,el mtode objectiu    ,ramon ,turr      
juny #aibg    ,aquest text ha estat     
digitalitzat i processat per            
l',institut   d',estudis ,catalans1 com 
a part del projecte  ,corpus ,textual   
,informatitzat de la ,llengua ,catalana4
     ,captol ,i     ,valor de la        
psicologia introspectiva4 ,descripci    
dels fenmens   psquics4 ,illusions a les
 quals hom s'exposa en descriure'ls4 ,el
   qu resulta d'aquesta observaci       
aplicada als fenmens psquics4           
,necessitat de posar en relaci els      
fenmens psquics amb els fenmens         
fisiolgics4 ,com aquesta relaci s       
compresa per ,h4 ,ebbinghaus i ,th4     
,gustau ,fechner4 ,teoria energtica de  
,w4 ,ostwald4 ,tesi del   parallelisme  
de ,w4 ,james4 ,examen d'aquesta tesi4  
,necessitat   d'establir una relaci     
entre el fenomen psquic i el fenomen    
fisiolgic de la mateixa manera que hom  
posa en relaci els fenmens   fsics o    
qumics amb llurs condicions causals     
respectives4 ,com els   fenmens fsics sn

 units a llur causa4 ,el qu nosaltres   
anomenem   condici del fenomen fsic4 ,el
 qu nosaltres coneixem1 per mitj de la  
condici1 de la causa que realment1      
determina el fenomen fsic4   ,aplicaci  
del mateix criteri a l'estudi de la     
successi   psico-fisiolgica4 ,pas del   
parallelisme al determinisme4 ,exemples4
   ,procs mental del qual depn4    ,ens 
s suficient un examen interior per a    
comprendre que no ens cal cap           
coneixement d'anatomia ni de fisiologia 
del sistema nervis per a tenir  esment  
dels fenmens que s'acompleixen a la     
conscincia4 ,si admetssim  amb ,buffon  
que el sensori s una massa gelatinosa   
sense cap importncia1  tindrem d'aquests
 fenmens el mateix coneixement que      
nosaltres en  tenim4 s en el nostre fur 
interior que la prova de llur existncia 
s  feta2 llurs qualitats1 llurs         
modalitats i llur durada no poden sser  
objectes d'observaci ms que per l'examen
 introspectiu4    ,aquest examen ha     
estat practicat des de diferents punts  

de vista4 ,mentre  els uns s'han        
preocupat sobretot d'observar com els   
estats psquics es  succeeixen segons    
llur semblana1 llur contigitat1 llur    
associaci1  d'altres han preferit       
considerar-los agrupats segons els      
elements que  els composen1 cercant de  
veure com s'edifica la vida psquica     
complexa4  ,tots1 no contrastant1 han   
emmenat llur observaci segons un criteri
  naturalista2 seria tan injust de negar
 tota valor a la cincia aix  constituda 
com de negar la valor de la mineralogia1
 que diferencia o  identifica els       
carcters amb els quals es presenten els 
cossos en la  natura4    ,la valor real 
d'una cincia aix constituda s purament  
descriptiva4  ,el mineralogista1 per a  
distingir la sal com1 acumula dades i ms
  dades2 una1 per exemple1 s la del pes 
especfic2 el mineralogista no  cerca pas
 d'explicar aquest pes pel dels elements
 que entren en la  composici de la sal4 
,aix mateix podem dir quant al psicleg2 
havent  descobert que hi ha estats que  

s'associen per llur semblana1 per       
exemple1 ell no se'n serveix pas per    
explicar aquest lligam ni aquesta       
similitud2 es limita a observar-los     
empricament1 sense posar en  evidncia la
 condici a la qual aix respon4 ,per     
altra banda1 no li  sembla que ho hagi  
de tenir en compte4    ,pel simple fet  
de descobrir introspectivament que certs
 fenmens estan  lligats a d'altres1 es  
figura explicar els uns pels altres2 en 
realitat  no ha fet sin descriure llur  
relaci recproca4 ,hom ha dit --i donem  
aix com a exemple-- que el ms o menys   
d'inters que nosaltres portem  a la     
percepci dels objectes depn de          
l'associaci d'aquest estat amb  d'altres
 de naturalesa afectiva2 aix            
s'explicaria l'esfor psquic  anomenat   
atenci4 s clar que hom no ha fet altra  
cosa que descriure el  concurs d'altres 
factors en l'atenci2 la condici que     
determina el  fet mateix de l'atenci    
resta inapreciada4    ,la veritat s que 
sempre1 introspectivament1 expliquem els

 fenmens els  uns pels altres --d per c1
 c per b1 b per a--2 el qu nosaltres fem
 amb  aquesta operaci s passar una      
revista retrospectiva dels fenmens a b c
  d revista conforme a les constatacions
 fetes de llurs relacions  recproques2  
per quant a la condici que ha establert 
per endavant  aquestes relacions1 res en
 aquesta operaci no tendeix a fer-la    
visible4  ,creure el contrari s fer-se  
la mateixa illusi que si1 havent sortit 
de ,pars o de ,berlin1 cregussim que els
 pobles a b c d1 succesivament  trobats1
 sn al pas perqu els hi veiem2 el cert s
 que els hi veiem  perqu hi sn4 ,per com
 ha esdevingut que les nacions en qesti 
s'hagin format en el pas on viuen8 ,heus
 aqu el qu ignora el viatger  qui       
constata llur existncia4    ,com ha     
esdevingut que els fenmens psquics es   
succeeixin segons un cert  ordre        
preestablert8 ,com ha esdevingut que els
 fenmens considerats  isoladament sn el 
que sn8 ,aix s el qu ignora el psicleg  
quan es  limita a observar-los1 sigui un

 per un1 sigui en srie1 des del punt de 
vista de la seva prpia conscincia4      
,en el mateix ordre de fenmens          
estrictament lgics llur successi resta  
tamb inexplicada4 ,quan nosaltres diem  
que de tals premisses se'n  desprn tal  
conseqncia1 tenim la illusi que aquesta 
ha estat  condicionada per aquelles2 ens
 figurem haver procedit amb el rigorisme
  del fsic quan estableix una relaci    
entre la desviaci de la llum i la       
densitat del medi que travessa4 ,en     
aparincia la similitud s perfecta2  en  
efecte1 el fsic diu que sempre que la   
condici s'acompleixi1 la  desviaci del  
raig llumins es produir2 semblantment el
 psicleg pot  afirmar que1 donades tals 
premisses1 sempre apareixer tal estat de
  conscincia i no pas un altre2 ell en  
coneix la condici4    ,en reflexionar   
ens donem compte que entre les dues     
maneres de procedir  no hi ha similitud4
 ,quan el fsic ens ensenya que la       
refracci depn  d'una condici1 vol dir   
que neix d'una causa2 nosaltres ens la  

representem sota la forma de la         
densitat4 ,per quan el psicleg presenta 
la conseqncia com a condicionada per les
 premisses1 no vol pas dir que  en      
aquestes es trobi la causa d'aquella4   
,conforme a les lleis de  l'empirisme   
admet que les premisses sn estats       
precedents1 fenmens  purs2 i s aix que  
l'observaci introspectiva li ha perms de
  descriure el pas de les premisses a la
 conseqncia1 sense que tingui la        
pretensi de posar en evidncia la condici
 determinant d'aquest pas1 o  sigui la  
seva causa4    ,altrament fora si       
--infidel al seu punt de vista empric-- 
hagus adms  com a pressuposat un        
principi intelligent d'on emanaria1 com 
de sa deu  natural1 la comprensi de les 
premisses amb la de la conseqncia com   
llur derivaci obligada1 per obedincia a 
una impulsi imposada des de  dalt2      
d'aquesta manera els fenmens se'ns      
presentarien relligats per  un lla      
causal4 ,per si1 per endavant1 hem fet  
professi de fe emprica1  ens trobem en  

l'obligaci de no acceptar sin el qu s   
observable2 de  dos o molts fenmens     
successius1 all que primer es presenta a
  l'observaci s els fenmens isolats1 i  
desprs llur successi2 no s  matria      
d'observaci1 car no s un fenomen1 ni la 
fora eficient  pressuposada que crea els
 fenmens1 ni la fora eficient que els   
relliga  uns als altres2 totes dues sn  
matria de concepci1 per no  d'observaci4
    ,hi ha1 per1 escoles filosfiques que
 sostenen que1 per l'experincia         
interna1 hom percep d'una manera        
immediata el lla causal que regeix la   
successi de certs fenmens psquics4 dhuc 
hi ha bon nombre de  psiclegs que han   
fet professi de fe emprica i que pensen 
aix mateix2  en aquesta crencia es      
fonamenta l'anomenada experincia        
interna4    ,no hi ha com fixar b el    
sentit dels temes per arribar a         
entendre's2  altrament cadasc en fa s en
 una accepci distinta1 i aix porta      
confusions greus i pertorbadores4 ,en el
 mn exterior estimem empric tot  fenomen

 o conjunt de fenmens sotmesos a        
l'observaci directa amb  independncia de
 llur origen causal4 ,aix la desviaci de
 la lnia dreta  que sofreix la imatge   
del bast ficat a l'aigua1 la            
descomposici de la  llum que travessa un
 prisma1 la projecci a l'horitz lluny de
  l'oasis del desert1 sn estimats       
fenmens emprics mentre que sn  observats
 independentment de la condici causal   
que els determina2 per  quan nosaltres  
els lliguem a aquesta condici i quan els
 veiem  presentar-se1 d'una manera      
invariable i constant1 sempre que el    
raig  llumins travessi medis de         
densitats diferents1 deixem de          
qualificar-los  d'emprics4    ,altre    
exemple3 un medicament --la quinina que 
guareix el paludisme-- s  un remei      
empric mentre nosaltres ignorem per qu  
guareix o com  determina aquest efecte4 
,el dia que observem que la quinina mata
 la  plasmdia1 el remei ja no ens       
semblar tan empric1 per la sola ra que  
estableix un lligam causal entre el     

medicament i la seva acci curativa4     
,el mineralogista classifica els cossos 
naturals identificant els  carcters que 
sn comuns a un grup i diferenciant els  
que no sn propis  a aquest grup2 diem   
d'ell que segueix un mtode empric perqu 
no es  proposa de recercar en virtut de 
quines condicions els carcters sn       
comuns1 ni quines sn les condicions     
causals determinants de les  diferncies2
 es limita a observar les coses tal com 
la natura les  presenta1 sense passar ms
 enll d'aquesta inspecci immediata4 ,en 
el  llenguatge com i ordinari que emprem
 per expressar les nostres idees1  s aix
 el qu anomenem empric2 emprica1 tamb la
 cincia naixent que  es fonamenta en    
aquesta manera d'observar1 la ms        
senzilla de totes4    ,la introspecci1  
per la seva banda1 ens mostra tamb els  
fenmens  interns en llur qualitat de    
fenmens idntics o diferenciables els uns
  dels altres2 en aquesta successi      
ininterrompuda d'esdeveniments que      
apareixen i desapareixen en la          

conscincia1 quan solament tenim en      
compte els fets mateixos i l'ordre      
segons el qual es succeeixen els uns    
als altres1 nosaltres els considerem    
sota un aspecte empric4    s clar que si
 som kantians1 si creiem la intelligncia
 constituda per  virtualitats           
preexistents que ens permeten de        
comprendre la qualitat1 la  relaci1 la  
quantitat d'aquests fenmens1 tot canvia2
 les esmentades  virtualitats sn la     
condici per mitj de la qual ens         
esdevenen  comprensibles4 ,esguardats   
des d'aquest punt de mira ja no seran   
emprics2 no ens limitem a observar-los  
tal com ens els presenta la  introspecci
 immediata sin a travs d'una concepci   
que ens serveix  per a explicar-los4    
,tampoc ho seran si pressuposem         
l'existncia d'un  principi que1 per un  
acte de prensi de la matria sensorial1  
concep en  ella distintament la qualitat
 o la intensitat o la connexi causal de 
la  successi dels estats4 ,tant ac com  
en el cas anterior1 ens semblar que     

verifiquem --per veritables experincies 
internes o com a dades de  l'observaci--
 una srie d'enunciats o de proposicions2
 aquell qui no  esguarda els fets des   
d'aquestes posicions mentals no pot de  
bon grat  acceptar aquesta manera de    
fer4    ,purificats de tot prejudici    
personal o d'escola som unnims a        
convenir  que hi ha sensacions de       
carcters diferenciats1 imatges1         
associacions1  una successi d'estats    
lligats els uns als altres en una forma 
lgica1  emocions1 impulsions sexuals1   
apetncies trfiques4 s1 per1             
inadmissible que nosaltres poguem       
observar interiorment un principi       
intelligent o qualsevol gnere de        
categories2 ni aquest principi ni       
aquestes categories sn fenmens2 no es   
tracta ja d'observaci o  d'experincia   
emprica1 sin de pures concepcions de    
carcter personal4    ,el psicleg1 tancat
 dins la seva prpia conscincia1 es troba
 davant  d'una multitud de fenmens que  
apareixen i desapareixen sense que pugui

  exactament conixer ni les condicions  
que cal realitzar per a llur  aparici1  
ni el qu cal fer perqu s'esborrin4      
,descobreix identitats o  diferncies i  
no aconsegueix de trobar la ra d'unes i 
d'altres2 es  dna compte que estan en   
relaci les unes amb les altres i no     
comprn  quina condici preestablerta     
regeix aquesta relaci2 descobreix       
impulsions1 apetncies vives1 tendncies  
vehements2 i com no suposem que  es     
tracti d'un imaginatiu1 sin d'un        
observador1 no pot reeixir a  trobar    
l'origen d'aquestes forces psquiques1 ni
 pot explicar llur  manera d'sser i de  
desenvolupar-se4 ,igual que un mecnic   
que no  tingus idea de la fora elctrica 
que fa accionar un mecanisme molt       
complicat1 noms observa que tal pea es  
mou d'una manera1 tal altra  d'una      
manera diferent1 que ms lluny una       
tercera resta immbil i tot de  cop entra
 en joc i s'engrana amb les altres2 no  
pot penetrar el  mecanisme secret que   
determina aquests moviments tan variats 

i la  reciprocitat de llurs accions4    
,com sigui que resisteix a la temptaci  
de  suposar una fora misteriosa que ho  
posa tot en moviment1 i com que es      
concreta nicament a all que observa1    
crea una psicologia sense nima1  una    
cincia de fenmens purs que es mouen dins
 del temps com ombres1 que  venen1      
passen i s'esvaeixen sense que li sigui 
possible d'endevinar  com esdev que     
sigui aix4    ,la introspecci purament  
emprica no dna gaire ms que aquest      
espectacle1 desencoratjador pel qui     
aspira a explicar tot all que ell  no   
pot fer sin descriure4 ,si aquests      
fenmens es desenrotllen davant  d'un    
subjecte informat --en una forma o      
altra-- de llur agent productor  o      
causal1 ell els explicar b o malament1  
per els explicar4 ,per hem  arribat a un
 temps on hom est sobresaturat          
d'explicacions  metafsiques4 ,les       
descripcions purament empriques no ens  
sn odioses  com aquestes explicacions1  
per no ens satisfan4 ,nosaltres desitgem

 amb  vehemncia deslliurar els fenmens  
psquics de llurs condicions causals  per
 poder-los explicar com el fsic explica 
els fenmens de la fsica1  el qumic els  
de la qumica1 el fisileg els de la      
biologia4 ,estudiats  en srie indefinida
 ens apareixen flotants i despresos de  
tot lligam  causal1 la qual cosa ens dna
 un sentiment de contrarietat2 s        
necessari  de sortir d'aquesta situaci  
angoixosa4    ,tots aquells que aspiren 
a reduir els fenmens psquics a la       
categoria  dels fenmens fsics i dels    
fenmens qumics han acumulat treballs de 
valor decisiva destinats a demostrar que
 deuen sser estretament lligats  al     
funcionament del sistema nervis4 ,la    
conseqncia d'aquesta immensa  tasca s   
que ning dubta avui que tota modificaci 
psquica s'acompanya  d'una despesa      
fisiolgica4 ,per la foscor ms espesa    
regna quant a la  relaci a establir     
entre el qu s fisiolgic i el qu s       
psquic4 ,el  problema s de palpitant    
actualitat4 ,no ha estat plantejat entre

 fenomen  i fenomen1 entre la condici   
fisiolgica elemental i la condici       
psquica --tamb elemental-- que se'n     
desprn1 tal com ha estat fet en  qumica 
o en fsica4 ,el problema est plantejat  
d'una manera general1  comprensiva1     
abraant tots els casos particulars4     
,quina relaci hi ha  entre el fet       
fisiolgic i el fet psquic1 entre l'nima 
i el cervell8  ,les solucions proposades
 varien segons que les tendncies de     
l'autor  siguin metafsiques o empriques4
    ,h4 ,ebbinghaus creu que la doctrina
 de les localitzacions s incompatible   
amb la hiptesi que fa del cervell       
l'instrument de l'nima4 ,si fos  aix1   
l'nima seria auditiva a una regi1 visual
 al costat1 i aix  successivament2      
aquesta nima topogrfica li sembla       
inacceptable4 ,ultra  aix1 la suposici  
que l'nima pugui per ella sola --o d'una
 manera  espontnia-- provocar reaccions 
nervioses1 s inconciliable amb el       
principi de la conservaci i de la       
transformaci de l'energia4 ,al seu      

parer la teoria ms viable s la del      
parallelisme psico-fsic ents en  sentit 
metafsic4 ,les dues sries --objectiva   
l'una1 subjectiva  l'altra-- dependrien 
de la mateixa realitat presentant-se    
sota dos  aspectes1 tant que all que s  
vist i tocat en l'espai s la cosa       
mateixa percebuda com a tocada i vista  
en la conscincia4    ,en el fons la tesi
 de ,h4 ,ebbinghaus s la mateixa que la 
de ,th4 ,gustau  ,fechner1 el qual creu 
que la diferncia que existeix entre el  
qu s  fsic i el qu s psquic no depn ms  
que del punt de vista on  nosaltres ens 
colloquem per observar l'un i l'altre4  
,pensar amb el  cervell i concebre el   
cervell pensant1 s veure el pensament   
per dintre  o per fora2 s talment com   
quan nosaltres mirem un objecte buid3   
per  dintre s cncau1 per fora s convex1 
i no contrastant s el mateix  objecte4  
,amb les tesis metafsiques d'aquest     
gnere passa --quan hom les examina      
fredament-- el mateix que amb totes les 
qestions experimentals que sn           

plantejades fora de llur medi natural3  
hom no les resol pas2 hom les  planteja 
de nou i en termes tals que esdevenen   
insolubles4 ,ens trobem  satisfets i    
decebuts alhora2 la qesti resta tal com 
era abans2  solament que nosaltres no   
ens en adonem1 distrets com estem per la
  concepci metafsica4    ,nosaltres ens 
proposem1 per exemple1 de determinar    
quina classe de  relaci pot existir     
entre la reacci objectiva provocada per 
l'excitaci de la sensibilitat gustativa 
i la sensaci spida2 en lloc  de resoldre
 la qesti nosaltres la desplacem quan   
diem que s de la  reacci mateixa de les 
neurones sensitives excitades que brolla
 en la  conscincia l'efecte sensorial4  
,no sabem --ni podem saber-- si s o no  
la mateixa cosa la que determina l'un o 
l'altre efecte2 est per  damunt de la   
nostra observaci1 s suprasensible4 ,el  
qu nosaltres  desitgem conixer d'una    
manera concreta1 s la relaci entre all  
que  en els elements nerviosos es mostra
 en forma d'una reacci  fsico-qumica i  

all que1 en la conscincia1 es presenta  
en forma  d'una modificaci psquica2 poc 
ens interessa tot el qu1 ms enll del  mn
 dels fenmens i de l'observaci1         
determina efectivament els efectes      
constatats4 ,la qesti que ens interessa 
de veritat subsisteix  prcticament de la
 mateixa manera1 i reclama la seva      
soluci1 tant  desprs com abans d'una    
explicaci sobre la legitimitat de la    
qual no  tenim intenci d'emetre judici  
en aquest lloc4    ,w4 ,ostwald s de    
parer que tota vegada que el treball del
 pensament est  indissolublement lligat 
a un consum d'energia --tal com el      
treball  fsic--1 no hi ha cap dificultat
 per a concebre'l energticament a la    
manera dels altres fenmens naturals4 ,el
 fet en qu es funda la  conclusi s      
absolutament exacte2 s indubtable que el
 fenomen psquic  est lligat a una       
despesa d'energia fisiolgica com a un   
precedent  sense el qual la seva        
existncia no es concep4 ,quant a la     
conclusi  derivada del fet ens sembla ms

 que fosca2 s inintelligible4           
,concretament hom no comprn qu significa
 quan hom sent a dir que conv  de       
concebre i de pensar energticament4 ,en 
l'encadenament circular de  les         
transformacions energtiques mai no es   
destrueix una quantitat  d'energia sense
 que no se'n crei una quantitat         
equivalent en una altra  forma2 d'ac es 
desprn que en la idea d'energia est     
continguda la  idea de reversibilitat en
 una forma mecnica4 ,per tot all que no 
s  reversible no pot sser revertit i s  
impossible de concebre-ho com a         
energia2 s1 doncs1 un mot que no t cap  
sentit4    ,des del punt de vista on es 
colloca ,ostwald cal concebre1 com a    
base i  origen del pensament --o ms     
genricament del fenomen psquic-- una    
despesa fisiolgica2 el fenomen psquic   
seria una transformaci  energtica       
d'aquesta despesa4 ,per en esguardar les
 coses de ms prop1  si cerquem d'evaluar
 la quantitat d'energia creada per      
l'aparici del  fenomen nou1 hem de      

reconixer que no n'ha creada gens4 ,el  
concepte  d'energia no s aplicable ac   
perqu ens trobem en presncia d'un       
fenomen que no s reversible en forma    
mecnica4 ,el cicle de les               
transformacions energtiques es tanca en 
el domini de l'objectivitat i  de la    
fisiologia1 per no usurpa el de la      
subjectivitat4    ,w4 ,ostwald pretn que
 sobre aquest punt sofrim la influncia  
d'una  concepci falsa1 que ens ve de    
,plat1 i en virtut de la qual establim  
una distinci fonamental entre la vida   
mental i la vida fsica4 ,aquesta        
concepci no ens ve pas de ,plat1 i no s 
una concepci2 s l'expressi  d'un fet    
empric2 en la seva qualitat de tal hom  
no t dret a  refusar-la4    ,el qu      
realment presta a confusi1 s de no      
diferenciar la condici  fisiolgica del  
fenomen psquic condicionat1 i           
d'identificar all que  l'observaci ens  
presenta com a distint2 els fenmens     
d'una srie no  poden soldar-se als de   
l'altra1 energticament4 ,relacionar els 

uns i  els altres amb l'energia s forar 
el terme1 s emprar el mot en un  sentit 
metafsic que no t res a veure amb la    
seva accepci cientfica4    ,entre els   
fenmens fisiolgics o d'ordre fsico-qumic
 que es  desenrotllen en la intimitat de
 la substncia nerviosa1 i els fenmens   
psquics que sorgeixen simultniament en  
la conscincia1 ,w4 ,james creu  que no  
hi ha sin un simple parallelisme4 ,en el
 captol ,,vi dels seus  ,principis de   
,psicologia1 desenvolupa amplament      
aquesta tesi4 ,admet sense  dificultat  
que si hom descomposa l'estat de        
conscincia en els seus  elements1 cada  
un s'acompanya de la reacci local que li
 correspon1  per sempre com a fet       
simplement parallel2 concep tan         
deslligada la  relaci de les dues sries 
que creu que els fenmens psquics poden  
subsistir independentment del procs     
cerebral4    ,w4 ,james formula la tesi 
del parallelisme des d'un punt de vista 
empric2 amb ella enuncia un fet4        
,l'existncia d'aquest fet pot sser      

demostrada per l'observaci8 ,dos fenmens
 parallels sn dos fenmens  que          
coincideixen en el temps sense acci     
recproca1 com dos trens que  van amb    
igual velocitat cadascun per la seva    
via4 s aix com es  comporten els fenmens
 psquics en relaci amb els fenmens      
fsics8  ,estudiem-ho breument4          
,nosaltres prenem certa dosi d'alcohol2 
per un encadenament de fenmens  que no  
cal recordar ara1 l'alcohol actua sobre 
el sensori i hi  determina un canvi de  
l'estat objectiu2 aquest canvi s de     
naturalesa  fsico-qumica2 nosaltres no  
en coneixem la frmula1 per ning no dubta
  de la seva realitat4 ,mentre aquest   
procs es desenrotlla en la intimitat  de
 la substncia nerviosa1 un sentiment    
d'alegria apareix a la  conscincia4     
,existeix entre els dos fenmens una pura
 coincidncia8  ,l'home1 quan no ha      
tingut de preocupar-se de tesis que li  
calia  sostenir1 sempre ha comprs que la
 modificaci psquica segueix la  ingesti 
d'alcohol com qualsevol altre fenomen   

d'ordre fsic o  d'ordre qumic segueix la
 condici --establerta per endavant-- de 
la  seva aparici4    ,cas semblant2 una 
espina ens fereix4 ,ning no creu --i ,w4
 ,james menys  que cap altre-- que la   
dolor consecutiva a aquesta excitaci    
coincideix  amb ella4 ,entre l'espina i 
la dolor establim una connexi causal1   
com  fem entre la densitat del medi i la
 refracci de la llum1 com fem entre  la 
commoci dels cossos que vibren i el so4 
,si aquesta relaci entre el  fet        
fisiolgic i el fet psicolgic no fos     
concebuda sota la forma d'una  connexi  
causal1 el fsic no estaria autoritzat a 
formular1 com una  proposici            
experimental1 que el so respon a una    
vibraci2 li caldria  limitar-se a dir   
que coincideix amb ella4 ,la lgica      
emmena el fsic a  creure que existeix   
entre la vibraci i el so una relaci ms  
pregona  que una coincidncia parallela2 
els mateixos motius de lgica porten1    
naturalment1 a creure que hi ha quelcom 
ms que una pura coincidncia  entre      

l'alcohol i el sentiment exhilarant1    
entre l'espina i la dolor4    ,deixem1  
ara1 aquests casos relativament senzills
 per passar a  l'observaci d'un altre de
 ms complex3 un procs patolgic modifica 
el funcionament dels centres superiors4 
,cal admetre que la ideaci  depriment o 
delirant acusada per la conscincia del  
boig s parallela a  aquest procs8 ,o b1 
cal admetre1 entre el procs i l'estat   
mental que  el segueix1 l'existncia de  
la mateixa relaci de causa a efecte que 
hi  havia entre l'alcohol i l'alegria1  
entre l'espina i la dolor8    ,sempre   
que es presenten alhora a la nostra     
consideraci la condici i el  fenomen    
psquic consecutiu1 no dubtem a afirmar  
que la relaci que lliga  els dos ordres 
de fets s de naturalesa causal2 refusem 
del nostre  esperit la idea d'un        
parallelisme com una hiptesi sense      
fonament4  ,per quan la introspecci     
acusa estats1 els orgens fisiolgics dels
  quals ens sn desconeguts --com les    
modificacions del pols cerebral         

comprovades pel pletismgraf1 l'augment  
de les combustions constatat  pel       
termmetre1 una activitat ms gran del    
quimisme demostrada per  l'anlisi--1    
llavors la idea del parallelisme        
reapareix perqu no ens  s possible de   
descobrir la connexi causal que lliga   
aquesta energia  fisiolgica amb els fets
 psquics que es desenvolupen en la      
conscincia4  ,si1 amb esperit           
veritablement imparcial1 ens demanem com
 s que concebem  aquesta srie flotant   
d'estats psquics com simplement         
parallela a  l'activitat cerebral1 ens  
cal confessar que la concebem aix perqu 
no  podem anar ms enll2 ens sentim      
impotents per a discernir entre         
aquestes dues sries de fenmens --interns
 els uns1 objectius els  altres-- la    
connexi causal establerta immediatament 
quan es tractava de  fenmens que es     
presentaven ms fcils i elementals4 s    
llur complexitat  mateixa qui ens mant  
en la nostra actitud expectant4         
,nosaltres afirmem que entre ells hi ha 

una correlaci perqu no coneixem  llur   
relaci4 ,els creiem concomitants perqu  
ignorem el lligam que  regeix llur      
successi2 parallels1 perqu aix es       
presenten i no perqu  ho siguin4 ,n'hi  
hauria prou que pogussim establir llur  
relaci perqu  aquest parallelisme       
s'esvas1 tal com desapareixen els       
coneixements  provisionals quan hem ats 
la certitud definitiva4    ,la teoria   
del parallelisme s un comps d'espera1 no
 una conclusi4  ,quan el problema es    
planteja d'una manera general1 la       
immensa majoria  dels fisilegs dubten a 
dir llur opini1 puix que no poden posar 
en  evidncia la naturalesa del lla que  
lliga els fenmens2 dir-los  parallels s 
emetre una hiptesi que no compromet a   
res4 ,per quan la  qesti es concreta a  
casos particulars i ben definits1 quan  
es tracta  de precisar la relaci que pot
 existir entre l'excitaci i la sensaci1 
la impulsi psico-motriu i el moviment1  
etc41 no hi ha ning que admeti  el      
parallelisme2 dhuc els mateixos         

defensors d'aquesta doctrina es         
comporten aleshores com els partidaris  
ms decidits del lligam causal4    ,i no 
contrastant1 el problema que es planteja
 entre el procs cerebral i  la          
conscincia s el mateix que el que hom   
plantej en el seu temps  --encara que   
d'una manera ms limitada--1 per exemple1
 entre  l'excitaci i la sensaci1 ja que 
aquesta sensaci per senzilla que  sigui 
s tan psquica com pugui sser-ho la      
concepci ms elevada4  ,psquic1 segons la
 diferenciaci cartesiana fonamental1 s  
el fet donat  en el temps pur2 no s     
psquic tot all que est situat en el     
temps i en  l'espai4    ,en la nostra   
temptativa de definir la naturalesa de  
la relaci que uneix  el fet psquic amb  
el fet fisiolgic no tenim la pretensi de
 renovar la  tesi pertorbadora del      
materialisme4 ,abans de tot la recusem  
per  metafsica4 ,reconeixem que existeix
 en l'ordre empric un veritable         
dualisme entre les sries psquiques i els
 fenmens fisiolgics2 per  creiem que les

 sries psquiques no sn pas flotants2    
tenen un lla que  les lliga a llur      
condici causal de la mateixa manera que 
els fenmens  fsics estan lligats a la   
condici externa que els determina4 ,si  
en  aquest punt la qesti es presenta    
fosca i de soluci difcil1 aix no  s     
degut a que no lliguem el fet psquic al 
fisiolgic d'igual forma  com el fsic    
relaciona els fenmens que estudia amb la
 causa exterior1  fent abstracci del    
concepte metafsic d'aquesta causa1 a la 
manera  tamb com el fisileg encadena els
 fets biolgics fent abstracci de tot    
principi vital1 de tota mena d'esperit  
vital4    ,el materialisme i            
l'espiritualisme coincideixen a         
projectar sobre la  qesti una ombra     
espessa4 ,si solament el situem fora del
 con d'ombra1  el problema es presentar 
amb ms claredat que no com poden        
imaginar-se'l el gran nombre dels que   
viuen sota la preocupaci de la  matria o
 de l'esperit4    ,com s que el fsic    
considera que els fenmens estudiats per 

ell no sn  arbitraris8 s perqu els veu  
dependre d'una causalitat que sempre els
  determina1 i d'una manera idntica1 un 
cop li sn conegudes les causes  de les  
quals deriva l'efecte4    ,prenem la    
producci del so2 sabem com el fsic      
arriba a formular la dada  cientfica ms 
elemental referent a aquest fenomen1 i  
com aquest  coneixement es fonamenta en 
una connexi causal invariable4 ,per a   
poder  atribuir els efectes acstics     
experimentats als objectes respectius   
que  els determinen1 cal que ens        
representem aquests darrers per un cert 
nombre d'imatges4 ,el timbre especial   
del so de la campana s atribut a  aquest
 objecte que per endavant ens figurem   
fred1 resistent1 de color  bronzejada1  
d'una forma particular2 per aquestes    
representacions no  tenen res a veure   
amb la causa real que determina el      
timbre1 puix si  nosaltres no les       
possessim1 la campana no deixaria de    
sonar de la  mateixa manera2 el timbre  
seria relacionat amb la seva causa1     

solament  que nosaltres noms ens la     
representarem per aquest sol carcter4   
,la suma d'imatges constitueix1 doncs1  
el mitj subjectiu de qu  disposem per a 
preveure l'efecte sensorial especial que
 determina la  campana quan tocar4      
,aquesta previsi est plenament          
justificada2 s  producte de             
l'experincia4 ,l'acci mateixa que crea  
en l'oda un  timbre especial crea damunt
 de la pell una impressi de frescor i en
 els  ulls una certa color3 s tanmateix 
lgic i natural que cada una de les      
imatges de l'objecte1 isoladament1      
evoqui en la nostra memria les  altres  
imatges que ens sn proporcionades per   
sentits diferents4    ,si nosaltres     
imaginem ara que els cossos que sonen a 
la nostra orella  vibren davant dels    
nostres ulls1 insensiblement s'establir 
un lligam  entre la imatge del moviment 
vibratori i la imatge acstica           
consecutiva4  ,constatem que en el      
nostre esperit s'ha formulat el judici3 
tot all  que vibra s sonor4 ,de la      

mateixa manera que1 abans1 per la sola  
representaci visual de la campana podem 
preveure l'efecte acstic  d'aquesta     
causa obrant sobre l'oda1 preveiem      
actualment --d'una  manera ms general-- 
quin efecte acstic determinar all que   
apareix  als nostres ulls en la forma   
d'una certa vibraci4 ,experincies       
ulteriors1 ms rigoroses que l'experincia
 molt simple que acabem  d'indicar i que
 solament s preparatria1 contribueixen a
 arrelar en el  nostre esperit la       
certitud que la causa que obra sobre la 
nostra orella  noms pot produir efecte  
sensorial amb la condici que vibri4     
,aquesta vibraci --hom ho veu-- no s pas
 la causa del so1 aix com les  imatges  
que ens permeten de conixer el timbre   
propi de la campana no  sn la causa     
d'aquest timbre4 s solament el mitj     
subjectiu del qual  nosaltres disposem  
per a conjecturar a quin moment un so va
 a actuar  sobre la nostra oda4 ,aquest 
mitj l'anomenem condici causal2 ella ho 
s1 en efecte1 donat que la imatge de    

l'objecte que vibra no s  arbitrria i no
 s espontnia2 la imatge s imposada per  
la causa  mateixa que1 en obrar sobre   
l'oda1 determina el so4    ,si          
l'hagussim anomenat causa segona1       
aquesta denominaci hauria estat  imprpia
 perqu de causa no n'hi ha ms que una1  
la que produeix  l'efecte sensorial4 ,la
 condici vol dir el fenomen intern que  
ens  permet de preveure a quin moment la
 causa real va a determinar l'efecte    
acstic2 per no s causa de res4 ,car1 qu 
sabem de la causa real per  mitj de la  
condici8 ,exactament el qu sabem abans1 
s a dir1 que  determina un efecte       
acstic2 per quant a aquesta causa no    
sabem ni ms  ni menys del qu sabem4     
,malgrat aix1 hem adquirit --pel sol fet
  d'haver-nos assegurat que el seu      
efecte ser produt per mitj de la        
condici1 un coneixement del ms alt      
inters personal4    ,no ens moguem del  
mateix tema4 ,continuant l'estudi de la 
condici  observem1 grcies a certs       
artificis anomenats experincies1 que a  

mesura  que la imatge visual acusa un   
augment del nombre de vibracions en la  
unitat de temps1 el to s'eleva2 a mesura
 que el nombre de les  vibracions       
disminueix1 el so esdev ms greu4        
,constatem tamb que quan  les vibracions
 es fan ms amples1 el so s ms intens4 s 
aix que el  coneixement s'engrandeix i  
es completa4 ,abans sabem a quin moment 
la  causa obrava sobre l'oda2 podem ara 
dir per endavant quan i com  obrar1     
segons les condicions de la vibraci4    
,un cop el cam s obert a la investigaci1
 molts homes generosos s'hi  llancen i  
descobreixen meravella darrera          
meravella1 sense preguntar-se  mai quina
 s la causa2 no miren ms que l'efecte   
produt sobre els  sentits en tals i tals
 condicions4 ,quant a la naturalesa     
d'aquesta  causa --objecte etern de     
litigi per a l'especulaci--1 no saben1  
avui  que saben tantes coses1 ni ms ni  
menys que el fsic novell que observa    
per primera vegada la coincidncia del so
 i de la vibraci4 ,amb tot1 com  que    

conv de representar-se la causa pel seu 
efecte sensorial1 s a dir1  per la      
imatge1 diuen en llur llenguatge        
corrent3 la vibraci determina  el so2 la
 seva freqncia1 l'alria del to2 la seva 
amplitud1 la  intensitat del so4 ,per   
amb aix ells no volen pas dir que la    
representaci vibratria1 concebuda com a 
fenomen i determinant el  fenomen       
consecutiu1 sigui realment la que obra  
com a causa4 ,l'ideal que  els obliga a 
aquest difcil encadenament lgic no s    
altre que el desig  i la necessitat     
d'arribar a preveure quan i com un      
efecte nou sorgir  d'una cosa existent1 
amb independncia absoluta de tota       
voluntat  personal2 el qu ells no       
desitgen conixer en essncia1 el qu no   
est  sota llurs sentits1 ho abandonen a 
l'obscuritat de l'inconegut4    ,aquest 
mateix criteri1 nima viva de la cincia  
experimental1 ha de  regir tamb la forma
 de la investigaci psico-fisiolgica4 ,la
 proposici  el so ve d'un cos que vibra 
no est ms ben demostrada per al fsic    

que per al fisileg aquesta altra3 una   
commoci psquica pressuposa una  commoci 
nerviosa4    ,est provat d'una manera   
extraordinriament exacta que la suspensi
 de  l'activitat fisiolgica1 sigui per  
interrupci de la irrigaci  sangunia1    
sigui per acci dels anestsics1 o per    
qualsevol altra causa1  determina       
infalliblement la suspensi de la vida   
psquica2 aquesta  retorna des que       
l'activitat fisiolgica es restableix4   
,ha estat provat  pel pletismgraf que   
l'activitat interior creix o disminueix 
d'acord  amb l'activitat circulatria2   
creix o disminueix tamb amb la          
intensitat dels recanvis bioqumics4     
,finalment1 si hom destrueix una  part  
determinada de la massa cerebral1 hom   
suprimeix alhora determinats  fenmens   
psquics4 ,malgrat aquests fets i        
d'altres de la mateixa  naturalesa1 no  
arribem a comprendre1 i menys encara a  
demostrar1 la  subordinaci experimental 
del fet psquic al fet fisiolgic4 ,llur  
parallelisme passa flotant davant els   

nostres ulls sense que poguem  anar ms  
lluny i descobrir el nus causal1 el     
motiu de successi que  relliga un       
fenomen a l'altre4 ,estem1 en front     
d'aquest espectacle1 en  la mateixa     
situaci que es troba el fsic quan es    
limita a constatar que  all que emet un 
so s un cos vibrant4 ,el fsic no        
estableix pas una  connexi causal entre 
la vibraci i el so2 s'acontenta         
d'observar la  coincidncia d'un fenomen 
amb un altre fenomen4    ,per quan      
d'aquesta proposici passa a una altra i1
 fonamentant-se en  l'experincia1 diu3  
sense la vibraci el so no s possible1   
llavors  enuncia que sense l'antecedent 
no s possible el conseqent1 i en obrar  
aix estableix un lla determinista en una
 successi que poc abans era  considerada
 com una coincidncia pura4    ,aix      
mateix podem dir de nosaltres2 si no ens
 colloquem en una nova  situaci lgica1  
de la simple observaci de les           
correlacions constatades  no podem      
deduir-ne ms que el parallelisme2 mai   

arribar a la connexi  causal4 ,ens s    
indispensable per a arribar-hi de poder 
observar1 d'una  manera immediata i     
directa1 com el fet psquic segueix el   
fisiolgic en  les condicions per        
endavant establertes2 com varia quan    
aquestes  condicions canvien2 com       
desapareix quan sn suprimides4 s a      
aquesta  operaci que nosaltres donem el 
nom d'experincia2 i anomenem condici  de
 l'experincia els fenmens fisiolgics que
 es tenen de realitzar per  endavant    
perqu aparegui el fenomen que           
constitueix el seu objectiu4 ,la        
possessi tcnica d'aquestes condicions   
ens confereix l'aptitud de  procurar la 
reaparici del fenomen2 sabrem llavors a 
quin moment la  causa --submergida dins 
l'ombra-- produeix el seu efecte1 i     
sabrem  tamb com el produeix2 malgrat   
aix continuem ignorant qu s aquesta     
causa4    ,prcticament hom comprn la    
diferncia que hi ha entre la simple     
coincidncia i el fet determinat2        
nosaltres considerem les oscillacions   

de la corba pletismogrfica com a        
paralleles a les variacions de          
l'activitat psquica perqu no podem posar
 en evidncia el nus que  lliga aquesta a
 l'activitat circulatria ms o menys     
gran4 ,per el qu  es presenta aqu com a 
coincident1 es presentar sota un aspecte
  determinista si sabem variar1         
simplificant-les1 les condicions de     
l'experincia4 ,n'hi ha prou d'haver     
establert per l'experincia la  relaci   
entre les oscillacions de la corba      
pletismogrfica i les  diferents         
tonalitats del so que ens serveix per a 
excitar l'oda2 n'hi  ha prou d'haver    
verificat la correspondncia fortament   
estreta entre  les variacions de l'una i
 les de les altres perqu afirmem sense  
vacillar que la irrigaci sangunia dels  
centres auditius s una de les           
condicions indispensables perqu el      
fenomen subjectiu anomenat so  aparegui 
en totes les seves infinites modalitats4
 ,el parallelisme  desapareix a mesura  
que el determinisme s'imposa amb una    

visi ms  directa de la relaci que uneix 
un fenomen amb l'altre4    ,l'anlisi de 
l'orina1 la lectura de la temperatura i 
altres mitjans  ens permeten tamb de    
verificar --si b d'una manera vaga i    
insuficient-- que el recanvi qumic en el
 sensori s'accentua a mesura  que       
l'activitat psquica augmenta4 ,per aix  
no ens obliga lgicament a  creure que el
 recanvi material s una condici         
determinant d'aquesta  ms gran          
activitat4 ,conservarem sobre aquest    
punt una actitud expectant  fins que    
nosaltres haguem pogut posar de         
manifest1 per mitj de  l'observaci      
experimental1 que tota variaci objectiva
 o material s  seguida d'una modificaci 
del fenomen psquic4 ,estem1 doncs1      
persuadits  que noms pel coneixement de 
les variacions en qesti sabrem qu es va 
a produir en la conscincia1 sempre que1 
per mitj de l'observaci1  tinguem fixat 
per endavant l'ordre d'aquesta successi4
    ,llavors aquestes combustions1      
aquests desdoblaments1 aquestes         

combinacions noves1 en una paraula1     
aquest conjunt de transformacions  que  
s'efectuen en la intimitat de la        
substncia nerviosa1 no ens  semblaran   
coincidir amb el fenomen psquic4 ,entre 
les transformacions  qumiques i el      
fenomen psquic establirem una relaci    
molt estreta que  els unir lgicament1   
fins al punt que del coneixement de les 
primeres  podrem concloure quin tindr   
d'sser aquest darrer1 a condici que     
hagin estat realitzats els antecedents  
que fan preveure sempre qu deu          
produir-se desprs1 segons el qu ha estat
 demostrat per l'observaci4  ,un fsic   
que s'hagus tornat sord no procediria   
d'altra manera2 en  veure la corda que  
vibra deduiria la intensitat del so i la
 tonalitat1  puix que recordaria els    
efectes produts en les mateixes         
condicions1  quan ell no era sord4      
,del fet de concebre les sries          
subjectives com a exactament paralleles 
a les relacions que s'efectuen en la    
massa central del sistema nervis1  i del

 fet que aquest parallelisme es         
reprodueix amb una exactitud  perfecta i
 que els elements de l'estat psquic     
corresponen amb precisi  a la reacci    
local correlativa1 l'esperit ha donat un
 pas endavant4  ,s'ha posat en estat de 
descobrir que all que1 en el primer     
moment  lgic1 ha estat concebut com a   
parallel1 esdev lligat per la connexi   
causal en un segon moment4    ,quan     
esguarda un lquid transparent on la llum
 es refracta1 el fsic es  troba en      
presncia d'una massa i d'un fenomen nou 
aparegut en la  intimitat d'aquesta     
massa2 aquesta simultanetat de percepci 
s  indissociable1 fins al punt que una  
imatge no pot presentar-se a  l'esperit 
sense anar acompanyada de l'altra4 ,amb 
tot1 aix no li fa  endevinar que la     
desviaci de la llum depn del fet que    
ella hagi  travessat la massa4    ,quan 
,l4 ,pasteur trob determinada bactria en
 la sang dels animals  carbuncosos1 degu
 comenar per pensar en una coincidncia1 
anlogament  a com va fer ,davaine1      

alguns anys abans1 davant del mateix    
fenomen4 ,la  sospita que una connexi   
causal podia existir entre la bactria i 
la  malaltia vingu desprs2 va venir com 
a conseqncia d'aquesta  coincidncia     
entre un fet i un altre fet4    ,el fsic
 que no sospitava la propagaci del so   
per l'aire no podia  veure altra cosa   
que una coincidncia entre l'objecte     
sonor tancat sota  una campana de vidre 
i l'efecte acstic percebut per la seva  
oda4 ,la  relaci fou establerta desprs  
que ell va suprimir l'aire fent el buit 
dintre la campana2 llavors constat que  
el cop del martell damunt del  timbre no
 produa cap efecte4    ,i aix           
successivament3 no s possible de pensar 
en una successi  determinista entre la  
reacci fisiolgica i el fenomen psicolgic
  subsegent sense que per endavant      
l'observaci emprica hagi acumulat  un   
nombre de fets enorme1 dels quals       
resulta evident que aquest fenomen  s la
 conseqncia d'aquella reacci4 ,a mesura 
que llur dissociaci es  fa ms difcil1 la

 idea que sense activitat nerviosa no hi
 ha  conscincia s'imposa ms             
imperiosament a l'esperit2 hom no ha    
vist mai  l'una separada de l'altra i1  
no contrastant1 nosaltres no hem fet sin
  entreveure que s en l'activitat       
nerviosa on resideix la causa prxima  de
 la conscincia4 s la necessitat         
d'assegurar-nos-en que ens fa  avanar un
 pas ms2 ens fa collocar en una posici  
lgica que ens  permetr de referir la    
qualitat del fenomen psquic a una       
diferenciaci  especfica de l'element    
nervis1 de relacionar la seva intensitat
 amb  una determinada energia funcional1
 les seves associacions a connexions    
interneuronals1 la seva complexitat a la
 simultanetat de reaccions  fisiolgiques
 mecnicament preestablertes4    ,no     
concebem la possibilitat de la ms       
lleugera variaci del fenomen  psquic    
sense que sigui condicionada per una    
variaci fisiolgica  anterior1 tal com el
 fsic no coneix modificaci de so que no 
vagi  precedida d'una modificaci del    

moviment vibratori4 ,quan nosaltres     
haurem lligat d'aquesta manera les      
modificacions internes efectuades en  el
 temps pur anomenat conscincia1 amb les 
modificacions externes  constatades en  
l'espai on resideix el sensori1 les     
sries psquiques ja  no ens semblaran    
flotants1 sin lligades a llur causa     
prxima4     ,captol ,,ii     ,valor de  
l'element fisiolgic considerat des del  
punt de vista   introspectiu4 ,valor de 
l'element psquic considerat des del punt
 de   mira fisiolgic4 ,la relaci        
psico-fisiolgica no s eficient4         
,obscuritat que plana sobre la          
naturalesa d'aquesta relaci4 ,el        
sensori com a rgan de la vida psquica4  
,reserves dels fisilegs4   ,posici en qu
 es colloca ,j4 ,pavlov4 ,fals concepte 
de la psicologia4   ,com neixen els     
elements psquics3 experincies amb els   
esmentats   elements en tant que sn     
components del reflex condicional4 ,com 
els   encadena teleolgicament la        
introspecci un cop sn formulats4        

,l'encadenament finalista dels fenmens  
psquics respon a   l'encadenament mecnic
 de llurs condicions neuro-fisiolgiques4
   ,opini de ,j4 ,pavlov sobre la valor 
de la psicologia introspectiva4 ,la     
psicologia objectiva segons ,w4         
,bechterev4 ,examen d'aquest punt de    
vista4 ,l'element psquic no deu sser    
observat lliure sin   condicionat per   
l'element fisiolgic al qual segueix4 ,el
 fenomen   psquic no s lateral al       
fenomen fisiolgic4 ,la base fisiolgica  
de la   vida psquica segons ,w4         
,bechterev4 ,hom no explica la vida     
psquica   quan hom la refereix a la seva
 base fisiolgica4 ,necessitat           
d'observar com el fet psquic segueix el 
fet fisiolgic perqu   aquesta vida sigui
 explicada4 ,restricci que cal fer a la 
tesi de ,w4   ,bechterev4 ,com ,k4      
kostilev s'ha esforat a completar-la4   
,w4 ,james es vanava d'aplanar totes les
 dificultats amb la seva tesi del       
parallelisme2 amb ella el psicleg i el  
fisileg quedaven lliures1  cadasc en el 

seu camp d'acci4 ,james no es donava    
compte que en  realitat suprimia        
aquestes dificultats en lloc de         
resoldre-les1 puix que  no li eren      
visibles des del punt on es collocava4 s
 des del nostre  propi ,jo que observem 
les sries que es descabdellen en la     
conscincia2  mentre fem aix no tenim ni 
sospita del treball que s'acompleix en  
el  sensori2 aquesta s la ra que no ens 
adonem del qu pot tenir una  influncia  
damunt d'ell1 ni del qu ha pogut sser   
posat com a condici  causal4 ,han       
transcorregut segles sencers de labor   
introspectiva intensa  sense que hom    
hagi atribut la menor importncia al     
treball cerebral  coincident amb aquella
 labor4 ,quan aquest treball fisiolgic  
ha estat  posat en evidncia per mitj de 
procediments objectius1 quan hom ha     
pogut verificar en un mateix el qu      
s'observa interiorment --s a dir1  que  
no hi ha cap necessitat de tenir-ne     
coneixement per seguir la seva  tasca--1
 llavors ha esdevingut molt natural de  

concebre el fet  fisiolgic com a        
concomitant o parallel d'all que passa a
 la  conscincia4    ,per si el punt de  
mira canvia1 llavors les coses es       
presenten sota un  altre aspecte4 ,si   
verifiquem objectivament que quan es    
modifica l'estat  del sensori tamb es   
modifica --sense cap excepci a la       
regla-- l'estat  psquic del subjecte1 la
 seva independncia ens apar illusria4   
,observat en ell mateix1 ens el figurem 
rbitre i senyor1 conscient i amo  dels  
seus actes2 ens apar aix perqu des      
d'aquesta posici no veiem el  conjunt de
 relacions que el mantenen lligat al    
funcionament del cervell4  ,per quan    
sabem que la conscincia ressona segons  
la manera com hom la  toca1 quan sabem  
que l'activitat psquica respon a una    
energia  fisiolgica1 que els seus estats
 ms senzills i que els seus estats ms   
complexos suposen l'organitzaci prvia de
 processos fisiolgics1 el  qu ens       
semblava concomitant1 observat des del  
propi ,jo1 ens apareix  aleshores sota  

la dependncia d'aquest factor extern2 la
 subordinaci  de la conscincia a aquest 
factor s tal que nosaltres no concebem  
una  variaci de la primera que no       
segueixi a una variaci precedent        
d'aquest factor1 una modificaci sense   
una altra modificaci prvia  d'aquest    
darrer2 prcticament no concebem que     
existeixi conscincia si  manca la base  
fisiolgica a la qual est lligada4 ,entre
 l'un i l'altre  factor hi ha una       
relaci1 un lligam que els mant units i  
indivisos4  ,quan el fisiolgic s        
suprimit1 el psicolgic es desdibuixa i  
s'esvaeix4    ,com hem d'interpretar la 
naturalesa de la relaci que mant soldat 
el  qu s psquic amb el qu s fisiolgic8  
,entorn d'aquest tema1 en tots els temps
 fecund en discussions1 les  opinions   
abunden4 ,abans es plantejaven en el    
terreny metafsic2 avui  s'acosten ms als
 fets4 ,no s temerari de creure que     
l'xit de la  doctrina del parallelisme  
depn en bona part de l'anarquia regnant 
en  aquesta qesti i tamb del fet que no 

es compromet ni a favor ni contra  cap  
sistema4 ,per com que aquesta teoria no 
respon a la realitat dels  fets1 el     
problema del lligam psico-fisiolgic es  
planteja de nou i a  cada instant per   
aquells mateixos que l'accepten4    ,a  
la primera impressi el lligam del fet   
psquic amb el fet fisiolgic  sembla una 
relaci de causa a efecte1 de determinant
 a determinat4  ,sempre que el fet      
fisiolgic es presenta davant del fet    
psquic com una  cosa sense la qual no s 
prcticament possible1 sembla que s ben b
 en  el fisiolgic que l'eficincia del   
psquic t la seva arrel4 s aix  com      
nosaltres ens imaginem que la reacci    
nerviosa d'una sensibilitat  especfica  
provocada per l'excitaci1 causa la      
sensaci4 ,aix aquesta  causa engendraria
 o produiria la sensaci per la seva     
virtut prpia o a  la manera d'una fora  
oculta4    ,per per poc que hi          
reflexionem1 reconeixerem que aquesta   
causa no t  cap semblana amb aquelles   
causes prximes de la cincia experimental

  que posen clarament en evidncia1      
davant els nostres sentits1 el          
mecanisme de la successi4 ,nosaltres no 
percebem com la sensaci segueix  la     
reacci4 ,en l'interval de l'un a l'altre
 factor hi ha un buit que  separa la    
causa creadora de l'efecte creat4 ,la   
cincia experimental  ompliria aquest    
espai fosc --si el conegus-- amb la srie
 de  transformacions fsico-qumiques que 
s'operen en la intimitat de la          
sensibilitat ptica1 per exemple1 sota la
 influncia de l'excitaci  quan apareix  
una color en la conscincia4 ,sabrem     
llavors que aquesta  color s'accentua o 
s'atenua segons que s'intensifiquin o   
s'atenun  els fenmens fisiolgics a b c  
d2 tindriem aix davant dels ulls el     
mecanisme d'aquesta successi1 les       
modalitats del pas d'uns fenmens  als   
altres4    ,tot i que veissim la        
successi d'aquesta manera1 encara no    
direm que  el fisiolgic produeix o      
engendra el psquic2 direm que aquest ve 
desprs d'aquell i d'un mode tan         

invariable que per mitj del primer      
estem en situaci d'explicar el segon4   
,un cop que nosaltres haurem  observat b
 com la color es modifica en la         
conscincia correlativament  als canvis  
fisiolgics1 sabrem preveure qu es       
produir en la  conscincia --pel qu es   
refereix a la reaparici d'aquesta       
color--  mentre coneguem noms els canvis
 fisiolgics que condicionen aquesta     
aparici4 s la nostra ignorncia actual   
all que ens fa creure que la  sensaci   
sorgeix per la mgia d'una virtut causal2
 s perqu no tenim  coneixement de les   
seves causes segones que pretenem de fer
 intervenir  el coneixement de la seva  
causa primera4    ,deixant-nos portar   
per la primera impressi nostra1         
arribarem a dir que  en la intimitat de 
la massa cortical resideix la funci     
elaboradora de  les idees2 jutjar       
d'aquesta manera s establir entre el fet
 fisiolgic  i el psquic una relaci      
metafsica1 no una relaci experimental4  
,el  pensament viu una existncia        

immaterial i prpia2 de la mateixa manera
  viu la sensaci1 dhuc en el seu estat  
ms elemental4 ,all que crea el  fet de  
pensar o de sentir1 tot all que s       
consecutiu a la reacci  d'una           
sensibilitat donada1 no sabem pas qu s  
ni tenim de  preocupar-nos a cercar-ho4 
,solament el bon sentit diu3 no hi ha   
creacions ex nihilo4    ,en tot cas no  
hem de cercar en el fet fisiolgic la    
seva eficincia2  tenim de trobar-hi els 
antecedents que ens permetin d'explicar 
la  ideaci com frem amb la sensaci4     
,el qu nosaltres anomenem estat o procs 
fisiolgic des del punt de  vista de     
l'observaci pura1 s idealment reductible
 a una frmula  numrica de matria        
ponderable4 ,es tracta d'establir1 entre
 el  desenrotllament d'aquesta frmula   
molt complexa i el desenrotllament de   
la ideaci1 lleis de successi que ens    
permetin d'evaluar  energticament1 en el
 sensori1 els processos fisiolgics2 es  
tracta  d'observar com les variacions   
d'aquests sn seguides per les           

variacions psquiques2 s aix que         
arribarem a la previsi d'aquestes  per  
mitj d'aquelles4 ,hom no pot pas --si no
 volem parlar amb  incorrecci           
manifesta-- atribuir a all que s        
fisiolgic per se una  virtut metafsica  
que la cincia experimental condemna4    
,tot el qu hi  pot haver ac de          
prcticament cientfic sn les fases de la 
successi2  cap altra cosa s observable4 
,la virtut creadora s una invenci       
arbitrria i personal4 ,hom comprova un  
desprendiment de calor1 hom  constata un
 desprendiment d'cid carbnic2 mai no ser
 possible de  demostrar que la idea es  
desprn del procs fisiolgic4    ,en la   
successi eficient que constitueix la    
tesi del materialisme1 la  sensaci i el 
pensament1 el procs senzill i el procs  
complex1  sorgeixen de l'activitat      
fisiolgica com d'una nebulosa2 tot s    
vague  i misteris2 hom ha vist els      
fenmens de la vida sortir aix del       
principi vital1 el guariment sortir aix 
de la vis medicatrix4    ,en altres     

temps aquesta tesi i tamb aquella d'un  
principi espiritual1  creador dels      
fenmens psquics i alhora causa del      
moviment voluntari i  de nombroses      
reaccions orgniques que determinen una  
influncia  psquica1 ens enlluernaven4   
,avui llur prestigi es perd4 ,acostumats
 a les  prctiques del mtode experimental
 que fan tocar1 veure i sentir totes    
les coses1 ens resistim a concebre --ni 
en la matria ni fora d'ella--  principis
 no reductibles a formes perceptibles4  
,si ens avenim a admetre  concepcions   
d'aquesta mena no s sense donar-nos     
compte de  l'obscuritat profunda que les
 envolta2 comparar els principis en     
qesti a les coses que hom veu i que hom 
toca no pot portar sin  malentesos4     
,d'ac la tendncia a deixar de banda     
aquestes qestions  abstruses3 hom les   
tractar incidentalment1 i com de biaix1 
quan hom  s'hi veur obligat4 ,per a la  
generalitat dels investigadors sn       
problemes insolubles com aquells que fan
 referncia a certes propietats  o       

virtuts d'una substncia que no es poden 
mesurar amb la balana1 que  no obeeixen 
a cap reactiu conegut2 aix s exactament 
el qu hom pot dir  de les eficincies    
creadores dels efectes psquics4         
,malgrat tot1 tant si hom es sent       
satisfet de les tesis metafsiques com   
si hom no les accepta1 els fets         
s'imposen4 ,cerquem o no d'explicar la  
relaci que uneix el pensament amb       
l'activitat de l'element nervis1  la    
veritat s que aquesta relaci existeix4  
,d'una part  l'experimentaci ha fet     
ressaltar la solidaritat molt estreta   
que hi ha  entre el funcionament del    
cervell i les manifestacions de la vida 
psquica2 d'altra banda les cincies      
naturals demostren amb claredat  que    
l'evoluci d'aquesta vida psquica es fa  
d'un mode parallel al  perfeccionament  
del sistema nervis4 ,tot ens porta a    
creure que  l'activitat psquica         
pressuposa l'activitat nerviosa1 i      
nosaltres no  veiem cap inconvenient a  
considerar el sensori com a rgan del    

pensament4    ,per referir la mentalitat
 a un substratum orgnic no ens fa pas   
avanar  gran cosa4 ,l'eterna qesti queda
 encara en peu i de la mateixa manera4  
,com l'esperit deriva del sensori8 ,com 
el qu s psquic es desprn del  fisiolgic8
 ,direm que el sensori s l'rgan del     
pensament3 per  d'aquest rgan nosaltres 
no ens en podem formar la idea clara que
 tenim  d'altres rgans en estat         
d'acomplir llurs funcions respectives4  
,nosaltres diem del muscle que s l'rgan 
del moviment perqu sabem com  el        
determina en contraure's2 per si        
nosaltres no sabssim que ell el         
determina1 si ignorssim que el muscle es
 contrau i1 malgrat aix1  persistssim a 
atribuir-li aquesta funci1 el moviment  
seria per  nosaltres un misteri2 la     
funci motriu atribuda al sistema        
muscular  seria una virtut metafsica4   
,aix mateix procedim amb el fet         
fisiolgic  i el psquic4 ,estem d'acord a
 reconixer que el segon pressuposa el   
primer1 per no investiguem de quina     

manera en deriva4 ,hom diu de tal  rgan3
 s el medi indispensable perqu el       
producte secretori s'elabori  i es      
vessi4 ,hom diu de tal altre3 s el medi 
indispensable perqu el  moviment sigui  
determinat4 ,la veritat pura s que no   
podem arribar a  concebre el sensori com
 el medi indispensable al pensament1 com
 el medi  sense el qual la vida psquica 
no s prcticament possible4    ,entre el 
procs fisiolgic i el procs psquic hi ha 
un misteri4 ,l'un  no s pas eficient de 
l'altre1 i el fet psquic no resulta     
d'una pura  transformaci del fet        
fisiolgic2 no pot sser una mutaci de    
forma1  puix que el fisiolgic s         
ostensible en l'espai i l'acte psquic   
transcorre en aquell temps pur anomenat 
conscincia4 ,si fos perms de  penetrar a
 la intimitat de les intencions d'altri1
 direm que els  fisilegs tenen la       
convicci secreta que un sol i mateix    
determinisme  regeix les dues classes de
 fenmens i les encadena mtuament4 ,per  
vist  que ells ignoren el com de la     

cosa1 es mantenen en una actitud        
reservada  i esperen4    ,des de #ahgj1 
data del gloris treball de ,hitzig i    
,fritsch1 s'han  succet les temptatives 
empreses per a penetrar el mecanisme    
funcional  del sensori4 ,no s sense     
motiu que ,j4 ,pavlov ha dit que els    
fisilegs es  detenen al llindar del     
problema com si temessin de passar-lo4  
,tot el qu  no s localitzaci de centres 
resta interdit a la investigaci1 i s    
natural que no sapiguem com funciona el 
centre1 la topografia del qual  acabem  
de fixar2 no sabem quina s la ressonncia
 de la seva funci en  la conscincia4    
,aix hom parla del centre de            
l'equilibri2 aix no ens  diu res quant a
 la manera com el cos s'equilibra1 i amb
 tot nosaltres  ho deixem de banda com  
si aquesta qesti no fos tan fisiolgica  
com la  primera4 ,aix hom parla de      
centres ptics sense preocupar-se        
d'investigar el mode com la funci visual
 es desenrotlla genticament1  com si aix
 fos afer de l'nima i no la resultant   

d'un mecanisme  fisiolgic4 ,aplicar al  
sensori els conceptes de la fisiologia  
sembla  voler transformar-lo4 ,no s1    
doncs1 la cincia qui aprofundeix i posa 
en  evidncia els mecanismes funcionals2 
tot el ms es tracta ac d'una  cincia    
topogrfica1 molt comparable a l'anatomia
 antiga que1 desprs  d'haver descrit els
 rgans1 es limitava a assenyalar els    
usos a qu  estaven destinats4 ,les      
causes d'una semblant reserva sn fcils  
d'endevinar4 ,d'aquests mecanismes      
funcionals neixen els fenmens  psquics2 
no tenint cap idea clara de la manera   
com neixen1  l'observador --desitjs de  
mantenir-se en els lmits de la cincia   
experimental-- no s'aventura pas a      
traspassar-los3 tem de perdre's en      
divagacions especulatives4    ,ning     
millor que ,j4 ,pavlov s'ha donat compte
 que el fisileg s'endinsa  en           
l'inconegut quan es posa a estudiar el  
fenomen psquic4 ,en sortir  dels lmits  
d'on els altres no es mouen1 sotmet a   
l'experimentaci  directa el funcionament

 central1 adoptant a l'efecte mtodes    
d'investigaci nous1 per tan objectius en
 llur naturalesa com els que  empra per 
a l'estudi de la reflectivitat inferior4
 ,per ,j4 ,pavlov no es  llana a la seva
 empresa fins desprs d'haver renunciat a
 conixer el  psquic1 com si aquest      
element no tingus res a veure amb la    
fisiologia  del sensori1 com si aquest  
epifenomen no fos realment reductible a 
condicions fisiolgiques1 com si degus   
sser estudiat en una regi  apart1 amb   
independncia absoluta d'aquestes        
condicions4 ,en la seva  conferncia al  
,congrs de ,fisilegs de #aiad1 a        
,groninga 7,recherches sur  les activits
 nerveuses suprieures7 diu que hom no   
pot legtimament  lligar els fenmens     
fisiolgics1 posats en evidncia per      
l'experimentaci1 amb els fenmens        
psquics4 ,per a ell la psicologia no  s 
una cincia suficientment exacta perqu   
hom pugui tenir seriosament  en compte  
les dades que ens proporciona4 ,no ha   
estat presentada fins  ara1 afegeix1 en 

una forma cientfica2 els que la cultiven
 no s'han  sotms a una disciplina com1  
com s costum en les altres cincies2 els 
temes que tindrien de constituir el seu 
objectiu no sn els mateixos per  a tots1
 i els mtodes adoptats per a les        
recerques no s'han demostrat  fecunds4  
,a jutjar per la marxa de les coses1 ,j4
 ,pavlov creu difcil per  a la          
psicologia de sortir d'aquest estat2 ell
 emprn l'estudi de la  reflectivitat    
cerebral com si no tingus cap ressonncia
 psquica1 ja  que la cincia encarregada 
d'indicar els temes d'aquesta relaci    
encara no ha estat creada4    ,j4       
,pavlov1 com hom veu1 es fa de la       
psicologia una idea molt personal2  creu
 que tindria de proporcionar al fisileg 
certes dades que1 per  dissort1 no      
posseeix donat l'estat lamentable de    
retard en qu es  troba4 ,aix fa suposar 
implcitament que el fet psicolgic es    
constitueix en un mn apart del          
fisiolgic2 les funcions dels centres    
nerviosos superiors podrien sser        

estudiades fora de llur psiquisme1 com  
si cadascuna de les dues cincies es     
mogus en una rbita distinta4  ,aquest   
judici previ l'indueix a estudiar la    
reflectivitat cerebral en  son aspecte  
nicament objectiu1 no pas perqu no hi   
hagi modificacions  psquiques resultants
 de la seva acci sin perqu hom no arriba
 a  comprendre com aquesta acci s       
condici determinant4 ,trencats aix els  
lligams1 mantenint soldada l'activitat  
del sensori1 cal esperar que els        
progressos de la psicologia             
introspectiva podran sistematitzar la   
correspondncia a establir entre l'una i 
l'altra4    ,res no hi ha ms lluny de la
 realitat que aquesta concepci purament 
interior de la cincia psicolgica4 s cert
 que el coneixement dels  fenmens       
psquics ens ve de la introspecci3 per la
 introspecci ens  mostra aquests fenmens
 d'una manera lliure1 deslligats de tota
  condici i com sorgint espontniament1  
de la mateixa manera com  l'observaci   
emprica del mn exterior ens mostra1 per 

exemple1 la  secreci salival de vegades 
augmentada1 altres disminuda1 i en      
certes  ocasions inhibida4 ,reduir a un 
tema cientfic aquesta secreci s         
referir-la a un mecanisme per la        
determinaci prvia de quan i com         
augmenta1 de quan o com disminueix o es 
troba inhibida2 reduir a un tema        
cientfic el fenomen psquic tamb s       
determinar per endavant les  condicions 
fisiolgiques que presideixen la seva    
aparici4 ,cadascun dels  reflexos       
condicionals --sense excepci-- a        
benefici dels quals les  reaccions      
orgniques s'adapten a les variacions del
 medi ambient1  desvetlla el seu eco en 
la conscincia inferior4 ,la naturalesa o
 la  manera d'sser d'aquest eco restar  
absolutament desconeguda mentre         
nosaltres utilitzem la introspecci per a
 copsar-la4 ,per la introspecci  podem  
donar-nos compte dels resultats dels    
grans processos1 per no dels  elements  
dels quals genticament resulten i que sn
 llurs preformadors  en la mateixa      

conscincia2 per contra1 podem tenir     
coneixement  d'aquests elements         
observant com deriven elementalment de  
les  condicions que succeeixen4    ,j4  
,pavlov no ha estudiat el caire psquic  
del problema que posa i que ha  resolt  
per una experimentaci impecable4 s per  
aix que no ha descobert  com s que el   
subjecte en experincia mostri el seu    
desig1 ads pel pa1  ads per la carn1 ads
 per l'aigua1 segons siguin les         
necessitats  trfiques del seu organisme2
 com el subjecte adopta la quantitat i  
la  qualitat del seu suc gstric a la    
riquesa qumica de l'aliment ingerit2    
com les secrecions de les glndules      
salivals preparen el bol alimentari  i  
modifiquen les seves condicions fsiques 
per facilitar-ne la degluci1  o com     
elles reaccionen contra els agents      
nocius4 ,j4 ,pavlov constata que  els   
gossos obren en la prensi de llurs      
aliments amb un discerniment que  sembla
 innat2 constata que les secrecions     
s'adapten meravellosament a  les        

propietats fsiques i a les propietats   
qumiques d'aquells4 ,sap  provocar una o
 altra d'aquestes adaptacions variant   
amb els aliments  ingerits les          
condicions de l'experincia2 per         
s'obstina a no voler  observar els      
efectes psquics determinats en la       
conscincia per llur  organitzaci        
central4 ,llavors aquest treball tan    
vast1 immensament  complex1 estudiat per
 nosaltres amb el nom d'experincia      
trfica --i  que s el ms fonamental de la
 vida psquica--1 passa completament     
desapercebut de ,j4 ,pavlov1 tot i que  
tendria de derivar de les seves  prpies 
experincies4    ,sobre aquest punt el   
fisileg rus procedeix tan ilgicament com
 aquell  que volgus estudiar els        
moviments del globus ocular o dels      
processos  ciliars independentment dels 
fenmens de convergncia1 d'apreciaci     
ocular o de projecci visual4 ,es tracta 
en aquest cas d'un fenomen  psquic      
determinat per condicions de moviment4  
,el mateix podem dir quant  a les       

adaptacions les condicions de les quals 
estan per determinar4  ,d'ac la indicaci
 d'experincies que no poden sser        
oblidades si no  volem amputar el       
sensori de la seva funci capital3 la    
psquica4    ,si ens despullem de tota   
idea preconcebuda1 si ens limitem a     
observar  nicament qu passa en la       
conscincia inferior quan el reflex      
condicional s'organitza1 l'experincia   
apareix clara i distinta2 s  clara i    
distinta perqu objectivament s el reflex
 qui es presenta4  ,nosaltres posem1 per
 exemple1 pa sec o carn en pols a la    
boca d'un gos2  consecutivament veiem   
fluir saliva abundant1 la quantitat de  
la qual s  regida per la mateixa        
sequedat de l'objecte4 ,entre una       
determinada  reacci de la sensibilitat  
gustativa i una reacci orgnica distant  
--com s la secreci salival--1 s'obre una
 via de comunicaci que no  estava       
originriament establerta1 cosa contrria 
del qu passa amb els  reflexos simples4 
,j4 ,pavlov observa que aquesta via     

s'allarga per la repetici dels  mateixos
 actes com si la reiteraci d'excitacions
 idntiques vingus a  integrar una suma  
neuronal determinant d'un fenomen       
d'elaboraci  central1 condici que ha    
d'sser prviament establerta perqu la    
nova  via conductora sigui fcil4 ,una   
vegada el procs central realitzat1  n'hi
 ha prou amb un petit desvetllament     
--l'aspecte visual del pa sec  a l'hora 
de menjar-- perqu el fluix secretor     
reaparegui4 ,en una  paraula1 ens trobem
 objectivament en presncia d'una        
adaptaci  secretria a una qualitat fsica
 de l'aliment1 adaptaci determinada  per
 una condici fisiolgica3 l'elaboraci    
central4 ,per aix que  nosaltres        
representem objectivament com una suma  
d'excitacions s vist  subjectivament com
 el record d'excitacions passades1      
sumades i  reprodudes per l'excitaci    
present4 ,a mesura que la via s'obre i  
ateny ms amplament el nucli d'inervaci  
de les glndules salivals1  aquestes1    
obeint a la seva acci centrfuga1        

segreguen ms2 hi ha record  que la      
repetici dels actes --sempre els        
mateixos-- fa desaparixer la  qualitat  
fsica del pa o de la carn en pols i en  
facilita la degluci4  ,heus ac com es   
formula en la conscincia1 per mitj de   
les condicions  fisiolgiques            
preexistents1 l'experincia inductiva de 
la saliva que  estova l'aliment sec4    
,amb motiu d'una reacci de defensa de la
 secreci salival veurem  repetir-se els 
mateixos fets que quan aquesta secreci  
s'adapta a les  qualitats fsiques de    
l'aliment4 ,quan hom diposita damunt la 
llengua  una gota d'una soluci cida o   
custica1 hom veu sobrevenir una         
sialorrea abundant4 ,si intentem        
d'explicar el fenomen pels seus orgens  
fisiolgics1 sembla que la natura obra   
aix amb l'objecte d'atenuar  l'acci     
nociva per mitj de la diluci4 ,per si   
observem que en els  gossos que acaben  
d'sser desmamats o que encara sn        
alletats aquesta  secreci de defensa no 
es produeix1 la nostra suposici perd    

tota la  seva valor4 ,en lloc de creure 
que la natura ha tingut un oblit1 hem de
  pensar que en aquest cas no han estat 
preestablertes les condicions que       
presideixen la formaci del reflex4 ,la  
ingesti d'aliments ms o menys  cids o   
custics1 dotats per tant de propietats  
semblants a les de la  substncia que    
provoca brutalment la reacci al         
laboratori1 s l'acte  que procedeix a   
l'elaboraci central de l'estat que obrir
 la nova via  i que permetr d'actuar    
sobre l'rgan distant4 ,mentre que la    
seva  repetici obre un cam en els       
centres superiors i estableix un        
contacte  entre elements fins llavors   
isolats1 es formula --per efecte de     
condicions fisiolgiques preexistents--  
aquesta noci d'experincia3  que la      
saliva atenua o neutralitza l'acci      
irritant4 ,es tracta ac  d'un acte de   
coneixement1 imposat en el seu origen   
per condicions  exteriors1 les mateixes 
condicions que estableixen la nova acci 
reflexa4    ,el mtode introspectiu1     

suposant que pogus portar l'anlisi fins 
en  aquests estats primitius1 ens       
mostraria tot el ms que eren formulats  
en  la conscincia1 per ser impotent per 
a fer-nos veure com hi eren  formulats4 
,per a copsar-los s necessari de        
situar-se fora de la  conscincia i      
d'observar amb atenci1 davant la condici
 fisiolgica1  com actua en ella el qu1  
objectivament1 se'ns presenta en forma  
d'un  procs obrint d'una manera mecnica 
un cam entre elements nerviosos  abans  
isolats o tancats4    ,un cop adquirit  
aquest coneixement --el mateix que      
d'altres qualificats  d'elementals--1 la
 introspecci ens indueix totseguit a    
creure'ns  actors i agents d'aquesta    
adaptaci que ha utilitzat la saliva com 
a  mitj d'estovar l'aliment per         
facilitar la seva degluci o d'atenuar   
l'acci custica per diluci4 ,invertint   
aix els termes de la qesti1  no tenim en
 compte que les dades d'on resulta      
l'experincia es troben  imposades a la  
conscincia des de fora de la mateixa    

conscincia4 ,tampoc  tenim en compte que
 l'acte de la degluci es troba imposat1 
com l'acte  anterior de la insalivaci1  
per condicions fisiolgiques preexistents
  coordinant les sinrgies musculars que 
porten el bol alimentari a la  part     
posterior de la boca i l'introdueixen a 
l'esfag i al sac  estomacal4 ,i com que 
nosaltres no tenim en compte aquestes   
dades de la  introspecci1 on aquestes   
veus de la conscincia responen a accions
  exteriors --com l'eco correspon a la  
reflexi de les ondes sonores que  han   
topat amb la superfcie reflectant--1 ens
 figurem llavors que dir3  estovar el   
bol per engolir-lo1 s relligar els      
fenmens  teleolgicament4    ,si invertim
 aix els termes del problema1 si prenem 
les coses al  contrari de com sn1 ens   
situem insensiblement en un punt de     
vista  introspectiu i cerquem en els    
fenmens precedents la ra suficient dels 
subseqents4 ,aquesta ordenaci interior  
dels fenmens psquics ens  illusiona fins
 al punt que ens figurem que la seva    

forma lgica  constitueix el veritable   
objectiu de la investigaci cientfica4   
,j4  ,pavlov1 amb una idea molt clara de
 l'esperit que anima el mtode           
experimental1 sent una repugnncia       
invencible a servir-se d'una lgica      
semblant per a l'explicaci d'aquests    
reflexos4 ,li sembla arbitrari de       
raonar sobre el qu es proposa el        
subjecte de l'experincia1 sobre el  qu s
 el seu fi2 estima inoport d'orientar la
 investigaci objectiva  sobre dades     
suggerides per una observaci subjectiva1
 illegtima sempre  pel seu carcter      
personal4    ,aquest s un dels motius ms
 poderosos que l'obliguen a fer         
abstracci  de l'element psquic tal com  
ens el dna la introspecci1 puix que en  
lloc d'orientar la investigaci1         
l'enterboleix4 ,i s aix1 en efecte4     
,res no hi ha ms oposat a un criteri    
experimental correcte que aquest  punt  
de vista teleolgic4 ,estudiar els       
fenmens per llurs orgens  causals s cosa
 molt diferent que cercar la finalitat  

on fan cap2 les  dues maneres de pensar 
es repelleixen i s'exclueixen4    ,quan 
considerem com el subjecte arriba a     
saber que la saliva estova el  pa sec1  
si nosaltres hem cercat de donar-nos    
compte tamb de l'ordre  trfic dels      
estmuls en virtut dels quals s'estableix
 la coordinaci de  les sinrgies d'on la 
degluci resulta1 remarquem que la saliva
 no  estova el bol amb el fi de         
deglutir1 sin que facilita la degluci   
pel  fet d'aquest estovament4 ,la       
percepci d'aquest encadenament lgic o   
interior no respon a una ra suficient   
sin a un encadenament objectiu  d'ordre 
experimental4 ,de tot aix resulta que no
 s pas l'observaci  interior qui        
proporciona les dades a la investigaci  
fisiolgica2 no s  ella qui pot          
orientar-la4 s la investigaci fisiolgica
 qui ens  permetr de posar en evidncia  
les condicions a les quals succeeix     
l'element psquic2 s ella qui deu        
orientar les recerques a fer sobre  el  
conjunt4    ,w4 ,james ha dit que el    

carcter distintiu dels fenmens psquics s
 la  finalitat4 ,el mateix hom deia dels
 fenmens externs quan no eren  estudiats
 per llurs orgens causals4 ,tot t una fi
 quan ignorem com tot  s determinat per 
la seva causa4 s la ignorncia d'aquesta 
causa  original qui ens porta a imaginar
 una tendncia o una causa final vers    
una convergncia teleolgica purament     
illusria4    ,verges estrils6 ,bacon de 
,verulami anomenava aix les causes      
finals4 ,ho  sn perqu sn l'obra d'un    
artifici lgic2 per elles ens expliquem  
subjectivament el qu nosaltres no       
arribem a explicar objectivament4       
,aquesta manera de pensar s radicalment 
viciosa4 ,la introspecci s  viciosa quan
 ens inclina a creure que el fenomen ,b 
apareix perqu fixa  en ,a la seva ra    
suficient2 no ens adverteix pas que     
aquest encadenament  interior no s altra
 cosa que l'eco d'un encadenament       
exterior1 la  forma lgica seguint a una 
forma mecnica4    ,j4 ,pavlov no concep 
que l'element psquic pugui sser         

experimentalment  unit a l'element      
fisiolgic en tant que el segueix d'una  
manera  invariable i constant2 ell      
l'esguarda com un epifenomen flotant en 
l'aire a la manera d'un terme que       
s'hagus separat de la frmula del  procs 
fisiolgic4 ,reclama de la psicologia    
introspectiva la dada  corresponent a   
aquest procs1 com si aquesta dada no    
naixs del procs  mateix1 com si es      
tracts d'un fenomen intercurrent nascut 
en un mn  separat del mn fisiolgic4 ,en 
efecte1 la introspecci ha fixat als     
esperits la convicci que els fenmens de 
la conscincia sn  independents dels     
fenmens fisiolgics4 ,la qesti aix       
jutjada per  endavant1 resta forosament 
per a cercar en la conscincia l'element 
psquic que correspon a l'element        
fisiolgic4 ,aquest prejudici ens        
obsessiona1 puix que t la fora d'una    
tradici secular1 i heus ac per  qu      
concebem el procs psquic com superposat 
al fisiolgic4    ,imbut per aquest      
prejudici ,j4 ,pavlov no es situa en una

 posici nova4  ,no observa que aquesta  
suma d'estats anomenada conscincia no   
existeix  congnitament1 ja que s        
producte d'una organitzaci prvia        
d'estats  fisiolgics4 ,no veu que el seu
 desenrotllament que s'inicia des de les
  primeres poques de la vida d'una      
manera vaga i molt simple1 segueix  pas 
a pas les fases del desenvolupament     
funcional dels centres nerviosos        
superiors fins a atnyer el mximum de    
complexitat4 ,i com que ,j4 ,pavlov  no 
considera la conscincia com a resultat  
dels processos en qesti  sin com un fet 
primitiu1 l'admet tal com la troba      
establerta i  formulada en l'actualitat4
 ,des de llavors no pot lligar          
correctament  les dades de la           
introspecci als processos d'adaptaci que
 una  investigaci rigorosament objectiva
 ha posat en evidncia4 s per  aquesta ra
 que renuncia a estudiar el caire psquic
 del problema que  ell mateix posa4 ,si 
hi renuncia1 no s perqu aquest aspecte  
psquic no  existeixi1 sin perqu des del 

punt de vista on ell s'ha collocat es   
sent impotent per a resoldre'l4         
,renuncia igualment a orientar les seves
  prpies recerques basant-les en les    
dades de la introspecci1 ats que  els   
seus raonaments li semblen arbitraris1  
desprovets de valor  experimental i     
purament personals1 com sn en efecte4   
,pavlov veuria les coses d'altra manera 
si1 bandejant tot all que troba         
preformat a la conscincia sense que ell 
spiga com s'ha format1 es  limits a     
observar elementalment quin efecte      
psquic determina cada una  d'aquestes   
adaptacions1 les condicions de les quals
 ell ha establert  fisiolgicament4      
,assistiria llavors al naixement        
d'aquesta  intelligncia inferior que    
diferencia uns aliments dels altres     
segons  llur composici qumica i els     
adapta a les necessitats trfiques2      
apreciaria la suma d'adaptacions motrius
 i secretries que ens permeten          
d'incorporar-los i preparar-los tilment1
 i deixaria de creure que  l'element    

psquic est superposat al fisiolgic en el
 fons de la  conscincia1 sin que el     
consideraria com un resultat4    ,primer
 pels seus treballs sobre les           
adaptacions secretries a la  qualitat i 
a la naturalesa qumica dels aliments1   
desprs en fer-nos  conixer el conjunt de
 les adaptacions que restableixen       
l'equilibri de  l'organisme alterat per 
les variacions del medi ambient4 ,j4    
,pavlov ha  descobert un mn inconegut de
 fenmens i ha obert nous camins a la    
investigaci2 ell ens ha posat de        
manifest les arrels orgniques del       
psiquisme inferior malgrat que hagi     
relegat el seu aspecte intern al  domini
 de la psicologia introspectiva4 ,la    
posteritat considerar ,j4  ,pavlov com a
 un dels grans fundadors de la          
psico-fisiologia4 ,no cal pas           
blasmar-lo d'haver fet abstracci de     
l'element psquic en les seves           
investigacions2 si l'hagus utilitzat amb
 el criteri que actualment  domina      
s'hauria incapacitat per a              

emprendre-les4 ,el qu els manca per a   
sser completes viu en l'esperit del     
lector com en el de l'autor1 qui  ho ha 
suprimit voluntriament per a no perdre's
 en divagacions  estrils4 ,donada la    
seva situaci1 la seva conducta en aquest
 punt ens  sembla molt prudent i molt   
reflexiva4    ,l'esterilitat de l'esfor 
introspectiu ha condut un gran nombre   
d'observadors a estudiar els fenmens    
psquics per llur base  fisiolgica4      
,estan persuadits d'arribar millor a    
comprendre llur  naturalesa i llur      
estructura referint-los al funcionament 
del sensori  que no limitant-se a llur  
observaci mstica feta en la intimitat de
 la  conscincia4    ,hom no suprimeix la
 part psquica i hom no pot              
desconixer-la4 ,si hom  l'admet tal com 
les nocions empriques la formulen en    
l'esperit i  sense voler fixar el seu   
sentit amb ms exactitud --ja que        
l'anlisi  interior no ens ensenya gran  
cosa en aquest respecte--1 hom renuncia 
aix a examinar-la2 per hom pot reprendre

 el seu estudi des d'un punt  de mira   
purament objectiu4    ,w4 ,bechterev ha 
sistematitzat aquest punt de vista4 ,el 
mtode que ha  servit per a la seva      
immensa tasca pot sser resumit en els   
termes  segents4 ,els processos         
fisiolgics que s'efectuen en els centres
  superiors del sistema nervis          
constitueixen la base de la vida        
psquica4  ,la manera com sn ordenats    
aquests processos1 aix com llur         
naturalesa1  pot sser observada per     
procediments purament objectius1 s a    
dir1 fent  abstracci del testimoni de la
 conscincia que no ens ensenya res quant
  a aquest punt4    ,els fenmens        
neuro-psquics tenen una base material4  
,tot no s  subjectiu en la nostra nima4 
,en el psquic hi ha un caire extern1 i  
la  cincia que estudia aquest aspecte   
pot molt b sser anomenada  psicologia   
objectiva444 ,per a la psicologia       
objectiva no hi ha  sensacions1 ni      
imatges1 ni idees2 solament existeixen  
processos  d'excitaci i de reacci1      

empremtes fixades en els centres        
nerviosos1  associaci d'aquestes        
empremtes amb les impressions noves1 una
  elaboraci de processos reaccionals    
sota l'acci d'influncies ms o  menys    
llunyanes4    ,el punt de partida que   
,bechterev assenyala a la investigaci s 
ben  fundat i legtim8 ,els fenmens      
psquics poden sser realment estudiats   
en el sensori per llur aspecte extern1  
independentment de tot testimoni  que   
acusi llur existncia en la conscincia8  
,primer de tot cal convenir que els     
fenmens psquics pressuposen en el       
sensori condicions sense les quals no   
existirien pas4 ,hom no pot fer         
abstracci d'aquestes condicions quan hom
 emprn llur estudi1 amb el  pretext que 
el mtode introspectiu ens els presenta  
lliures de tot  lligam fisiolgic2 tampoc
 no s admissible que solament poguem    
conixer  la vida psquica quan ens sigui 
possible de referir-la a una base       
fisiolgica4    ,les coses han d'sser    
acceptades tal com elles sn2 i com que s

 cert  que els fenmens psquics segueixen
 certes condicions determinades1 s      
necessari d'esbrinar com hom arriba a   
suprimir-les o almenys a deixar         
d'observar-les4 ,controlant el mtode    
objectiu per la introspecci o el  mtode 
introspectiu per l'objectiu1 ning ha dit
 encara que no  arribarem mai a         
condicionar els fenmens psquics d'igual 
manera que  hom ha fet amb els fenmens  
fsics1 qumics i biolgics2 i aix s       
precisament el qu constitueix l'ideal de
 la cincia4    s en aquest ideal on s'ha
 inspirat ,joan ,mller en el seu        
descobriment  de l'especificitat        
funcional de les sensibilitats externes4
 ,des que ell  va posar en evidncia que 
la nota o qualitat de la sensaci s      
independent de la naturalesa o qualitat 
de l'excitaci1 fou demostrat  que la    
condici determinant de la qualitat      
sensorial depn de la  diferenciaci      
funcional prpia de tal sensibilitat i no
 de tal altra4    ,les coses no es poden
 concebre altrament4 ,la qesti a        

resoldre1 pel qu  fa referncia a la     
sensibilitat ptica1 per exemple1 era de 
decidir si  aquesta estava encarregada  
de la transmissi i de la recepci de les 
qualitats sensibles anomenades llum o   
color1 o si era la reacci a la  seva    
excitaci qui determinava aquestes       
qualitats4 ,per el gran fisileg  ens ha 
demostrat que en l'emmetzinament per la 
digital o el fsfor1 per  la contusi o la
 compressi mecnica del globus ocular1   
per l'excitaci  elctrica1 aquesta       
sensibilitat no respon d'un mode        
diferent de com ho  fa al seu agent     
natural2 en tots els casos la seva      
reacci determina  psquicament la llum i 
la color4 ,aix mateix fou demostrat que 
la  qualitat sensorial depn de la reacci
 i no de l'excitaci4 ,hom pot  repetir  
la mateixa afirmaci per l'olor1 la      
calor1 la sabor1 el so4  ,d'altra banda1
 si nosaltres refusem a observar quin   
fenomen elemental  apareix a la         
conscincia quan hom excita la retina per
 la compressi o  l'acci elctrica --d'on 

treurem la conclusi que la qualitat     
sensorial depn de la reacci especfica de
 la sensibilitat i no de la  simple     
transmissi de la qualitat sensible1 de  
la qual hom suposaria  efectivament     
revestits els objectes8    ,no sortim   
del nostre tema4 ,joan ,mller englobava 
sota la denominaci  com de sensibilitat 
tctil la sensaci de dolor1 de pressi1 de
 calor i  de fred2 era natural de       
creure-ho aix donat que aquestes        
qualitats --si  b diferenciables        
introspectivament-- es presentaven      
conjuntament a la  conscincia quan el   
tegument extern era excitat4    ,ms tard
 ,blix1 servint-se de procediments      
tcnics tan enginyosos com  delicats1    
pogu persuadir-se que existeixen a la   
perifria certs punts  que sn nicament   
sensibles a la calor1 d'altres que ho sn
 al fred1  d'altres al dolor1 d'altres a
 la pressi4 ,com hauria pogut arribar a 
aquesta conclusi si hagus renunciat a   
observar la noci apareixent a  la       
conscincia amb la reacci de cadascuna   

d'aquestes sensibilitats  especfiques8  
,si ens inspirem dels resultats de      
l'anlisi introspectiu ens sentirem      
temptats a creure que l'excitaci de la  
sensibilitat del revestiment  exterior  
evoca en la conscincia un conjunt variat
 de qualitats2 aix  seria prejutjar una 
qesti fisiolgica que solament pot sser  
resolta  considerant-la des d'un punt de
 vista objectiu4    ,inversament1 si    
extremem el criteri objectivista1       
admetem que amb el  coneixement de la   
base fisiolgica de la vida sensible hem 
adquirit tot  el qu importa a la cincia2
 no sentim llavors cap necessitat       
d'observar com el fenomen psquic segueix
 el funcionament d'aquesta  base4 ,aix  
seria prejutjar les modalitats de       
l'element psquic com si  aquest problema
 tan elevat estigus desprovet de tot    
inters cientfic4    ,avui dia hom       
atribueix obscurament la fam a la       
nutrici dels elements  cellulars4 ,heus 
ac el qu nosaltres sabem de la base     
fisiolgica del  psiquisme trfic1 per    

aquesta noci encara s molt ms vaga que  
la que  possem sobre la sensibilitat    
dels nostres teguments4 ,ens caldria    
saber  com1 del fet de la nutrici dels  
elements cellulars1 el medi intern      
s'empobreix en aigua1 en sals1 en       
hidrats de carboni1 en grasses1 o en    
matries proteiques1 i de quina quantitat
 de cadascun d'aquests  elements        
constitutius s'empobreix2 ens caldria   
saber com aquests  dficits arriben a    
acusar-se en els centres psico-trfics4  
,en aquest estudi nou no podem renunciar
 a observar qu es produeix a la         
conscincia quan el consum de grasses s  
activat pel descens de la  temperatura  
del medi ambient2 qu passa quan per mitj
 d'una sagnia1  d'una diaforesi         
abundant1 d'una diarrea serosa1 d'una   
poliria  accidental1 la quantitat       
d'aigua de l'organisme disminueix       
notablement2 qu passa quan ens sotmetem 
a l'abstinncia de la sal  com4    ,les  
modalitats que causa la conscincia      
trfica en cadascuna d'aquestes          

condicions1 experimentalment fixades per
 endavant1 passarien  desapercebudes si 
la nostra observaci no s'hi deturs4 ,si 
persistssim  a pensar que el qu importa 
ac s de conixer la base fisiolgica      
d'aquest psiquisme inferior sense anar  
ms enll1 no arribariem mai a  establir  
les relacions deterministes entre els   
dficits en substncies  del medi intern i
 les variacions per les quals s'acusa la
 fam4 ,ens  posariem en la mateixa      
situaci d'aquell que pretengus estudiar 
la  visi i refuss d'observar com ell    
respon subjectivament a les  variacions 
de l'excitaci4    ,no fent cas de       
l'observaci de l'element psquic1 ,w4    
,bechterev exclou  de la seva psicologia
 objectiva la veritat psicolgica4 ,no es
 tracta ac  de suprimir aquesta         
observaci amb el pretext que            
l'experincia ha  demostrat a bastament  
que els fenmens psquics ens sn          
imperfectament  coneguts quan sn        
estudiats des del punt de mira personal 
o purament  introspectiu4 ,el qu manca  

--i aquest s el problema del mtode--1 s 
de  fixar per endavant les condicions en
 les quals aquest estudi deu sser       
efectuat4    ,hi ha moltes maneres      
d'observar4 ,l'alquimista observava les 
transmutacions de la matria1 per no     
sabia com procedir a fer obra  til4 ,no 
ho sab fins que la cincia qumica havent 
pres cos per efecte  del mtode va haver 
fixat el punt de vista des d'on aquestes
  transformacions devien sser           
observades4    ,d'altra banda1 aquell   
que s'absorbeix en ell mateix1 en la    
contemplaci dels seus propis estats1 no 
arriba a comprendre que no els  observa 
igual que un altre2 aquest segon veu els
 seus altrament que un  tercer2 s que   
ells no s'han conformat a una certa     
manera d'observar  que s'imposa a tots  
com una disciplina com1 com un mtode4   
,aquesta s la qesti primordial que      
demana una soluci4 ,suprimir            
l'observaci del fenomen psquic perqu no 
porta a conclusions  acceptables        
universalment1 per ra de la manera      

personal com aquesta  observaci s       
practicada1 seria tan poc lgic com      
renunciar a emprendre  un viatge fins a 
un cert lloc amb la sola excusa que el  
cam per anar-hi  no est traat4    ,w4   
,bechterev prejutja de la naturalesa del
 fenomen psquic en lloc  d'examinar-lo  
amb l'atenci que mereix4 ,no concep el  
fet fisiolgic i  el fet psquic com a dos
 fenmens1 sin com a un sol i mateix     
fenomen  neuro-psquic4 ,imagina que sser
 adherent al fenomen fisiolgic1         
inseparable d'ell i subsistir amb ell sn
 una mateixa cosa3 i heus ac  com arriba
 a formular la hiptesi absurda de la    
lateralitat d'un mateix  fenomen4       
,cal1 abans de tot1 reconixer com a     
verdic que el qu s psquic no s  pas     
fisiolgic i que el qu s fisiolgic no s  
pas psquic4 ,llur  inseparabilitat s de 
la mateixa naturalesa que la que        
relaciona el  condicionat amb la        
condici4 ,la llum refractada s          
inseparable del medi  que travessa sense
 que el medi i la llum siguin una sola i

 mateixa cosa2  al contrari1 l'explicaci
 cientfica del fet pressuposa la        
distinci  prvia de l'un i l'altre terme4
    ,en resum1 mentre nosaltres no      
distingim l'element psquic del          
fisiolgic1 se'ns presenten en una       
simultanetat fosca2 noms quan els       
concebem com a una successi ens ser     
possible de posar el problema de  la    
relaci que els uneix4    ,w4 ,bechterev 
concep la base fisiolgica de la vida    
psquica sota  l'aspecte d'un reflex     
d'una gran complexitat4 ,en els arcs    
dels  reflexos simples la direcci del   
corrent s fixada anatmicament per       
endavant2 en els reflexos neuro-psquics 
s modificada per l'excitaci  o la       
incitaci anterior que ha deixat el seu  
solc2 aquesta modificaci  central s     
anomenada l'experincia personal4 ,certes
 accions del mn  exterior1 per llur     
repetici estableixen una organitzaci    
d'estats  neuro-psquics2 abans d'aquesta
 organitzaci el sensori no sabria       
comportar-se de la mateixa manera com   

quan ella ha estat efectuada4 ,una      
reacci de defensa1 per exemple1 no s    
possible en un infant2 hom la  troba en 
l'adult4 ,l'excitaci externa constitueix
 un perill per a  aquest darrer2 ella   
determina la reviviscncia d'estats      
anteriors que  fixen la direcci de la   
descrrega de tal manera que els muscles 
reben  la influncia nerviosa en una     
forma particular que anomenem defensa4  
,un  efecte semblant no pot sser        
determinat en l'infant2 en ell aquesta  
organitzaci central no existeix pas2 els
 efectes de l'excitaci seran  difusos o 
incoherents4    ,de la mateixa manera1  
els efectes de l'agent llumins sobre la 
retina  no seran pas idntics en un      
subjecte que acaba d'obrir les parpelles
 o  en l'orb de naixena recentment      
operat i en l'individu que posseeix la  
facultat de l'acomodaci visual4 ,mentre 
que en els dos primers no  determina ms 
que fotoscpies amorfes1 en el tercer    
evoca imatges  distintes grcies a       
l'organitzaci assolida per les          

experincies  anteriors4 ,per fer-nos una
 idea de la naturalesa d'aquesta        
organitzaci  central1 hem de considerar 
que cada element perifric1 quant a la   
impressi1 s el punt de partida d'un     
reflex que tendeix a fixar-se           
independentment dels altres2 arribem ac 
a donar-nos compte que la  retina no s  
en l'adulte1 com en l'infant1 un rgan   
passiu de recepci  de les impressions   
externes1 sin un rgan sotms al poder de 
la  inervaci muscular que fixa per      
endavant els punts de recepci1 esbossa  
els contorns i forma les imatges4    ,la
 concepci esquemtica de la base         
fisiolgica de la vida psquica1  traada  
per ,w4 ,bechterev1 redueix             
elementalment a un mateix mecanisme  els
 processos ms complexos d'aquesta vida2 
subordina l'element  sensorial a        
l'element motor2 respon a la realitat   
viva que resulta de  la investigaci     
objectiva4 s veritablement genial per la
 seva amplitud  i la seva fecunditat i  
pel fet que obre a la cincia nous       

horitzons4  ,per si aquest treball s de 
la ms gran valor des del punt de vista  
objectiu1 ha estat improductiu des del  
punt de mira psicolgic1 perqu           
l'observador s'ha abstingut de lligar1  
metodolgicament1 els estats de          
conscincia a llurs mecanismes           
fisiolgics4 ,en aquesta obra hi ha un   
costat clar i un costat obscur4    s    
legtim que hom s'esforci d'aclarir certs
 punts d'aquest costat  fosc4 ,per      
l'educaci dels reflexos1 per exemple1 s 
sempre amb un  criteri gentic que hom   
examina les qestions que s'hi           
relacionen4  ,per1 en general1 la       
psicologia no ha obtingut un gran profit
  d'aquestes temptatives essencials4    
,els veritables problemes psicolgics    
resten sense soluci i dhuc la majoria no
 han estat posats des que la  tesi es   
desenrotlla4 ,hom endevina que estan    
subordinats a un substratum  organitzat 
en el sensori per les experincies1 i que
 llur existncia  est lligada a aquest   
substratum4 ,per hom no ha avanat cap   

pas amb el  fi d'explicar --mentre sigui
 possible-- com s que els fenmens1 el   
conjunt dels quals constitueix la vida  
psquica1 sn elementalment el  qu sn2 com
 es basteix el complexus per llurs      
combinacions o per  l'establiment de    
llurs relacions recproques2 en fi1 per  
qu aquesta  segona part del problema1   
irreductible a un encadenament          
experimental1  ha d'sser donada a la    
lliure interpretaci4    ,res de ms cert1
 per exemple1 que la reacci de defensa  
no seria  possible sense una organitzaci
 central prvia d'estats que fixen la    
descrrega sobre certes sinrgies         
musculars reglant l'esfor a fer1        
mesurant l'extensi del moviment i       
determinant la forma d'aquest  moviment4
 ,aquesta mena de motricitat no s pas   
innata2 suposa un treball  anterior i   
aquest treball s efectuat conforme al   
plan que n'ha traat  ,w4 ,bechterev4    
,retornem enrera1 al temps que aquesta  
preparaci fisiolgica no existia2        
llavors tots aquests moviments1 ara tan 

sviament adaptats a un fi  mecnic1 eren 
desordenats1 difusos1 incoherents4      
,aquest estat de ceguesa  o d'ignorncia 
muscular s'ha transformat en un estat de
 saber que ha  conferit al subjecte la  
dominaci del seu aparell locomotor4     
,aquesta mutaci no s obra d'un sser     
superposat2 resulta dels  processos     
mateixos que ,w4 ,bechterev ha descrit  
sense explicar-nos com en  resulta4     
,quan aquests processos no havien       
comenat1 no existia ni  coneixement     
muscular ni coneixement de la situaci   
dels muscles4  ,aquestes nocions han    
estat adquirides ms tard4    ,com el    
subjecte les ha pogut aprendre8 ,hi ha  
ac un coneixement1 un  fenomen psquic2  
no ha aparegut a la conscincia d'una    
manera  espontnia o grcies a una virtut 
oculta --diguem-ne esperit o diguem-ne  
matria--1 sin per la mediaci de         
condicions fisiolgiques  preexistents4  
,aquests muscles que es contrauen per   
l'acci d'estmuls  perifrics o per l'acci
 d'una reflexivitat inferior1 han       

arribat a  contraure's per efecte       
d'excitacions psico-motrius4 ,aquestes  
contraccions que posaven en flexi alguns
 dits dels peus o de les mans i  altres 
en extensi1 d'un mode incoherent1 han   
arribat a coordinar-se1 a  flexionar o a
 estendre tots els dits del peu alhora1 
a obrir o a tancar  la m2 l'aptitud a la
 repetici dels mateixos actes s         
adquirida4    ,com s que la percepci    
d'aquestes coordinacions ha germinat en 
la  conscincia naixent8 ,aix no ha      
esdevingut pas per inspiraci congnita2  
s a travs de processos anteriors que    
aquesta noci ha estat derivada4  s de la
 mateixa manera com nosaltres hem vist  
intervenir --en  establir-se els        
reflexos de ,j4 ,pavlov-- la commemoraci
 de la repetici  d'excitacions idntiques
 i l'experincia del record d'una relaci 
entre la sequedat del pa i la reacci    
glandular4    s de la mateixa manera1 i 
pas a pas1 com es formula la percepci de
  l'esfor i de la seva mesura1 la de    
l'extensi del moviment1 la de la  seva  

forma4 ,quan volem observar genticament 
--passant sempre del  senzill al        
complicat-- com el fet psquic segueix el
 fet fisiolgic1  topem totseguit amb la 
meravella del moviment voluntari2 ens   
sembla obra  de mgia que existeixi en   
l'esperit del subjecte la percepci del  
moviment circular1 de la lnia dreta o de
 la lnia trencada que tracem a          
voluntat4 ,hem renunciat a observar     
l'element psquic seguint a  condicions  
primer molt senzilles1 desprs ms        
complicades1 i per ltim  molt difcils de
 recercar2 per aquesta renncia ens hem  
allunyat  voluntriament de les          
veritables deus del coneixement2 en som 
tan  distants que no concebem que la    
idea d'espai pugui nixer genticament    
del moviment4 dhuc ens imaginem que la  
direcci del moviment mateix1  aix com la
 seva forma1 solament sn possibles si   
hom suposa que la  noci d'espai         
preexisteix misteriosament en l'esperit4
    ,suggestionats pel prejudici que    
obsessiona l'escola objectivista1       

renunciem a observar com el fenomen     
psquic segueix el fisiolgic1 ben        
convenuts que n'hi ha prou amb conixer  
la seva base fisiolgica4 ,per  com que  
--hom l'observi o no-- aquesta successi 
realment es produeix1  els processos es 
van complicant extraordinriament i      
l'esperit se'ns  presenta en tal forma  
que fora d'ell no s pas possible de     
trobar una  explicaci del moviment      
voluntari4 ,llavors hem invertit els    
termes del  problema i heu-nos ac forats
 d'explicar no el fet psquic pel        
fisiolgic1 sin el fisiolgic pel psquic4 
,l'acusaci d'esterilitat feta al mtode  
objectiu aplicat en la forma  prescrita 
per ,w4 ,bechterev per a explicar el    
moviment voluntari com una  simple      
derivaci del procs fisiolgic1 pot sser  
generalitzada1 amb  molta ms ra1 si hom 
esguarda tots els grans processos de la 
vida  psquica4    ,per a tot esperit    
reflexiu i que no ha perdut el contacte 
amb la  realitat viva1 es desprn        
irrefutablement de l'obra del savi rus  

que la  vida psquica suposa una base    
fisiolgica1 tant en all que t de ms     
elevat com en el qu s ms senzill4 ,per  
si el fenomen psquic  pressuposa el     
fenomen fisiolgic1 la tesi del          
parallelisme s'esvaeix  als nostres ulls
 com un nvol que perd els seus contorns 
i es dissipa4    ,llavors hom no pot    
concebre la srie subjectiva com a       
superposada a la  srie fisiolgica2 s un 
derivat2 s quelcom que ve desprs d'ella1
 que  la segueix4 ,un cop formulat      
aquest gran principi com a punt de      
partida  de la investigaci --principi   
latent en l'esperit de tots els         
fisilegs1 dels neuro-patlegs i de gran  
nombre dels que no han  divorciat l'nima
 del cos--1 hem de suposar que res1     
absolutament res1  no apareix a la      
conscincia sense que les seves          
condicions gentiques  hagin preexistit  
en el sensori4    ,pot sser que aquestes
 condicions ens siguin desconegudes2 pot
 sser que  no arribem a sospitar-les    
fins que possem els mitjans de          

descobrir-les4  ,per a priori devem     
admetre llur existncia com l'ideal de la
  investigaci possible4    ,el qumic no 
dubta que l'albmina resulta dels        
elements minerals que la  composen      
--encara que ignora com en resulta--1   
tot i que ell no spiga  reproduir-la4   
,aix mateix no ens cal dubtar que els   
fets psquics ms  allunyats en aparincia 
de tot mecanisme fisiolgic suposen tamb 
l'existncia d'aquest mecanisme2 sense   
ell no existirien4    ,res no apareix a 
la conscincia d'una manera espontnia2 i 
com a  espontani hem de considerar tota 
cosa que --sin prcticament1 almenys  en 
teoria-- no s reduble en els seus rgans 
ni en el seu  desenvolupament a factors 
d'ordre objectiu4    ,descobrim formulat
 en el nostre esperit el sentiment de la
 realitat2 s  una cosa que no t color1  
ni so1 ni s spida1 ni olorosa4 ,el fet  
mateix  de trobar-la formulada posa ipso
 facto la qesti de saber com aix  s'ha  
produt per l'acci de condicions         
fisiolgiques preexistents4  ,trobem     

establerta en el nostre esperit la ferma
 certitud que els nostres  sentits no   
actuen d'una manera autctona2 solament  
reaccionen per  l'acci d'una causa4 ,no 
intentarem d'explicar el fet            
metafsicament  per la sola ra que s     
insoluble en el terreny de l'experincia 
o  almenys sembla sser-ho4              
,l'aparincia s enganyadora4 ,el fet     
suposa una base fisiolgica que1 un  cop 
coneguda1 ens permetr de posar          
experimentalment un problema que  sembla
 de naturalesa exclusivament metafsica4 
,la introspecci ens presenta els        
elements sensorials organitzats sota la 
forma d'imatges4 ,per les condicions que
 han presidit aquesta  elaboraci central
 sn d'ordre fisiolgic4 ,quan hom les    
coneix s  possible d'observar com i de  
quina manera es presenta tot el qu      
resulta de les fases objectives en      
qesti4    ,l'espai1 la ideaci1 el       
pensament sense imatges1 tot suposa una 
base  fisiolgica4 ,l'expressi ms        
acabada1 ms completa de la vida psquica 

s el qu nosaltres anomenem conscincia2  
per la conscincia no s pas  autctona2 no
 s pas una veu que ens parla d'ella     
mateixa2 s una veu  que respon a        
processos neuro-fisiolgics4    ,w4      
,james ens ha descrit1 en pgines        
grandiloqents1 el corrent del  pensament
 com una activitat interna que es va    
desenvolupant sense  discontinutat amb  
les seves franges de transici1 les seves
 penombres i  les seves claredats2 res  
d'aix no respon a l'activitat vivent2 la
  imaginaci introspectiva interv noms   
per concebre la cosa com estranya  i    
simplement parallela al treball         
cerebral1 al qual segueix en  realitat4 
,en resum2 la conclusi capital i        
trascendent que es desprn de la tesi  de
 ,w4 ,bechterev s la que es troba       
transcrita ac1 encara que l'autor  no   
l'hagi enunciada d'una manera concreta4 
,per amb ella noms hom  formula         
parcialment la teoria del mtode a qu deu
 adaptar-se la  investigaci psicolgica4 
,sabem que el fet psquic pressuposa el  

fet  fisiolgic2 ultra aix hem de        
preocupar-nos de recercar com el        
fisiolgic imposa el psquic1 com el mant 
lligat a la seva base  material4    ,el 
savi rus es det en el cam2 no sembla    
donar-se compte de  l'existncia         
d'aquesta segona qesti1 tan fonamental  
com la primera4  s la ra que fa que la  
seva psicologia objectiva estigui       
desproveda de  contingut psicolgic4     
,n4 ,kostilev1 que ha fet conixer al mn 
llat l'obra de l'escola russa  7fins    
llavors molt incompletament presentada  
en treballs fragmentaris71  s'ha adonat 
de la llacuna i s'ha proposat           
d'omplir-la relacionant els  treballs de
 ,w4 ,bechterev amb els d'altres escoles
 i amb els creats pel  seu esfor        
personal4 ,no ens seria difcil de       
demostrar1 si es presents  una ocasi    
propcia1 que en aquest treball          
complementari ,n4 ,kostilev no  afilia  
les dades psquiques a llurs precedents  
fisiolgics naturals2 les  accepta tal   
com les troba formulades en la          

conscincia o b tal com les  formula una 
introspecci que no s objectiva ms que en
 aparincia4 ,en  aquestes condicions ell
 superposa el psquic a la seva base     
fisiolgica1  per no pot posar en        
evidncia els seus orgens fisiolgics4 ,de
 l'obra  que ell acaba de publicar no   
resulta que l'esperit neixi d'un        
mecanisme fisiolgic4 ,tanmateix no      
creiem que a l'hora actual hom pugui    
emprendre amb xit un projecte tan ampli2
 aix ser obra del temps i del  progrs   
hum4