
cal cap  coneixem5t d'anatomia ni de    
fisiologia del si/ema n]vis p] a t5ir   
esm5t dels f5m5s que s'acompleix5 a la  
conscincia4 ,si admetssim  amb ,buffon  
que el s5sori s una massa gelat9osa s5se
 cap importncia1  t9drem d'aque/s f5m5s 
el mateix coneixem5t que nosaltres en   
t5im4 s en el no/re fur int]ior que la  
prova de llur exi/ncia s  feta2 llurs   
qualitats1 llurs modalitats i llur      
durada no pod5 ss]  objectes d'obs]vaci 
ms que p] l'exam5 introspectiu4         
,aque/ exam5 ha e/at practicat des de   
dif]5ts punts de vi/a4 ,m5tre  els uns  
s'han preocupat sobretot d'obs]v> com   
els e/ats psquics es  succeeix5 segons  

llur semblana1 llur contigitat1 llur    
associaci1  d'altres han pref]it        
consid]>-los agrupats segons els elem5ts
 que  els compos51 c]cant de veure com  
s'edifica la vida psquica complexa4     
,tots1 no contra/ant1 han emm5at llur   
obs]vaci segons un crit]i  naturali/a2  
s]ia tan inju/ de neg> tota valor a la  
cincia aix  con/ituda com de neg> la    
valor de la m9]alogia1 que dif]5cia o   
id5tifica els c>ct]s amb els quals es   
pres5t5 els cossos en la  natura4    ,la
 valor real d'una cincia aix con/ituda s
 puram5t descriptiva4  ,el m9]alogi/a1  
p] a di/+ir la sal com1 acumula dades i 
ms  dades2 una1 p] exemple1 s la del pes
 especfic2 el m9]alogi/a no  c]ca pas   
d'explic> aque/ pes pel dels elem5ts que
 entr5 en la  composici de la sal4 ,aix 
mateix podem dir quant al psicleg2 hav5t
  descob]t que hi ha e/ats que s'associ5
 p] llur semblana1 p]  exemple1 ell no  
se'n s]veix pas p] explic> aque/ lligam 
ni aque/a  similitud2 es limita a       
obs]v>-los empricam5t1 s5se pos> en     

evidncia la condici a la qual aix       
respon4 ,p] altra b&a1 no li  sembla que
 ho hagi de t5ir en compte4    ,pel     
simple fet de descobrir introspectivam5t
 que c]ts f5m5s e/an  lligats a         
d'altres1 es figura explic> els uns pels
 altres2 en realitat  no ha fet s9      
descriure llur relaci recproca4 ,hom ha 
dit --i donem  aix com a exemple-- que  
el ms o m5ys d'int]s que nosaltres      
portem  a la p]cepci dels objectes depn 
de l'associaci d'aque/ e/at amb         
d'altres de naturalesa afectiva2 aix    
s'explic>ia l'es= psquic  anom5at at5ci4
 s cl> que hom no ha fet altra cosa que 
descriure el  concurs d'altres factors  
en l'at5ci2 la condici que det]m9a el   
fet mateix de l'at5ci re/a inapreciada4 
,la v]itat s que sempre1                
introspectivam5t1 expliquem els f5m5s   
els  uns pels altres --d p] c1 c p] b1 b
 p] a--2 el qu nosaltres fem amb  aque/a
 op]aci s pass> una revi/a retrospectiva
 dels f5m5s a b c  d revi/a con=me a les
 con/atacions fetes de llurs relacions  

recproques2 p] quant a la condici que ha
 e/abl]t p] endavant  aque/es relacions1
 res en aque/a op]aci no t5deix a f]-la 
visible4  ,creure el contr>i s f]-se la 
mateixa illusi que si1 hav5t sortit  de 
,p>s o de ,b]l91 cregussim que els      
pobles a b c d1 succesivam5t  trobats1  
sn al pas p]qu els hi veiem2 el c]t s   
que els hi veiem  p]qu hi sn4 ,p] com ha
 esdev+ut que les nacions en qe/i       
s'hag9 =mat en el pas on viu58 ,heus aqu
 el qu ignora el viatg]  qui con/ata    
llur exi/ncia4    ,com ha esdev+ut que  
els f5m5s psquics es succeeix9 segons un
 c]t  ordre pree/abl]t8 ,com ha esdev+ut
 que els f5m5s consid]ats  isoladam5t sn
 el que sn8 ,aix s el qu ignora el      
psicleg quan es  limita a obs]v>-los1   
sigui un p] un1 sigui en srie1 des del  
punt de  vi/a de la seva prpia          
conscincia4    ,en el mateix ordre de   
f5m5s e/rictam5t lgics llur successi    
re/a  tamb inexplicada4 ,quan nosaltres 
diem que de tals premisses se'n  desprn 
tal conseqncia1 t5im la illusi que      

aque/a ha e/at  condicionada p]         
aquelles2 ens figurem hav] proc$it amb  
el rigorisme  del fsic quan e/ableix una
 relaci entre la desviaci de la llum i  
la  d5sitat del m$i que travessa4 ,en   
ap>incia la similitud s p]fecta2  en    
efecte1 el fsic diu que sempre que la   
condici s'acompleixi1 la  desviaci del  
raig llum9s es produir2 semblantm5t el  
psicleg pot  afirm> que1 donades tals   
premisses1 sempre ap>eix] tal e/at de   
conscincia i no pas un altre2 ell en    
coneix la condici4    ,en reflexion> ens
 donem compte que entre les dues man]es 
de proc$ir  no hi ha similitud4 ,quan el
 fsic ens ens5ya que la refracci depn   
d'una condici1 vol dir que neix d'una   
causa2 nosaltres ens la  repres5tem sota
 la =ma de la d5sitat4 ,p] quan el      
psicleg pres5ta  la conseqncia com a    
condicionada p] les premisses1 no vol   
pas dir que  en aque/es es trobi la     
causa d'aquella4 ,con=me a les lleis de 
l'empirisme admet que les premisses sn  
e/ats prec$5ts1 f5m5s  purs2 i s aix que

 l'obs]vaci introspectiva li ha p]ms de 
descriure el pas de les premisses a la  
conseqncia1 s5se que t+ui la  pret5si de
 pos> en evidncia la condici det]m9ant  
d'aque/ pas1 o  sigui la seva causa4    
,altram5t =a si --infidel al seu punt de
 vi/a empric-- hagus adms  com a        
pressuposat un pr9cipi intellig5t d'on  
eman>ia1 com de sa deu  natural1 la     
compr5si de les premisses amb la de la  
conseqncia com  llur d]ivaci obligada1  
p] ob$incia a una impulsi imposada des  
de  dalt2 d'aque/a man]a els f5m5s se'ns
 pres5t>i5 relligats p]  un lla causal4 
,p] si1 p] endavant1 hem fet pr(essi de 
fe emprica1  ens trobem en l'obligaci de
 no accept> s9 el qu s obs]vable2 de    
dos o molts f5m5s successius1 all que   
prim] es pres5ta a  l'obs]vaci s els    
f5m5s isolats1 i desprs llur successi2  
no s  matria d'obs]vaci1 c> no s un     
f5om51 ni la =a efici5t  pressuposada   
que crea els f5m5s1 ni la =a efici5t que
 els relliga  uns als altres2 totes dues
 sn matria de concepci1 p] no           

d'obs]vaci4    ,hi ha1 p]1 escoles      
filosfiques que so/55 que1 p]           
l'exp]incia  int]na1 hom p]cep d'una    
man]a imm$iata el lla causal que regeix 
la  successi de c]ts f5m5s psquics4 dhuc
 hi ha bon nombre de  psiclegs que han  
fet pr(essi de fe emprica i que p5s5 aix
 mateix2  en aque/a crencia es fonam5ta 
l'anom5ada exp]incia int]na4    ,no hi  
ha com fix> b el s5tit dels temes p]    
arrib> a ent5dre's2  altram5t cadasc en 
fa s en una accepci di/9ta1 i aix porta 
confusions greus i p]torbadores4 ,en el 
mn ext]ior e/imem empric tot  f5om5 o   
conjunt de f5m5s sotmesos a l'obs]vaci  
directa amb  indep5dncia de llur orig5  
causal4 ,aix la desviaci de la lnia     
dreta  que s(reix la imatge del ba/     
ficat a l'aigua1 la descomposici de la  
llum que travessa un prisma1 la projecci
 a l'horitz lluny de  l'oasis del des]t1
 sn e/imats f5m5s emprics m5tre que sn  
obs]vats indep5d5tm5t de la condici     
causal que els det]m9a2 p]  quan        
nosaltres els lliguem a aque/a condici i

 quan els veiem  pres5t>-se1 d'una man]a
 inv>iable i con/ant1 sempre que el raig
  llum9s travessi m$is de d5sitats      
dif]5ts1 deixem de qualific>-los        
d'emprics4    ,altre exemple3 un        
m$icam5t --la qu99a que gu>eix el       
paludisme-- s  un remei empric m5tre    
nosaltres ignorem p] qu gu>eix o com    
det]m9a aque/ efecte4 ,el dia que       
obs]vem que la qu99a mata la  plasmdia1 
el remei ja no ens sembl> tan empric1 p]
 la sola ra que  e/ableix un lligam     
causal entre el m$icam5t i la seva acci 
curativa4    ,el m9]alogi/a classifica  
els cossos naturals id5tificant els     
c>ct]s que sn comuns a un grup i        
dif]5ciant els que no sn propis  a aque/
 grup2 diem d'ell que segueix un mtode  
empric p]qu no es  proposa de rec]c> en 
virtut de qu9es condicions els c>ct]s sn
  comuns1 ni qu9es sn les condicions    
causals det]m9ants de les  dif]ncies2 es
 limita a obs]v> les coses tal com la   
natura les  pres5ta1 s5se pass> ms enll 
d'aque/a inspecci imm$iata4 ,en el      

ll5guatge com i ord9>i que emprem p]    
express> les no/res idees1  s aix el qu 
anom5em empric2 emprica1 tamb la cincia 
naix5t que  es fonam5ta en aque/a man]a 
d'obs]v>1 la ms s5zilla de totes4    ,la
 introspecci1 p] la seva b&a1 ens mo/ra 
tamb els f5m5s  int]ns en llur qualitat 
de f5m5s idntics o dif]5ciables els uns 
dels altres2 en aque/a successi         
in9t]rompuda d'esdev5im5ts que  ap>eix5 
i desap>eix5 en la conscincia1 quan     
solam5t t5im en  compte els fets        
mateixos i l'ordre segons el qual es    
succeeix5 els uns  als altres1 nosaltres
 els consid]em sota un aspecte empric4  
s cl> que si som kantians1 si creiem la 
intelligncia con/ituda p]  virtualitats 
preexi/5ts que ens p]met5 de compr5dre  
la qualitat1 la  relaci1 la quantitat   
d'aque/s f5m5s1 tot canvia2 les         
esm5tades  virtualitats sn la condici p]
 mitj de la qual ens esdev55            
compr5sibles4 ,esgu>dats des d'aque/    
punt de mira ja no s]an  emprics2 no ens
 limitem a obs]v>-los tal com ens els   

pres5ta la  introspecci imm$iata s9 a   
travs d'una concepci que ens s]veix  p] 
a explic>-los4 ,tampoc ho s]an si       
pressuposem l'exi/ncia d'un  pr9cipi    
que1 p] un acte de pr5si de la matria   
s5sorial1 concep en  ella di/9tam5t la  
qualitat o la int5sitat o la connexi    
causal de la  successi dels e/ats4 ,tant
 ac com en el cas ant]ior1 ens sembl>   
que  v]ifiquem --p] v]itables exp]incies
 int]nes o com a dades de  l'obs]vaci-- 
una srie d'enunciats o de proposicions2 
aquell qui no  esgu>da els fets des     
d'aque/es posicions m5tals no pot de bon
 grat  accept> aque/a man]a de f]4      
,purificats de tot prejudici p]sonal o  
d'escola som unnims a conv5ir  que hi ha
 s5sacions de c>ct]s dif]5ciats1        
imatges1 associacions1  una successi    
d'e/ats lligats els uns als altres en   
una =ma lgica1  emocions1 impulsions    
sexuals1 apetncies trfiques4 s1 p]1     
inadmissible que nosaltres poguem obs]v>
 int]iorm5t un pr9cipi  intellig5t o    
qualsevol gn]e de categories2 ni aque/  

pr9cipi ni  aque/es categories sn f5m5s2
 no es tracta ja d'obs]vaci o           
d'exp]incia emprica1 s9 de pures        
concepcions de c>ct] p]sonal4    ,el    
psicleg1 tancat d9s la seva prpia       
conscincia1 es troba davant  d'una      
multitud de f5m5s que ap>eix5 i         
desap>eix5 s5se que pugui  exactam5t    
conix] ni les condicions que cal        
realitz> p] a llur  ap>ici1 ni el qu cal
 f] p]qu s'esborr94 ,descobreix         
id5titats o  dif]ncies i no aconsegueix 
de trob> la ra d'unes i d'altres2 es    
dna compte que e/an en relaci les unes  
amb les altres i no comprn  qu9a condici
 pree/abl]ta regeix aque/a relaci2      
descobreix  impulsions1 apetncies vives1
 t5dncies vehem5ts2 i com no suposem que
  es tracti d'un imag9atiu1 s9 d'un     
obs]vador1 no pot reeixir a  trob>      
l'orig5 d'aque/es =ces psquiques1 ni pot
 explic> llur  man]a d'ss] i de         
des5volup>-se4 ,igual que un mecnic que 
no  t+us idea de la =a elctrica que fa  
accion> un mecanisme molt  complicat1   

noms obs]va que tal pea es m\ d'una     
man]a1 tal altra  d'una man]a dif]5t1   
que ms lluny una t]c]a re/a immbil i tot
 de  cop entra en joc i s'engrana amb   
les altres2 no pot p5etr> el  mecanisme 
secret que det]m9a aque/s movim5ts tan  
v>iats i la  reciprocitat de llurs      
accions4 ,com sigui que resi/eix a la   
temptaci de  supos> una =a mi/]iosa que 
ho posa tot en movim5t1 i com que es    
concreta nicam5t a all que obs]va1 crea 
una psicologia s5se nima1  una cincia de
 f5m5s purs que es m\5 d9s del temps com
 ombres1 que  v551 pass5 i s'esvaeix5   
s5se que li sigui possible d'endev9>    
com esdev que sigui aix4    ,la         
introspecci puram5t emprica no dna gaire
 ms que aque/  espectacle1              
des5coratjador pel qui aspira a explic> 
tot all que ell  no pot f] s9 descriure4
 ,si aque/s f5m5s es des5rotll5 davant  
d'un subjecte in=mat --en una =ma o     
altra-- de llur ag5t productor  o       
causal1 ell els explic> b o malam5t1 p] 
els explic>4 ,p] hem  arribat a un temps

 on hom e/ sobresaturat d'explicacions  
metafsiques4 ,les descripcions puram5t  
empriques no ens sn odioses  com aque/es
 explicacions1 p] no ens satisfan4      
,nosaltres desitgem amb  vehemncia      
deslliur> els f5m5s psquics de llurs    
condicions causals  p] pod]-los explic> 
com el fsic explica els f5m5s de la     
fsica1  el qumic els de la qumica1 el   
fisileg els de la biologia4 ,e/udiats   
en srie indef9ida ens ap>eix5 flotants i
 despresos de tot lligam  causal1 la    
qual cosa ens dna un s5tim5t de         
contr>ietat2 s necess>i  de sortir      
d'aque/a situaci angoixosa4    ,tots    
aquells que aspir5 a r$uir els f5m5s    
psquics a la categoria  dels f5m5s fsics
 i dels f5m5s qumics han acumulat       
treballs de  valor decisiva de/9ats a   
demo/r> que deu5 ss] e/retam5t lligats  
al funcionam5t del si/ema n]vis4 ,la    
conseqncia d'aque/a imm5sa  tasca s que 
n+ dubta avui que tota modificaci       
psquica s'acompanya  d'una despesa      
fisiolgica4 ,p] la foscor ms espesa     

regna quant a la  relaci a e/ablir entre
 el qu s fisiolgic i el qu s psquic4 ,el
  problema s de palpitant actualitat4   
,no ha e/at plantejat entre f5om5  i    
f5om51 entre la condici fisiolgica      
elem5tal i la condici  psquica --tamb   
elem5tal-- que se'n desprn1 tal com ha  
e/at fet en  qumica o en fsica4 ,el     
problema e/ plantejat d'una man]a g5]al1
  compr5siva1 abraant tots els casos    
p>ticul>s4 ,qu9a relaci hi ha  entre el 
fet fisiolgic i el fet psquic1 entre    
l'nima i el c]vell8  ,les solucions     
proposades v>i5 segons que les t5dncies 
de l'autor  sigu9 metafsiques o         
empriques4    ,h4 ,ebb+haus creu que la 
doctr9a de les localitzacions s         
incompatible  amb la hiptesi que fa del 
c]vell l'in/rum5t de l'nima4 ,si fos    
aix1 l'nima s]ia auditiva a una regi1   
visual al co/at1 i aix  successivam5t2  
aque/a nima topogrfica li sembla        
inacceptable4 ,ultra  aix1 la suposici  
que l'nima pugui p] ella sola --o d'una 
man]a  espontnia-- provoc> reaccions    

n]vioses1 s inconciliable amb el        
pr9cipi de la cons]vaci i de la         
trans=maci de l'en]gia4 ,al seu  p>] la 
teoria ms viable s la del p>allelisme   
psico-fsic ents en  s5tit metafsic4 ,les
 dues sries --objectiva l'una1          
subjectiva  l'altra-- dep5dri5 de la    
mateixa realitat pres5tant-se sota dos  
aspectes1 tant que all que s vi/ i tocat
 en l'espai s la cosa  mateixa p]cebuda 
com a tocada i vi/a en la conscincia4   
,en el fons la tesi de ,h4 ,ebb+haus s  
la mateixa que la de ,?4 ,gu/au  ,fe*n]1
 el qual creu que la dif]ncia que       
exi/eix entre el qu s  fsic i el qu s   
psquic no depn ms que del punt de vi/a  
on  nosaltres ens colloquem p] obs]v>   
l'un i l'altre4 ,p5s> amb el  c]vell i  
concebre el c]vell p5sant1 s veure el   
p5sam5t p] d9tre  o p] =a2 s talm5t com 
quan nosaltres mirem un objecte buid3 p]
  d9tre s cncau1 p] =a s convex1 i no   
contra/ant s el mateix  objecte4    ,amb
 les tesis metafsiques d'aque/ gn]e     
passa --quan hom les exam9a  fr$am5t--  

el mateix que amb totes les qe/ions     
exp]im5tals que sn  plantejades =a de   
llur m$i natural3 hom no les resol pas2 
hom les  planteja de n\ i en t]mes tals 
que esdev55 insolubles4 ,ens trobem     
satisfets i decebuts alhora2 la qe/i    
re/a tal com era abans2  solam5t que    
nosaltres no ens en adonem1 di/rets com 
e/em p] la  concepci metafsica4         
,nosaltres ens proposem1 p] exemple1 de 
det]m9> qu9a classe de  relaci pot      
exi/ir entre la reacci objectiva        
provocada p]  l'excitaci de la          
s5sibilitat gu/ativa i la s5saci spida2 
en lloc  de resoldre la qe/i nosaltres  
la desplacem quan diem que s de la      
reacci mateixa de les neurones s5sitives
 excitades que brolla en la  conscincia 
l'efecte s5sorial4 ,no sabem --ni podem 
sab]-- si s o no  la mateixa cosa la que
 det]m9a l'un o l'altre efecte2 e/ p]   
damunt de la no/ra obs]vaci1 s          
supras5sible4 ,el qu nosaltres  desitgem
 conix] d'una man]a concreta1 s la      
relaci entre all que  en els elem5ts    

n]viosos es mo/ra en =ma d'una reacci   
fsico-qumica i all que1 en la           
conscincia1 es pres5ta en =ma  d'una    
modificaci psquica2 poc ens int]essa tot
 el qu1 ms enll del  mn dels f5m5s i de 
l'obs]vaci1 det]m9a efectivam5t els     
efectes  con/atats4 ,la qe/i que ens    
int]essa de v]itat subsi/eix  prcticam5t
 de la mateixa man]a1 i reclama la seva 
soluci1 tant  desprs com abans d'una    
explicaci sobre la legitimitat de la    
qual no  t5im int5ci d'emetre judici en 
aque/ lloc4    ,w4 ,o/wald s de p>] que 
tota vegada que el treball del p5sam5t  
e/  indissolublem5t lligat a un consum  
d'en]gia --tal com el treball  fsic--1  
no hi ha cap dificultat p] a concebre'l 
en]gticam5t a la  man]a dels altres     
f5m5s naturals4 ,el fet en qu es funda  
la  conclusi s absolutam5t exacte2 s    
indubtable que el f5om5 psquic  e/      
lligat a una despesa d'en]gia fisiolgica
 com a un prec$5t  s5se el qual la seva 
exi/ncia no es concep4 ,quant a la      
conclusi  d]ivada del fet ens sembla ms 

que fosca2 s in9telligible4             
,concretam5t hom no comprn qu significa 
quan hom s5t a dir que conv  de concebre
 i de p5s> en]gticam5t4 ,en l'encad5am5t
 circul> de  les trans=macions          
en]gtiques mai no es de/rueix una       
quantitat  d'en]gia s5se que no se'n    
crei una quantitat equival5t en una     
altra  =ma2 d'ac es desprn que en la    
idea d'en]gia e/ cont+uda la  idea de   
rev]sibilitat en una =ma mecnica4 ,p]   
tot all que no s  rev]sible no pot ss]  
rev]tit i s impossible de concebre-ho   
com a  en]gia2 s1 doncs1 un mot que no t
 cap s5tit4    ,des del punt de vi/a on 
es colloca ,o/wald cal concebre1 com a  
base i  orig5 del p5sam5t --o ms        
g5ricam5t del f5om5 psquic-- una        
despesa fisiolgica2 el f5om5 psquic s]ia
 una trans=maci  en]gtica d'aque/a      
despesa4 ,p] en esgu>d> les coses de ms 
prop1  si c]quem d'evalu> la quantitat  
d'en]gia creada p] l'ap>ici del  f5om5  
n\1 hem de reconix] que no n'ha creada  
g5s4 ,el concepte  d'en]gia no s        

aplicable ac p]qu ens trobem en presncia
 d'un  f5om5 que no s rev]sible en =ma  
mecnica4 ,el cicle de les  trans=macions
 en]gtiques es tanca en el dom9i de     
l'objectivitat i  de la fisiologia1 p]  
no usurpa el de la subjectivitat4    ,w4
 ,o/wald pretn que sobre aque/ punt     
s(rim la influncia d'una  concepci      
falsa1 que ens ve de ,plat1 i en virtut 
de la qual e/ablim  una di/9ci fonam5tal
 entre la vida m5tal i la vida fsica4   
,aque/a  concepci no ens ve pas de      
,plat1 i no s una concepci2 s l'expressi
  d'un fet empric2 en la seva qualitat  
de tal hom no t dret a  refus>-la4      
,el qu realm5t pre/a a confusi1 s de no 
dif]5ci> la condici  fisiolgica del     
f5om5 psquic condicionat1 i d'id5tific> 
all que  l'obs]vaci ens pres5ta com a   
di/9t2 els f5m5s d'una srie no  pod5    
sold>-se als de l'altra1 en]gticam5t4   
,relacion> els uns i  els altres amb    
l'en]gia s =ar el t]me1 s empr> el mot  
en un  s5tit metafsic que no t res a    
veure amb la seva accepci ci5tfica4     

,entre els f5m5s fisiolgics o d'ordre   
fsico-qumic que es  des5rotll5 en la    
intimitat de la sub/ncia n]viosa1 i els 
f5m5s  psquics que sorgeix5 simultniam5t
 en la conscincia1 ,w4 ,james creu  que 
no hi ha s9 un simple p>allelisme4 ,en  
el captol ,,vi dels seus  ,pr9cipis de  
,psicologia1 des5volupa amplam5t aque/a 
tesi4 ,admet s5se  dificultat que si hom
 descomposa l'e/at de conscincia en els 
seus  elem5ts1 cada un s'acompanya de la
 reacci local que li correspon1  p]     
sempre com a fet simplem5t p>allel2     
concep tan deslligada la  relaci de les 
dues sries que creu que els f5m5s       
psquics pod5  subsi/ir indep5d5tm5t del 
procs c]ebral4    ,w4 ,james =mula la   
tesi del p>allelisme des d'un punt de   
vi/a  empric2 amb ella enuncia un fet4  
,l'exi/ncia d'aque/ fet pot ss]         
demo/rada p] l'obs]vaci8 ,dos f5m5s     
p>allels sn dos f5m5s  que co9cideix5 en
 el temps s5se acci recproca1 com dos   
tr5s que  van amb igual velocitat       
cadascun p] la seva via4 s aix com es   

comport5 els f5m5s psquics en relaci amb
 els f5m5s fsics8  ,e/udiem-ho breum5t4 
,nosaltres pr5em c]ta dosi d'alcohol2 p]
 un encad5am5t de f5m5s  que no cal     
record> ara1 l'alcohol actua sobre el   
s5sori i hi  det]m9a un canvi de l'e/at 
objectiu2 aque/ canvi s de naturalesa   
fsico-qumica2 nosaltres no en coneixem  
la frmula1 p] n+ no dubta  de la seva   
realitat4 ,m5tre aque/ procs es         
des5rotlla en la intimitat  de la       
sub/ncia n]viosa1 un s5tim5t d'alegria  
ap>eix a la  conscincia4 ,exi/eix entre 
els dos f5m5s una pura co9cidncia8      
,l'home1 quan no ha t+ut de preocup>-se 
de tesis que li calia  so/5ir1 sempre ha
 comprs que la modificaci psquica       
segueix la  +e/i d'alcohol com qualsevol
 altre f5om5 d'ordre fsic o  d'ordre    
qumic segueix la condici --e/abl]ta p]  
endavant-- de la  seva ap>ici4    ,cas  
semblant2 una esp9a ens f]eix4 ,n+ no   
creu --i ,w4 ,james m5ys  que cap       
altre-- que la dolor consecutiva a      
aque/a excitaci co9cideix  amb ella4    

,entre l'esp9a i la dolor e/ablim una   
connexi causal1 com  fem entre la       
d5sitat del m$i i la refracci de la     
llum1 com fem entre  la commoci dels    
cossos que vibr5 i el s4 ,si aque/a     
relaci entre el  fet fisiolgic i el fet 
psicolgic no fos concebuda sota la =ma  
d'una  connexi causal1 el fsic no e/>ia 
autoritzat a =mul>1 com una  proposici  
exp]im5tal1 que el s respon a una       
vibraci2 li caldria  limit>-se a dir que
 co9cideix amb ella4 ,la lgica emm5a el 
fsic a  creure que exi/eix entre la     
vibraci i el s una relaci ms pregona    
que una co9cidncia p>allela2 els        
mateixos motius de lgica port51         
naturalm5t1 a creure que hi ha quelcom  
ms que una pura co9cidncia  entre       
l'alcohol i el s5tim5t exhil>ant1 entre 
l'esp9a i la dolor4    ,deixem1 ara1    
aque/s casos relativam5t s5zills p]     
pass> a  l'obs]vaci d'un altre de ms    
complex3 un procs patolgic modifica  el 
funcionam5t dels c5tres sup]iors4 ,cal  
admetre que la ideaci  deprim5t o       

delirant acusada p] la conscincia del   
boig s p>allela a  aque/ procs8 ,o b1   
cal admetre1 entre el procs i l'e/at    
m5tal que  el segueix1 l'exi/ncia de la 
mateixa relaci de causa a efecte que hi 
havia entre l'alcohol i l'alegria1 entre
 l'esp9a i la dolor8    ,sempre que es  
pres5t5 alhora a la no/ra consid]aci la 
condici i el  f5om5 psquic consecutiu1  
no dubtem a afirm> que la relaci que    
lliga  els dos ordres de fets s de      
naturalesa causal2 refusem del no/re    
esp]it la idea d'un p>allelisme com una 
hiptesi s5se fonam5t4  ,p] quan la      
introspecci acusa e/ats1 els org5s      
fisiolgics dels  quals ens sn           
desconeguts --com les modificacions del 
pols c]ebral  comprovades pel           
pletismgraf1 l'augm5t de les combu/ions 
con/atat  pel t]mmetre1 una activitat ms
 gran del quimisme demo/rada p]         
l'anlisi--1 llavors la idea del         
p>allelisme reap>eix p]qu no ens  s     
possible de descobrir la connexi causal 
que lliga aque/a en]gia  fisiolgica amb 

els fets psquics que es des5volup5 en la
 conscincia4  ,si1 amb esp]it           
v]itablem5t imp>cial1 ens demanem com s 
que concebem  aque/a srie flotant       
d'e/ats psquics com simplem5t p>allela a
  l'activitat c]ebral1 ens cal confess> 
que la concebem aix p]qu no  podem an>  
ms enll2 ens s5tim impot5ts p] a        
disc]nir entre  aque/es dues sries de   
f5m5s --int]ns els uns1 objectius els   
altres-- la connexi causal e/abl]ta     
imm$iatam5t quan es tractava de  f5m5s  
que es pres5tav5 ms fcils i elem5tals4 s
 llur complexitat  mateixa qui ens mant 
en la no/ra actitud expectant4          
,nosaltres afirmem que entre ells hi ha 
una correlaci p]qu no coneixem  llur    
relaci4 ,els creiem concomitants p]qu   
ignorem el lligam que  regeix llur      
successi2 p>allels1 p]qu aix es pres5t5 
i no p]qu  ho sigu94 ,n'hi hauria pr\   
que pogussim e/ablir llur relaci p]qu   
aque/ p>allelisme s'esvas1 tal com      
desap>eix5 els coneixem5ts  provisionals
 quan hem ats la c]titud def9itiva4     

,la teoria del p>allelisme s un comps   
d'esp]a1 no una conclusi4  ,quan el     
problema es planteja d'una man]a g5]al1 
la imm5sa majoria  dels fisilegs dubt5 a
 dir llur op9i1 puix que no pod5 pos> en
  evidncia la naturalesa del lla que    
lliga els f5m5s2 dir-los  p>allels s    
emetre una hiptesi que no compromet a   
res4 ,p] quan la  qe/i es concreta a    
casos p>ticul>s i b5 def9its1 quan es   
tracta  de precis> la relaci que pot    
exi/ir entre l'excitaci i la s5saci1  la
 impulsi psico-motriu i el movim5t1     
etc41 no hi ha n+ que admeti  el        
p>allelisme2 dhuc els mateixos def5sors 
d'aque/a doctr9a es  comport5 ale%ores  
com els p>tid>is ms decidits del lligam 
causal4    ,i no contra/ant1 el problema
 que es planteja entre el procs c]ebral 
i  la conscincia s el mateix que el que 
hom plantej en el seu temps  --enc>a que
 d'una man]a ms limitada--1 p] exemple1 
entre  l'excitaci i la s5saci1 ja que   
aque/a s5saci p] s5zilla que  sigui s   
tan psquica com pugui ss]-ho la concepci

 ms elevada4  ,psquic1 segons la        
dif]5ciaci c>tesiana fonam5tal1 s el fet
 donat  en el temps pur2 no s psquic tot
 all que e/ situat en el temps i en     
l'espai4    ,en la no/ra temptativa de  
def9ir la naturalesa de la relaci que   
uneix  el fet psquic amb el fet         
fisiolgic no t5im la pret5si de r5ov> la
  tesi p]torbadora del mat]ialisme4     
,abans de tot la recusem p]  metafsica4 
,reconeixem que exi/eix en l'ordre      
empric un v]itable  dualisme entre les  
sries psquiques i els f5m5s fisiolgics2 
p]  creiem que les sries psquiques no sn
 pas flotants2 t55 un lla que  les lliga
 a llur condici causal de la mateixa    
man]a que els f5m5s  fsics e/an lligats 
a la condici ext]na que els det]m9a4 ,si
 en  aque/ punt la qe/i es pres5ta fosca
 i de soluci difcil1 aix no  s degut a  
que no lliguem el fet psquic al         
fisiolgic d'igual =ma  com el fsic      
relaciona els f5m5s que e/udia amb la   
causa ext]ior1  f5t ab/racci del        
concepte metafsic d'aque/a causa1 a la  

man]a  tamb com el fisileg encad5a els  
fets biolgics f5t ab/racci de tot       
pr9cipi vital1 de tota m5a d'esp]it     
vital4    ,el mat]ialisme i             
l'espiritualisme co9cideix5 a project>  
sobre la  qe/i una ombra espessa4 ,si   
solam5t el situem =a del con d'ombra1   
el problema es pres5t> amb ms cl>$at que
 no com pod5  imag9>-se'l el gran nombre
 dels que viu5 sota la preocupaci de la 
matria o de l'esp]it4    ,com s que el  
fsic consid]a que els f5m5s e/udiats p] 
ell no sn  arbitr>is8 s p]qu els veu    
dep5dre d'una causalitat que sempre els 
det]m9a1 i d'una man]a idntica1 un cop  
li sn conegudes les causes  de les quals
 d]iva l'efecte4    ,pr5em la producci  
del s2 sabem com el fsic arriba a =mul> 
la dada  ci5tfica ms elem5tal ref]5t a  
aque/ f5om51 i com aque/  coneixem5t es 
fonam5ta en una connexi causal          
inv>iable4 ,p] a pod]  atribuir els     
efectes ac/ics exp]im5tats als objectes 
respectius que  els det]m951 cal que ens
 repres5tem aque/s d>r]s p] un c]t      

nombre d'imatges4 ,el timbre especial   
del s de la campana s atribut a  aque/  
objecte que p] endavant ens figurem fr$1
 resi/5t1 de color  bronzejada1 d'una   
=ma p>ticul>2 p] aque/es repres5tacions 
no  t55 res a veure amb la causa real   
que det]m9a el timbre1 puix si          
nosaltres no les possessim1 la campana  
no deix>ia de son> de la  mateixa man]a2
 el timbre s]ia relacionat amb la seva  
causa1 solam5t  que nosaltres noms ens  
la repres5t>em p] aque/ sol c>ct]4      
,la suma d'imatges con/itueix1 doncs1 el
 mitj subjectiu de qu  disposem p] a    
preveure l'efecte s5sorial especial que 
det]m9a la  campana quan toc>4 ,aque/a  
previsi e/ pl5am5t ju/ificada2 s        
producte de l'exp]incia4 ,l'acci mateixa
 que crea en l'oda un  timbre especial  
crea damunt de la pell una impressi de  
frescor i en els  ulls una c]ta color3 s
 tanmateix lgic i natural que cada una  
de les  imatges de l'objecte1           
isoladam5t1 evoqui en la no/ra memria   
les  altres imatges que ens sn          

proporcionades p] s5tits dif]5ts4    ,si
 nosaltres imag9em ara que els cossos   
que son5 a la no/ra orella  vibr5 davant
 dels no/res ulls1 ins5siblem5t         
s'e/ablir un lligam  entre la imatge del
 movim5t vibratori i la imatge ac/ica   
consecutiva4  ,con/atem que en el no/re 
esp]it s'ha =mulat el judici3 tot all   
que vibra s sonor4 ,de la mateixa man]a 
que1 abans1 p] la sola  repres5taci     
visual de la campana podem preveure     
l'efecte ac/ic  d'aque/a causa obrant   
sobre l'oda1 preveiem actualm5t --d'una 
man]a ms g5]al-- qu9 efecte ac/ic       
det]m9> all que ap>eix  als no/res ulls 
en la =ma d'una c]ta vibraci4           
,exp]incies  ult]iors1 ms rigoroses que 
l'exp]incia molt simple que acabem      
d'indic> i que solam5t s prep>atria1    
contribueix5 a arrel> en el  no/re      
esp]it la c]titud que la causa que obra 
sobre la no/ra orella  noms pot produir 
efecte s5sorial amb la condici que      
vibri4    ,aque/a vibraci --hom ho veu--
 no s pas la causa del s1 aix com les   

imatges que ens p]met5 de conix] el     
timbre propi de la campana no  sn la    
causa d'aque/ timbre4 s solam5t el mitj 
subjectiu del qual  nosaltres disposem  
p] a conjectur> a qu9 mom5t un s va a   
actu>  sobre la no/ra oda4 ,aque/ mitj  
l'anom5em condici causal2 ella ho  s1 en
 efecte1 donat que la imatge de         
l'objecte que vibra no s  arbitrria i no
 s espontnia2 la imatge s imposada p] la
 causa  mateixa que1 en obr> sobre      
l'oda1 det]m9a el s4    ,si l'hagussim  
anom5at causa segona1 aque/a d5om9aci   
hauria e/at  imprpia p]qu de causa no   
n'hi ha ms que una1 la que produeix     
l'efecte s5sorial4 ,la condici vol dir  
el f5om5 int]n que ens  p]met de        
preveure a qu9 mom5t la causa real va a 
det]m9> l'efecte  ac/ic2 p] no s causa  
de res4 ,c>1 qu sabem de la causa real  
p]  mitj de la condici8 ,exactam5t el qu
 sabem abans1 s a dir1 que  det]m9a un  
efecte ac/ic2 p] quant a aque/a causa no
 sabem ni ms  ni m5ys del qu sabem4     
,malgrat aix1 hem adquirit --pel sol fet

  d'hav]-nos assegurat que el seu efecte
 s] produt p] mitj de la  condici1 un   
coneixem5t del ms alt int]s p]sonal4    
,no ens moguem del mateix tema4         
,cont9uant l'e/udi de la condici        
obs]vem1 grcies a c]ts artificis        
anom5ats exp]incies1 que a mesura  que  
la imatge visual acusa un augm5t del    
nombre de vibracions en la  unitat de   
temps1 el to s'eleva2 a mesura que el   
nombre de les  vibracions dism9ueix1 el 
s esdev ms greu4 ,con/atem tamb que quan
  les vibracions es fan ms amples1 el s 
s ms int5s4 s aix que el  coneixem5t    
s'engr&eix i es completa4 ,abans sabem a
 qu9 mom5t la  causa obrava sobre l'oda2
 podem ara dir p] endavant quan i com   
obr>1 segons les condicions de la       
vibraci4    ,un cop el cam s ob]t a la  
inve/igaci1 molts homes g5]osos s'hi    
llanc5 i descobreix5 m]avella d>r]a     
m]avella1 s5se pregunt>-se  mai qu9a s  
la causa2 no mir5 ms que l'efecte produt
 sobre els  s5tits en tals i tals       
condicions4 ,quant a la naturalesa      

d'aque/a  causa --objecte et]n de litigi
 p] a l'especulaci--1 no sab51 avui  que
 sab5 tantes coses1 ni ms ni m5ys que el
 fsic novell que obs]va  p] prim]a      
vegada la co9cidncia del s i de la      
vibraci4 ,amb tot1 com  que conv de     
repres5t>-se la causa pel seu efecte    
s5sorial1 s a dir1  p] la imatge1 diu5  
en llur ll5guatge corr5t3 la vibraci    
det]m9a  el s2 la seva freqncia1 l'alria
 del to2 la seva amplitud1 la  int5sitat
 del s4 ,p] amb aix ells no vol5 pas dir
 que la  repres5taci vibratria1         
concebuda com a f5om5 i det]m9ant el    
f5om5 consecutiu1 sigui realm5t la que  
obra com a causa4 ,l'ideal que  els     
obliga a aque/ difcil encad5am5t lgic no
 s altre que el desig  i la necessitat  
d'arrib> a preveure quan i com un efecte
 n\ sorgir  d'una cosa exi/5t1 amb      
indep5dncia absoluta de tota voluntat   
p]sonal2 el qu ells no desitg5 conix] en
 essncia1 el qu no e/  sota llurs       
s5tits1 ho ab&on5 a l'obscuritat de     
l'inconegut4    ,aque/ mateix crit]i1   

nima viva de la cincia exp]im5tal1 ha de
  regir tamb la =ma de la inve/igaci    
psico-fisiolgica4 ,la proposici  el s ve
 d'un cos que vibra no e/ ms b5         
demo/rada p] al fsic  que p] al fisileg 
aque/a altra3 una commoci psquica       
pressuposa una  commoci n]viosa4    ,e/ 
provat d'una man]a extraord9riam5t      
exacta que la susp5si de  l'activitat   
fisiolgica1 sigui p] int]rupci de la    
irrigaci  sangunia1 sigui p] acci dels  
ane/sics1 o p] qualsevol altra causa1   
det]m9a infalliblem5t la susp5si de la  
vida psquica2 aque/a  retorna des que   
l'activitat fisiolgica es re/ableix4 ,ha
 e/at provat  pel pletismgraf que       
l'activitat int]ior creix o dism9ueix   
d'acord  amb l'activitat circulatria2   
creix o dism9ueix tamb amb la  int5sitat
 dels recanvis bioqumics4 ,f9alm5t1 si  
hom de/rueix una  "p det]m9ada de la    
massa c]ebral1 hom suprimeix alhora     
det]m9ats  f5m5s psquics4 ,malgrat      
aque/s fets i d'altres de la mateixa    
naturalesa1 no arribem a compr5dre1 i   

m5ys enc>a a demo/r>1 la  subord9aci    
exp]im5tal del fet psquic al fet        
fisiolgic4 ,llur  p>allelisme passa     
flotant davant els no/res ulls s5se que 
poguem  an> ms lluny i descobrir el nus 
causal1 el motiu de successi que        
relliga un f5om5 a l'altre4 ,e/em1 en   
front d'aque/ espectacle1 en  la mateixa
 situaci que es troba el fsic quan es   
limita a con/at> que  all que emet un s 
s un cos vibrant4 ,el fsic no e/ableix  
pas una  connexi causal entre la vibraci
 i el s2 s'acont5ta d'obs]v> la         
co9cidncia d'un f5om5 amb un altre      
f5om54    ,p] quan d'aque/a proposici   
passa a una altra i1 fonam5tant-se en   
l'exp]incia1 diu3 s5se la vibraci el s  
no s possible1 llavors  enuncia que s5se
 l'antec$5t no s possible el conseqent1 
i en obr>  aix e/ableix un lla det]m9i/a
 en una successi que poc abans era      
consid]ada com una co9cidncia pura4     
,aix mateix podem dir de nosaltres2 si  
no ens colloquem en una nova  situaci   
lgica1 de la simple obs]vaci de les     

correlacions con/atades  no podem       
d$uir-ne ms que el p>allelisme2 mai     
arrib> a la connexi  causal4 ,ens s     
indisp5sable p] a arrib>-hi de pod]     
obs]v>1 d'una  man]a imm$iata i directa1
 com el fet psquic segueix el fisiolgic 
en  les condicions p] endavant          
e/abl]tes2 com v>ia quan aque/es        
condicions canvi52 com desap>eix quan sn
 suprimides4 s a aque/a  op]aci que     
nosaltres donem el nom d'exp]incia2 i   
anom5em condici  de l'exp]incia els     
f5m5s fisiolgics que es t55 de realitz> 
p]  endavant p]qu ap>egui el f5om5 que  
con/itueix el seu objectiu4 ,la         
possessi tcnica d'aque/es condicions ens
 conf]eix l'aptitud de  procur> la      
reap>ici del f5om52 sabrem llavors a qu9
 mom5t la  causa --subm]gida d9s        
l'ombra-- produeix el seu efecte1 i     
sabrem  tamb com el produeix2 malgrat   
aix cont9uem ignorant qu s aque/a       
causa4    ,prcticam5t hom comprn la     
dif]ncia que hi ha entre la simple      
co9cidncia i el fet det]m9at2 nosaltres 

consid]em les oscillacions  de la corba 
pletismogrfica com a p>alleles a les    
v>iacions de  l'activitat psquica p]qu  
no podem pos> en evidncia el nus que    
lliga aque/a a l'activitat circulatria  
ms o m5ys gran4 ,p] el qu  es pres5ta   
aqu com a co9cid5t1 es pres5t> sota un  
aspecte  det]m9i/a si sabem v>i>1       
simplificant-les1 les condicions de     
l'exp]incia4 ,n'hi ha pr\ d'hav] e/abl]t
 p] l'exp]incia la  relaci entre les    
oscillacions de la corba pletismogrfica 
i les  dif]5ts tonalitats del s que ens 
s]veix p] a excit> l'oda2 n'hi  ha pr\  
d'hav] v]ificat la correspondncia =tam5t
 e/reta entre  les v>iacions de l'una i 
les de les altres p]qu afirmem s5se     
vacill> que la irrigaci sangunia dels   
c5tres auditius s una de les  condicions
 indisp5sables p]qu el f5om5 subjectiu  
anom5at s  ap>egui en totes les seves   
inf9ites modalitats4 ,el p>allelisme    
desap>eix a mesura que el det]m9isme    
s'imposa amb una visi ms  directa de la 
relaci que uneix un f5om5 amb l'altre4  

,l'anlisi de l'or9a1 la lectura de la   
temp]atura i altres mitjans  ens p]met5 
tamb de v]ific> --si b d'una man]a vaga 
i  insufici5t-- que el recanvi qumic en 
el s5sori s'acc5tua a mesura  que       
l'activitat psquica augm5ta4 ,p] aix no 
ens obliga lgicam5t a  creure que el    
recanvi mat]ial s una condici det]m9ant 
d'aque/a  ms gran activitat4 ,cons]v>em 
sobre aque/ punt una actitud expectant  
f9s que nosaltres haguem pogut pos> de  
manife/1 p] mitj de  l'obs]vaci         
exp]im5tal1 que tota v>iaci objectiva o 
mat]ial s  seguida d'una modificaci del 
f5om5 psquic4 ,e/em1 doncs1 p]suadits   
que noms pel coneixem5t de les v>iacions
 en qe/i sabrem qu es va  a produir en  
la conscincia1 sempre que1 p] mitj de   
l'obs]vaci1  t+uem fixat p] endavant    
l'ordre d'aque/a successi4    ,llavors  
aque/es combu/ions1 aque/s desdoblam5ts1
 aque/es  comb9acions noves1 en una     
p>aula1 aque/ conjunt de trans=macions  
que s'efectu5 en la intimitat de la     
sub/ncia n]viosa1 no ens  sembl>an      

co9cidir amb el f5om5 psquic4 ,entre les
 trans=macions  qumiques i el f5om5     
psquic e/ablirem una relaci molt e/reta 
que  els unir lgicam5t1 f9s al punt que 
del coneixem5t de les prim]es  podrem   
concl\re qu9 t9dr d'ss] aque/ d>r]1 a   
condici que  hag9 e/at realitzats els   
antec$5ts que fan preveure sempre qu deu
  produir-se desprs1 segons el qu ha    
e/at demo/rat p] l'obs]vaci4  ,un fsic  
que s'hagus tornat sord no proc$iria    
d'altra man]a2 en  veure la corda que   
vibra d$uiria la int5sitat del s i la   
tonalitat1  puix que record>ia els      
efectes produts en les mateixes         
condicions1  quan ell no era sord4      
,del fet de concebre les sries          
subjectives com a exactam5t p>alleles  a
 les relacions que s'efectu5 en la massa
 c5tral del si/ema n]vis1  i del fet que
 aque/ p>allelisme es reprodueix amb una
 exactitud  p]fecta i que els elem5ts de
 l'e/at psquic correspon5 amb precisi  a
 la reacci local correlativa1 l'esp]it  
ha donat un pas endavant4  ,s'ha posat  

en e/at de descobrir que all que1 en el 
prim] mom5t  lgic1 ha e/at concebut com 
a p>allel1 esdev lligat p] la connexi   
causal en un segon mom5t4    ,quan      
esgu>da un lquid transp>5t on la llum es
 refracta1 el fsic es  troba en presncia
 d'una massa i d'un f5om5 n\ ap>egut en 
la  intimitat d'aque/a massa2 aque/a    
simultanetat de p]cepci s               
indissociable1 f9s al punt que una      
imatge no pot pres5t>-se a  l'esp]it    
s5se an> acompanyada de l'altra4 ,amb   
tot1 aix no li fa  endev9> que la       
desviaci de la llum depn del fet que    
ella hagi  travessat la massa4    ,quan 
,l4 ,pa/eur trob det]m9ada bactria en la
 sang dels animals  c>buncosos1 degu    
com5ar p] p5s> en una co9cidncia1       
anlogam5t  a com va f] ,dava9e1 alguns  
anys abans1 davant del mateix f5om54 ,la
  sospita que una connexi causal podia  
exi/ir entre la bactria i la  malaltia  
v+u desprs2 va v5ir com a conseqncia    
d'aque/a  co9cidncia entre un fet i un  
altre fet4    ,el fsic que no sospitava 

la propagaci del s p] l'aire no podia   
veure altra cosa que una co9cidncia     
entre l'objecte sonor tancat sota  una  
campana de vidre i l'efecte ac/ic       
p]cebut p] la seva oda4 ,la  relaci f\  
e/abl]ta desprs que ell va suprimir     
l'aire f5t el buit  d9tre la campana2   
llavors con/at que el cop del m>tell    
damunt del  timbre no produa cap efecte4
    ,i aix successivam5t3 no s possible 
de p5s> en una successi  det]m9i/a entre
 la reacci fisiolgica i el f5om5        
psicolgic  subsegent s5se que p]        
endavant l'obs]vaci emprica hagi        
acumulat  un nombre de fets enorme1 dels
 quals resulta evid5t que aque/ f5om5  s
 la conseqncia d'aquella reacci4 ,a     
mesura que llur dissociaci es  fa ms    
difcil1 la idea que s5se activitat      
n]viosa no hi ha  conscincia s'imposa ms
 imp]iosam5t a l'esp]it2 hom no ha vi/  
mai  l'una sep>ada de l'altra i1 no     
contra/ant1 nosaltres no hem fet s9     
entreveure que s en l'activitat n]viosa 
on resideix la causa prxima  de la      

conscincia4 s la necessitat             
d'assegur>-nos-en que ens fa  avanar un 
pas ms2 ens fa colloc> en una posici    
lgica que ens  p]metr de ref]ir la      
qualitat del f5om5 psquic a una         
dif]5ciaci  especfica de l'elem5t n]vis1
 de relacion> la seva int5sitat amb  una
 det]m9ada en]gia funcional1 les seves  
associacions a connexions               
int]neuronals1 la seva complexitat a la 
simultanetat de reaccions  fisiolgiques 
mecnicam5t pree/abl]tes4    ,no concebem
 la possibilitat de la ms lleug]a v>iaci
 del f5om5  psquic s5se que sigui       
condicionada p] una v>iaci fisiolgica   
ant]ior1 tal com el fsic no coneix      
modificaci de s que no vagi  prec$ida   
d'una modificaci del movim5t vibratori4 
,quan nosaltres  haurem lligat d'aque/a 
man]a les modificacions int]nes         
efectuades en  el temps pur anom5at     
conscincia1 amb les modificacions       
ext]nes  con/atades en l'espai on       
resideix el s5sori1 les sries psquiques 
ja  no ens sembl>an flotants1 s9        

lligades a llur causa prxima4           
,captol ,,ii     ,valor de l'elem5t     
fisiolgic consid]at des del punt de vi/a
   introspectiu4 ,valor de l'elem5t     
psquic consid]at des del punt de   mira 
fisiolgic4 ,la relaci psico-fisiolgica  
no s efici5t4   ,obscuritat que plana   
sobre la naturalesa d'aque/a relaci4 ,el
   s5sori com a rgan de la vida psquica4
 ,res]ves dels fisilegs4   ,posici en qu
 es colloca ,j4 ,pavlov4 ,fals concepte 
de la psicologia4   ,com neix5 els      
elem5ts psquics3 exp]incies amb els     
esm5tats   elem5ts en tant que sn       
compon5ts del reflex condicional4 ,com  
els   encad5a teleolgicam5t la          
introspecci un cop sn =mulats4          
,l'encad5am5t f9ali/a dels f5m5s psquics
 respon a   l'encad5am5t mecnic de llurs
 condicions neuro-fisiolgiques4   ,op9i 
de ,j4 ,pavlov sobre la valor de la     
psicologia introspectiva4 ,la           
psicologia objectiva segons ,w4         
,be*t]ev4 ,exam5 d'aque/ punt de   vi/a4
 ,l'elem5t psquic no deu ss] obs]vat    

lliure s9   condicionat p] l'elem5t     
fisiolgic al qual segueix4 ,el f5om5    
psquic no s lat]al al f5om5 fisiolgic4  
,la base fisiolgica de la   vida psquica
 segons ,w4 ,be*t]ev4 ,hom no explica la
 vida psquica   quan hom la ref]eix a la
 seva base fisiolgica4 ,necessitat      
d'obs]v> com el fet psquic segueix el   
fet fisiolgic p]qu   aque/a vida sigui  
explicada4 ,re/ricci que cal f] a la    
tesi de ,w4   ,be*t]ev4 ,com ,k4 ko/ilev
 s'ha es=at a complet>-la4    ,w4 ,james
 es vanava d'aplan> totes les           
dificultats amb la seva tesi del        
p>allelisme2 amb ella el psicleg i el   
fisileg qu$av5 lliures1  cadasc en el   
seu camp d'acci4 ,james no es donava    
compte que en  realitat suprimia aque/es
 dificultats en lloc de resoldre-les1   
puix que  no li er5 visibles des del    
punt on es collocava4 s des del no/re   
propi ,jo que obs]vem les sries que es  
descabdell5 en la conscincia2  m5tre fem
 aix no t5im ni sospita del treball que 
s'acompleix en el  s5sori2 aque/a s la  

ra que no ens adonem del qu pot t5ir una
  influncia damunt d'ell1 ni del qu ha  
pogut ss] posat com a condici  causal4  
,han transcorregut segles s5c]s de labor
 introspectiva int5sa  s5se que hom hagi
 atribut la m5or importncia al treball  
c]ebral  co9cid5t amb aquella labor4    
,quan aque/ treball fisiolgic ha e/at   
posat en evidncia p] mitj de proc$im5ts 
objectius1 quan hom ha  pogut v]ific> en
 un mateix el qu s'obs]va int]iorm5t --s
 a dir1  que no hi ha cap necessitat de 
t5ir-ne coneixem5t p] seguir la seva    
tasca--1 llavors ha esdev+ut molt       
natural de concebre el fet  fisiolgic   
com a concomitant o p>allel d'all que   
passa a la  conscincia4    ,p] si el    
punt de mira canvia1 llavors les coses  
es pres5t5 sota un  altre aspecte4 ,si  
v]ifiquem objectivam5t que quan es      
modifica l'e/at  del s5sori tamb es     
modifica --s5se cap excepci a la regla--
 l'e/at  psquic del subjecte1 la seva   
indep5dncia ens ap> illusria4  ,obs]vat 
en ell mateix1 ens el figurem rbitre i  

s5yor1 consci5t i amo  dels seus actes2 
ens ap> aix p]qu des d'aque/a posici no 
veiem el  conjunt de relacions que el   
mant55 lligat al funcionam5t del c]vell4
  ,p] quan sabem que la conscincia      
ressona segons la man]a com hom la      
toca1 quan sabem que l'activitat psquica
 respon a una en]gia  fisiolgica1 que   
els seus e/ats ms s5zills i que els seus
 e/ats ms  complexos supos5             
l'organitzaci prvia de processos        
fisiolgics1 el  qu ens semblava         
concomitant1 obs]vat des del propi ,jo1 
ens ap>eix  ale%ores sota la dep5dncia  
d'aque/ factor ext]n2 la subord9aci  de 
la conscincia a aque/ factor s tal que  
nosaltres no concebem una  v>iaci de la 
prim]a que no segueixi a una v>iaci     
prec$5t  d'aque/ factor1 una modificaci 
s5se una altra modificaci prvia  d'aque/
 d>r]2 prcticam5t no concebem que       
exi/eixi conscincia si  manca la base   
fisiolgica a la qual e/ lligada4 ,entre 
l'un i l'altre  factor hi ha una relaci1
 un lligam que els mant units i         

indivisos4  ,quan el fisiolgic s        
suprimit1 el psicolgic es desdibuixa i  
s'esvaeix4    ,com hem d'int]pret> la   
naturalesa de la relaci que mant soldat 
el  qu s psquic amb el qu s fisiolgic8  
,entorn d'aque/ tema1 en tots els temps 
fecund en discussions1 les  op9ions     
abund54 ,abans es plantejav5 en el t]r5y
 metafsic2 avui  s'aco/5 ms als fets4   
,no s tem]>i de creure que l'xit de la  
doctr9a del p>allelisme depn en bona "p 
de l'an>quia regnant en  aque/a qe/i i  
tamb del fet que no es compromet ni a   
favor ni contra  cap si/ema4 ,p] com que
 aque/a teoria no respon a la realitat  
dels  fets1 el problema del lligam      
psico-fisiolgic es planteja de n\ i a   
cada in/ant p] aquells mateixos que     
l'accept54    ,a la prim]a impressi el  
lligam del fet psquic amb el fet        
fisiolgic  sembla una relaci de causa a 
efecte1 de det]m9ant a det]m9at4        
,sempre que el fet fisiolgic es pres5ta 
davant del fet psquic com una  cosa s5se
 la qual no s prcticam5t possible1      

sembla que s b5 b en  el fisiolgic que  
l'eficincia del psquic t la seva arrel4 
s aix  com nosaltres ens imag9em que la 
reacci n]viosa d'una s5sibilitat        
especfica provocada p] l'excitaci1 causa
 la s5saci4 ,aix aque/a  causa eng5dr>ia
 o produiria la s5saci p] la seva virtut
 prpia o a  la man]a d'una =a oculta4   
,p] p] poc que hi reflexionem1          
reconeix]em que aque/a causa no t  cap  
semblana amb aquelles causes prximes de 
la cincia exp]im5tal  que pos5 cl>am5t  
en evidncia1 davant els no/res s5tits1  
el  mecanisme de la successi4 ,nosaltres
 no p]cebem com la s5saci segueix  la   
reacci4 ,en l'int]val de l'un a l'altre 
factor hi ha un buit que  sep>a la causa
 creadora de l'efecte creat4 ,la cincia 
exp]im5tal  ompliria aque/ espai fosc   
--si el conegus-- amb la srie de        
trans=macions fsico-qumiques que s'op]5 
en la intimitat de la  s5sibilitat      
ptica1 p] exemple1 sota la influncia de 
l'excitaci  quan ap>eix una color en la 
conscincia4 ,sabrem llavors que aque/a  

color s'acc5tua o s'at5ua segons que    
s'int5sifiqu9 o s'at5un  els f5m5s      
fisiolgics a b c d2 t9driem aix davant  
dels ulls el  mecanisme d'aque/a        
successi1 les modalitats del pas d'uns  
f5m5s  als altres4    ,tot i que veissim
 la successi d'aque/a man]a1 enc>a no   
direm que  el fisiolgic produeix o      
eng5dra el psquic2 direm que aque/ ve   
desprs d'aquell i d'un mode tan         
inv>iable que p] mitj del prim]  e/em en
 situaci d'explic> el segon4 ,un cop que
 nosaltres haurem  obs]vat b com la     
color es modifica en la conscincia      
correlativam5t  als canvis fisiolgics1  
sabrem preveure qu es produir en la     
conscincia --pel qu es ref]eix a la     
reap>ici d'aque/a color--  m5tre        
coneguem noms els canvis fisiolgics que 
condicion5 aque/a  ap>ici4 s la no/ra   
ignorncia actual all que ens fa creure  
que la  s5saci sorgeix p] la mgia d'una 
virtut causal2 s p]qu no t5im           
coneixem5t de les seves causes segones  
que pret5em de f] int]v5ir  el          

coneixem5t de la seva causa prim]a4     
,deixant-nos port> p] la prim]a impressi
 no/ra1 arrib>em a dir que  en la       
intimitat de la massa cortical resideix 
la funci elaboradora de  les idees2     
jutj> d'aque/a man]a s e/ablir entre el 
fet fisiolgic  i el psquic una relaci   
metafsica1 no una relaci exp]im5tal4 ,el
  p5sam5t viu una exi/ncia immat]ial i  
prpia2 de la mateixa man]a  viu la      
s5saci1 dhuc en el seu e/at ms elem5tal4
 ,all que crea el  fet de p5s> o de     
s5tir1 tot all que s consecutiu a la    
reacci  d'una s5sibilitat donada1 no    
sabem pas qu s ni t5im de  preocup>-nos 
a c]c>-ho4 ,solam5t el bon s5tit diu3 no
 hi ha  creacions ex nihilo4    ,en tot 
cas no hem de c]c> en el fet fisiolgic  
la seva eficincia2  t5im de trob>-hi els
 antec$5ts que ens p]met9 d'explic> la  
ideaci com frem amb la s5saci4    ,el qu
 nosaltres anom5em e/at o procs         
fisiolgic des del punt de  vi/a de      
l'obs]vaci pura1 s idealm5t r$uctible a 
una frmula  numrica de matria pond]able4

 ,es tracta d'e/ablir1 entre el         
des5rotllam5t d'aque/a frmula molt      
complexa i el des5rotllam5t de  la      
ideaci1 lleis de successi que ens p]met9
 d'evalu>  en]gticam5t1 en el s5sori1   
els processos fisiolgics2 es tracta     
d'obs]v> com les v>iacions d'aque/s sn  
seguides p] les  v>iacions psquiques2 s 
aix que arrib>em a la previsi d'aque/es 
p] mitj d'aquelles4 ,hom no pot pas --si
 no volem p>l> amb  incorrecci          
manife/a-- atribuir a all que s         
fisiolgic p] se una  virtut metafsica   
que la cincia exp]im5tal condemna4 ,tot 
el qu hi  pot hav] ac de prcticam5t     
ci5tfic sn les fases de la successi2    
cap altra cosa s obs]vable4 ,la virtut  
creadora s una inv5ci  arbitrria i      
p]sonal4 ,hom comprova un despr5dim5t de
 calor1 hom  con/ata un despr5dim5t     
d'cid c>bnic2 mai no s] possible de     
demo/r> que la idea es desprn del procs 
fisiolgic4    ,en la successi efici5t   
que con/itueix la tesi del mat]ialisme1 
la  s5saci i el p5sam5t1 el procs s5zill

 i el procs complex1  sorgeix5 de       
l'activitat fisiolgica com d'una        
nebulosa2 tot s vague  i mi/]is2 hom ha 
vi/ els f5m5s de la vida sortir aix del 
pr9cipi vital1 el gu>im5t sortir aix de 
la vis m$icatrix4    ,en altres temps   
aque/a tesi i tamb aquella d'un pr9cipi 
espiritual1  creador dels f5m5s psquics 
i alhora causa del movim5t volunt>i i   
de nombroses reaccions orgniques que    
det]m95 una influncia  psquica1 ens     
enllu]nav54 ,avui llur pre/igi es p]d4  
,aco/umats a les  prctiques del mtode   
exp]im5tal que fan toc>1 veure i s5tir  
totes  les coses1 ens resi/im a concebre
 --ni en la matria ni =a d'ella--       
pr9cipis no r$uctibles a =mes           
p]ceptibles4 ,si ens av5im a admetre    
concepcions d'aque/a m5a no s s5se      
don>-nos compte de  l'obscuritat pr(unda
 que les envolta2 comp>> els pr9cipis en
  qe/i a les coses que hom veu i que hom
 toca no pot port> s9  mal5tesos4 ,d'ac 
la t5dncia a deix> de b&a aque/es       
qe/ions  ab/ruses3 hom les tract>       

incid5talm5t1 i com de biaix1 quan hom  
s'hi veur obligat4 ,p] a la g5]alitat   
dels inve/igadors sn  problemes         
insolubles com aquells que fan ref]ncia 
a c]tes propietats  o virtuts d'una     
sub/ncia que no es pod5 mesur> amb la   
balana1 que  no obeeix5 a cap reactiu   
conegut2 aix s exactam5t el qu hom pot  
dir  de les eficincies creadores dels   
efectes psquics4    ,malgrat tot1 tant  
si hom es s5t satisfet de les tesis     
metafsiques com  si hom no les accepta1 
els fets s'impos54 ,c]quem o no         
d'explic> la  relaci que uneix el       
p5sam5t amb l'activitat de l'elem5t     
n]vis1  la v]itat s que aque/a relaci   
exi/eix4 ,d'una "p  l'exp]im5taci ha fet
 ressalt> la solid>itat molt e/reta que 
hi ha  entre el funcionam5t del c]vell i
 les manife/acions de la vida  psquica2 
d'altra b&a les cincies naturals demo/r5
 amb cl>$at  que l'evoluci d'aque/a vida
 psquica es fa d'un mode p>allel al     
p]feccionam5t del si/ema n]vis4 ,tot ens
 porta a creure que  l'activitat psquica

 pressuposa l'activitat n]viosa1 i      
nosaltres no  veiem cap inconv5i5t a    
consid]> el s5sori com a rgan del       
p5sam5t4    ,p] ref]ir la m5talitat a un
 sub/ratum orgnic no ens fa pas avanar  
gran cosa4 ,l'et]na qe/i qu$a enc>a en  
peu i de la mateixa man]a4  ,com        
l'esp]it d]iva del s5sori8 ,com el qu s 
psquic es desprn del  fisiolgic8 ,direm 
que el s5sori s l'rgan del p5sam5t3 p]  
d'aque/ rgan nosaltres no ens en podem  
=m> la idea cl>a que t5im  d'altres     
rgans en e/at d'acomplir llurs funcions 
respectives4  ,nosaltres diem del muscle
 que s l'rgan del movim5t p]qu sabem com
  el det]m9a en contraure's2 p] si      
nosaltres no sabssim que ell el         
det]m9a1 si ignorssim que el muscle es  
contrau i1 malgrat aix1  p]si/ssim a    
atribuir-li aque/a funci1 el movim5t    
s]ia p]  nosaltres un mi/]i2 la funci   
motriu atribuda al si/ema muscul>  s]ia 
una virtut metafsica4 ,aix mateix       
proc$im amb el fet fisiolgic  i el      
psquic4 ,e/em d'acord a reconix] que el 

segon pressuposa el  prim]1 p] no       
inve/iguem de qu9a man]a en d]iva4 ,hom 
diu de tal  rgan3 s el m$i indisp5sable 
p]qu el producte secretori s'elabori  i 
es vessi4 ,hom diu de tal altre3 s el   
m$i indisp5sable p]qu el  movim5t sigui 
det]m9at4 ,la v]itat pura s que no podem
 arrib> a  concebre el s5sori com el m$i
 indisp5sable al p5sam5t1 com el m$i    
s5se el qual la vida psquica no s       
prcticam5t possible4    ,entre el procs 
fisiolgic i el procs psquic hi ha un    
mi/]i4 ,l'un  no s pas efici5t de       
l'altre1 i el fet psquic no resulta     
d'una pura  trans=maci del fet          
fisiolgic2 no pot ss] una mutaci de =ma1
  puix que el fisiolgic s o/5sible en   
l'espai i l'acte psquic  transcorre en  
aquell temps pur anom5at conscincia4 ,si
 fos p]ms de  p5etr> a la intimitat de  
les int5cions d'altri1 direm que els    
fisilegs t55 la convicci secreta que un 
sol i mateix det]m9isme  regeix les dues
 classes de f5m5s i les encad5a mtuam5t4
 ,p] vi/  que ells ignor5 el com de la  

cosa1 es mant55 en una actitud res]vada 
i esp]54    ,des de #ahgj1 data del     
gloris treball de ,hitzig i ,frits*1    
s'han  succet les temptatives empreses  
p] a p5etr> el mecanisme funcional  del 
s5sori4 ,no s s5se motiu que ,j4 ,pavlov
 ha dit que els fisilegs es  det55 al   
ll9d> del problema com si temess9 de    
pass>-lo4 ,tot el qu  no s localitzaci  
de c5tres re/a int]dit a la inve/igaci1 
i s  natural que no sapiguem com        
funciona el c5tre1 la topografia del    
qual  acabem de fix>2 no sabem qu9a s la
 ressonncia de la seva funci en  la     
conscincia4 ,aix hom p>la del c5tre de  
l'equilibri2 aix no ens  diu res quant a
 la man]a com el cos s'equilibra1 i amb 
tot nosaltres  ho deixem de b&a com si  
aque/a qe/i no fos tan fisiolgica com la
  prim]a4 ,aix hom p>la de c5tres ptics 
s5se preocup>-se  d'inve/ig> el mode com
 la funci visual es des5rotlla          
g5ticam5t1  com si aix fos af] de l'nima
 i no la resultant d'un mecanisme       
fisiolgic4 ,aplic> al s5sori els        

conceptes de la fisiologia sembla  vol] 
trans=m>-lo4 ,no s1 doncs1 la cincia qui
 apr(undeix i posa en  evidncia els     
mecanismes funcionals2 tot el ms es     
tracta ac d'una  cincia topogrfica1 molt
 comp>able a l'anatomia antiga que1     
desprs  d'hav] descrit els rgans1 es    
limitava a ass5yal> els usos a qu  e/av5
 de/9ats4 ,les causes d'una semblant    
res]va sn fcils  d'endev9>4 ,d'aque/s   
mecanismes funcionals neix5 els f5m5s   
psquics2 no t59t cap idea cl>a de la    
man]a com neix51  l'obs]vador --desitjs 
de mant5ir-se en els lmits de la cincia 
exp]im5tal-- no s'av5tura pas a         
traspass>-los3 tem de p]dre's en        
divagacions especulatives4    ,n+ millor
 que ,j4 ,pavlov s'ha donat compte que  
el fisileg s'end9sa  en l'inconegut quan
 es posa a e/udi> el f5om5 psquic4 ,en  
sortir  dels lmits d'on els altres no es
 m\51 sotmet a l'exp]im5taci  directa el
 funcionam5t c5tral1 adoptant a l'efecte
 mtodes  d'inve/igaci n\s1 p] tan       
objectius en llur naturalesa com els que

  empra p] a l'e/udi de la reflectivitat
 inf]ior4 ,p] ,j4 ,pavlov no es  llana a
 la seva empresa f9s desprs d'hav]      
r5unciat a conix] el  psquic1 com si    
aque/ elem5t no t+us res a veure amb la 
fisiologia  del s5sori1 com si aque/    
epif5om5 no fos realm5t r$uctible a     
condicions fisiolgiques1 com si degus   
ss] e/udiat en una regi  ap>t1 amb      
indep5dncia absoluta d'aque/es          
condicions4 ,en la seva  conf]ncia al   
,congrs de ,fisilegs de #aiad1 a ,gron+a
 7,re*]*es sur  les activits n]veuses   
suprieures7 diu que hom no pot          
legtimam5t  llig> els f5m5s fisiolgics1 
posats en evidncia p]  l'exp]im5taci1   
amb els f5m5s psquics4 ,p] a ell la     
psicologia no  s una cincia sufici5tm5t 
exacta p]qu hom pugui t5ir s]iosam5t  en
 compte les dades que ens proporciona4  
,no ha e/at pres5tada f9s  ara1 afegeix1
 en una =ma ci5tfica2 els que la cultiv5
 no s'han  sotms a una discipl9a com1   
com s co/um en les altres cincies2 els  
temes que t9dri5 de con/ituir el seu    

objectiu no sn els mateixos p]  a tots1 
i els mtodes adoptats p] a les rec]ques 
no s'han demo/rat  fecunds4 ,a jutj> p] 
la m>xa de les coses1 ,j4 ,pavlov creu  
difcil p]  a la psicologia de sortir    
d'aque/ e/at2 ell emprn l'e/udi de la   
reflectivitat c]ebral com si no t+us cap
 ressonncia psquica1 ja  que la cincia  
enc>regada d'indic> els temes d'aque/a  
relaci  enc>a no ha e/at creada4    ,j4 
,pavlov1 com hom veu1 es fa de la       
psicologia una idea molt p]sonal2  creu 
que t9dria de proporcion> al fisileg    
c]tes dades que1 p]  dissort1 no        
posseeix donat l'e/at lam5table de ret>d
 en qu es  troba4 ,aix fa supos>        
implcitam5t que el fet psicolgic es     
con/itueix en un mn ap>t del fisiolgic2 
les funcions dels c5tres  n]viosos      
sup]iors podri5 ss] e/udiades =a de llur
 psiquisme1 com  si cadascuna de les    
dues cincies es mogus en una rbita      
di/9ta4  ,aque/ judici previ l'indueix a
 e/udi> la reflectivitat c]ebral en  son
 aspecte nicam5t objectiu1 no pas p]qu  

no hi hagi modificacions  psquiques     
resultants de la seva acci s9 p]qu hom  
no arriba a  compr5dre com aque/a acci s
 condici det]m9ant4 ,tr5cats aix els    
lligams1 mant59t soldada l'activitat del
 s5sori1 cal esp]> que els  progressos  
de la psicologia introspectiva podran   
si/ematitz> la  correspondncia a e/ablir
 entre l'una i l'altra4    ,res no hi ha
 ms lluny de la realitat que aque/a     
concepci puram5t  int]ior de la cincia  
psicolgica4 s c]t que el coneixem5t dels
  f5m5s psquics ens ve de la            
introspecci3 p] la introspecci ens      
mo/ra aque/s f5m5s d'una man]a lliure1  
deslligats de tota  condici i com sorg9t
 espontniam5t1 de la mateixa man]a com  
l'obs]vaci emprica del mn ext]ior ens   
mo/ra1 p] exemple1 la  secreci salival  
de vegades augm5tada1 altres dism9uda1 i
 en c]tes  ocasions inhibida4 ,r$uir a  
un tema ci5tfic aque/a secreci s        
ref]ir-la a un mecanisme p] la det]m9aci
 prvia de quan i com  augm5ta1 de quan o
 com dism9ueix o es troba inhibida2     

r$uir a un tema  ci5tfic el f5om5 psquic
 tamb s det]m9> p] endavant les         
condicions fisiolgiques que presideix5  
la seva ap>ici4 ,cadascun dels  reflexos
 condicionals --s5se excepci-- a b5efici
 dels quals les  reaccions orgniques    
s'adapt5 a les v>iacions del m$i ambi5t1
  desvetlla el seu eco en la conscincia 
inf]ior4 ,la naturalesa o la  man]a     
d'ss] d'aque/ eco re/> absolutam5t      
desconeguda m5tre  nosaltres utilitzem  
la introspecci p] a cops>-la4 ,p] la    
introspecci  podem don>-nos compte dels 
resultats dels grans processos1 p] no   
dels  elem5ts dels quals g5ticam5t      
result5 i que sn llurs pre=madors  en la
 mateixa conscincia2 p] contra1 podem   
t5ir coneixem5t  d'aque/s elem5ts       
obs]vant com d]iv5 elem5talm5t de les   
condicions que succeeix54    ,j4 ,pavlov
 no ha e/udiat el caire psquic del      
problema que posa i que ha  resolt p]   
una exp]im5taci impecable4 s p] aix que 
no ha descob]t  com s que el subjecte en
 exp]incia mo/ri el seu desig1 ads pel  

pa1  ads p] la c>n1 ads p] l'aigua1     
segons sigu9 les necessitats  trfiques  
del seu organisme2 com el subjecte      
adopta la quantitat i la  qualitat del  
seu suc g/ric a la riquesa qumica de    
l'alim5t +]it2  com les secrecions de   
les glndules salivals prep>5 el bol     
alim5t>i  i modifiqu5 les seves         
condicions fsiques p] facilit>-ne la    
degluci1  o com elles reaccion5 contra  
els ag5ts nocius4 ,j4 ,pavlov con/ata   
que  els gossos obr5 en la pr5si de     
llurs alim5ts amb un disc]nim5t que     
sembla innat2 con/ata que les secrecions
 s'adapt5 m]avellosam5t a  les          
propietats fsiques i a les propietats   
qumiques d'aquells4 ,sap  provoc> una o 
altra d'aque/es adaptacions v>iant amb  
els alim5ts  +]its les condicions de    
l'exp]incia2 p] s'ob/9a a no vol]       
obs]v> els efectes psquics det]m9ats en 
la conscincia p] llur  organitzaci      
c5tral4 ,llavors aque/ treball tan va/1 
imm5sam5t  complex1 e/udiat p] nosaltres
 amb el nom d'exp]incia trfica --i  que 

s el ms fonam5tal de la vida psquica--1 
passa completam5t  desap]cebut de ,j4   
,pavlov1 tot i que t5dria de d]iv> de   
les seves  prpies exp]incies4    ,sobre 
aque/ punt el fisileg rus proc$eix tan  
ilgicam5t com aquell  que volgus e/udi> 
els movim5ts del globus ocul> o dels    
processos  cili>s indep5d5tm5t dels     
f5m5s de conv]gncia1 d'apreciaci  ocul> 
o de projecci visual4 ,es tracta en     
aque/ cas d'un f5om5  psquic det]m9at p]
 condicions de movim5t4 ,el mateix podem
 dir quant  a les adaptacions les       
condicions de les quals e/an p] det]m9>4
  ,d'ac la indicaci d'exp]incies que no 
pod5 ss] oblidades si no  volem amput>  
el s5sori de la seva funci capital3 la  
psquica4    ,si ens despullem de tota   
idea preconcebuda1 si ens limitem a     
obs]v>  nicam5t qu passa en la          
conscincia inf]ior quan el reflex       
condicional s'organitza1 l'exp]incia    
ap>eix cl>a i di/9ta2 s  cl>a i di/9ta  
p]qu objectivam5t s el reflex qui es    
pres5ta4  ,nosaltres posem1 p] exemple1 

pa sec o c>n en pols a la boca d'un gos2
  consecutivam5t veiem fluir saliva     
abundant1 la quantitat de la qual s     
regida p] la mateixa sequ$at de         
l'objecte4 ,entre una det]m9ada  reacci 
de la s5sibilitat gu/ativa i una reacci 
orgnica di/ant  --com s la secreci      
salival--1 s'obre una via de comunicaci 
que no  e/ava orig9riam5t e/abl]ta1 cosa
 contrria del qu passa amb els  reflexos
 simples4    ,j4 ,pavlov obs]va que     
aque/a via s'all>ga p] la repetici dels 
mateixos actes com si la reit]aci       
d'excitacions idntiques v+us a  integr> 
una suma neuronal det]m9ant d'un f5om5  
d'elaboraci  c5tral1 condici que ha     
d'ss] prviam5t e/abl]ta p]qu la nova    
via conductora sigui fcil4 ,una vegada  
el procs c5tral realitzat1  n'hi ha pr\ 
amb un petit desvetllam5t --l'aspecte   
visual del pa sec  a l'hora de m5j>--   
p]qu el fluix secretor reap>egui4 ,en   
una  p>aula1 ens trobem objectivam5t en 
presncia d'una adaptaci  secretria a una
 qualitat fsica de l'alim5t1 adaptaci   

det]m9ada  p] una condici fisiolgica3   
l'elaboraci c5tral4 ,p] aix que         
nosaltres repres5tem objectivam5t com   
una suma d'excitacions s vi/            
subjectivam5t com el record             
d'excitacions passades1 sumades i       
reprodudes p] l'excitaci pres5t4 ,a     
mesura que la via s'obre i  at5y ms     
amplam5t el nucli d'in]vaci de les      
glndules salivals1  aque/es1 obe9t a la 
seva acci c5trfuga1 segregu5 ms2 hi ha  
record  que la repetici dels actes      
--sempre els mateixos-- fa desap>ix] la 
qualitat fsica del pa o de la c>n en    
pols i en facilita la degluci4  ,heus ac
 com es =mula en la conscincia1 p] mitj 
de les condicions  fisiolgiques         
preexi/5ts1 l'exp]incia inductiva de la 
saliva que  e/ova l'alim5t sec4    ,amb 
motiu d'una reacci de def5sa de la      
secreci salival veurem  repetir-se els  
mateixos fets que quan aque/a secreci   
s'adapta a les  qualitats fsiques de    
l'alim5t4 ,quan hom diposita damunt la  
ll5gua  una gota d'una soluci cida o    

cu/ica1 hom veu sobrev5ir una  sialorrea
 abundant4 ,si int5tem d'explic> el     
f5om5 pels seus org5s  fisiolgics1      
sembla que la natura obra aix amb       
l'objecte d'at5u>  l'acci nociva p] mitj
 de la diluci4 ,p] si obs]vem que en els
  gossos que acab5 d'ss] desmamats o que
 enc>a sn alletats aque/a  secreci de   
def5sa no es produeix1 la no/ra suposici
 p]d tota la  seva valor4 ,en lloc de   
creure que la natura ha t+ut un oblit1  
hem de  p5s> que en aque/ cas no han    
e/at pree/abl]tes les condicions que    
presideix5 la =maci del reflex4 ,la +e/i
 d'alim5ts ms o m5ys  cids o cu/ics1    
dotats p] tant de propietats semblants a
 les de la  sub/ncia que provoca        
brutalm5t la reacci al laboratori1 s    
l'acte  que proc$eix a l'elaboraci      
c5tral de l'e/at que obrir la nova via  
i que p]metr d'actu> sobre l'rgan       
di/ant4 ,m5tre que la seva  repetici    
obre un cam en els c5tres sup]iors i    
e/ableix un contacte  entre elem5ts f9s 
llavors isolats1 es =mula --p] efecte de

  condicions fisiolgiques preexi/5ts--  
aque/a noci d'exp]incia3  que la saliva 
at5ua o neutralitza l'acci irritant4 ,es
 tracta ac  d'un acte de coneixem5t1    
imposat en el seu orig5 p] condicions   
ext]iors1 les mateixes condicions que   
e/ableix5 la nova acci  reflexa4    ,el 
mtode introspectiu1 suposant que pogus  
port> l'anlisi f9s en  aque/s e/ats     
primitius1 ens mo/r>ia tot el ms que er5
 =mulats en  la conscincia1 p] s]       
impot5t p] a f]-nos veure com hi er5    
=mulats4 ,p] a cops>-los s necess>i de  
situ>-se =a de la  conscincia i d'obs]v>
 amb at5ci1 davant la condici           
fisiolgica1  com actua en ella el qu1   
objectivam5t1 se'ns pres5ta en =ma d'un 
procs obr9t d'una man]a mecnica un cam  
entre elem5ts n]viosos  abans isolats o 
tancats4    ,un cop adquirit aque/      
coneixem5t --el mateix que d'altres     
qualificats  d'elem5tals--1 la          
introspecci ens indueix totseguit a     
creure'ns  actors i ag5ts d'aque/a      
adaptaci que ha utilitzat la saliva com 

a  mitj d'e/ov> l'alim5t p] facilit> la 
seva degluci o d'at5u>  l'acci cu/ica p]
 diluci4 ,inv]t9t aix els t]mes de la   
qe/i1  no t5im en compte que les dades  
d'on resulta l'exp]incia es trob5       
imposades a la conscincia des de =a de  
la mateixa conscincia4 ,tampoc  t5im en 
compte que l'acte de la degluci es troba
 imposat1 com l'acte  ant]ior de la     
insalivaci1 p] condicions fisiolgiques  
preexi/5ts  coord9ant les s9rgies       
muscul>s que port5 el bol alim5t>i a la 
"p po/]ior de la boca i l'introdueix5 a 
l'esfag i al sac  e/omacal4 ,i com que  
nosaltres no t5im en compte aque/es     
dades de la  introspecci1 on aque/es    
veus de la conscincia respon5 a accions 
ext]iors --com l'eco correspon a la     
reflexi de les ondes sonores que  han   
topat amb la sup]fcie reflectant--1 ens 
figurem llavors que dir3  e/ov> el bol  
p] engolir-lo1 s rellig> els f5m5s      
teleolgicam5t4    ,si inv]tim aix els   
t]mes del problema1 si pr5em les coses  
al  contr>i de com sn1 ens situem       

ins5siblem5t en un punt de vi/a         
introspectiu i c]quem en els f5m5s      
prec$5ts la ra sufici5t dels            
subseqents4 ,aque/a ord5aci int]ior dels
 f5m5s psquics ens  illusiona f9s al    
punt que ens figurem que la seva =ma    
lgica  con/itueix el v]itable objectiu  
de la inve/igaci ci5tfica4 ,j4  ,pavlov1
 amb una idea molt cl>a de l'esp]it que 
anima el mtode  exp]im5tal1 s5t una     
repugnncia inv5cible a s]vir-se d'una   
lgica  semblant p] a l'explicaci        
d'aque/s reflexos4 ,li sembla arbitr>i  
de  raon> sobre el qu es proposa el     
subjecte de l'exp]incia1 sobre el  qu s 
el seu fi2 e/ima inoport d'ori5t> la    
inve/igaci objectiva  sobre dades       
sugg]ides p] una obs]vaci subjectiva1   
illegtima sempre  pel seu c>ct] p]sonal4
    ,aque/ s un dels motius ms pod]osos 
que l'obligu5 a f] ab/racci  de l'elem5t
 psquic tal com ens el dna la           
introspecci1 puix que en  lloc d'ori5t> 
la inve/igaci1 l'ent]boleix4 ,i s aix1  
en efecte4  ,res no hi ha ms oposat a un

 crit]i exp]im5tal correcte que aque/   
punt de vi/a teleolgic4 ,e/udi> els     
f5m5s p] llurs org5s  causals s cosa    
molt dif]5t que c]c> la f9alitat on fan 
cap2 les  dues man]es de p5s> es        
repelleix5 i s'exclueix54    ,quan      
consid]em com el subjecte arriba a sab] 
que la saliva e/ova el  pa sec1 si      
nosaltres hem c]cat de don>-nos compte  
tamb de l'ordre  trfic dels e/muls en   
virtut dels quals s'e/ableix la         
coord9aci de  les s9rgies d'on la       
degluci resulta1 rem>quem que la saliva 
no  e/ova el bol amb el fi de deglutir1 
s9 que facilita la degluci pel  fet     
d'aque/ e/ovam5t4 ,la p]cepci d'aque/   
encad5am5t lgic o  int]ior no respon a  
una ra sufici5t s9 a un encad5am5t      
objectiu  d'ordre exp]im5tal4 ,de tot   
aix resulta que no s pas l'obs]vaci     
int]ior qui proporciona les dades a la  
inve/igaci fisiolgica2 no s  ella qui   
pot ori5t>-la4 s la inve/igaci          
fisiolgica qui ens  p]metr de pos> en   
evidncia les condicions a les quals     

succeeix  l'elem5t psquic2 s ella qui   
deu ori5t> les rec]ques a f] sobre  el  
conjunt4    ,w4 ,james ha dit que el    
c>ct] di/9tiu dels f5m5s psquics s la   
f9alitat4 ,el mateix hom deia dels f5m5s
 ext]ns quan no er5  e/udiats p] llurs  
org5s causals4 ,tot t una fi quan       
ignorem com tot  s det]m9at p] la seva  
causa4 s la ignorncia d'aque/a causa    
orig9al qui ens porta a imag9> una      
t5dncia o una causa f9al v]s  una       
conv]gncia teleolgica puram5t illusria4 
,v]ges e/rils6 ,bacon de ,v]ulami       
anom5ava aix les causes f9als4 ,ho  sn  
p]qu sn l'obra d'un artifici lgic2 p]   
elles ens expliquem  subjectivam5t el qu
 nosaltres no arribem a explic>         
objectivam5t4  ,aque/a man]a de p5s> s  
radicalm5t viciosa4 ,la introspecci s   
viciosa quan ens incl9a a creure que el 
f5om5 ,b ap>eix p]qu fixa  en ,a la seva
 ra sufici5t2 no ens adv]teix pas que   
aque/ encad5am5t  int]ior no s altra    
cosa que l'eco d'un encad5am5t ext]ior1 
la  =ma lgica segu9t a una =ma mecnica4 

,j4 ,pavlov no concep que l'elem5t      
psquic pugui ss] exp]im5talm5t  unit a  
l'elem5t fisiolgic en tant que el       
segueix d'una man]a  inv>iable i        
con/ant2 ell l'esgu>da com un epif5om5  
flotant en  l'aire a la man]a d'un t]me 
que s'hagus sep>at de la frmula del     
procs fisiolgic4 ,reclama de la         
psicologia introspectiva la dada        
correspon5t a aque/ procs1 com si aque/a
 dada no naixs del procs  mateix1 com si
 es tracts d'un f5om5 int]curr5t nascut 
en un mn  sep>at del mn fisiolgic4 ,en  
efecte1 la introspecci ha fixat als     
esp]its la convicci que els f5m5s de la 
conscincia sn  indep5d5ts dels f5m5s    
fisiolgics4 ,la qe/i aix jutjada p]     
endavant1 re/a =osam5t p] a c]c> en la  
conscincia l'elem5t  psquic que         
correspon a l'elem5t fisiolgic4 ,aque/  
prejudici ens  obsessiona1 puix que t la
 =a d'una tradici secul>1 i heus ac p]  
qu concebem el procs psquic com         
sup]posat al fisiolgic4    ,imbut p]    
aque/ prejudici ,j4 ,pavlov no es situa 

en una posici nova4  ,no obs]va que     
aque/a suma d'e/ats anom5ada conscincia 
no exi/eix  congnitam5t1 ja que s       
producte d'una organitzaci prvia d'e/ats
  fisiolgics4 ,no veu que el seu        
des5rotllam5t que s'inicia des de les   
prim]es poques de la vida d'una man]a   
vaga i molt simple1 segueix  pas a pas  
les fases del des5volupam5t funcional   
dels c5tres n]viosos  sup]iors f9s a    
atny] el mximum de complexitat4 ,i com  
que ,j4 ,pavlov  no consid]a la         
conscincia com a resultat dels processos
 en qe/i  s9 com un fet primitiu1       
l'admet tal com la troba e/abl]ta i     
=mulada en l'actualitat4 ,des de llavors
 no pot llig> correctam5t  les dades de 
la introspecci als processos d'adaptaci 
que una  inve/igaci rigorosam5t         
objectiva ha posat en evidncia4 s p]    
aque/a ra que r5uncia a e/udi> el caire 
psquic del problema que  ell mateix     
posa4 ,si hi r5uncia1 no s p]qu aque/   
aspecte psquic no  exi/eixi1 s9 p]qu des
 del punt de vi/a on ell s'ha collocat  

es  s5t impot5t p] a resoldre'l4        
,r5uncia igualm5t a ori5t> les seves    
prpies rec]ques basant-les en les dades 
de la introspecci1 ats que  els seus    
raonam5ts li sembl5 arbitr>is1          
desprovets de valor  exp]im5tal i       
puram5t p]sonals1 com sn en efecte4     
,pavlov veuria les coses d'altra man]a  
si1 b&ejant tot all que troba  pre=mat a
 la conscincia s5se que ell spiga com   
s'ha =mat1 es  limits a obs]v>          
elem5talm5t qu9 efecte psquic det]m9a   
cada una  d'aque/es adaptacions1 les    
condicions de les quals ell ha e/abl]t  
fisiolgicam5t4 ,assi/iria llavors al    
naixem5t d'aque/a  intelligncia inf]ior 
que dif]5cia uns alim5ts dels altres    
segons  llur composici qumica i els     
adapta a les necessitats trfiques2      
apreci>ia la suma d'adaptacions motrius 
i secretries que ens p]met5             
d'incorpor>-los i prep>>-los tilm5t1 i  
deix>ia de creure que  l'elem5t psquic  
e/ sup]posat al fisiolgic en el fons de 
la  conscincia1 s9 que el consid]>ia com

 un resultat4    ,prim] pels seus       
treballs sobre les adaptacions          
secretries a la  qualitat i a la        
naturalesa qumica dels alim5ts1 desprs  
en f]-nos  conix] el conjunt de les     
adaptacions que re/ableix5 l'equilibri  
de  l'organisme alt]at p] les v>iacions 
del m$i ambi5t4 ,j4 ,pavlov ha  descob]t
 un mn inconegut de f5m5s i ha ob]t n\s 
cam9s a la  inve/igaci2 ell ens ha posat
 de manife/ les arrels orgniques del    
psiquisme inf]ior malgrat que hagi      
relegat el seu aspecte int]n al  dom9i  
de la psicologia introspectiva4 ,la     
po/]itat consid]> ,j4  ,pavlov com a un 
dels grans fundadors de la              
psico-fisiologia4 ,no cal pas  blasm>-lo
 d'hav] fet ab/racci de l'elem5t psquic 
en les seves  inve/igacions2 si l'hagus 
utilitzat amb el crit]i que actualm5t   
dom9a s'hauria incapacitat p] a         
empr5dre-les4 ,el qu els manca p] a  ss]
 completes viu en l'esp]it del lector   
com en el de l'autor1 qui  ho ha        
suprimit voluntriam5t p] a no p]dre's en

 divagacions  e/rils4 ,donada la seva   
situaci1 la seva conducta en aque/ punt 
ens  sembla molt prud5t i molt          
reflexiva4    ,l'e/]ilitat de l'es=     
introspectiu ha condut un gran nombre   
d'obs]vadors a e/udi> els f5m5s psquics 
p] llur base  fisiolgica4 ,e/an         
p]suadits d'arrib> millor a compr5dre   
llur  naturalesa i llur e/ructura       
ref]9t-los al funcionam5t del s5sori    
que no limitant-se a llur obs]vaci m/ica
 feta en la intimitat de la  conscincia4
    ,hom no suprimeix la "p psquica i   
hom no pot desconix]-la4 ,si hom        
l'admet tal com les nocions empriques la
 =mul5 en l'esp]it i  s5se vol] fix> el 
seu s5tit amb ms exactitud --ja que     
l'anlisi  int]ior no ens ens5ya gran    
cosa en aque/ respecte--1 hom r5uncia   
aix a exam9>-la2 p] hom pot repr5dre el 
seu e/udi des d'un punt  de mira puram5t
 objectiu4    ,w4 ,be*t]ev ha           
si/ematitzat aque/ punt de vi/a4 ,el    
mtode que ha  s]vit p] a la seva imm5sa 
tasca pot ss] resumit en els t]mes      

segents4 ,els processos fisiolgics que  
s'efectu5 en els c5tres  sup]iors del   
si/ema n]vis con/itueix5 la base de la  
vida psquica4  ,la man]a com sn ord5ats 
aque/s processos1 aix com llur          
naturalesa1  pot ss] obs]vada p]        
proc$im5ts puram5t objectius1 s a dir1  
f5t  ab/racci del te/imoni de la        
conscincia que no ens ens5ya res quant  
a aque/ punt4    ,els f5m5s             
neuro-psquics t55 una base mat]ial4 ,tot
 no s  subjectiu en la no/ra nima4 ,en  
el psquic hi ha un caire ext]n1 i la    
cincia que e/udia aque/ aspecte pot molt
 b ss] anom5ada  psicologia objectiva444
 ,p] a la psicologia objectiva no hi ha 
s5sacions1 ni imatges1 ni idees2 solam5t
 exi/eix5 processos  d'excitaci i de    
reacci1 empremtes fixades en els c5tres 
n]viosos1  associaci d'aque/es empremtes
 amb les impressions noves1 una         
elaboraci de processos reaccionals sota 
l'acci d'influncies ms o  m5ys          
llunyanes4    ,el punt de p>tida que    
,be*t]ev ass5yala a la inve/igaci s b5  

fundat i legtim8 ,els f5m5s psquics pod5
 ss] realm5t e/udiats  en el s5sori p]  
llur aspecte ext]n1 indep5d5tm5t de tot 
te/imoni  que acusi llur exi/ncia en la 
conscincia8    ,prim] de tot cal conv5ir
 que els f5m5s psquics pressupos5 en el 
s5sori condicions s5se les quals no     
exi/iri5 pas4 ,hom no pot f]  ab/racci  
d'aque/es condicions quan hom emprn llur
 e/udi1 amb el  pretext que el mtode    
introspectiu ens els pres5ta lliures de 
tot  lligam fisiolgic2 tampoc no s      
admissible que solam5t poguem conix]  la
 vida psquica quan ens sigui possible de
 ref]ir-la a una base  fisiolgica4      
,les coses han d'ss] acceptades tal com 
elles sn2 i com que s c]t  que els f5m5s
 psquics segueix5 c]tes condicions      
det]m9ades1 s  necess>i d'esbr9> com hom
 arriba a suprimir-les o alm5ys a deix> 
d'obs]v>-les4 ,controlant el mtode      
objectiu p] la introspecci o el  mtode  
introspectiu p] l'objectiu1 n+ ha dit   
enc>a que no  arrib>em mai a condicion> 
els f5m5s psquics d'igual man]a que  hom

 ha fet amb els f5m5s fsics1 qumics i   
biolgics2 i aix s  precisam5t el qu     
con/itueix l'ideal de la cincia4    s en
 aque/ ideal on s'ha inspirat ,joan     
,mll] en el seu descobrim5t  de         
l'especificitat funcional de les        
s5sibilitats ext]nes4 ,des que ell  va  
pos> en evidncia que la nota o qualitat 
de la s5saci s  indep5d5t de la         
naturalesa o qualitat de l'excitaci1 f\ 
demo/rat  que la condici det]m9ant de la
 qualitat s5sorial depn de la           
dif]5ciaci funcional prpia de tal       
s5sibilitat i no de tal altra4    ,les  
coses no es pod5 concebre altram5t4 ,la 
qe/i a resoldre1 pel qu  fa ref]ncia a  
la s5sibilitat ptica1 p] exemple1 era de
 decidir si  aque/a e/ava enc>regada de 
la transmissi i de la recepci de les    
qualitats s5sibles anom5ades llum o     
color1 o si era la reacci a la  seva    
excitaci qui det]m9ava aque/es          
qualitats4 ,p] el gran fisileg  ens ha  
demo/rat que en l'emmetz9am5t p] la     
digital o el fs=1 p]  la contusi o la   

compressi mecnica del globus ocul>1 p]  
l'excitaci  elctrica1 aque/a s5sibilitat
 no respon d'un mode dif]5t de com ho   
fa al seu ag5t natural2 en tots els     
casos la seva reacci det]m9a  psquicam5t
 la llum i la color4 ,aix mateix f\     
demo/rat que la  qualitat s5sorial depn 
de la reacci i no de l'excitaci4 ,hom   
pot  repetir la mateixa afirmaci p]     
l'olor1 la calor1 la sabor1 el s4       
,d'altra b&a1 si nosaltres refusem a    
obs]v> qu9 f5om5 elem5tal  ap>eix a la  
conscincia quan hom excita la ret9a p]  
la compressi o  l'acci elctrica --d'on  
treurem la conclusi que la qualitat     
s5sorial depn de la reacci especfica de 
la s5sibilitat i no de la  simple       
transmissi de la qualitat s5sible1 de la
 qual hom supos>ia  efectivam5t reve/its
 els objectes8    ,no sortim del no/re  
tema4 ,joan ,mll] englobava sota la     
d5om9aci  com de s5sibilitat tctil la   
s5saci de dolor1 de pressi1 de calor i  
de fr$2 era natural de creure-ho aix    
donat que aque/es qualitats --si  b     

dif]5ciables introspectivam5t-- es      
pres5tav5 conjuntam5t a la  conscincia  
quan el tegum5t ext]n era excitat4      
,ms t>d ,blix1 s]v9t-se de proc$im5ts   
tcnics tan eng9yosos com  delicats1 pogu
 p]suadir-se que exi/eix5 a la p]ifria  
c]ts punts  que sn nicam5t s5sibles a la
 calor1 d'altres que ho sn al fr$1      
d'altres al dolor1 d'altres a la pressi4
 ,com hauria pogut arrib> a  aque/a     
conclusi si hagus r5unciat a obs]v> la  
noci ap>eix5t a  la conscincia amb la   
reacci de cadascuna d'aque/es           
s5sibilitats  especfiques8    ,si ens   
inspirem dels resultats de l'anlisi     
introspectiu ens s5tirem  temptats a    
creure que l'excitaci de la s5sibilitat 
del reve/im5t  ext]ior evoca en la      
conscincia un conjunt v>iat de          
qualitats2 aix  s]ia prejutj> una qe/i  
fisiolgica que solam5t pot ss] resolta  
consid]ant-la des d'un punt de vi/a     
objectiu4    ,inv]sam5t1 si extremem el 
crit]i objectivi/a1 admetem que amb el  
coneixem5t de la base fisiolgica de la  

vida s5sible hem adquirit tot  el qu    
importa a la cincia2 no s5tim llavors   
cap necessitat  d'obs]v> com el f5om5   
psquic segueix el funcionam5t d'aque/a  
base4 ,aix s]ia prejutj> les modalitats 
de l'elem5t psquic com si  aque/        
problema tan elevat e/igus desprovet de 
tot int]s ci5tfic4    ,avui dia hom     
atribueix obscuram5t la fam a la nutrici
 dels elem5ts  cellul>s4 ,heus ac el qu 
nosaltres sabem de la base fisiolgica   
del  psiquisme trfic1 p] aque/a noci    
enc>a s molt ms vaga que la que  possem 
sobre la s5sibilitat dels no/res        
tegum5ts4 ,ens caldria sab]  com1 del   
fet de la nutrici dels elem5ts cellul>s1
 el m$i int]n  s'empobreix en aigua1 en 
sals1 en hidrats de c>boni1 en grasses1 
o en  matries proteiques1 i de qu9a     
quantitat de cadascun d'aque/s  elem5ts 
con/itutius s'empobreix2 ens caldria    
sab] com aque/s  dficits arrib5 a       
acus>-se en els c5tres psico-trfics4    
,en aque/ e/udi n\ no podem r5unci> a   
obs]v> qu es produeix a la  conscincia  

quan el consum de grasses s activat pel 
desc5s de la  temp]atura del m$i ambi5t2
 qu passa quan p] mitj d'una sagnia1    
d'una dia=esi abundant1 d'una di>rea    
s]osa1 d'una poliria  accid5tal1 la     
quantitat d'aigua de l'organisme        
dism9ueix  notablem5t2 qu passa quan ens
 sotmetem a l'ab/9ncia de la sal  com4  
,les modalitats que causa la conscincia 
trfica en cadascuna d'aque/es           
condicions1 exp]im5talm5t fixades p]    
endavant1 pass>i5  desap]cebudes si la  
no/ra obs]vaci no s'hi deturs4 ,si      
p]si/ssim  a p5s> que el qu importa ac s
 de conix] la base fisiolgica  d'aque/  
psiquisme inf]ior s5se an> ms enll1 no  
arrib>iem mai a  e/ablir les relacions  
det]m9i/es entre els dficits en         
sub/ncies  del m$i int]n i les v>iacions
 p] les quals s'acusa la fam4 ,ens      
pos>iem en la mateixa situaci d'aquell  
que pret5gus e/udi> la  visi i refuss   
d'obs]v> com ell respon subjectivam5t a 
les  v>iacions de l'excitaci4    ,no f5t
 cas de l'obs]vaci de l'elem5t psquic1  

,w4 ,be*t]ev excl\  de la seva          
psicologia objectiva la v]itat          
psicolgica4 ,no es tracta ac  de        
suprimir aque/a obs]vaci amb el pretext 
que l'exp]incia ha  demo/rat a ba/am5t  
que els f5m5s psquics ens sn            
imp]fectam5t  coneguts quan sn e/udiats 
des del punt de mira p]sonal o puram5t  
introspectiu4 ,el qu manca --i aque/ s  
el problema del mtode--1 s de  fix> p]  
endavant les condicions en les quals    
aque/ e/udi deu ss]  efectuat4    ,hi ha
 moltes man]es d'obs]v>4 ,l'alquimi/a   
obs]vava les  transmutacions de la      
matria1 p] no sabia com proc$ir a f]    
obra  til4 ,no ho sab f9s que la cincia 
qumica hav5t pres cos p] efecte  del    
mtode va hav] fixat el punt de vi/a des 
d'on aque/es  trans=macions devi5 ss]   
obs]vades4    ,d'altra b&a1 aquell que  
s'absorbeix en ell mateix1 en la        
contemplaci dels seus propis e/ats1 no  
arriba a compr5dre que no els  obs]va   
igual que un altre2 aque/ segon veu els 
seus altram5t que un  t]c]2 s que ells  

no s'han con=mat a una c]ta man]a       
d'obs]v>  que s'imposa a tots com una   
discipl9a com1 com un mtode4    ,aque/a 
s la qe/i primordial que demana una     
soluci4 ,suprimir  l'obs]vaci del f5om5 
psquic p]qu no porta a conclusions      
acceptables univ]salm5t1 p] ra de la    
man]a p]sonal com aque/a  obs]vaci s    
practicada1 s]ia tan poc lgic com       
r5unci> a empr5dre  un viatge f9s a un  
c]t lloc amb la sola excusa que el cam  
p] an>-hi  no e/ traat4    ,w4 ,be*t]ev 
prejutja de la naturalesa del f5om5     
psquic en lloc  d'exam9>-lo amb l'at5ci 
que m]eix4 ,no concep el fet fisiolgic i
  el fet psquic com a dos f5m5s1 s9 com 
a un sol i mateix f5om5  neuro-psquic4  
,imag9a que ss] adh]5t al f5om5         
fisiolgic1  insep>able d'ell i subsi/ir 
amb ell sn una mateixa cosa3 i heus ac  
com arriba a =mul> la hiptesi absurda de
 la lat]alitat d'un mateix  f5om54      
,cal1 abans de tot1 reconix] com a v]dic
 que el qu s psquic no s  pas fisiolgic 
i que el qu s fisiolgic no s pas psquic4

 ,llur  insep>abilitat s de la mateixa  
naturalesa que la que relaciona el      
condicionat amb la condici4 ,la llum    
refractada s insep>able del m$i  que    
travessa s5se que el m$i i la llum sigu9
 una sola i mateixa cosa2  al contr>i1  
l'explicaci ci5tfica del fet pressuposa 
la di/9ci  prvia de l'un i l'altre t]me4
    ,en resum1 m5tre nosaltres no di/+im
 l'elem5t psquic del  fisiolgic1 se'ns  
pres5t5 en una simultanetat fosca2 noms 
quan els  concebem com a una successi   
ens s] possible de pos> el problema de  
la relaci que els uneix4    ,w4 ,be*t]ev
 concep la base fisiolgica de la vida   
psquica sota  l'aspecte d'un reflex     
d'una gran complexitat4 ,en els arcs    
dels  reflexos simples la direcci del   
corr5t s fixada anatmicam5t p]          
endavant2 en els reflexos neuro-psquics 
s modificada p] l'excitaci  o la        
incitaci ant]ior que ha deixat el seu   
solc2 aque/a modificaci  c5tral s       
anom5ada l'exp]incia p]sonal4 ,c]tes    
accions del mn  ext]ior1 p] llur        

repetici e/ableix5 una organitzaci      
d'e/ats  neuro-psquics2 abans d'aque/a  
organitzaci el s5sori no sabria         
comport>-se de la mateixa man]a com quan
 ella ha e/at efectuada4 ,una  reacci de
 def5sa1 p] exemple1 no s possible en un
 infant2 hom la  troba en l'adult4      
,l'excitaci ext]na con/itueix un p]ill  
p] a  aque/ d>r]2 ella det]m9a la       
reviviscncia d'e/ats ant]iors que  fix5 
la direcci de la descrrega de tal man]a 
que els muscles reb5  la influncia      
n]viosa en una =ma p>ticul> que anom5em 
def5sa4 ,un  efecte semblant no pot ss] 
det]m9at en l'infant2 en ell aque/a     
organitzaci c5tral no exi/eix pas2 els  
efectes de l'excitaci s]an  difusos o   
incoh]5ts4    ,de la mateixa man]a1 els 
efectes de l'ag5t llum9s sobre la ret9a 
no s]an pas idntics en un subjecte que  
acaba d'obrir les p>pelles o  en l'orb  
de naix5a rec5tm5t op]at i en l'individu
 que posseeix la  facultat de           
l'acomodaci visual4 ,m5tre que en els   
dos prim]s no  det]m9a ms que fotoscpies

 amorfes1 en el t]c] evoca imatges      
di/9tes grcies a l'organitzaci assolida 
p] les exp]incies  ant]iors4 ,p] f]-nos 
una idea de la naturalesa d'aque/a      
organitzaci  c5tral1 hem de consid]> que
 cada elem5t p]ifric1 quant a la        
impressi1 s el punt de p>tida d'un      
reflex que t5deix a fix>-se             
indep5d5tm5t dels altres2 arribem ac a  
don>-nos compte que la  ret9a no s en   
l'adulte1 com en l'infant1 un rgan      
passiu de recepci  de les impressions   
ext]nes1 s9 un rgan sotms al pod] de la 
in]vaci muscul> que fixa p] endavant els
 punts de recepci1 esbossa  els contorns
 i =ma les imatges4    ,la concepci     
esquemtica de la base fisiolgica de la  
vida psquica1  traada p] ,w4 ,be*t]ev1  
r$ueix elem5talm5t a un mateix mecanisme
  els processos ms complexos d'aque/a   
vida2 subord9a l'elem5t  s5sorial a     
l'elem5t motor2 respon a la realitat    
viva que resulta de  la inve/igaci      
objectiva4 s v]itablem5t g5ial p] la    
seva amplitud  i la seva fecunditat i   

pel fet que obre a la cincia n\s        
horitzons4  ,p] si aque/ treball s de la
 ms gran valor des del punt de vi/a     
objectiu1 ha e/at improductiu des del   
punt de mira psicolgic1 p]qu            
l'obs]vador s'ha ab/+ut de llig>1       
metodolgicam5t1 els e/ats de  conscincia
 a llurs mecanismes fisiolgics4 ,en     
aque/a obra hi ha un  co/at cl> i un    
co/at obscur4    s legtim que hom       
s'es=ci d'acl>ir c]ts punts d'aque/     
co/at  fosc4 ,p] l'educaci dels         
reflexos1 p] exemple1 s sempre amb un   
crit]i g5tic que hom exam9a les qe/ions 
que s'hi relacion54  ,p]1 en g5]al1 la  
psicologia no ha obt+ut un gran pr(it   
d'aque/es temptatives ess5cials4 ,els   
v]itables problemes psicolgics  re/5    
s5se soluci i dhuc la majoria no han    
e/at posats des que la  tesi es         
des5rotlla4 ,hom endev9a que e/an       
subord9ats a un sub/ratum  organitzat en
 el s5sori p] les exp]incies1 i que llur
 exi/ncia  e/ lligada a aque/ sub/ratum4
 ,p] hom no ha avanat cap pas amb el  fi

 d'explic> --m5tre sigui possible-- com 
s que els f5m5s1 el  conjunt dels quals 
con/itueix la vida psquica1 sn          
elem5talm5t el  qu sn2 com es ba/eix el 
complexus p] llurs comb9acions o p]     
l'e/ablim5t de llurs relacions          
recproques2 en fi1 p] qu aque/a  segona 
"p del problema1 irr$uctible a un       
encad5am5t exp]im5tal1  ha d'ss] donada 
a la lliure int]pretaci4    ,res de ms  
c]t1 p] exemple1 que la reacci de def5sa
 no s]ia  possible s5se una organitzaci 
c5tral prvia d'e/ats que fix5 la        
descrrega sobre c]tes s9rgies muscul>s  
reglant l'es= a f]1  mesurant l'ext5si  
del movim5t i det]m9ant la =ma d'aque/  
movim5t4 ,aque/a m5a de motricitat no s 
pas innata2 suposa un treball  ant]ior i
 aque/ treball s efectuat con=me al plan
 que n'ha traat  ,w4 ,be*t]ev4          
,retornem enr]a1 al temps que aque/a    
prep>aci fisiolgica no exi/ia2  llavors 
tots aque/s movim5ts1 ara tan sviam5t   
adaptats a un fi  mecnic1 er5           
desord5ats1 difusos1 incoh]5ts4 ,aque/  

e/at de ceguesa  o d'ignorncia muscul>  
s'ha trans=mat en un e/at de sab] que ha
  conf]it al subjecte la dom9aci del seu
 ap>ell locomotor4    ,aque/a mutaci no 
s obra d'un ss] sup]posat2 resulta dels 
processos mateixos que ,w4 ,be*t]ev ha  
descrit s5se explic>-nos com en         
resulta4 ,quan aque/s processos no havi5
 com5at1 no exi/ia ni  coneixem5t       
muscul> ni coneixem5t de la situaci dels
 muscles4  ,aque/es nocions han e/at    
adquirides ms t>d4    ,com el subjecte  
les ha pogut apr5dre8 ,hi ha ac un      
coneixem5t1 un  f5om5 psquic2 no ha     
ap>egut a la conscincia d'una man]a     
espontnia o grcies a una virtut oculta  
--diguem-ne esp]it o diguem-ne          
matria--1 s9 p] la m$iaci de condicions 
fisiolgiques  preexi/5ts4 ,aque/s       
muscles que es contrau5 p] l'acci       
d'e/muls  p]ifrics o p] l'acci d'una    
reflexivitat inf]ior1 han arribat a     
contraure's p] efecte d'excitacions     
psico-motrius4 ,aque/es  contraccions   
que posav5 en flexi alguns dits dels    

peus o de les mans i  altres en ext5si1 
d'un mode incoh]5t1 han arribat a       
coord9>-se1 a  flexion> o a e/5dre tots 
els dits del peu alhora1 a obrir o a    
tanc>  la m2 l'aptitud a la repetici    
dels mateixos actes s adquirida4    ,com
 s que la p]cepci d'aque/es coord9acions
 ha g]m9at en la  conscincia naix5t8    
,aix no ha esdev+ut pas p] inspiraci    
congnita2  s a travs de processos       
ant]iors que aque/a noci ha e/at        
d]ivada4  s de la mateixa man]a com     
nosaltres hem vi/ int]v5ir --en         
e/ablir-se els reflexos de ,j4 ,pavlov--
 la commemoraci de la repetici          
d'excitacions idntiques i l'exp]incia   
del record d'una relaci  entre la       
sequ$at del pa i la reacci gl&ul>4    s 
de la mateixa man]a1 i pas a pas1 com es
 =mula la p]cepci de  l'es= i de la seva
 mesura1 la de l'ext5si del movim5t1 la 
de la  seva =ma4 ,quan volem obs]v>     
g5ticam5t --passant sempre del  s5zill  
al complicat-- com el fet psquic segueix
 el fet fisiolgic1  topem totseguit amb 

la m]avella del movim5t volunt>i2 ens   
sembla obra  de mgia que exi/eixi en    
l'esp]it del subjecte la p]cepci del    
movim5t circul>1 de la lnia dreta o de  
la lnia tr5cada que tracem a  voluntat4 
,hem r5unciat a obs]v> l'elem5t psquic  
segu9t a  condicions prim] molt         
s5zilles1 desprs ms complicades1 i p]   
ltim  molt difcils de rec]c>2 p] aque/a 
r5ncia ens hem allunyat  voluntriam5t de
 les v]itables deus del coneixem5t2 en  
som tan  di/ants que no concebem que la 
idea d'espai pugui nix] g5ticam5t  del  
movim5t4 dhuc ens imag9em que la direcci
 del movim5t mateix1  aix com la seva   
=ma1 solam5t sn possibles si hom suposa 
que la  noci d'espai preexi/eix         
mi/]iosam5t en l'esp]it4                
,sugge/ionats pel prejudici que         
obsessiona l'escola objectivi/a1        
r5unciem a obs]v> com el f5om5 psquic   
segueix el fisiolgic1 b5  conv5uts que  
n'hi ha pr\ amb conix] la seva base     
fisiolgica4 ,p]  com que --hom l'obs]vi 
o no-- aque/a successi realm5t es       

produeix1  els processos es van         
complicant extraord9riam5t i l'esp]it   
se'ns  pres5ta en tal =ma que =a d'ell  
no s pas possible de trob> una          
explicaci del movim5t volunt>i4 ,llavors
 hem inv]tit els t]mes del  problema i  
heu-nos ac =ats d'explic> no el fet     
psquic pel  fisiolgic1 s9 el fisiolgic  
pel psquic4    ,l'acusaci d'e/]ilitat   
feta al mtode objectiu aplicat en la =ma
  prescrita p] ,w4 ,be*t]ev p] a explic>
 el movim5t volunt>i com una  simple    
d]ivaci del procs fisiolgic1 pot ss]    
g5]alitzada1 amb  molta ms ra1 si hom   
esgu>da tots els grans processos de la  
vida  psquica4    ,p] a tot esp]it      
reflexiu i que no ha p]dut el contacte  
amb la  realitat viva1 es desprn        
irrefutablem5t de l'obra del savi rus   
que la  vida psquica suposa una base    
fisiolgica1 tant en all que t de ms     
elevat com en el qu s ms s5zill4 ,p] si 
el f5om5 psquic  pressuposa el f5om5    
fisiolgic1 la tesi del p>allelisme      
s'esvaeix  als no/res ulls com un nvol  

que p]d els seus contorns i es dissipa4 
,llavors hom no pot concebre la srie    
subjectiva com a sup]posada a la  srie  
fisiolgica2 s un d]ivat2 s quelcom que  
ve desprs d'ella1 que  la segueix4 ,un  
cop =mulat aque/ gran pr9cipi com a punt
 de p>tida  de la inve/igaci --pr9cipi  
lat5t en l'esp]it de tots els  fisilegs1
 dels neuro-patlegs i de gran nombre    
dels que no han  divorciat l'nima del   
cos--1 hem de supos> que res1           
absolutam5t res1  no ap>eix a la        
conscincia s5se que les seves condicions
 g5tiques  hag9 preexi/it en el s5sori4 
,pot ss] que aque/es condicions ens     
sigu9 desconegudes2 pot ss] que  no     
arribem a sospit>-les f9s que possem els
 mitjans de descobrir-les4  ,p] a priori
 devem admetre llur exi/ncia com l'ideal
 de la  inve/igaci possible4    ,el     
qumic no dubta que l'albm9a resulta dels
 elem5ts m9]als que la  compos5 --enc>a 
que ignora com en resulta--1 tot i que  
ell no spiga  reproduir-la4 ,aix mateix 
no ens cal dubt> que els fets psquics ms

  allunyats en ap>incia de tot mecanisme
 fisiolgic supos5 tamb  l'exi/ncia      
d'aque/ mecanisme2 s5se ell no exi/iri54
    ,res no ap>eix a la conscincia d'una
 man]a espontnia2 i com a  espontani hem
 de consid]> tota cosa que --s9         
prcticam5t1 alm5ys  en teoria-- no s    
r$uble en els seus rgans ni en el seu   
des5volupam5t a factors d'ordre         
objectiu4    ,descobrim =mulat en el    
no/re esp]it el s5tim5t de la realitat2 
s  una cosa que no t color1 ni s1 ni s  
spida1 ni olorosa4 ,el fet mateix  de   
trob>-la =mulada posa ipso facto la qe/i
 de sab] com aix  s'ha produt p] l'acci 
de condicions fisiolgiques preexi/5ts4  
,trobem e/abl]ta en el no/re esp]it la  
f]ma c]titud que els no/res  s5tits no  
actu5 d'una man]a autctona2 solam5t     
reaccion5 p]  l'acci d'una causa4 ,no   
int5t>em d'explic> el fet metafsicam5t  
p] la sola ra que s insoluble en el     
t]r5y de l'exp]incia o  alm5ys sembla   
ss]-ho4    ,l'ap>incia s enganyadora4   
,el fet suposa una base fisiolgica que1 

un  cop coneguda1 ens p]metr de pos>    
exp]im5talm5t un problema que  sembla de
 naturalesa exclusivam5t metafsica4     
,la introspecci ens pres5ta els elem5ts 
s5sorials organitzats sota la  =ma      
d'imatges4 ,p] les condicions que han   
presidit aque/a  elaboraci c5tral sn    
d'ordre fisiolgic4 ,quan hom les coneix 
s  possible d'obs]v> com i de qu9a man]a
 es pres5ta tot el qu  resulta de les   
fases objectives en qe/i4    ,l'espai1  
la ideaci1 el p5sam5t s5se imatges1 tot 
suposa una base  fisiolgica4 ,l'expressi
 ms acabada1 ms completa de la vida     
psquica  s el qu nosaltres anom5em      
conscincia2 p] la conscincia no s pas   
autctona2 no s pas una veu que ens p>la 
d'ella mateixa2 s una veu  que respon a 
processos neuro-fisiolgics4    ,w4      
,james ens ha descrit1 en pg9es         
gr&iloqents1 el corr5t del  p5sam5t com 
una activitat int]na que es va          
des5volupant s5se  discont9utat amb les 
seves franges de transici1 les seves    
p5ombres i  les seves cl>$ats2 res d'aix

 no respon a l'activitat viv5t2 la      
imag9aci introspectiva int]v noms p]    
concebre la cosa com e/ranya  i         
simplem5t p>allela al treball c]ebral1  
al qual segueix en  realitat4    ,en    
resum2 la conclusi capital i trasc5d5t  
que es desprn de la tesi  de ,w4        
,be*t]ev s la que es troba transcrita   
ac1 enc>a que l'autor  no l'hagi        
enunciada d'una man]a concreta4 ,p] amb 
ella noms hom  =mula p>cialm5t la teoria
 del mtode a qu deu adapt>-se la        
inve/igaci psicolgica4 ,sabem que el fet
 psquic pressuposa el fet  fisiolgic2   
ultra aix hem de preocup>-nos de rec]c> 
com el  fisiolgic imposa el psquic1 com 
el mant lligat a la seva base  mat]ial4 
,el savi rus es det en el cam2 no sembla
 don>-se compte de  l'exi/ncia d'aque/a 
segona qe/i1 tan fonam5tal com la       
prim]a4  s la ra que fa que la seva     
psicologia objectiva e/igui desproveda  
de  cont+ut psicolgic4    ,n4 ,ko/ilev1 
que ha fet conix] al mn llat l'obra de  
l'escola russa  7f9s llavors molt       

incompletam5t pres5tada en treballs     
fragm5t>is71  s'ha adonat de la llacuna 
i s'ha proposat d'omplir-la relacionant 
els  treballs de ,w4 ,be*t]ev amb els   
d'altres escoles i amb els creats pel   
seu es= p]sonal4 ,no ens s]ia difcil de 
demo/r>1 si es pres5ts  una ocasi       
propcia1 que en aque/ treball           
complem5t>i ,n4 ,ko/ilev no  afilia les 
dades psquiques a llurs prec$5ts        
fisiolgics naturals2 les  accepta tal   
com les troba =mulades en la conscincia 
o b tal com les  =mula una introspecci  
que no s objectiva ms que en ap>incia4  
,en  aque/es condicions ell sup]posa el 
psquic a la seva base fisiolgica1  p] no
 pot pos> en evidncia els seus org5s    
fisiolgics4 ,de l'obra  que ell acaba de
 public> no resulta que l'esp]it neixi  
d'un  mecanisme fisiolgic4 ,tanmateix no
 creiem que a l'hora actual hom pugui   
empr5dre amb xit un projecte tan ampli2 
aix s] obra del temps i del  progrs hum4